Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes processos, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Processos Educatius i Practica Docent a l'Educacio Primaria, Profesor: Jose Maria Lopez Madrid, Carrera: Educació Primària, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 25/01/2018

sgnuriaa16
sgnuriaa16 🇪🇸

4.1

(40)

16 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PROCESSOS DE L’EDUCACIÓ
Teoria de l’educació
Sistemàtica de coneixements que procurarà la intervenció per millorar, innovar,
modificar, etc. la pràctica educativa: coneixements contrastats.
Efecte Pigmalió
Ho van definir Rosenthal i Jacobson (història grega). Les expectatives es compleixen, si
nosaltres esperem coses positives és molt més probable que els infants tinguin èxit
educatiu. No s’ha d’etiquetar, confiar que poden progressar.
“Ensenya més la necessitat que la universitat” Juez de menores.
Violència (psicològica) d’alumnes a professors i a la inversa. S’ha de gestionar
bé i no matxacar.
Segregació de l’escola pública i privada.
Problemes:
A l’escola privada només hi van futurs líders.
Classificació de classes (separació).
A l’escola pública hi ha pitjors resultats acadèmics perquè la política de
dretes protegeix a l’escola privada i no a la pública.
Reptes:
Incorporar els interessos dels infants al sistema
Tenir en compte: avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació
sumativa o final
Motivacions. 2 tipus:
Extrínseca: No tenir en compte el que vols fer, sinó la recompensa.
Ex: amenaça per deures, repetiràs, suspendràs...
Intrínseca: Interès real pel que realitzes i no per fer la recompensa.
Illich (1974): “Les escoles no fan que els infants aprenguin”.
F. Gesualdi: Ex alumne Barbiana (2000) critica que l’escola manté i promou les
diferències entre alumnes.
LOGSE:
Inici educació obligatòria fins als 16 anys (anterior NO)
Perquè quan més educada és la població més democràcia, es va proposar per
educar millor als futurs adults
Introdueix l’atenció a la diversitat
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes processos y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PROCESSOS DE L’EDUCACIÓ

Teoria de l’educació

Sistemàtica de coneixements que procurarà la intervenció per millorar, innovar, modificar, etc. la pràctica educativa: coneixements contrastats.

Efecte Pigmalió

Ho van definir Rosenthal i Jacobson (història grega). Les expectatives es compleixen, si nosaltres esperem coses positives és molt més probable que els infants tinguin èxit educatiu. No s’ha d’etiquetar, confiar que poden progressar.

“Ensenya més la necessitat que la universitat” Juez de menores.

  • Violència (psicològica) d’alumnes a professors i a la inversa. S’ha de gestionar bé i no matxacar.
  • Segregació de l’escola pública i privada.
    • Problemes:
    • A l’escola privada només hi van futurs líders.
    • (^) Classificació de classes (separació).
    • A l’escola pública hi ha pitjors resultats acadèmics perquè la política de dretes protegeix a l’escola privada i no a la pública.
    • Reptes:
    • Incorporar els interessos dels infants al sistema
    • Tenir en compte: avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació sumativa o final

Motivacions. 2 tipus:

  • Extrínseca: No tenir en compte el que vols fer, sinó la recompensa. Ex: amenaça per deures, repetiràs, suspendràs...
  • Intrínseca: Interès real pel que realitzes i no per fer la recompensa.

Illich (1974): “Les escoles no fan que els infants aprenguin”.

F. Gesualdi: Ex alumne Barbiana (2000) critica que l’escola manté i promou les diferències entre alumnes.

LOGSE:

  • Inici educació obligatòria fins als 16 anys (anterior NO)
  • Perquè quan més educada és la població més democràcia, es va proposar per educar millor als futurs adults
  • Introdueix l’atenció a la diversitat

Ensenyament vs Aprenentatge (ensenyar no vol dir aprendre)

  • Manipulació: condicionament/ adoctrinament. Ex: religió/ Parcialització de la teoria
  • Instrucció: ensinistrament/ entrenament. Estímul i esperes resposta immediata. Insertes certa informació als infants però no manipula. Entrenament: activitat que anteriorment necessita pràctica per aprendre.
  • Formació: aprenen, creen un esquema mental, per utilitzar-lo posteriorment.
  • Educació Educar té a veure amb els valors

Models educatius

  • Com a motllo: creu que els joves i infants han d’obeir perquè no saben i ell com adult si en sap i han d’imitar-lo.
  • Com a ensenyament: reacció dels professors de secundària al trobar la diversitat dels joves més immigrants. Perquè els joves no estan educats de casa i haurien d’entrar a secundària ja educats.
  • Com a lliure desenvolupament: els infants han de fer el que ells vulguin i l’adult sempre ha de respectar. “No el cridis que el traumaràs”.
  • (^) Com a iniciació: el paper de l’adult és d’acompanyar/guiar fins que ja no necessiten a ningú. Ex: t’ajudaré a fer l’entrepà fins que tu sàpigues fer-ho sol.

Educabilitat: Capacitat subjectiva de l’ésser humà de desenvolupar-se psíquicament, de formar-se, de realitzar i desenvolupar la seva personalitat. És una capacitat transformativa, al mateix temps adaptativa i projectiva. Tothom és educable però no aprèn el mateix perquè som tots diferents. Hi ha casos complicats, però en principi tots poden.

Educativitat: capacitat d’influir decisivament, de contribuir extrínsecament en el procés de maduració, d’ajudar a la formació per part de l’agent o agents educatius.

Currículum ocult: tot allò que diem sense ser explícits. El que fem sense dir.

Criteris educatius (Esteve, 2003)

  • Ús el que aprèn li haurà de servir com a esquema mental per al futur.
  • Equilibri formar a la persona de manera integral, no només mates i llengües. Desequilibri actual: - Proves Pisa - Competències bàsiques

subministrar determinats tipus d’aprenentatge a subgrups concrets de la població, tant d’adults com infants.

  • Educació informal procés al llarg de tota la vida pel qual cada persona adquireixi i acumula coneixements, habilitats actituds i criteris a través de les experiències quotidianes i de la seva relació amb l’entorn.

Tipus d’escola (Diez Navarro, Mº (2007)

  • Saludable lloc tranquil. Mostrant-se com un és. Amb afectivitat. Podent parlar. Escoltant. Aprenent. Inventant (fer coses lliure o amb condicions). Trobant-se amb els demés i gaudint. Es vol viure amb el seu lloc. Moviment. Escalfor.
  • (^) Malalta amb por. Inseguretat. Despersonalització. Rigidesa. Individualisme. Amb repetició. Malestar i patiment. Baixes laborals. Mals de panxa d’infants. Tensió. Quietuds explosives. Aprenentatges oblidats. Soledat i assignatures teòriques. Avorriment i ganes de sortir corrents.

Dimensions educació:

  • Moral capacitat de les persones perquè actuen de manera autònoma i responsable davant els debats morals. 2 tipus: - Heterònoma: valors vénen de fora. - Autònoma: cadascú construeix els seus valors (dintre d’uns mínims).
  • Social escola ha de prevenir i arreglar la societat. Escola ha de socialitzar a les persones per viure en societat.
  • Polític educació té un gran caràcter polític, perquè qui decideix que s’ensenya a l’escola (currículum) són els polítics.
  • Econòmica Schutz i Becken – teoria del capital humà. economia de l’educació relació entre estudis i economia gent amb més estudis era més productiva i arribava més lluny. Això té una crítica:
  • No arriben més lluny pels estudis, sinó pels contactes que tenen.
  • No tots partim del mateix nivell. Al punt on arribem en el pensament intel·lectual, no té res a veure amb els títols que tenim.

A. SANVISENS

  • Pedagogia conduir a l’infant. Acció de cuidar-lo, formar-lo, desenvolupar-lo pedagog de l’antiga Grècia.
  • Educació criança, desenvolupament, conducció cap a la maduresa.
  • Educar “educare” : criar / alimentar.

“educere”: extreure cap a fora.

L’educació ha de ser...

  • Crítica perquè l’infant sigui crític ha d’exercir aquesta pràctica habitualment. Persona capaç d’escollir, parlar, pensar,... A l’escola es confon persones obedients amb persones que callen.
  • Integral incidir en lo global del seu conjunt (en tots els àmbits).
  • Innovadora l’educació ben entesa no ha d’ensenyar-nos només a conviure en societat, sinó a realitzar transformacions socials i personals. Com + educació, +canvis som capaços de realitzar.
  • Font d’aprenentatge no podem parlar d’educació sinó hi ha aprenentatge ha tots nivells: emocional, afectiu, cultural, social,...).

Delors (1996)

Realitza informe per la UNESCO “un tresor amagat”. 4 pilars importatns:

  • Saber conèixer saber entendre el món. No memoritzar i que després no serveixi.
  • Saber fer que fer amb el coneixement i com actuar.
  • (^) Saber ser
  • Saber conviure persona justa, responsable, solidària. Implica saber conviure

en societat.

  • Formar persones autònomes que sàpiguen prendre decisions a nivell moral.
  • A partir de Kohlberg, Gilligan va introduir el valor femení ( perquè fins ara no s’havia fet) i va comprovar en aquests dilemes que les noies no reaccionaven igual.
  • Posteriorment va dissenyar la moral justa si volem persones justes, responsables,... s’ha de crear dia a dia, amb una comissió de pares, centre i alumnes.