¡Descarga El genocidio cambodjano: El país del Sudeste Asiático gobernado por los Jemeres Rojos y más Apuntes en PDF de Historia de Asia Oriental solo en Docsity!
El darrer tema del curs ens porta a Cambodja, un país del sud-est asiàtic, situat entre Vietnam, Tailàndia i Laos, que formà part de la colònia francesa d’Indoxina, sent governada aleshores d’acord amb un règim de protectorat. L’autoritat autòctona, en aquest cas, era el rei de Cambdoja. Parlem també d’un territori que tradicionalment havia tingut males relacions amb el Vietnam per la major força i voluntat de superioritat d’aquest. Veure mapes a les diapositives 1 – 2 del power point, a la pagina 125 del dossier en paper i en el campus virtual. La diapositiva 3 del power point mostra el típic paisatge cambodjà amb els conreus d’arròs. El que justifica que tractem el tema de Cambodja en aquest curs és que enllà va tenir lloc un dels principals genocidis del segle XX, desapareixent gairebé una quarta part dels habitants del país. L’esdeveniment tingué lloc durant els anys 1975 -1979, en el període de govern dels anomenats Khmer Roigs. A la pàgina 129 del dossier en paper i en el campus virtual en el link ‘Mortalitat a Cambodja 1975 – 1979’ teniu un gràfic que comptabilitza la possibilitat de morir dels cambodjans per períodes de 5 anys entre 1950 i 1999. Com podeu
veure el pic dels anys 1975 – 1979 és més que evident. Abans d’entrar en el període en qüestió convé fer una mica d’història. I la primera data que hem de tenir en compte és la de l’any 1941 quan Norodom Sihanouk succeeix al rei Monivong com a monarca de Cambodja. En el tema de la successió, la monarquia cambodjana era i és singular. Refusen la successió automàtica per el primogènit i el que fan en el seu lloc és que la família es reuneix i decideix qui d’ells serà el nou rei. A l’any 1941, el territori era colònia francesa i l’elecció de la família reial va haver de ser aprovada per el govern colonial qui tenia l’autoritat suprema. veure diapositiva 4 del power point Durant la Segona Guerra Mundial, Cambodja, segueix un camí molt similar al del Vietnam patint la invasió i ocupació japonesa després de la derrota de França l’any
- En aquest cas, Japó va utilitzar aquests anys per crear un sentiment anti-occidental i establir les bases d’un nacionalisme cambodjà basat en les glòries de l’Imperi Khmer. Un imperi la cronologia del qual abasta de l’any 790 fins l’any 1430. Com podeu veure en la diapositiva 5 del power point, l’Imperi Khmer abastava no únicament
El territori assoleix la independència de França l’any 1953. La neutralitat seria la paraula que millor definiria Cambotja durant els anys 50 i 60 però no va poder evitar que tant nord-vietnamites com el Vietcong continuessin utilitzant l’est de Cambotja com a base. Aquest fet provocà que a partir de l’any 1965 els Estats Units, amb el consentiment tàcit del rei Sihanouk, comencessin a bombardejar l’est del territori. Veure diapositiva 8 del power point. Cada punt vermell en el mapa assenyala un bombardeig nord-americà. Durant els anys 60 es desenvolupà l’oposició a Sihanouk, especialment entre un grup de gent educada a París i entre ells Son-Sen, Ieng Sary, i Saloth Sar. El darrer serà conegut en el futur com a Pol Pot. Veure imatge dels 3 a la diapositiva 9 del power point Formaran el Partit Comunista de Cambotja i fou el propi Sihanouk qui els va començar a anomenar Khmer Roigs. Davant el creixement de l’oposició comunista, el General Lon Nol, [veure imatge a la dispositiva 10 del power point] amb el recolzament nord-americà, es fa amb el poder i deposa a Sihanouk aprofitant un viatge d’aquest a
l’estranger. Estem al març de 1970. El 9 d’octubre s’aboleix oficialment la monarquia i neix la República Khmer. Lon Nol demana que les tropes de Vietnam del Nord que es trobessin en el territori cambodjà l’abandonessin, cosa a la que Hanoi es nega. A partir d’ara, Lon Nol, amb l’ajut de Washington, haurà de fer front als nord - vietnamites, al Vietcong i als comunistes cambodjans. És en aquest context que l’ajut nord-americà inclogué per primer cop l’entrada de tropes a Cambodja per destruir les bases del Vietcong. Aquest fet, provocà l’aliança, temporal i plena de malfiança, de Vietnam del Nord i els comunistes cambodjans contra Lon Nol. Com s’ha apuntat més amunt, la relació entre els dos països sempre havia estat dolenta i superava la teòrica afinitat ideològica entre comunistes d’ambdues bandes de la frontera. D’aquesta manera, a mida que els comunistes locals van anar guanyant força van anar marcant distàncies amb els nord - vietnamites. El cert, és que el govern de Lon Nol estava fortament desunit, mancat de recolzaments interns i cada cop anava cedint més territori al control dels comunistes. Finalment, fins i tot els Estats Units van abandonar a Lon Nol i aquest es rendí al comunisme cambodjà el 17 d’abril de 1975 quan van fer la seva entrada a la capital Pnom Penh.
El lideratge dels Khmer Roigs és molt mediocre. El seu líder Pol Pot no admet comparació amb noms que hem anat veient al llarg d’aquest curs (Gandhi, Nehru, Ho Chi Minh etc...). És una persona que mal aprèn el comunisme a París, que observa en directe la Revolució Cultural Xinesa i portarà els seus principis fins extrems que ni Mao s’hagués atrevit, que queda fascinat per la forma de vida sense diners d’una tribu primitiva que viu aïllada de tothom al nord de Cambodja i amb qui viu un temps fugint de la repressió del govern i que embolcalla tot això amb un nacionalisme cambodjà fortament anti -vietnamita. D’aquesta manera, l’experiment d’enginyeria social que s’aplicarà a Cambodja durant 5 anys per part d’un govern els membres del qual no s’adrecen per el seu nom sinó com a germà nº 1 (Pol Pot), germà nº 2 etc... tindrà com a objectiu la creació d’una societat agrària ideal i pura basada en la col·lectivització de la terra que només pot ser duta a terme per un ésser humà nou. I tots aquells i aquelles que no entren dins del nou motlle són assassinats. La imatge que teniu a la diapositiva 17 mostraria la imatge idíl·lica de la nova societat a crear. Així, portant fins l’extrem el principi maoista de la idealització del camp front la ciutat s’ordena l’evacuació completa i forçosa dels nuclis urbans i el trasllat de la població urbana al camp per a treballar-hi.
A les diapositives 18 – 20 teniu imatges de l’evacuació de la capital, Pnom Penh, i d’aquesta amb els seus carrers deserts. Penseu que la població de la capital aleshores era similar a la de la Barcelona actual. Seguint l’experiència de l’estada de Pol Pot amb la tribu primitiva que no emprava diners, es decideix deixar la moneda sense valor i dinamitar el banc nacional. A la dispositiva 21 podeu veure el banc nacional dinamitat Es prohibeix qualsevol pràctica religiosa. A la diapositiva 22 teniu la imatge d’un temple destruït I tot acompanyat per una repressió desmesurada i ferotge contra tots aquells i aquelles que es jutjaven no aptes per el nou món que es volia construir. Els motius molts cops eren insòlits. Així, per exemple, es va perseguir qualsevol senyal de ser una persona culta, formada i/o intel·lectual. Què podia ser una senyal? Doncs, portar ulleres perquè indicaven que llegies, parlar llengües estrangeres lo qual era una contradicció flagrant perquè els líders s’havien format a París i parlaven francès, etc...
utilitzà la seva habilitat per pintar les escenes que ell va veure de l’activitat en el camp i que servirien com a denuncia dels fets. Les diapositives 36 i 37. La primera mostra els 7 únics supervivents de Tuol Sleng dels 17.000 que van passar per enllà. La 37 és la foto de l’autor dels quadres que hem comentat abans. Sobre aquest tema també teniu els links específics en el campus virtual, en l’apartat corresponent. I tot això succeí en un context de guerra freda. Així la tensió entre el Vietnam unificat i Cambotja reflectí la Guerra Freda a Àsia amb el Vietnam recolzat per la URSS i Cambotja per Xina. Beijing s’oposava a qualsevol possibilitat hegemònica a l’ àrea per part de Vietnam, mentre Moscou recolzava un Vietnam fort que resistís qualsevol pressió per part de Xina. No cal elaborar massa per entendre que el règim dels Khmer Roigs va perdre ràpidament qualsevol recolzament popular significatiu que pogués tenir a l’inici. Així quan el Vietnam, que rebia constants onades de refugiats cambodjans i on hi havia, per tant, una comunitat important d’exiliats opositors a Pol Pot, junt a la percepció de Cambodja com un règim pro-xinès i contrari a Vietnam, decidí envair Cambodja per posar fi a la situació al desembre de 1978, el règim no va poder aguantar l’atac i
Phnom Penh caigué el 7 de gener de 1979. S’iniciava l’ocupació vietnamita del país que duraria 10 anys. Els Khmer Roigs van anar cedint territori paulatinament fins acabar refugiats els darrers representants, Pol Pot entre ells, en l’oest del país. Unes eleccions organitzades per Nacions Unides l’any 1993 reinstauraren la monarquia en la persona de l’etern Sihanouk i el país retornà a una semblança de normalitat. El mes controvertit ha estat la integració d’ex-khmer roigs en el govern del país. L’actual primer ministre, Hun Sen, és un ex-membre del règim de Pol Pot i per la seva condició de primera autoritat política després del monarca gaudeix d’immunitat i no pot ser jutjat. I per tant no ha pogut ser portat davant del tribunal establert per jutjar els crims dels anys 1975 – 1979. [Veure link en el campus virtual: Extraordinary Chambers in the Courts of Cambodia] Cambodja és un dels països del món que té una memòria recent més cruenta que confrontar. El país, compromès a no oblidar el succeït, manté espais memorials en els llocs on van succeir els fets. A la diapositiva 38 del power point teniu un mapa dels llocs del genocidi
https://bit.ly/3d5BR5G [feu ‘còpia i enganxa a la finestra del vostre navegador] Per saber-ne més: Affonço, Denise: El infierno de los Jemeres Rojos. Testimonio de una superviviente , Libros del Asteroide, 2010 Aguirre, Mark: Camboya. El legado de los Jemeres Rojos , El Viejo Topo, 2009 Cine Los gritos del silencio
