Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apuntes sobre derechos reales, Apuntes de Derecho Civil

apuntes sobre derechos reales de la universidad de Barcelona del profesor Daniel Benitez Rodriguez.

Tipo: Apuntes

2025/2026

Subido el 09/01/2026

alvaroj14
alvaroj14 🇪🇸

5

(1)

20 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LLIÇÓ 1: EL DRET REAL
1. EL CONCEPTE DE DRET REAL
La característica principal del dret real es la inherència sobre una cosa, sobre la que és
concedeix un poder absolut al seu titular. Aquesta inherència a una cosa va lligada a l’obtenció
d’una determinada utilitat: l’ús, gaudir, aprofitar o la facultat d’adquirir-la amb preferència a
altres. També cap a l’altre persona: cap altre persona que no sigui titular pot exercir-ho.
El dret de propietat el puc fer valdre contra qualsevol persona.
És un dret que cau sobre una cosa directament, té una naturalesa material
dret vinculat directament a una cosa i té una incidència sobre tothom.
Principals efectes:
-Art.32 Llei Hipotecària:
los títulos de dominio o de otros derecho reales sobre bienes
inmuebles, que no estén debidamente inscritos o anotados en el Registro de la
Propiedad, no perjudican a tercero.
Exemple vaig al registre i vull comprar un pis. El registre diu que el propietari es qui em vol
vendre el pis i que el pis està hipotecat. Faig números i negociem el preu i el registre no diu res
mes i compro el pis. Quan em vull instal·lar el pis hi ha un senyor que diu que es usufructuari del
pis i que te drets. He comprat un pis que algú ha firmat tenir dret a usar-lo. No passa res: si jo soc
de bona fe puc estar tranquil perquè com diu l’article els títols de fruit no em perjudicarà perquè
no estava inscrit al Registre. Si en canvi, hagués comprat un hort, que no esta inscrit al Registre,
i hi ha un us de fruit sobre l’hort, em perjudicaria. L’article 32 de la LH diu com que he comprat el
pis confiant en el que diu el registre, tot està tranquil. Veiem que es un efecte molt important:
allò que no hi figura al pis no em perjudicarà.
-Art. 34 Llei Hipotecària:
el tercero que de buena fe adquiera a título oneroso algún
derecho de persona que en el Registro aparezca con facultades para transmitirlo, será
mantenido en su adquisición, una vez haya inscrito su derecho, aunque después se anule
o resuelva el del otorgante por virtud de causa que no consten en el mismo Registro.
La buena fe del tercero se presume siempre mientras no se pruebe que conocía la
inexactitud del Registro.
Los adquirientes a título gratuito no gozarán de más protección registral que la que
tuviere su causante o transferente.
Exemple 7Imaginem que tenim una finca no inscrita en el Registre. Imaginem cadena de
transmissions: A dona a B, B dona a C i C a D. Resulta que si tenim una primera transmissió que
es ineficaç, A va fer contracte compravenda a B però hi ha una patologia jurídica que fa que el
negoci no produeixi efectes eficaç, significa que A que era propietari, no va transmetre la
propietat a B. Quan B fa donació a C, aquesta donació es ineficaç, no es produeix la transmissió
de propietat. Es produeix UN EFECTE DOMINO: la ineficàcia inicial repercuteix en les
transmissions posteriors.
Exemple imaginem que tenim una finca que si està inscrita al Registre. Les successives
transmissions s’han anat transmetent però la inicial es ineficaç. Imaginem que soc D i un dia A
m’informa que la propietat li correspon a ell perquè la transmissió inicial es ineficaç. El registre
si es donen els requisits de l’article 43 de la LH, protegeix a B. Aquest article es fixa en
l’adquisició actual, és a dir, de D. Si s’ha produït amb determinats requisits, D haurà adquirit
definitivament la finca. Requisits:
- Decisió a títol onerós de bona fe
- Ha inscrit el seu dret
D estarà protegit encara que la transmissió inicial entre A i B fos ineficaç. Es produeix una
barrera en el efecte domino.
2. L’OPOSABILITAT A TERCERS
Aquest dret real existeix front tothom i tots han de respectar-lo. L’oposabilitat del dret real font a
tercers deriva de:
- Inscripció al Registre.
- Coneixement extraregistral que una determinada persona té de l’existència d’un dret.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes sobre derechos reales y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

LLIÇÓ 1: EL DRET REAL

1. EL CONCEPTE DE DRET REAL

La característica principal del dret real es la inherència sobre una cosa, sobre la que és concedeix un poder absolut al seu titular. Aquesta inherència a una cosa va lligada a l’obtenció d’una determinada utilitat: l’ús, gaudir, aprofitar o la facultat d’adquirir-la amb preferència a altres. També cap a l’altre persona: cap altre persona que no sigui titular pot exercir-ho. El dret de propietat el puc fer valdre contra qualsevol persona. És un dret que cau sobre una cosa directament, té una naturalesa material

 dret vinculat directament a una cosa i té una incidència sobre tothom.

Principals efectes:

- Art.32 Llei Hipotecària : los títulos de dominio o de otros derecho reales sobre bienes

inmuebles, que no estén debidamente inscritos o anotados en el Registro de la

Propiedad, no perjudican a tercero.

Exemple  vaig al registre i vull comprar un pis. El registre diu que el propietari es qui em vol vendre el pis i que el pis està hipotecat. Faig números i negociem el preu i el registre no diu res mes i compro el pis. Quan em vull instal·lar el pis hi ha un senyor que diu que es usufructuari del pis i que te drets. He comprat un pis que algú ha firmat tenir dret a usar-lo. No passa res: si jo soc de bona fe puc estar tranquil perquè com diu l’article els títols de fruit no em perjudicarà perquè no estava inscrit al Registre. Si en canvi, hagués comprat un hort, que no esta inscrit al Registre, i hi ha un us de fruit sobre l’hort, em perjudicaria. L’article 32 de la LH diu com que he comprat el pis confiant en el que diu el registre, tot està tranquil. Veiem que es un efecte molt important: allò que no hi figura al pis no em perjudicarà.

- Art. 34 Llei Hipotecària : el tercero que de buena fe adquiera a título oneroso algún

derecho de persona que en el Registro aparezca con facultades para transmitirlo, será

mantenido en su adquisición, una vez haya inscrito su derecho, aunque después se anule

o resuelva el del otorgante por virtud de causa que no consten en el mismo Registro.

La buena fe del tercero se presume siempre mientras no se pruebe que conocía la

inexactitud del Registro.

Los adquirientes a título gratuito no gozarán de más protección registral que la que

tuviere su causante o transferente.

Exemple  Imaginem que tenim una finca no inscrita en el Registre. Imaginem cadena de transmissions: A dona a B, B dona a C i C a D. Resulta que si tenim una primera transmissió que es ineficaç, A va fer contracte compravenda a B però hi ha una patologia jurídica que fa que el negoci no produeixi efectes eficaç, significa que A que era propietari, no va transmetre la propietat a B. Quan B fa donació a C, aquesta donació es ineficaç, no es produeix la transmissió de propietat. Es produeix UN EFECTE DOMINO: la ineficàcia inicial repercuteix en les transmissions posteriors. Exemple  imaginem que tenim una finca que si està inscrita al Registre. Les successives transmissions s’han anat transmetent però la inicial es ineficaç. Imaginem que soc D i un dia A m’informa que la propietat li correspon a ell perquè la transmissió inicial es ineficaç. El registre si es donen els requisits de l’article 43 de la LH, protegeix a B. Aquest article es fixa en l’adquisició actual, és a dir, de D. Si s’ha produït amb determinats requisits, D haurà adquirit definitivament la finca. Requisits:

  • Decisió a títol onerós de bona fe
  • Ha inscrit el seu dret D estarà protegit encara que la transmissió inicial entre A i B fos ineficaç. Es produeix una barrera en el efecte domino. 2. L’OPOSABILITAT A TERCERS Aquest dret real existeix front tothom i tots han de respectar-lo. L’oposabilitat del dret real font a tercers deriva de:
  • Inscripció al Registre.
  • Coneixement extraregistral que una determinada persona té de l’existència d’un dret.

Objecte del dret real: perquè sigui possible l’exercici d’aquest poder, l’objecte del dret real ha de ser existent, estar dins del comerç i ha de ser determinat.

LLIÇÓ 2: LA POSSESSIÓ

1. LA POSSESSIÓ: CONCEPTE I NATURALESA

La possessió es un poder sobre un bé (una cosa o un dret), a partir del qual presumim que el que exerceix aquest poder es el propietari del bé. Normalment no podem aportar cap mitjà de prova de que el 99% dels béns que som propietaris són nostres, però ningú ho discuteix. Això és la força de la possessió, de la qual sorgeixen molts drets Exemple: Si anem pel carrer i veiem un senyor amb un paraigües diem que el paraigües es del senyor, però a lo millor se l’ha trobat, però la afirmació de que el paraigües es seu serà correcte. De fet, si algú li intenta treure-li, no haurem de provar el dret de propietat però la possessió ens permet defensar aquesta aparença de dret que la possessió crea. Com a posseïdor em puc defensar de qualsevol atac. Concepte: és el poder de fet sobre una cosa (o dret) exercit per una persona, com a titular, o per mitjà d’una altra persona i en concepte d’un dret del qual el posseïdor pretén ser titular  el posseïdor té el poder o control sobre un bé amb independència de la titularitat, amb l’ànim de semblar el titular. (art. 521 – 1 CCCat). Per tant, el propietari d’una casa és posseïdor, però també ho són l’arrendatari i el comodatari. Efectes:

- Art. 521.1 CCCat : la possessió és el poder de fet sobre una cosa o un dret, exercit per una

persona, com a titular, o per mitjà d'una altra persona.

 hem presumit que el professor era propietari del codi i això és una presumpció del fet de la possessió, s’ha presumit que el professor amb el seu comportament publicava un dret de propietat (que potser el té o no).

  • Art. 522.1 CCCat: 1) Es presumeix que els posseïdors són titulars del dret en concepte del qual posseeixen el bé. (2) La presumpció de titularitat decau quan la cosa o el dret posseïts estan inscrits en el Registre de la Propietat o, si escau, en el Registre de Béns Mobles a favor d'una altra persona, llevat que els posseïdors dels quals es presumeix la titularitat oposin un altre títol que en justifiqui la possessió. - Art. 522.7 CCCat: (1) Els posseïdors i els detentors tenen pretensió per a retenir i recuperar llur possessió contra qualssevol pertorbacions o usurpacions, d'acord amb el que estableix la legislació processal. (2) Els posseïdors poden recuperar, per mitjà de l'acció publiciana, la possessió de la cosa o el dret davant dels posseïdors sense dret o de pitjor dret. Qui usucapeix ha de provar que té millor dret a posseir, ha de dirigir l'acció contra els posseïdors que tenen la possessió efectiva i ha d'identificar la cosa o el dret objecte de la possessió.  si el propietari legítim de la cosa li intenta prendre el lladre podria en teoria demanar la protecció judicial de la seva possessió contra qualsevol pertorbació o usurpació, ja que la possessió és presumeix la titularitat. La possessió és un fet , no un dret. Té conseqüències jurídiques fonamentals:
  • La presumpció de la titularitat: posseïdor = titular del dret.
  • La possibilitat de defensa. Al ser un fet, no s’inscriu al Registre de Propietat (on s’inscriuen drets). Aquest fet pot estar justificat la gran majoria d’ocasions per un dret que legitima la possessió. La possessió és un mecanisme de publicitat d’un dret: té aquest paper molt important de publicar la existència d’un dret que el posseïdor afirma tenir sobre una cosa. Justifica la presumpció de que el posseïdor és titular del dret, que justifica a la vegada la protecció sumaria, ràpida i eficaç. El dret que pretén tenir el posseïdor pot ser:
  • Dret real: propietat o usdefruit.
  • Dret personal: arrendament o comodat. La possessió pot donar-se per mitjà d’una altre persona: a través de l’actuació d’una altre persona, que pot ser un representant o una persona amb la qual el posseïdor tingui un altre

Poden haver-hi coses i drets que no siguin apropiables (fora del comerç)  aigua, llum o una platja. Coses: objectes corporals susceptibles d’apropiació, així com les energies en la mesura que ho permet la seva naturalesa. Queden excloses les coses no apropiables per naturalesa com l’aire i aquelles que encara que serien apropiables des d’un punt de vista físic no ho son des del punt de vista jurídic al trobar-se fora del comerç. Drets patrimonials: nomé ho son els patrimonials, reals o de crèdit, en canvi els que es refereixen a la persona no ho són.

¿Què és posseir un dret? Es simplement exercitar-lo, tenir la possibilitat d’exercir les facultats

que dona. Poden ser objecte de possessió i tindran conseqüències: presumpció de titularitat (jo cobro la renta vitalícia, jo exercito el dret a renta vitalícia). Permet la operativitat en el tràfic jurídic. Exemple: tinc accions a Repsol, com soc titular d’una acció tinc diferents drets. Diferencia entre drets possessoris i no possessoris:

  • Possessoris: aquells que en el contingut es dona la possibilitat de posseir l’objecte sobre el qual el dret recau  dret a propietat, arrendament, etc.
  • No possessoris: no contemplen la possibilitat de posseir l’objecte sobre el qual el dret recau  dret real d’hipoteca, servitud, etc. 5. EL CONCEPTE POSSESSORI És el reflex del dret que el posseïdor pretén exercir sobre la cosa, posseeix en concepte (com si fos). Aquesta manera de posseir no prejutja la vertadera titularitat del dret, segueix sent de la persona que per exemple m’ha prestat el llibre. Per tant els conceptes possessoris poden ser variadíssims. Hi ha moltes formes de posseir, que va des del màxim que és el propietari, fins a conceptes amb poca visibilitat com seria el cas de l’usdefruit. No tots els dret reals comporten la possessió, la idea de concepte possessori no s’aplica a aquells drets, reals o no que comporten entre les seves facultats, la d’una relació directa sobre la cosa, una situació de possessió. Exemple: hipoteca. En canvi, hi ha drets de crèdit que admeten el concepte possessori perquè legitimen el control immediat de la cosa que es posseeix. Exemple: l’arrendament o comodat. El concepte possessori i la manera de posseir té una conseqüència molt important: la possibilitat sobre un mateix bé de que hi hagi varies possessions en conceptes possessoris compatibles  pluralitat de possessions. El concepte possessori pot canviar en virtut de qualsevol títol jurídic, es pot canviar la manera de posseir de diferents formes:
  • Lícita: a través de la intervenció d’un tercer mitjançant el corresponent títol.
  • Il·lícita: per un acte unilateral del posseïdor de la cosa que suposa una usurpació. 6. LA DINÀMICA DE LA POSSESSIÓ ADQUISICIÓ DE LA POSSESSIÓ 6.1.1.LA CAPACITAT DE L’ADQUIRENT Art. 521-3 CCCat :

Totes les persones amb capacitat natural poden adquirir la possessió.  no cal la plena

capacitat d’obrar per adquirir la possessió.

Les persones menors i les incapacitades poden exercir les facultats pròpies de la

possessió amb l’assistència de llurs representants legals.  una persona menor o incapacitada

per exercir les facultats pròpies de la possessió necessitarà l’existència del seu representant legal. Cal tenir en compte que l’adquirent de la possessió no ha de ser necessàriament el titular de l’acte adquisitiu, és possible exercir la possessió mitjançant el concurs d’una altre persona, doncs també ha de ser possible adquirir-la mitjançant l’actuació d’un tercer. 6.1.2.LES MODALITATS ADQUISITIVES. ESPECIAL CONSIDERACIÓ DE LA VIOLÈNCIA

Art. 521-2 CCCat: la possessió s’adquireix:

a) Quan els posseïdors subjecten la cosa o el dret a l’àmbit del seu poder.

b) Quan la cosa o el dret ha estat posat a disposició dels nous posseïdors, segons es dedueix

de la relació jurídica existent entre els antics posseïdors i els nous.

La possessió no pot ser clandestina ni adquirida amb violència.

Podem dir que una persona es converteix en posseïdora quan té corpus + anima sobre un bé. Té la intenció d’actuar com a posseïdor i té la cosa o dret sota l’àmbit del seu poder. No fa falta un control directe, és suficient amb que ho tingui a través d’una altre persona. El CCCat preveu formes especials d’adquisició:

  • Herència.
  • Adquisició d’un immoble i dels mobles que es troben dins.
  • Adquirir la possessió legítimament i sense necessitat d’una intervenció alguna del posseïdor anterior: o Adquisició dels fruits una vegada separats de la cosa mare. o Per ocupació material en sentit estricte. o Adquisició a través d’un fet amb independència de qualsevol acte humà. A l’art. 531-2 CCCat , trobem la possessió consentida pel posseïdor anterior  tradició: el posseïdor anterior transmet la possessió per acord de voluntats entre ell mateix i el nou posseïdor (jo venc una cosa i l’entrego al comprador). NO es pot adquirir la possessió mitjançant la violència. Tampoc pot ser clandestina. CONSERVACIÓ DE LA POSSESSIÓ. ELS ACTES TOLERATS I ELS ACTES CLANDESTINS. La possessió no cal exercitar-la materialment (sóc propietari de casa meva encara que no hi sigui) i no cal actes de conservació, continuïtat i estabilitat en el temps = els actes d’un tercer que siguin simplement tolerats pel posseïdor, aquests actes no afecten a la possessió, són actes que no perjudiquen la meva actuació sobre la cosa. Això té una doble conseqüència:
  • Per conservar la possessió no és necessari exercitar-la: val amb tenir el bé sota el control de la voluntat del posseïdor.
  • La detentació no afecta a la possessió: els actes tolerats pel posseïdor, els realitzats clandestinament i els actes puntuals o aïllats no afecten a la possessió. LA CONTINUÏTAT EN LA POSSESSIÓ