Extensiones del modelo Heckscher-Ohlin: intensidad factorial y abundancia de recursos - Pr, Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga Extensiones del modelo Heckscher-Ohlin: intensidad factorial y abundancia de recursos - Pr y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

ECONOMIA MUNDIAL

Tema 4:

Comerç i recursos: el model de Heckscher - Ohlin

Referències

Objectius

L’objectiu d’aquest tema és explicar el comerç internacional a partir de les diferències de recursos entre països. Per a aconseguir-ho, presentarem el model de Heckscher-Ohlin. Aquest és un model de llarg termini ja que es permet la mobilitat dels factors entre els sectors.

Feenstra, R.C. i Taylor, A.M. (2011): Comercio Internacional , Ed. Reverté: Barcelona.

**2. El model Heckscher-Ohlin

1. Introducció
2. Efectes del comerç sobre el preu dels factors
3. Extensions del model**

Idea principal:

Un país exportarà aquells productes que utilitzen intensivament els

factors de producció en què el país és relativament abundant i

importarà aquells productes que utilitzin intensivament els factors en

què és relativament escàs.

• Nota: Per ara no ens plantejarem perquè els recursos

difereixen entre països; simplement suposarem que hi

ha diferències en les dotacions de recursos. El que ens

interessa analitzar és com aquestes diferències donen

lloc a que els països comerciïn.

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• 2 països: El nostre país i l’estranger.
• Cada país produeix 2 béns: ordinadors i calçat.
• Cada sector utilitza 2 factors de producció, treball (L) i capital (K):
  • Capital total en cada país: K = KC+ KO i K = KC + KO*
  • Treball total en cada país: L = LC + LO i L = LC + LO*
• Ambdós factors poden moure’s lliurement entre sectors. Per tant:
  • El capital ha de rebre la mateixa renda (R) en ambdós sectors i el treball ha de rebre el mateix salari (W).
  • En cas contrari, el K i el L es mourien cap al sector que els pagués més.
• Suposem que la producció de calçat és, en els dos països, intensiva en

treball. LC/KC > LO/KO

• Com que només hi ha 2 productes i 2 factors, llavors la producció d’ordinadors

és intensiva en capital.

La producció de calçat és intensiva en treball, la demanda relativa de treball d’aquest sector està més cap a la dreta que la dels ordinadors.

Demanda relativa de treball de cada sector

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• Suposem que les intensitats factorials de cada sector són iguals als dos

països. És cert a la pràctica?

• Els dos països tenen accés a la mateixa tecnologia, però la maquinària utilitzada a la indústria del calçat dels EUA és diferent a la de l’Índia. A l’Índia, la maquinària és més antiga i el salari inferior, per tant, s’utilitzen més treballadors per unitat de capital que als EUA.
• Els equipaments dels call centers , són més semblants als dos països.
• Por tant, el calçat és intensiu en treball a l’Índia i un call center és intensiu en treball als EUA.
• Aquest fenomen és l’anomenada reversió d’intensitats factorials entre dos països.

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

Exemple 1 Indústria del calçat i els centres telefònics d’atenció al client a EUA i a la Índia.

• Als EUA i a Europa l’agricultura és intensiva en capital, a l’Índia és intensiva en mà d’obra. Motiu?
• No obstant això, el supòsit del model HO és que la ràtio treball-capital ( L/K ) és superior en un sector en ambdós països independentment de la ràtio salari-renda del capital (W/R).
• És a dir, el model HO ignora la possibilitat de reversió d’intensitats factorials.

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

Exemple 2 El sector agrícola als EUA o Europa i a l’Índia

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• Preu d’equilibri d’autarquia
  • Les FPPs són diferents i, per tant, el preu relatiu d’autarquia serà diferent a cada país.
  • Al nostre país, el preu relatiu dels ordinadors és inferior que a l’estranger.
• Corbes d’indiferència
  • Assumim que les preferències dels consumidors són iguals als dos països. Per tant, tenen la mateixa forma als dos països. No obstant, els punts de tangència amb la FPP són diferents (els preus relatius difereixen).
  • A l’equilibri, les corbes d'indiferència són tangents a la FPP i al preu relatiu. - És a dir, el que els consumidors estan disposats a pagar pels ordinadors és igual al cost d’oportunitat.

14 de 48

Calzado (QC)

Ordenadores (QO )

Calzado (QC)

Ordenadores (QO)

A

A*

QC

Q*C

QO1 Q*O

Nuestro País (^) Extranjero

Precio relativo de los ordenadores, pendiente = (PO/PC)A

Precio relativo de los ordenadores, pendiente = (PO/PC)A*

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• Els preus d’equilibri d’autarquia són conseqüència de les diferents dotacions de factors de cada país: - El nostre país és abundant en capital. - La producció d’ordinadors és intensiva en capital. - En autarquia el preu relatiu dels ordinadors és inferior al nostre país. - És a dir, la població estrangera està disposada a sacrificar més calçat per aconseguir un ordinador més.

Efectes del comerç al nostre país:

• Es produeixen més ordinadors i menys calçat – la producció

d’equilibri es desplaça del punt A al punt B.

• Podem consumir qualsevol combinació de béns al llarg de la

línia mundial.

• La utilitat superior s’obté en el punt C, a on la corba

d’indiferència és tangent a la línia de preus mundial.

• La diferència entre els ordinadors produïts i els consumits (QO3 -

QO2) i el calçat produït i el consumit (QC3 – QC2) formen la base

i l’altura del “triangle de comerç”:

• Base: exportacions d’ordenadors del nostre país.
• Altura: importacions de calçat del nostre país.

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• Podem representar la corba d’oferta d’exportacions d’ordinadors del nostre país. - Al preu d’autarquia (PO/PC)A, les exportacions són 0 – punt A - Al preu mundial de (PO/PC)M, les exportacions són QO2 - QO3. – punt D
• L’oferta d’exportacions té una pendent positiva ja que a preus relatius superiors dels ordinadors, el nostre país està disposat a especialitzar- se més en la producció d’ordinadors i exportar més.

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• La demanda d’importacions d’ordinadors de l’estranger serà: - Al preu d’autarquia de (PO/PC)A, les importacions són 0 – punt A - Al preu mundial de (PO/PC)M, les importacions són QO3 – QO2 – punt D*
• La demanda d’importacions té pendent negativa ja que a menors preus relatius dels ordinadors, l’estranger està disposat a especialitzar-se més en calçat i importar més ordinadors.

Supòsits Equilibri Autarquia Equilibri Lliure C. Aplicació

• Preu d’equilibri amb lliure comerç - El preu relatiu d’equilibri amb LC es determina per la intersecció de l’oferta d’exportacions del nostre país i la demanda d’importacions de l’estranger: punt D. - Aquest és l’ equilibri amb lliure comerç : la quantitat d’ordinadors que el nostre país desitja exportar és igual a la quantitat d’ordinadors que el país estranger vol importar. - És a dir, els triangles de comerç d’ambdós països són idèntics.