¡Descarga apuntes penal y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
Dret penal I
Conceptes previs: (no examen)
- Una llei no és el mateix que una norma. Les normes també les poden crear els sectors administratius. Les lleis contenen normes però no totes les normes estan en lleis.
- L’administració pot imposar sancions administratives com per exemple, les multes de tràfic.
- El parlament rep el nom també de les corts generals (CCGG). El parlament és bicameral (dos cambres) que són el congrés dels diputat i el senat.
- El fiscal és el que acusa a una persona i en demana la seva pena.
- No es diu presumpte assassí, sinó que es diu suposat assassí.
- La presó preventiva o provisional és una mesura cautelar per un innocent quan es considera que és necessari. En alguns casos es produeix perquè el suposat culpable no pugui destruir proves, no es pugui escapar i no pugui atacar a una víctima. És excepcional. Se mantindrà en prision, durante la investigacion criminal, hasta la llegada del juicio.
- Les penes condicionals són penes no superiors a dos anys amb persones que no tenen antecedents. Les condemnes que se’ls imposen als delinqüents que compleixen aquests requisits queden suspeses per un temps i depenen de les condicions que vagi complint el delinqüent però permeten perdonar la condemna dins la presó.
- Les sentències estan formades per: hechos provados, que són aquells que el tribunal ha pogut demostrar; fundamentos de derecho i el fallo.
TEMA 1.
DRET PENAL COM A INSTRUMENT DEL CONTROL SOCIAL.
Els casos dels quals s’ocupa el dret penal són, generalment, casos violents. Violenta també és la forma en que el Dret penal soluciona aquests casos. El Dret penal conté violència, però no tota la violència conté Dret penal.
La violència és practicada per totes les persones, ja siguin delinqüents, persones que defineixen i sancionen la delinqüència...
La violència d’un cas depèn del context social, polític i econòmic.
El dret penal és un instrument social i estatal per advertir als ciutadans. Hi ha dos tipus de dret:
- Dret penal en el sentit objectiu: És un conjunt de normes penals que estan incloses en el codi penal. El codi penal és una llei que conté normes penals. Una norma serveix per regular les conductes humanes per garantir la bona convivència. Hi ha dos tipus de normes: - Norma prohibitiva O NEGATIVA: Són les normes que et prohibeixen fer alguna cosa. Per exemple, la de l’article 138 que diu “El que matare a otro seá castigado, como reo de homicidio, con la pena de prisión de diez a quince años.” Aquest article conté la norma que està prohibit matar, per tant, expressa una prohibició i ens amenaça si fa alguna cosa. - Norma preceptiva O POSITIVA: Són les normes que t’obliguen a fer alguna cosa i castiga al qui no ho fa. Per exemple, la de l’article 195 que diu “El que no socorriere a una persona que se halle desamparado en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de terceros, será castigado con la pena de multa de tres a doce meses.” Aquesta norma obliga a fe alguna cosa, no ho prohibeix.
- Dret penal en el sentit subjectiu: Ve del Ius puniendi (literalment significa dret de l’Estat a castigar). És una capacitat personal exigible , per exemple: tinc dret a cobrar les hores que he treballat. El
La base de la mesura de seguretat és la perillositat del subjecte. Per perillositat s’entén la probabilitat de que una determinada persona cometi en el futur un delicte. Les mesures de seguretat tenen la funció de reeducar i corregir a un subjecte, o apartar-lo de la societat en el cas que la seva reeducació no sigui possible.
Les mesures de seguretat permeten a l’Estat castigar a algú que ha incomplert una norma i que se li pot atribuir la culpa dels seus actes, sempre i quan el subjecte sigui considerat perillós per la societat.
Exemple: Quan un esquizofrènic mata a algú, és clar que ha comès un acte contrari a les normes, però no es pot considerar delicte perquè no es pot atribuir a ningú la culpa, ja que el malalt mental no és conscient dels seus actes. Per això, a la persona esquizofrènica se l’imposa una mesura de seguretat (com per exemple: l’ ingrés a un manicomi) perquè es considera una persona perillosa per la societat.
Funcions de la norma penal:
La norma penal té la funció de protegir els béns jurídics a través de la motivació, per això diem que les dues funcions són inseparables:
- La funció principal és la de protegir els béns jurídics: Primerament, el que s’ha de fer és seleccionar quins són aquests béns jurídics, que serveixen per orientar i limitar al legislador i també tenen una funció interpretativa.
- La funció de motivació: El que es pretén amb aquesta funció és intentar que els ciutadans compleixin les normes, no solament per la por que tenen de les possibles penes que se’ls poden imposar, sinó també perquè aquests ciutadans vulguin respectar els béns jurídics. Perquè aquesta funció de motivació, ha d’existir el principi de proporcionalitat, tal i com va començar a introduir Cesare Beccaria (il·lustrador de finals del segle XVIII).
El principi de proporcionalitat diu que la gravetat d’un acte ha de ser proporcional a la sentència que s’imposa.
TEMA 2. CIÈNCIES PENALS I ALTRES DISCIPLINES:
Criminologia, política criminal, Dogmàtica penal i d’altres:
La dogmàtica penal és un estudi del dret positiu amb la pretensió de construir conceptes.
La criminologia estudia la realitat criminal. Utilitza mètodes empírics.
La política criminal té dos significats:
- Part de la política de l’Estat.
- Disciplina que estudia la política criminal de l’Estat.
Relacions entre el Dret penal material i el Dret processal penal:
El dret penal material és el relatiu a la responsabilitat penal, és a dir, és la matèria que s’aplica davant d’un fet.
El Dret processal penal estudia les regles que regeixen en el procés penal, com per exemple, la presumpció d’innocència (tothom és innocent fins que no es demostri el contrari). El Dret processal penal és aquell que serveix per la realització del Dret penal a la realitat.
Tant el Dret penal com el Dret processal penal es necessiten l’un a l’altre per existir.
Relacions entre el Dret penal i el Dret administratiu sancionador:
Tant el Dret penal com el Dret administratiu sancionador imposen sancions. El Dret penal imposa sancions penals (penes i mesures de seguretat) i el Dret administratiu sancionador imposa sancions administratives (normalment multes administratives).
Interpretar un terme legal és establir el significat a la llei (premissa major) per veure si en ella es pot subsumir o incloure el cas analitzat (premissa menor) i així es pot establir una conseqüència (conclusió).
EXEMPLE:
Premissa major: El que matare a otro seá castigado, como reo de homicidio, con la pena de prisión de diez a quince años
Premissa menor: Juan ha matat a Pep.
Conseqüència: Juan és condemnat a 15 anys de presó.
Classes d’interpretació segons el subjecte que fa la interpretació:
- Interpretació autèntica: La realitza el propi legislador , que és qui fa la llei. Ex: en el cas de robatori en l’article 138 ens diu que les claus falses són objecte pel robatori i a l’article 139 ens explica que poden ser les claus falses. Aquesta interpretació és vinculant perquè és la que és
- Interpretació judicial: La realitzen els òrgans judicials. No és vinculant però és bastant important.
- Interpretació doctrinal : La realitzen els juristes en las obres científiques. No és vinculant però també resulta important.
Classes d’interpretació segons el mètode utilitzat:
- Interpretació gramatical: Consisteix en establir el significat d’un terme mitjançant un diccionari. En la majoria de les vegades no serveix només aquest mètode.
- Interpretació lògica-sistemàtica: Consisteix en veure on està col·locat un determinat article en el codi i saber així si existeix alguna
altre relació amb els altres articles i, ajudar així a la seva interpretació.
- Interpretació teleològica: Consisteix en preguntar-se quina és la finalitat de la norma. Per exemple: al tren està prohibit portar gossos i un home porta un gat. Li criden l’atenció dient que no es pot però l’home diu que l’únic que està prohibit en el tren són els gossos. La finalitat de la norma imposada se sobreentén que no es permeten portar animals al tren ja que el més comú és el gos?
Interpretació històrica: No és la més utilitzada. Consisteix en conèixer quin és l’origen de les normes i conèixer les circumstàncies en les quals va ser creada per tal de poder interpretar aquesta norma millor.
Classes d’interpretació segons el resultat de la investigació:
- Interpretació declarativa: és aquella en que el significat establert a un terme coincideix amb el seu tenor literal, és a dir, amb el seu contingut literal.
- Interpretació restrictiva: és aquella en que el significat establert a un terme és més estret que el que té el tenor literal. Ex: regalar un cigarret, que és barato, a un funcionari que ja no t’ha de tractar més professionalment, es podria permetre, encara que els regals a funcionaris estan prohibits.
- Interpretació extensiva : El significat que li donem al terme és més ampli que el seu tenor literal. Ex: el accés carnal en un abús sexual ho podem no interpretar només com una penetració, sinó també seria accés carnal el fet que s’ajuntin molt dos cossos sense que un d’ells ho concedeixi.
s’acabaran dissolent en altres societats) ni per intentar instruir al delinqüent (ja que també acabarà formant part d’una nova societat), sinó que el que es pretén és compensar el mal del delicte.
- Teories relatives o utilitaristes o preventives : Pretenen que la pena aconsegueixi alguna cosa més que fer pagar. Vol produir efectes útils en la societat perquè volen prevenir el delicte. S’aplica la pena per fer veure a la societat que no es pot cometre el delicte i també per instruir al delinqüent. Hi ha dos tipus de prevencions : - Prevenció general: S’aplica sobre la col·lectivitat i s’identifica amb l ’amenaça.
- Prevenció especial: s’aplica sobre el criminal ja que es volen prevenir els possibles delictes posteriors i s’identifica amb la reeducació.
Avantatges i inconvenients de les teories de la pena:
Les teories retributives miren cap el passat.
Un possible problema es produeix perquè com les penes només es basen en que un delicte es pagui i no té cap altre finalitat, podem acabar produint efectes no desitjats. Per exemple: el toxicòman delinqüent que comet un delicte contra la propietat (estiba una bossa) i el jutgen 5 anys més tard, quan ja està desenganxat de les drogues, treballa, té família...Si el posem a la presó, tota la reinserció que el toxicòman havia dut a terme queda anul·lada.
(Des del punt de vista de la prevenció especial, la pena ja no s’hauria d’haver aplicat perquè el delinqüent ja no reincidirà.
Des del punt de vista de la prevenció general, no seria un greuge important no imposar la pena ja que d’aquesta manera els toxicòmans veurien que si se reincidien en la societat, podien quedar perdonats d’algunes condemnes.)
(Les teories retributives pures ja no les manté ningú, per això s’han modificat una mica i han acabat adoptant el nom de les penes proporcionades ,que vigilen de condemnar d’una manera proporcionada al delinqüent segons el delicte que hagi comès.)
Les teories de prevenció general tenen com a problemes que, a vegades, per defensar la prevenció general s’arriben a imposar penes injustes, per això s’hauria de tenir en compte la proporció de les penes com a límit. Ex: es demana un increment de les penes per intentar que desapareguin els carteristes, però una pena de 3 anys és desproporcionada.
En les teories de la prevenció especial solem pensar en una classe de delinqüents: aquells que estan aïllats. Aquestes teories són les que més es neguen perquè no tenen sempre efectivitat. Poden portar-nos a dos versions:
- La inocuització: Consisteix en apartar definitivament de la societat a un delinqüent. Ex: cadena perpètua.
- La reeducació, reinserció o resocialització d’un subjecte. : Són les que pretenen que la pena doni una ensenyança.
Els problemes d’aquesta prevenció especial és que:
- pot arribar a ser inhumana (ex: es duien a terme els electroxocs F 0 E 0que anul·len totalment a una persona)
- El tractament penitenciari no ha de canviar la personalitat d’un individu ja que l’Estat no té dret a dur a terme aquesta acció.
2.Models eclèctics o integradors:
Depenent de les diferents fases jurídiques predomina més una teoria que una altra:
- El Tribunal Constitucional i la CE donen molta importància al concepte de proporcionalitat.
TEMA 5. PRINCIPIS LIMITADORS DEL PODER PUNITIU DE L’ESTAT:
- Principi de legalitat: És el més important.
- Principi d’ intervenció mínima: Aquest principi diu que el Dret Penal només ha d’intervenir per protegir els béns jurídics importants (tan individuals com col·lectius) i pels atacs que es consideren molt greus. És per això que només s’ha d’acudir al Dret penal quan no quedi més remei (com a última ratio ).
- Principi d’exclusiva protecció de bens jurídics: Són béns jurídics protegits pel dret penal aquells que són necessaris per l’autorealització personal i pel desenvolupament de la vida. Tenim una limitació en la política criminal per discutir si determinats béns jurídics han de ser tractats o no pel dret penal.
Es relaciona el dret penal amb el principi de proporcionalitat: una matèria que no és suficientment greu per ser tractada pel dret penal, però acaba sent tractada per aquest tipus de dret, la pena imposada seria desproporcionada.
- Principi d’humanitat de les penes: Les penes imposades han de respectar la condició humana i han de ser imposades amb la condició d’humanitat i d’una vida digne.
Segons l’article 10.2 de la CE “ las normas relativas a los derechos fundamentales y a la libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de los Derechos
Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España” , per això, els electroxocs es consideraris un tractament inconstitucional, per exemple.
Segons l’article 15 de la CE es prohibeixen tractes degradants (i els tractes inclouen les penes). (Les penes que tenim en el codi no són penes degradants).
El principi d’humanitat de les penes complementa l a idea de reeducació i de reinserció social ja que són més humans els mètodes utilitzats per reeducar als delinqüents (ex: dret penitenciari progressiu).
- Principi d’igualtat: El principi d’igualtat diu que s’ha de tractar de manera igual, les situacions que siguin iguals i, s’han de tractar de manera desigual, les situacions que siguin desiguals.
Aquest principi es relaciona amb el principi de proporcionalitat: Si una situació que hauria de ser tractada de manera igual, es tracta de manera desigual, s’està imposant una pena desproporcionada.
Ex: abans es tractava de manera igual un homicidi que l’auxili a un suïcidi. No es pot tractar de la mateixa manera aquests dos fets perquè són diferents situacions ja que en l’auxili al suïcidi, la persona vol morir. Així doncs, en el passat s’imposava una pena desproporcionada pels que auxiliaven el suïcidi.
El principi de proporcionalitat no està dit explícitament en la CE però en deriven els seus valors en aquesta constitució. Es considera que una pena és proporcionada:
- Si és idònia per perseguir una finalitat rellevant constitucionalment.
- Si és necessària.
- Si aquesta pena produeix més beneficis que prejudicis.
- garantia criminal: no es pot qualificar de delicte a una conducte que no es troba definida dins la Llei, encara que sigui considerada com a immoral, tal i com ens diu l’article 25.1 de la CE.
- garantia penal: no es poden aplicar penes diferents a les que estan establertes en el codi penal.
- garantia judicial : no es pot establir el jutge que un vulgui ni un que no es vulgui, s’ha d’establir el jutge que dicta la lle.
- garantia d’execució.
Tal i com s’estableix a l’article 9 de la CE, tant els ciutadans com l’Estat han d’estar sotmesos a la Llei.
En l’article 1.1 del codi penal: “no sera castigada ninguna acción ni omisión que no esté prevista como delito o falta por la Ley anterior a su perpetración.”
En l’article 10 del codi penal: “son delitos o faltas las acciones y omisiones dolosas o imprudentes penadas por la Ley”.
Feuer Bach va formula el principi de legalitat des del punt de vista científic i va establir que: “no hi ha delicte, no hi ha pena si la llei no ho diu”. Per ell, la llei havia de ser:
- Prèvia a la realització dels fets que es volen sancionar.
- Escrita: Actualment s’anomena garantia formal. La garantia formal és aquella que estableix que una llei ha d’estar escrita, per tant, la costum no és una font del dret penal, (encara que a vegades haguem de recórrer a la costum per interpretar una llei). A més, a Espanya la llei escrita NOMÉS POT venir del parlament central , per això diem que hi ha reserva de llei orgànica , ja que la legalitat penal només prové del poder legislatiu de l’Estat, és a dir, no poden haver lleis penals autònomes.
Es va establir que totes les lleis que continguessin drets fonamentals, serien considerades com a llei orgàniques, definides en l’article 81.1 de la CE. És per això, que més tard, es va establir que totes les lleis que penals serien establertes com a lleis orgàniques, perquè tracten sobre els temes fonamentals. Ex: totes les penes que imposin estar a la presó, com que priven del dret fonamental de la llibertat, són considerades lleis orgàniques.
- Estricta: Actualment s’anomena garantia material. La garantia material és aquella que estableix que tenim el dret que ens informin dels delictes i les penes amb claredat. Per això s’ha de complir el principi de taxativitat , que diu que s’ha de trobar el punt d’equilibri entre una llei molt vaga que no ens expliqui bé el que defineix i una altre llei massa detallista i precisa, que ens informi de molts casos, però no ens informi de tots perquè és impossible. El principi de taxativitat és complert pel codi civil en general (a vegades més bé que d’altres), ja que un ciutadà, quan llegeix el codi, ha d’entendre tot el que hi diu. (Quan el codi penal ens estableix un concepte més general, és la tasca del jurista interpretar el concepte general, estant sempre dins d’uns límits cognoscibles).
Ex: art 142: “ el que por imprudencia grave causare la muerte a otro ...” i no es defineix el que seria imprudència, però és impossible definir tots els casos possibles d’imprudència, per això, el codi compliria el principi de taxativitat de la millor manera que pot.
Non bis in idem: Segons l’aspecte processal, el principi de non bis in idem, vol dir que quan una sentència és firma i una persona ja ha estat jutjada per el delicte, aquesta persona ja no pot ser jutjada pel mateix delicte.
(Una sentència és firma quan ja no es pot recórrer més, ja sigui perquè s’ha acabat el període per recórrer la sentència o perquè ja s’ha recorregut tot el que es podia)
El Tribunal Constitucional estableix que el non bis in idem deriva del principi de legalitat i que té rang constitucional.
Tècniques legislatives: lleis penals incompletes i lleis penals en blanc:
Les normes penals poden ser:
- Lleis penals completes: Es descriu clarament el delicte (pressupòsit) i la pena (conseqüència jurídica) en el mateix article. Si les dos parts de la norma penal es troben molt unides (almenys dins el mateix capítol), també es consideren completes.
No s’ha de confondre norma penal amb article del Codi penal encara que la majoria de vegades, coincideixen.
- Lleis penals incompletes o dependents : Són aquelles lleis que no contenen la norma penal completa en el mateix article. A vegades, es col·loca la norma completa en diferents articles dins del Codi Penal. Per exemple: l’article 20 del Codi Penal que ens defineix qui està exempta de responsabilitat criminal, però per completar la norma necessitem saber quins són els crims.
- Lleis penals en blanc (més important): És una tècnica legislativa en la que part del suposat fet no es troba dins de la norma, sinó que es troba en una altre norma (en una norma inferior en rang de llei) que és regulada per altres sectors no penals, com el sector administratiu. La norma que esta inclosa al codi penal determina en quin lloc està col·locada l’altre part de la norma, que depèn d’un altre sector. Hi ha gent que esta a favor de les lleis penals en blanc i hi ha gent que no ho està. Els problemes
que presenten les lleis penals en blanc són que poden arribar a generar corrupcions , perquè són regulades per altres sectors que no són el penal i, això fa que es pugui produir una deslegalització. Aquells que estan a favor de les lleis penals en blanc defensen que hi ha àmbits massa amplis i que hi ha vegades que no es poden incloure totes les condicions d’un delicte dins d’un article del codi penal, i per això es recorre a les lleis penals en blanc.
Respecte les lleis penals en blanc, el Tribunal Constitucional opina:
- Les lleis penals en blanc produeixen una certa degradació de la reserva de lleis.
- Quan s’utilitzi una llei penal en blanc, s’ha de complir:
- La remissió ha de ser justificada.
- El nucli essencial de la prohibició ha d’estar al codi penal.
No en tots els articles s’apliquen aquestes mesures, ja que a vegades no és possible. A vegades, dins el codi penal, les remissions estan mal col·locades.
TEMA 7. ÀMBIT TEMPORAL DE LA LLEI PENAL:
- El principi d’irretroactivitat de la llei penal:
Només es pot aplicar una llei quan està en vigència, per tant, no es pot aplicar una norma per un fet que hagi estat comès abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma. Una llei passa per diferents fases:
- Primer s’aprova la llei al parlament.
