Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apuntes memoria tema 2, Apuntes de Memoria Humana

apuntes tema 2 asignatura processos psicologias: memoria

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 18/09/2019

naim-morales
naim-morales 🇪🇸

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MEMÒRIA_TEMA 2 Naim Morales
1
TEMA 2: MESURA DE LA MEMÒRIA
Lectures cap 3 i 4 (part teòrica)
1. ASPECTES GENERALS DE LA MESURA:
La Psicologia, en la seva recerca per adquirir l'estatus i el reconeixement com a ciència, va tenir
un interès fonamental en poder demostrar que els fenòmens psíquics o mentals eren
susceptibles de ser mesurats i quantificats de forma sistemàtica. Aquest interès pel mesurament
la va permetre diferenciar-se de l'anterior psicologia filosòfica de caràcter especulatiu i
fonamentada en la reflexió.
Convé tenir clar que quan parlem de mesurament psicològic podem referir-nos a les mesures
obtingudes a través de l'experiment, amb interès d'estudiar algun fenomen psicològic, o podem
referir-nos a les mesures obtingudes en la pràctica professional psicològica a l'avaluar a una
persona amb fins diagnòstics.
- el mesurament psicològica ha tingut dos grans enfocaments:
o Mesurament de laboratori: situacions experimentals dins del lab amb la
finalitat d’obtenir dades i evidencies que volem acceptar o refutar una teoria
psicològica
o Mesurament psicomètric: poder situar a una persona respecte amb la seva
població de referencia
§ situar en anormalitat o normalitat
§ son proves estandarditzades
§ mesuren aptitus, capacitats
1.1. Mesurament de laboratori
El mesurament de laboratori, fonamentat en la tradició experimental, troba al laboratori la
forma apropiada de recollir les dades i de poder controlar els factors subjectius i les variables
que poden interferir en els resultats.
L'experiment permet variar sistemàticament les condicions, així com repetir les observacions i
procedir a la generalització, alhora que permet a la Psicologia arribar a un nivell semblant al
d'altres ciències.
Aquest enfocament és el que ha proporcionat a la Psicologia dels diferents coneixements i lleis
que fonamenten el comportament humà.
Aquest tipus de mesurament que es fonamenta en investigacions controlades, tot i que
l’anomenarem genèricament de laboratori, no queda limitada a l'espai estrictament físic del
laboratori.
1.2. Mesurament psicomètric
El mesurament psicomètric és fonamental en la tradició de les diferències individuals que va
derivar en el mesurament a través dels tests. Aquest enfocament, algunes vegades controvertit,
ha permès a la Psicologia gaudir d'un instrument propi i atorgar-li el seu caràcter aplicat.
- els tests mentals són proves estandarditzades
- creades per mesurar o avaluar aptituds, capacitats-des, coneixements o
característiques dels subjectes explorats
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes memoria tema 2 y más Apuntes en PDF de Memoria Humana solo en Docsity!

TEMA 2: MESURA DE LA MEMÒRIA

Lectures cap 3 i 4 (part teòrica)

1. ASPECTES GENERALS DE LA MESURA:

La Psicologia, en la seva recerca per adquirir l'estatus i el reconeixement com a ciència, va tenir un interès fonamental en poder demostrar que els fenòmens psíquics o mentals eren susceptibles de ser mesurats i quantificats de forma sistemàtica. Aquest interès pel mesurament la va permetre diferenciar-se de l'anterior psicologia filosòfica de caràcter especulatiu i fonamentada en la reflexió. Convé tenir clar que quan parlem de mesurament psicològic podem referir-nos a les mesures obtingudes a través de l'experiment, amb interès d'estudiar algun fenomen psicològic, o podem referir-nos a les mesures obtingudes en la pràctica professional psicològica a l'avaluar a una persona amb fins diagnòstics.

  • el mesurament psicològica ha tingut dos grans enfocaments : o Mesurament de laboratori : situacions experimentals dins del lab amb la finalitat d’obtenir dades i evidencies que volem acceptar o refutar una teoria psicològica o Mesurament psicomètric : poder situar a una persona respecte amb la seva població de referencia § situar en anormalitat o normalitat § son proves estandarditzades § mesuren aptitus , capacitats

1.1. Mesurament de laboratori

El mesurament de laboratori, fonamentat en la tradició experimental, troba al laboratori la forma apropiada de recollir les dades i de poder controlar els factors subjectius i les variables que poden interferir en els resultats. L'experiment permet variar sistemàticament les condicions , així com repetir les observacions i procedir a la generalització , alhora que permet a la Psicologia arribar a un nivell semblant al d'altres ciències. Aquest enfocament és el que ha proporcionat a la Psicologia dels diferents coneixements i lleis que fonamenten el comportament humà. Aquest tipus de mesurament que es fonamenta en investigacions controlades, tot i que l’anomenarem genèricament de laboratori, no queda limitada a l'espai estrictament físic del laboratori.

1.2. Mesurament psicomètric

El mesurament psicomètric és fonamental en la tradició de les diferències individuals que va derivar en el mesurament a través dels tests. Aquest enfocament, algunes vegades controvertit, ha permès a la Psicologia gaudir d'un instrument propi i atorgar-li el seu caràcter aplicat.

  • els tests mentals són proves estandarditzades
  • creades per mesurar o avaluar aptituds , capacitats - des, coneixements o característiques dels subjectes explorats
  • poden ser considerats instruments de diagnòstic, diferenciació i classificació d'individus o grups. Des dels seus inicis tots dos enfocaments han quedat clarament diferenciats. Així la
  • tradició psicomètrica ha tingut una funció dirigida a objectius pràctics o de diagnòstic contraposat
  • l'enfocament experimental que s’ha utilitzat en objectius cientifico-teòrics.
  1. MESURES DIRECTES VS. INDIRECTES Encara que resulta difícil donar una visió clara i senzilla dels molts tipus de mesures de memòria que hi ha, diversos autors s'inclinen per classificar aquestes mesures en dos grans grups que inclourien tots els tipus de mesures: **1. Mesures directes, explícites, conscients o intencionals.
  2. Mesures indirectes, implícites, inconscients o incidentals.**

2.1. Mesures directes:

  • Expresses quina informació ha de recordar
  • El subjecte es conscient de que esta recordant
  • Mesures o Explicites o Conscients o Intencionals
  • exigeixen "expressions conscients record". És a dir, es tracta de tasques en que les instruccions que es donen als subjectes en el moment de la prova de memòria fan referència a successos de la seva història personal. En el terreny experimental o de mesurament psicològic, els tests directes de memòria són tasques que requereixen que un subjecte recordi conscientment el material que se li va presentar en una fase inicial de l'experiment o del mesurament. Una situació típica seria la que, en un primer moment, es presenta als subjectes una llista de paraules que han d'identificar o recordar en un moment posterior.
  • La informació s’ha presentat prèviament amb la intenció que es recordes
  1. LES MESURES DIRECTES: Tipus de mesures directes:
  • Reconeixement : El subjecte ha d'identificar les dades adquirides estant presents dins el camp perceptiu. o esta la informació en la seva totalitat
  • Record o evocació : S'ha de reproduir el que ha adquirit en absència de l'estímul. o Record amb claus : Les dades són presents encara que d'una forma incompleta o una forma alterada, és a dir, al subjecte se li faciliten claus o pistes concretes per al record. o Record serial : Requereix al subjecte que reprodueixi la informació en el mateix ordre en què ha estat presentada. o Record lliure : El subjecte pot recuperar la informació en l'ordre que prefereixi.

Un exemple d'ells seria per exemple el mesurament de la memòria a mitjançant el reaprenentatge (estalvi en el 2n aprenentatge), o la prova de claus del W.A.I.S., on els subjectes que posseeixen una millor habilitat de memòria, podran executar-la amb més rapidesa. Tipus de mesures indirectes de la memòria:

  • Proves de coneixement conceptual, factual, lexical i perceptual.
  • Proves de coneixement procedimental.
  • Proves de resposta avaluadora.
  • Altres mesures de canvi conductual.

4.2. Proves de coneixement conceptual, factual, lexical i perceptual:

  • Recordem info que em anat generant al llarg de tota la vida
  • tasques que intenten especificar les estructures i processos implicats en la recuperació del coneixement permanent
  • Serien tasques com generar membres d'una categoria semàntica , classificar o categoritzar estímuls, tasques de decisió lèxica (completar articles en funció del substantiu), completar fragments de paraules , identificació de paraules, entre d'altres.

4.3. Proves de coneixement procedimental:

  • Són tasques que impliquen aprenentatge de destreses i solució de problemes , examinant l'execució de la tasca en funció de la pràctica o Veiem com es van desenvolupant les capacitats
  • tasques percepto-motores com el dibuix en mirall o tasques de seguiment visual, i dins de la resolució de problemes tasques com la execució de puzles, els problemes de la torre de Hanoi o la resolució de figures complexes.

4.4. Proves de resposta avaluadora:

  • Tasques de priming
  • Inclouen tasques que estudien els efectes de la exposició prèvia a estímuls sobre l'avaluació posterior que els subjectes emeten sobre aquells estímuls. o Es tracta d'avaluar, per exemple, com els judicis cognitius estan influenciats per l'exposició prèvia als estímuls
  • Recordaràs coses d’un text si l’has llegit abans?

4.5. Altres mesures de canvi conductual:

  • Si presento un estímul i mesuro una resposta fisiològica , i en una segona presentació la resposta s’ha modificat vol dir que l’he recordat Les exposicions a estímuls no només poden mesurar - se per judicis cognitius d'avaluació , sinó també per mesures fisiològiques (potencials evocats, resposta galvànica de la pell, etc.) i per mesures de condicionament. Entre aquestes mesures, també , pot introduir l'estalvi experimentat en el reaprenentatge. En resum les tasques més utilitzades en les mesures indirectes acostumen a ser aquelles tasques que d'alguna manera impliquen haver d'utilitzar coneixements basals per poder

realitzar una activitat (com per exemple, tasques de comprensió o lexicals), així com, tasques que pressuposen un aprenentatge incidental o tasques que avaluen el reaprenentatge del subjecte.

  1. LA MESURA PSICOMÈTRICA DE LA MEMÒRIA: PRINCIPALS TEST: La memòria dins de la tradició psicomètrica-diferencial va ser una de les primeres àrees utilitzades, així molt ràpidament va entrar a formar part d'un dels factors de tots els tests d'intel·ligència , així com dels considerats d'aptituds. No és estrany, en conseqüència, que al llarg de la recent història de la psicologia aplicada s'hagin desenvolupat diferents tests específics dedicats a aquesta funció cognitiva. En l'actualitat disposem de diversos tests o bateries de tests que poden utilitzar per al mesurament de la memòria, entre els quals podem destacar:
    • Wechsler Memory Scale: El W.M.S. i W.M.S-R. són les bateries de tests més comunament utilitzades. Estan compostes per subescales dissenyades per avaluar tant la memòria verbal com la no verbal. Estan estandarditzades i amb normes específiques segons l'edat. (En alguns hospitals l'utilitzen traduït per ells mateixos).
    • Memory Assessment Scales: Està construïda per avaluar aspectes de la memòria útils des del punt de vista clínic. Inclou mesures d'amplitud de memòria visual i verbal, aprenentatge verbal i no verbal i memòria demorada amb material verbal i no-verbal.
    • Selective Reminding Tests: La tècnica del record selectiu ha estat desenvolupada per avaluar els components de recuperació, codificació i consolidació de la memòria. S'utilitza en psicopatologia.
    • Califòrnia Verbal Learning Test: És un altre test d'aprenentatge verbal i memòria, dissenyat amb la incorporació dels descobriments de la investigació sobre memòria en l'avaluació clínica. S’administra fent aprendre al subjecte una llista de setze paraules en cinc intents. S'utilitza el record lliure i el record amb claus en la fase de recuperació.
    • Hopkins Verbal Learning Test : Es tracta d'un test relativament curt que s'aplica a uns deu minuts. Aquesta especialment indicat en el cas de pacients que no poden utilitzar un tests amb llistes d'ítems massa llargs.
    • Controled Oral Fluency Test: Utilitza la fluïdesa verbal com a mesura de memòria. Consisteix en què el subjecte a de dir el màxim nombre possible de paraules d'una determinada categoria en el temps d'un minut.
    • Heaton Adaptation of The Story and Figure Memory Test: Permet l'avaluació de l'aprenentatge i el record de tipus verbal i de figures. Es subministren normes segons l'edat, nivell educatiu i sexe. El desavantatge principal és que necessita un interval de quatre hores entre l'aprenentatge i el record.
    • The Rivermead : Està dissenyat per avaluar la memòria quotidiana en contextos de rehabilitació. Requereix que el pacient recordi un nom, un objecte amagat, un dibuix, un article de diari, reconèixer una cara, recordar una ruta i orientar-se.
    • Benton Visual Retention Test: Es troben en tres versions alternatives però equivalents que es poden administrar en condicions diferents incloent la simple còpia i la reproducció de memòria. És molt efectiu per identificar lesions cerebrals, i per discriminar els pacients que presenten problemes pròpiament psicopatològics.
    • Rei Auditory Verbal Learning Test : És una mesura d'aprenentatge i retenció que es pot emprar per avaluar els aspectes de memòria de record i reconeixement. Utilitza quince