¡Descarga Apuntes de células vegetales y más Apuntes en PDF de Citología e Histología Vegetal y Animal solo en Docsity!
Cel·lula vegetal
La paret cel·lular
EXPLICA DIFERÈNCIES ENTRE PLANTES I ANIMALS determina immobilitat, canvis en l’alimentació, el creixement, la reproducció...
- unió entre cèl·lules.
- difusió de macromolècules (límit grandària)
- absorció, transport, secreció 4.control creixement
- control forma i mida
- control osmoregulació
- mecanismes de defensa: barrera patògens
- comunicació intercel·lular
- Components: . Cel·lulosa : polisacàrid format per molècules de cadenes lineals de glucosa (unides per enllaços ß 1-4) que poden arribar a 4 mm. . Hemicel·lulosa : polisacàrids de glucosa molt ramificats (amb cadenes laterals de manosa i xilosa), units a la cel·lulosa per enllaços hidrogen . Pectines : contenen molta càrrega negativa i s’uneixen a ions amb càrrega positiva (com el Ca) i agafen molècules d’aigua per formar gels. . Proteïnes : un 10% del pes de la paret (ex: extensines, lectines, peroxidases...) . Lignina, en teixits de sosteniment; suberina, en l’escorça de les plantes; cutina, amb molts derivats lipídics que donen caràcter impermeable i es troba en la cara externa de l’epidermis.
- Estructura:
Tres capes: a) Làmina mitjana :
. més externa . compartida per les cèl·lules adjacents . constituïda per pectines i proteïnes b) Paret primària : . paret de cèl·lules vegetals en creixement . prima i flexible . formada per parts iguals de cel·lulosa, hemicel·lulosa i pectines . també conté proteïnes . orientació de les microfibril.les de cel·lulosa a l’atzar . no presenta birefringència c) Paret secundària : . només presents en algunes cèl vegetals . més ampla i rígida . sense pectina i entre 50-80% de cel·lulosa. . moltes, a més, estan reforçades amb lignina . orientació de les microfibril.les de cel·lulosa molt estructurada. . comprèn tres capes: S1, S2 i S . presenta birefringència - Unions comunicants: Plasmodesmes
Comunicació directa entre cèl·lules adjacents
. Extensió del REL pel porus . Són estructures dinàmiques.
Plastidis
organuls envoltats per una doble membrana que inclou un altre sistema de sacsmembranosos (tilacoides). No pertanyen al sistema d'endomembranes. -exclusius de les cèl·lules vegetals
. proteïnoplasts . Incolors . Funcionen com a acumuladors de substàncies de reserva. . amil.loplasts, oleoplasts i proteïnoplasts.
A l’estroma:
. Ribosomes . ADN (nucleoide) . petites inclusions esfèriques(lípids, lipoproteïnes, etc).
Mitocondris
- Membrana mitocondrial externa:
. 6-7nm . porines . receptors de proteïnes i polipèptids . Enzims . TOM
- Membrana mitocondrial interna: . crestes . Cardiolipina . Fosforil·lació oxidativa i transport d’e-. . ATP sintasa . TIM
- Espai intermembrana: . enzims específics (citocrom c, creatina cinasa, adenilat kinasa)
- Matriu mitocondrial:
. enzims solubles del cicle de l’àcid cítric (Krebs) . enzims que participen en la beta-oxidació dels àcids grassos . grànuls matricials que emmagatzemen Ca++ i altres cations . ADN mitocondrial, ribosomes, i ARNr, ARNm i, ARNt.
Peroxisomes
Esfèrics, envoltats de membrana, de 0,5 a 1,2mm.
. Ni ribosomes ni ADN . Utilitzen O2 però no generen ATP . Oxiden substrats eliminant H i unint-los a O2 (H2O2) . Catalasa . enzims peroxisòmics sintetitzats per poliribosomes lliures . síndrome de Zellweger . El peroxisoma augmenta de mida i es divideix. . Transformen els àcids grassos en carbohidrats (llavors) . Intervenen en la Fotorespiració (metabolització del glicolat). - Funcions:
-eliminacio de oxigen de peroxids: l’oxigen i els radical lliures
Vacúols
. Limitats pel tonoplast . Suc vacuolar aquós amb un pH normalment àcid - Funcions: . Intercanvi amb medi extern: apropa els orgànuls del citoplasma a la paret cel·lular . Turgència cel·lular . Digestió cel·lular. Conté enzims lisosòmics
Les cèl·lules meristemàtiques son:
. cèl·lules de petita mida . un nucli gran i dens . Isodiamètriques . amb paret cel·lular primària prima . molts i petits vacúols o vacúols grans . abundants ribosomes lliures . pràcticament no presenten espais intercel·lulars. - Divisió de les cèl·lules meristemàtiques: . divisió asincrònica
-Plans de divisió:
. Divisió periclinal o tangencial: en plans paral·lels a la superfície de l'òrgan. . Divisió anticlinal: en plans perpendiculars a la superfície de l'òrgan. . divisió anticlinal radial: paral.lel a l’eix l’òrgan . divisió anticlinal transversal: perpendicular a l’eix de l'òrgan. - Localització: - Meristemes primaris: Apicals i Intercalars.
- Meristemes secundaris: Càmbium vascular i Càmbium suberós.
Meristemes primaris:
Provenen de cèl·lules embrionàries, que han estat sempre implicades en els processos de divisió cel·lular.
- meristemes apicals: . meristemes primaris caulinars (creixement de tiges i fulles) . meristemes primaris radicals (creixement de les arrels).
- meristemes intercalars: en els entrenusos de les tiges o en la base de les fulles (gramínies).
Les cèl·lules derivades formaran els teixits primaris, però es poden distingir estadis entremitjos en la diferenciació, son els histògens, teixits meristemàtics formadors d’un cert tipus de teixit.
-Histògens: La protoderma originarà l’epidermis El procàmbium originirà els teixits vasculars primaris El meristema fonamental originarà la resta de teixits de la planta.
Meristemes secundaris:
Les cèl.lules de càmbium provenen de cèl·lules desdiferenciades o del procàmbium.
- Dos tipus: -Càmbium vascular i càmbium interfascicular. Formació de vasos conductors (floema i xilema) -Càmbium suberogen o fel·logen. Formació de l’escorça de la planta.
Teixits de recobriment
Epidermis
Recobreix estructura primària de la planta excepte: caliptra a l’arrel i el meristema (protoderma).
- Funcions: . Protecció mecànica i defensa (radiació, depredadors, microorganismes,...) . Aïllant en alguns casos . Regulació pèrdua aigua . Intercanvi O2 i CO2.
- Característiques cèl·lula epidèrmica: . Cèl·lules vives . forma variable (planes allargades, ...) . Sense espais intercel·lulars . Gran vacúol, nucli, mitocondris, plastidis no fotosintètics, paret primària, plasmodesmes.
- Cèl.lules epidèrmiques:
- Cèl·lules bul·liformes,
Epidermis monoestratificada i Epidermis pluriestratificada.
Cutines i ceres
- CUTÍCULA: formada per cutina (polímer d’àcids grassos) . En fulles, tiges i porcions d’arrels . Impermeable a l’aigua . Protecció rajos solars i microorganismes . Es tenyeix amb SUDAN IV.
- CERES . Sobre la superfície de la cutícula . Composició: àcids grassos (oleic, palmític,…), alcohols alifàtics i alcans, i O . Impermeable, provoca lliscament de l’aigua . Defensa contra insectes i rajos solars.
Sals minerals
. En algunes cèl·lules epidèrmiques s’acumulen dipòsits de sals en cristalls . En la superfície de la cutícula, dins la cutícula, en la paret cel·lular o dins la cèl·lula epidèrmica . Sílice (SiO2), carbonat càlcic (CO3Ca) o oxalat càlcic (Ca(COO)2).
Formacions epidèrmiques
- Estomes: Funció: Intercanvi de gasos (fixació de CO2), regulació H2O.
- Tricomes: Cèl·lules epidèrmiques modificades, en tiges, fulles i arrel -Funcions:
TEIXITS PARENQUEMÀTICS I ESQUELÈTICS
Teixits parenquimàtics
Teixit fonamenta. Predominen en la majoria dels òrgans vegetal. Teixit poc diferenciat.
-Poc diferenciades amb: .formes i funcions molt variades, prismàtiques.
. generalment amb paret cel·lular primària. . pocs vacúols. . nucli petit. . capaces de desdiferenciar-se. .acostumen a deixar espais intercel·lulars. - Situació:
-en el desenvolupament primari de la planta: .el parènquima de l’escorça i la medul·la s’originen a partir del meristema fonamental .el parènquima associat al sistema vascular primari es formen a partir del procàmbium
-en el desenvolupament secundari: .el parènquima format junt amb els components vasculars s’originen a partir del càmbium. .el parènquima cortical i medul·lar s’originen: .de divisions en les mateixes cèl·lules parenquimatoses .del càmbium interfascicular (si està present) .del fel·logen, que a demés del súber, també origina un parènquima al que s’anomena fel·loderma.
-Segons la ubicació:
- Parènquima cortical
- Parènquima medul·lar
- Mesòfil
- Parènquima vascular
Segons la funció:
- parènquima clorofíl·lic o clorènquima.
- Parènquima de reserva o d’emmagatzematge.
- Aerènquima o parènquima aerífer.
- Parènquima aqüífer.
Parènquima clorofíl·lic
. Presència de cloroplasts . especialitzat en la fotosíntesi
. molts organismes inferiors deuen la seva resistència a la turgència cel·lular, però en les plantes superiors, hi ha cèl.lules que fan més gruixuda la seva paret cel·lular per a formar el teixit esquelètic. . son els òrgans que proporcionen resistència mecànica . dos tipus: col·lènquima i esclerènquim.
Col·lènquima
. cèl.lules vives poc diferenciades. .generalment amb forma allargada i sense espais intercel·lulars o molt petits, i amb pocs cloroplasts. .Només tenen paret primària. .Sosteniment flexible. - Tipus:
- col·lènquima anular
- col·lènquima angular
- col·lènquima lacunar
- col·lènquima laminar
- Localització: . sota de l’epidermis dels òrgans en creixement. . al costat dels teixits conductors. . en les fulles d’algunes espècies. . poc freqüent en les arrels i acostuma a mancar en les monocotiledònies.
Esclerènquima
. Cèl·lules amb paret secundària endurida per la presència de lignina
.Les seves cèl·lules moren en la maduresa, però la dura paret roman
- Dos tipus de cèl·lules morfològicament diferents:
- Fibres xilemàtiques i extraxilemàtiques Tipus segons la localització: .Fibres del floema .Fibres corticals .Fibres perivasculars
-Esclereides
. Deriven de cèl·lules meristemàtiques o parenquimàtiques . Lignificació a la paret . Poden trobar-se vives o mortes . Amb puntuacions de comunicació intercel·lular.
Fibres d’esclerènquima.
- Tipus: . Anular . Helicoidal . Escaleriforme . Puntejat
Floema
. cèl·lules vives amb paret primària, no són un teixit de sosteniment. . quan assoleixen la maduresa, degeneren el nucli i vacúol, presentant pocs orgànuls cel·lulars, cosa que facilita el transport de nutrients . El floema més immadur és el protofloema i el més madur és el metafloema - Components:
.Elements vasculars .Cèl·lules cribroses .Tubs cribrosos .Cèl·lules annexes .Fibres esclerènquima
