Apuntes estellés 2bach, Diapositivas de Valenciano

¡Descarga Apuntes estellés 2bach y más Diapositivas en PDF de Valenciano solo en Docsity!

Irene Mira Navarro - CURS CEFIRE DE PLURILINGÜISME SOBRE LA NOVA PREGUNTA DE LES PAU UNIVERSITAT D’ALACANT, 24 I 26 DE SETEMBRE DE 2019

1. La tercera pregunta 3.a) Relativa a l’anàlisi de l’obra/fragment Contingut o temàtica Forma (estil, recursos, etc.)

3.b) Relativa a la contextualització Marc històric i cultural Situació en l’obra de l’autor Altres autors i autores

2. Estructura del poemari

3. Què ésLlibre de meravelles? Algunes claus interpretatives

a) És un poemari sobre les meravelles del món?

Postguerra, repressió, dols, misèria, quotidianitat

Aleshores, per què és un llibre de meravelles?

Revisita i revisa Llibre de meravelles de Llull

Proposa un recorregut pel propi món:

el descobreix, se’n meravella, el testimonia

b) Algunes claus als poemes

«Un entre tants»: fonament de la posició de la veu poètica

«No escric èglogues»: la reformulació, el rebuig i la reapropiació, València

«Demà serà una cançó»: el record i l’amor com a refugi

«Els amants»: el contrast entre els diferents amors

«L’estampeta»: document testimonial

«Cant de Vicent»: el ressò de «Cant de Ramon», València

Irene Mira Navarro - CURS CEFIRE DE PLURILINGÜISME SOBRE LA NOVA PREGUNTA DE LES PAU UNIVERSITAT D’ALACANT, 24 I 26 DE SETEMBRE DE 2019

«Temps»: inici de la guerra, guitarra, record de l’horta

«Ací»: Ausiàs March, València

«Per exemple»: la postguerra, l’amor

«Assumiràs la veu d’un poble»: veu col·lectiva, paraula, futur

c) Algunes claus interpretatives més

• Referències literàries: esments, paratextos, reapropiacions

ègloga, Ausiàs March, Ramon Llull i «Cant de Vicent», López Picó, etc.

• Referències al context d’escriptura: cinema, carrers, objectes
• Atenció als títols dels poemes: temàtics, naturalesa, literaris, etc.
• Veus de la veu poètica: «Cant de Vicent» i «Assumiràs» 4. Exemples de pregunta d’anàlisi
• Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra?
• A qui es dirigeix la veu poètica en aquest fragment? Per què creus que l’autor fa servir la segona persona i no la primera persona, com és habitual en la poesia?
• Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes…) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?
• Identifica dues figures retòriques en aquest fragment i explica què aporten al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de meravelles? Relaciona- les amb l’estil de Vicent Andrés Estellés.
• Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra.
• Analitza la mètrica d’aquest fragment. Quina és la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d’aquest llibre?
• En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent

3.a) Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes…) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?

En aquest fragment trobem dos elements referits a la realitat de l’època. En primer lloc, hi ha l’al·lusió a la ciutat de València com a marc espacial on s’ubica el poema, i també el poemari. Tant

Irene Mira Navarro - CURS CEFIRE DE PLURILINGÜISME SOBRE LA NOVA PREGUNTA DE LES PAU UNIVERSITAT D’ALACANT, 24 I 26 DE SETEMBRE DE 2019

 ESTELLÉS:

Any 1963: Castellet i Molas realisme històric

Any 1965: Triadú simbolisme

«deixar enrrere els mòduls de la generació valenciana de 1930, continuats en a postguerra i d’incorporar-se als corrents predominants al Principat i les Illes imposant-s’hi amb una veu pròpia» (Triadú 1985: 126 dins Carbó 2009: 45)

6. Exemples de pregunta de context

• Què suposen alguns poemes en la trajectòria de l’autor?
• Què té d’especial Llibre de meravelles respecte de la literatura de l’època? Trenca amb algun model de l’època?
• Vicent Andrés Estellés participa d’algun corrent estètic i literari? Quin? Què en pots dir?
• Coincideix el context d’escriptura amb el de producció de l’obra? Quines diferències hi ha entre ambdós?
• Quina relació té Vicent Andrés Estellés amb els clàssics de la literatura catalana? Creus que condicionen d’alguna manera la seua poesia?
• Podries esmentar dos autors de poesia que escrigueren durant el mateix període que Estellés? Què van escriure? Explica-ho i aporta alguna dada sobre alguna obra.
• Creus que la poesia de Vicent Andrés Estellés és important en la literatura i la cultura actual? Cita alguns exemples amb què justifiques la teua resposta

3.a) A qui es dirigeix la veu poètica en aquest fragment? Per què creus que l’autor fa servir la segona persona i no la primera persona, com és habitual en la poesia?

La veu poètica fa servir la segona persona en aquest poema perquè es dirigeix a un tu amb qui s’identifica, un tu que també forma part del poble. És a dir, la veu poètica no s’expressa individualment en primera persona perquè no pretén guiar el poble des d’una posició de superioritat. Així doncs, l’ús de la segona persona és un mecanisme que situa la veu poètica i el poble a qui es dirigeix al mateix nivell perquè el poeta, a més de poeta, també és poble com es veu en aquest vers: «Allò que val és la consciència /de no ser res si no s’és poble».

3. b) Situa aquest poema en la trajectòria de l’autor. És representatiu d’alguna orientació del seu món literari?

Aquest poema és un dels màxims exponents de la poesia social de l’autor i, també, de la seua poètica en general. És una declaració de principis del component cívic de l’autor, que es mantindrà constant al llarg de tota la seua obra poètica. Aquest poema de postguerra marcarà la trajectòria de l’autor com a poeta compromés des dels anys cinquanta fins al final de la seua obra, als anys setanta, amb Mural del País Valencià. En aquest sentit, «Assumiràs» és un poema de resistència en els anys en què es va escriure (1956-1958) i posteriorment, en publicar-se en 1971, és un cant d’esperança en un futur fora del règim dictatorial.