apuntes basica 2, Apuntes de Psicología

¡Descarga apuntes basica 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

BASICA 2 (URL)

APUNTS DEFINITIUS BÀSICA II

GIMENO, MERCÈ 16-

BASES PSICOLÒGIQUES

DEL COMPORTAMENT

Psicologia Bàsica II

Curs 2016- 2017

BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT

EL CERVELL (ENCÈFAL)

ü Òrgan el qual una de les seves funcions principals és, la de mantindré al home amb vida sobrevivint.

ü Té estructura rugosa ja que es rebrega en si mateix.

ü Cada àrea del cervell té una funció específica.

ü Pesa entre 1,3 i 1,5 kg.

ü Hi ha matèria gris i matèria blanca:

ü A la matèria gris s’hi troben neurones i les glàndules glials.

ü A la matèria blanca s’hi troben els axons de les neurones i el seu color es degut a les baines de mielina.

CÈL·LULES GLIALS

Garanteixen la bona funció de les neurones i n’estudiarem 4 tipus:

1. ASTROCITS O ASTROGLIA : Faciliten la feina neurotransmissors, garanteixen l’espai necessari pel bon

funcionament de les neurones i fagociten.

2. MICRÒGLIA : Eliminen tot allò que pot ocasionar problemes i al contendre antígens actuen com a defensa.
3. OLIGODENDROGLIAS : Són les cèl·lules glials més petites, ja que tenen mes prolongacions i la seva funció és

facilitar la conducció dels neurotransmissors (Aquí ve lo de cèl·lula de Schwann i el nòdul de Ranvier).

4. CÈL·LULES EPENDIMÀRIES : formen epiteli que ocupa les cavitats buides, creant així protecció i estabilitat.

HEMISFERIS

Hi ha dos hemisferis separats pel cos callós. També es troba una fissura central (Rolando) i una lateral (Silvio).

Característiques de cada hemisfèri:

DRET àCapacitat espacial ESQUERRA àCapacitats lingüístiques

àCapacitat imaginativa àCapacitat matemàtica

àCapacitat musical àCapacitat de raonament

àEmpatia àCapacitat escriptura

àCapacitat creativa àCapacitat científica

En cas de lesió:

(DRETA)Dificultat amb temes de so, els afectats no saben per exemple distingir el to de les frases (interrogació, exclamació...).

(ESQUERRA)La majoria de gent pateix afàsia, agrafia o alèxia.

AFASIA: “Trastorno del lenguaje que se caracteriza por la incapacidad o la dificultad de comunicarse mediante el habla, la

escritura o la mímica y se debe a lesiones cerebrales.”

AGRAFIA: “Incapacidad, debida a lesión cerebral, para expresar las ideas y los pensamientos por escrito.”

ALEXIA: “Pérdida de la capacidad de la lectura debida a un trastorno neurológico.”

Conjunt de neurotransmissors

segregats per les

Glàndules suprarenals.

o DOPAMINA : Regula musculatura, augmenta freqüència i pressió cardíaca, regula la son, gestiona

activitat motriu. Quan es pateix Parkinson es té una alteració dels nivells de dopamina i quan

s’ingereix alcohol o drogues com la cocaïna, al incrementar-se els nivells de dopamina, s’observen

dificultats en les funcions esmentades anteriorment. Apart també es relaciona alts nivells de

dopamina amb l’àrea del cervell dedicada als processos d’aprenentatge relacionat amb el

condicionament (Pavlov).

o EPINEFRINA : Neurotransmissors que es segreguen en situacions d’alerta (Es dilaten les pupil·les,

increment de la taxa cardíaca i freqüència respiratòria, sudoració...).

o NOREPINEFRINA : És una hormona i un neurotransmissor. Es troba al sistema nerviós perifèric

(llavors també al simpàtic que activa les funcions i el parasimpàtic que torna a l’equilibri i inhibeix).

Llavors aquest neurotransmissor activa i regula tot plegat.

o SEROTONINA: La seva funció és la d’incrementar l’estat d’ànim i reduir així l’ansietat. Un excés de

serotonina podria causar al·lucinacions.

o ACETILCOLINA: És el neurotransmissor més comú i intervé en els processos de memòria, la

consolidació en aprenentatge i l’atencio. Quan es te Alzheimer, es solen tindre baixos nivells

d’aquests neurotransmissors.

o GABA (Acido gamaaminobutilico): Controla alguns neurotransmissors. Inhibeix altres

neurotransmissors que són exitatoris.

o GLUTAMAT: Regula o controla el GABA.

o ENDORFINA: Neurotransmissor que produeix plaer i redueix dolor i hormona que es segregada per

les cèl·lules endocrines.

Sistema nerviós

Sistema nerviós

central

Encèfal

Cervell anterior o

prosencèfal

Tàlem

Hipotàlem

Hipòfisi

Formació reticular

Ganglis basals

Sstema límbic

Escorça cerebral

Cervell mitjà ó

mesencèfal

tèctum

Cervell posterior ó

romboencèfal ó

reptilià

Protuberància

Bulb raquidi

cerebel

Medul·la espinal

Sistema nerviós

perifèric

Sistema nerviós

somàtic

Sistema nerviós

autònom

Sistema nerviós

simpàtic

Sistema nerviós

parasimpàtic

ESCORÇA CEREBRAL

§ Lòbul frontal: És aquell que està encarregat de la planificació, l’organització i la pressa de

decisions. Dit d’una altre manera, aquesta part del cervell és la que ens fa ser humans. Les

emocions i els impulsos també hi tenen un gran paper en aquesta àrea. També resulta

rellevant que consta de l’àrea de Broca, que és la que s’encarrega de la producció del

llenguatge.

Phineas Gage: era un home al qual una barra de metall li va travessar aquesta cavitat. La

conseqüència va ser un canvi total de caràcter de l’individu i dels seus impulsos, abans era

un home afable i sensat i després del accident va fer un canvi radical en la seva conducta,

segons van assegurar els seus treballadors. A partir d’aquí van poder constatar la

importància del lòbul frontal en relació amb el caràcter. Antonio Damasio va ser un dels

professionals que van estudiar el cas.

§ Lòbul temporal: Rep la informació de l’oïda i és on trobem l’àrea de Bernicke que està

relacionada amb el llenguatge i en concret en la comprensió d’aquest. També es una àrea

encarregada de la memòria.

El lòbul frontal i temporal estan comunicats per un fascicle arquejat i la funció d’aquestes àrees combinades és la de

la producció i la comprensió del llenguatge.

§ Lòbul parietal: S’associa amb el tacte i l’activitat motriu. En forma part una àrea

somatosensorial, que es com una “diadema” on hi ha una àrea destinada a cada part del

cos.

Homuncle de Penfield: És un dibuix d’aquelles àrees que estan mes representades a

l’escorça.

§ Lòbul occipital: On es gestiona tot el funcionament de la visió i del reconeixement de

cares en concret. Aquest fet és importantíssim pel nadons i el vincle paternofilial.

FASES DE SENSACIÓ A PERCEPCIÓ

Consta de 4 fases sensorials i 1 perceptiva:

1. FASE DE DETECCIÓ : moment en que es detecta estímul intern o extern. Pas de l’estímul al receptor sensorial.

(Com tenim una capacitat limitada, a vegades es donen errors, com per exemple en el cas de les il·lusions

òptiques).

2. TRANSDUCCIÓ : Transformació de les energies.
3. TRANSICIÓ : Dels receptors sensorials, la informació va a l’àrea especifica on s’interpretarà.

(Per exemple, una imatge anirà dels receptors visuals al lòbul frontal).

4. PROCESSAMENT DE LA INFO: La informació arriba a l’àrea i es rep l’estímul.

5. QUAN ES FA CONSCIENCIA D’ALLO QUE S’HA VIST, ECOLTAT, SENTIT...

Als processos perceptius hi intervenen de cognitius.

o Els processos cognitius són mecanismes que col·laboren en el processos que son psicològics com l’atenció i la memòria

i també permet:

§ Diferenciar dos estímuls

§ Elaborar categories

§ Discriminar grandària i distancia.

PERCEPCIÓ

Interpretació d’allò que esta succeint.

§ PROCÉS PERCEPTIU: Consisteix en decidir quina de les diferents interpretacions de cert estímul és el més adient en

cada cas, (Tomay, 2010).

àÉs bastant subjectiu ja que hi intervenen factors com la personalitat.

àDepèn del model s’explica de diferent manera.

§ MODEL EMPIRISTA: Empirisme és l’estudi de tot allò demostrable, llavors aquest model explica com

l’experiència i l’aprenentatge influencien a un primer contacte amb la sensació. Coneixem a partir del que

percebem i si no percebem no coneixem.

§ MODEL DE LA GESTALT O DE LA FORMA: Escola teòrica i experimental alemanya que dedica el seu estudi

a la percepció i la relació que té amb el llenguatge i cultura.

La percepció es dóna com a tot i no es fixa en les parts sinó en la forma total, en el tot.Es fixa en el tot, la

suma de les parts en un tot no és la mateixa suma en un altre tot, les parts poden ser les mateixes i fer un

diferent tot. Tracten de “rentabilitzar”, per tal de fer més fàcils els processos.

§ MODEL CONDUCTUAL: Segons l'enfocament conductual o tradicional és el model més antic d'ensenyament,

particularment s'ha basat per estructurar-se i organitzar-se. De fet a aquest model se li considera

l'estereotip de l'educació mateixa, per ser el més conegut i implementat a l'aula. Aquest model es basa en

l'estudi descriptiu de les conductes observables de l'aprenent, les quals es poden mesurar i quantificar.

L’objectiu és identificar de forma objectiva com és el comportament en relació amb la psicofísica.

§ Psicofísica: Estudia les relacions que hi ha entre un estímul físic i l’experiència sensorial

de caràcter psicològic.

§ MODEL COGNITIU: (La psicologia actual és fonamentalment cognitiva). Estudia de quina manera intervenen

altres processos cognitius, com ara la memòria o l’aprenentatge, en el procés perceptiu.

§ MODEL COMPUTACIONAL: Pretén mesurar quina és la seqüencia sistemàtica dels diferents processos

perceptius. Aquest model es troba desfasat actualment.

à Factors externs que alteren la percepció

• Intensitat
• Mida (dimensió)
• Novetat
• Repetició

à Factors interns que alteren o condicionen la percepció

• El nivell d’atenció (no estem igual pel matí que per la nit, tot depèn del ritme circadià).
• La motivació que va lligada amb l’interès (si ets jardiner i vas a veure un jardí, veuràs més que si ho fa un dentista).
• Característiques del observador: com és l’individu.
• La cultura

à Funcions avantatjoses de la percepció

- Ens permet localitzar-nos en relació amb els objectes, l’espai i l’entorn.

• També està relacionada amb la coordinació i el control muscular; Ens dóna noció del nostres cos i de com estem posicionats

en respecte al que ens envolta.

• Ens aporta activació; percebre ens fa persones actives. (Recordem l’experiment on es van tancar persones 48h sense cap

mena d’estímuls. Els que van aguantar fins el final van arribar a patir al·lucinacions). Sense estímuls morim.

• Ens serveix com a indicador del dolor i va relacionat amb l’aprenentatge (si veus foc, el toques i et cremes, sabràs que en

futures ocasions s’haurà de evitar).

• Facilita el plaer.

LA PSICOFÍSICA

És aquella àrea que estudia la relació entre l’estímul físic i la reacció fisiològica que provoca. Contribueix a donar rigor científic

a la Psicologia.

Els estímuls necessiten una quantitat mínima per a tenir-ne consciència. La psicofísica vol mesurar aquesta quantitat

d’energia.

§ CONCEPTES BÀSICS

- Estímul: Qualsevol forma d’energia a la que puguem respondre. - Llindar (umbral): Quantitat d’energia que els organismes precisen per a ser estimulats.

FECHNER: Autor pare de la psicofísica.

§ Llindar absolut segons Fechner : nivell d’estimulació que es necessita per a produir una sensació o

una presa de consciència. (Bàsicament que per sota d’aquell nivell, de soroll per exemple, no

percebrem el so).

§ Llindar absolut definició universal : La intensitat més petita que es requereix per a notar un estímul

al menys el 50% de les vegades.

TEORIA DEL LLINDAR ABSOLUT

El llindar absolut defineix els límits de la nostra percepció. Perquè puguem captar un estímul aquest ha de tenir un mínim o

un màxim de magnitud; en algunes modalitats sensorials - el so, p. ex., - passa també que quan l'estímul té una magnitud molt

PSICOFISICA CLÀSSICA O DE GRADACIÓ (dels autors anteriors)

§ Mètode dels límit - Determina el llindar absolut.

• Un sol estímul/procediment ascendent o descendent.
• Errades habituals (tendència a donar la mateixa resposta) i

d’anticipació.

§ Mètode error promig - Calcula el llindar referencial.

• D’estímuls, un es canvia fins que es percep la diferencia.
• Menys precís però més ràpid.

§ Mètode d’estímuls constants - Determina llindar absolut i diferencial.

• Controla la seqüenciació de les intensitats triant estímuls

supraliminars, subliminars i entremitjos.

• Presentació en sèries fixes.

• LLEI DE STEVENS

§ Aquest autor va creure que les lleis de Webber i Fechner no eren correctes per explicar estímuls i

sensació.

§ Mesurar discretament les sensacions, assignant un valor numèric.

§ Proposa que la magnitud de la resposta es relaciona amb la intensitat de l’estímul, elevada a certa

potència.

PSICOFÍSICA MODERNA O DE GRADACIÓ PSICOLÒGICA

§ Mètode de comparació de parells - Determina qualitat del producte.

• Donar la opinió sobre la qualitat de 2 productes.
• Valoració escala d’opinions. Nombre d’opinions positives.

§ Mètode d’ordenació - Tots els estímuls de forma simultània.

• El valor s’atorga en funció de l’ordre.
• Valor mig dels avaluadors.

§ Mètode d’escales de valoració - Respon a l’escala Likert.

• Correspon al disseny de molts qüestionaris.
• El subjecte puntua del 1 al...
• Es poden valorar aspectes molt diversos.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES/VISUALS

Imatge mental enganyosa provocada per una falsa percepció de la realitat deguda a la interpretació errònia de les dades que

perceben els sentits. Es a dir, fenomen que consisteix en una percepció visual errònia de la forma, de les dimensions o del

color d'un objecte. (Reinterpretació d’allò que percebem).

o IL·LUSIONS MÉS COMUNS

§ de Müller-Lyer

§ de Ponzo

§ de Jatrow

§ de paral·lelogram de Sender

(Passa perquè hi ha elements externs que distorsionen la mida de les coses).

o TIPUS DE IL·LUSIONS

§ De superfície i grandària : Imatges de persones o coses a més o menys distància però amb els

referents de profunditat, que al comparar-ho, sembla o molt gran o molt petit.

§ De contorn : De forma predeterminada tendim a posar límits o contorns on no hi són. Això succeeix

a l’escorça estriada al còrtex cerebral.

§ De moviment : Existeixen algunes figures que provoquen una forma d’il·lusió de moviment. Aquest

efecte es deu a uns moviments que ocorren a nivell foveal (espai de la retina on hi ha més receptors

visuals). Es degut a que les cèl·lules ganglionars s’activen i es desactiven (on-off).

• Moviments estraboscòpics : il·lusió produïda mitjançant un patró ràpid d’estimulació

sobre diferents parts de la retina

• Moviments induïts : il·lusió produïda quan un marc visual de referencia es mou en una

direcció i produeix la il·lusió de que un objectiu fixe es mou en la direcció oposada.

• Moviment autocinètic : il·lusió produïda quan percebem moviment d’un objecte estàtic

sobre un fons uniforme.

• Post efecte de moviment : apareix després de l’observació sostinguda d’un moviment

continu i si després s’observa una altra superfície, semblarà que es mou en la direcció

contraria.

§ De la forma: Amb poques línies es pot insinuar el disseny d’una figura a la que li donem sentit i la

veiem amb claredat.

§ De geometria impossible: Es poden dibuixar figures que son d’existència impossible. Aquest

fenomen succeeix perquè la fòvea té un punt visual molt petit.

§ De volum o en 3D: Les imatges estan realitzades en 2 dimensions però el nostre cervell les

interpreta en 3 dimensions.

§ De distància o perspectiva: Es poden crear il·lusions d’aquest tipus amb la inclinació de línies o

plans que indueixen a percebre els objectes representats com més o menys a prop.

§ De camuflatge o mimetisme: Els elements que no tenen definits els contorns poden difuminar-se

amb el fons.

• Elevació: Quan més alt és troba un objecte en referencia al pla horitzontal més

llunyà semblarà.

• Gradient de textura: Els objectes vistos a major distancia semblen més suaus,

menys definits i amb més densitat.

• Ombra i llum : Les ombres ens indiquen la direcció de la profunditat de l’element,

tendim a interpretar que la llum sempre prové de a dalt.

• Paral·laxi de moviment: Els objectes més propers al focus visual semblen

desplaçar-se a la direcció contraria al cap del observador.

Els objectes situats més enllà del punt focal semblen desplaçar-se a la mateixa

direcció que l’observador.

§ Senyals binoculars:

• Convergència ocular : La musculatura de l’ull controla el moviment per tal

d’enfocar a la fòvea la imatge desitjada. Evita la visió doble.

• Disparitat retinal : Diferència d’imatges projectades sobre dues retines que

enfoquen el mateix objecte.

SISTEMES SENSORIALS

El sistema sensorial és part del sistema nerviós, responsable de processar la informació sensorial. El sistema sensorial està

format per receptors sensorials i parts del cervell involucrades en la recepció sensorial. Els principals sistemes sensorials són:

la vista, l'oïda, el tacte, el gust i l'olfacte.

En funció del lloc

EXTERORECEPTORS : Superfície del cos (posa al individu en contacte amb la realitat exterior).

PROPIORECEPTORS :

• Sentit cinestèsic: receptors situats als músculs, articulacions i tendons (la seva funció és detectar com està posat el

cos per tal de gestionar bé la tensió muscular.

• Sentit vestibular: Oïda interna (complementa a l’anterior i controla el moviment del cap)

INTERORECEPTORS: Situats a les vísceres, aparell respiratori + genital + digestiu (serveixen per a saber si estic bé, provocants

sensació cenestèsica, que dona autopercepció del body per dintre.

DERMORECEPTORS: Receptors de la pell (receptors tàctils).

NOCIORECEPTORS: situats a qualsevol part del cos (indicadors del dolor).

En funció de l’energia

QUIMIORECEPTORS (olfacte i gust): Detecten substancies químiques volàtils o solubles

MECANORECEPTORS (tacte, sistema auditiu, cinestèsic i vestibular) : Receptor que respon a la pressió o distorsió mecànica,

estimulant la pell o l’interior de l’organisme, transformant-se en sensacions d’equilibri, pressió, moviment, fred, calor, dolor

i plaer.

FOTORECEPTORS (vista): Que capten energia radiant.

TERMORECEPTORS (tacte): Que capten l’energia calòrica.

Quadre sistemes sensorials

sensació Tipus Estímul físic Receptors Localització Experiència

visual Exteroreceptor/

Fotoreceptor

llum Bastons

(visió

nocturna) i

cons (visió

diürna)

Retina Distinció de

forma, mida,

moviment i

color dels

objectes

auditiva Exteroreceptor/

mecanoreceptor

Ondes

sonores

Membrana

basilar

Cargol oïda

interna

Distinció de

so i timbre

olfactiva Exteroreceptor/

quimioreceptor

Substàncies

químiques a

l’aire

Membrana

pituïtària

nasal

Mucosa

olfactòria

Distinció

d’olors

gustativa Exteroreceptor/

quimioreceptor

Substàncies

químiques en

solució

Papil·les

gustatives

llengua Distinció de

sabors

tàctil dermoreceptor/

mecanoreceptor/

termoreceptor

Contacte i

pressió a la

pell. Canvis de

temperatura

Terminacions

nervioses

Capes de la

pell

Distinció de

mida i

textura,

temperatura,

dolor

cenestètica Interoreceptors/

mecanoreceptor

Sensibilitat

òrgans interns

Terminacions

nervioses

Aparell

digestiu,

respiratori i

urogenital

Benestar,

cansament,

exaltació

cinestèsia Propioreceptor/

mecanoreceptor

Moviments

del cos

Terminacions

nervioses,

corpuscle de

Pacini i òrgan

de Golgi

Músculs i

articulacions

Ubicació,

direcció de

moviment

dels

membres

vestibular Propioreceptor/

mecanoreceptor

Moviment del

cap

Canals

vestibulars,

sàcul i utricle

Oïda interna Moviment de

rotació i

desplaçament

del cos

dolor nocioreceptor Pressió,

increment

temperatura...

Terminacions

nervioses

Tot el cos Malestar

sensorial i

emocional