






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Las diferentes fases del diagrama de fases Fe-C, incluyendo el hierro α (ferrita), el hierro γ (austenita), el hierro δ (ferrita δ), la ledeburita, la perlita y el carbonio en sus formas estable (grafito) y combinada (cementita). Además, se explica la importancia de estas fases en el acero.
Tipo: Apuntes
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







El ferro pur presenta tres estats al·lotròpics a mesura que s'incrementa la temperatura des de la temperatura ambient:
Fins als 911 ° C (temperatura crítica AC3), el ferro ordinari, cristal·litza en el sistema cúbic de cos centrat (BCC) i rep la denominació de ferro α o ferrita. La ferrita pot dissoldre petites quantitats de carboni.
Entre 911 i 1.400 ° C cristal·litza en el sistema cúbic de cares centrades (FCC) i rep la denominació de ferro γ o austenita.
Entre 1.400 i 1.538 ° C cristal·litza de nou en el sistema cúbic de cos centrat (BCC) i rep la denominació de ferro δ o ferrita .
A major temperatura el ferro es troba en estat líquid. Si s'afegeix carboni al ferro, els seus àtoms podrien situar-se simplement en els instersticis de la xarxa cristal·lina del ferro.
A més d'aquests, existeixen altres dos constituents: la ledeburita i la perlita.
La primera és el nom que es dóna a la composició eutètica sòlida; es presenta únicament en les foses férriques i, després de la transformació que es duu a terme en refredar-se a la temperatura ambient, adquireix un aspecte clapejat: ledeburita transformada, que consisteix en colònies de perlita en una xarxa contínua (anomenada matriu) de cementita.
La perlita és un constituent molt important que es troba tant en l'acer com en el ferro colat. La perlita té valors de duresa i ductilitat intermedis als de la ferrita i la cementita.
Nom Mescla Rang d'estabilitat (ºC) Morfologia
Perlita Fe + Fe 3 C < 738
Ledeburita
Austenita
Fe 3 C
738 x
Ledeburita transformada
Fe 3 C
Perlita (Fe + Fe 3 C)
< 738
Substància Estructura cristallina Nom Rang^ d'estabilitat (ºC) unitariaCel·la Morfologia
C HCP Grafit
Fe 3 C Ortorròmbic Cementita
La cementita o carbur de ferro és un material que es produeix per efecte de l'excés de carboni sobre el límit de solubilitat. Si bé la composició química de la cementita és Fe 3 C, l’estructura cristal·lina és del tipus ortoròmbica, amb 12 àtoms de ferro i 4 àtoms de carboni per cel·la.
L'estructura cristal·lina de la cementita és molt complexa. El cristall està constituït per una sèrie d'octàedres d’àtoms de ferro. Dins de cada octàedre hi ha un àtom de carboni. Com cada àtom de ferro pertany a dos octàedres, quan el carboni ocupa tots els octàedres, la fórmula del compost correspon a la relació estequiomètrica de Fe:C = 3:1.
Les textures bàsiques descrites (perlítiques) són les obtingudes refredant lentament acers al carboni, no obstant això modificant les condicions de refredament (base dels tractaments tèrmics) és possible obtenir estructures cristal·lines diferents:
Dins d’aquestes estructures cristal·lines, la martensita és el constituent típic dels acers trempats i s'obté de forma gairebé instantània en refredar ràpidament l'austenita.
És una solució sobresaturada de carboni en ferro alfa amb tendència, com més gran és el carboni, a la substitució de l'estructura cúbica centrada en el cos per tetragonal centrada en el cos. Després de la cementita és el constituent més dur dels acers.
Substància Estructuracristallina Nom
Rang d'estabilitat (ºC)
Cel·la unitaria Microestrutura
Tetragonal de cos centrat (BCT)
Martensita