Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes historia, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Història Social, Profesor: Jordi Sabater, Carrera: Educació Social, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 28/12/2014

oripi-1
oripi-1 🇪🇸

3.5

(16)

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MODUL 1:
PER A QUÈ LA HISTORIA:
Què és? És acumulació de daes. No hi ha un concepte gneralitzat del que és.
Hi han diverses teories distintes, depenen de les teories, els fets s’interpretan de
maneres diferents.
El que s’hauria de fer es limitar-se amb l’informació dels fets que van suceir, peò no ens
podem quedar nomès amb això, sinò s’han de saber interpretar aues fets, s’han
d’analizara partir de teories de diferents interpretacions de la realitat.
Un fet té diferents prespectives segons com el mirem, si de la prespectiva social,
económica, política, cultural, etc.
Els fets s’han de documentar, no són res per ells sols si no quan els interpretem.
El subjecte historic, és l’home en el passat.
L’historia depen de pesones que han fet coses impactants en diferents moments. Com la
teoia del nas de Cleopatra, el destí hagues canviat sí el nas de Cleopatre fos més curt, es
a dir en aquella época tenir el nas llarg era un signe de bellesa i tenir una relació amb
alg que tingues diners. Igual que en la época medieval el estar grassa, també es signe de
bellesa.
La historia hagues canviat si Cleopatra no hagues sigut bella.
Depenent qui ho expliqui canvia l’historia.
Un fals dilema, individuo-societat. Els sociolegs diuen que els historiadors és centre
més en els detalls i ells més en general.
No podem estudia als individuos si no están lligats a la societat. (individuo va lligat a
societat).
A partir d’un personatge clau es fa una reconsturcció dels fets, però sempre situnt-los en
la societat. No podem entendre als individuos fora de la societat peò si al inreves.
La societat està fomada per individuos i quan parlem d’individuos parlem de societat.
L’ésser huma en societat en el passat i l’ùnic i general, s’ha de tenir en compte en la
historia.
PER A QUÈ L’HISTORIA?
L’objectiu, és compendre elmpassat per entendre el present.
L’historia ens porta elements necessairs per entendre el present, és un dialeg
sense fi entre passat i present. L’enetenem desde les preguntes que ens fem dl
pasar i així entendre el present i aconseguir respostes, es a dir compendre el
passat per entendre el prsent.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes historia y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

MODUL 1:

PER A QUÈ LA HISTORIA:

  • Què és? És acumulació de daes. No hi ha un concepte gneralitzat del que és. Hi han diverses teories distintes, depenen de les teories, els fets s’interpretan de maneres diferents. El que s’hauria de fer es limitar-se amb l’informació dels fets que van suceir, peò no ens podem quedar nomès amb això, sinò s’han de saber interpretar aues fets, s’han d’analizara partir de teories de diferents interpretacions de la realitat. Un fet té diferents prespectives segons com el mirem, si de la prespectiva social, económica, política, cultural, etc. Els fets s’han de documentar, no són res per ells sols si no quan els interpretem.

El subjecte historic, és l’home en el passat. L’historia depen de pesones que han fet coses impactants en diferents moments. Com la teoia del nas de Cleopatra, el destí hagues canviat sí el nas de Cleopatre fos més curt, es a dir en aquella época tenir el nas llarg era un signe de bellesa i tenir una relació amb alg que tingues diners. Igual que en la época medieval el estar grassa, també es signe de bellesa. La historia hagues canviat si Cleopatra no hagues sigut bella. Depenent qui ho expliqui canvia l’historia.

Un fals dilema, individuo-societat. Els sociolegs diuen que els historiadors és centre més en els detalls i ells més en general. No podem estudia als individuos si no están lligats a la societat. (individuo va lligat a societat). A partir d’un personatge clau es fa una reconsturcció dels fets, però sempre situnt-los en la societat. No podem entendre als individuos fora de la societat peò si al inreves. La societat està fomada per individuos i quan parlem d’individuos parlem de societat. L’ésser huma en societat en el passat i l’ùnic i general, s’ha de tenir en compte en la historia.

  • (^) PER A QUÈ L’HISTORIA?
    • L’objectiu, és compendre elmpassat per entendre el present. L’historia ens porta elements necessairs per entendre el present, és un dialeg sense fi entre passat i present. L’enetenem desde les preguntes que ens fem dl pasar i així entendre el present i aconseguir respostes, es a dir compendre el passat per entendre el prsent.

Les lliçons de la historia i el futur, l’historia no ens dona lliçons, això vol dir que perquè un cop actuessim d’una determinada manera, no vol dir que es pugui acutar un altre cop igual. L’historia no es repeteix, si no que ens ensenya a saber com arribar fins a on estem. S’h d’utilitzar per coneixer la nostra acutalitat, no per a donar-nos lliçons.

  • (^) Objectivitat i subjectivitat: no exiseix la objectivitat en un análisis historic. L’historia sempre s’ha intentat manipular per justificar la política, etc. Es a dir l’actualitat. MODUL 2:

POBRESA I ASSISTÈNCIA N EL MÓN MEDIEVAL:

1. E DEURE DE L’ALMOINA…:

  • Feudalisme, en el periode medieval eren fedalismes. En aquesta época no hi han clases sino estaments, són 3:
    • (^) Els senyors, la seva funció es protegir els camperols.
    • Guerrers, es coneixien com els bellatons.
    • La resta de población com comerciants, artesans, camperols, etc. És caracteritza perque no hi havua movilitat social, eneralmen ascendent. Però en el sistema capitalisme si que hi ha movilitat.per exemple sí ets señor no podies pasar a ser camperol. Els dos més alts viuen de la producción dels camperols.