¡Descarga Competencias en el reparto entre Estado y Generalidad de Cataluña - Prof. Freixes y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
TEMA 7 – LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT
1 – EL REPARTIMENT DE COMPETÈNCIES
Per COMPETÈNCIA entenem la potestat que té un ent per exercir una funció en una determinada matèria. La titularitat de la competència recau en l’òrgan o la institució que la té atribuïda. El repartiment de competències que es fa a la CE i a l’EAC és només entre dos titulars, l’Estat i la Generalitat. La MATÈRIA és el conjunt d’activitats, funcions i institucions jurídiques relatives a un sector de la vida social. La FUNCIÓ és la potestat jurídica concreta d’actuació que s’ha atribuït a un ent determinat. La funció expressa la forma d’actuació, és a dir, si la competència és normativa o no normatives, com l’executiva. En el nostre sistema constitucional podem distingir diferents:
- FUNCIONS NORMATIVES:
- legislació
- legislació bàsica
- normativa bàsica
- potestat reglamentària
- FUNCIONS NO NORMATIVES:
- Executives:
- (^) gestió
- administració
- ...
La matèria és de difícil delimitació, fins on arriba i quan convergeix amb una altra, s’ha d’examinar cas per cas.
Hi ha un problema de delimitació de competències entre l’Estat i la CA. El TC té en compte diferents criteris per tal d’inscriure cada potestat normativa en una matèria o una altra: a) aplica un CRITERI FINALISTA, a partir de la norma impugnada, mira la seva finalitat fonamental per veure si l’hi incumbeix una matèria o una altra b) o un CRITERI D’ESPECIFICITAT, considerant que ha de prevaler el títol més específic d’atribució d’una competència sobre el més genèric. 2 – LES COMPETÈNCIES ESTATUTÀRIES – TIPOLOGIA
INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE CATALUNYA – TEMA 7
Catalunya va assumir les seves competències en l’EAC de 1979. l’EAC dedica tot el seu primer títol a les competències de la Generalitat, ordenant-les de la següent manera:
- COMPETÈNCIES EXCLUSIVES de la Generalitat (art 9)
- competències en les quals correspon a la Generalitat el DESENVOLUPAMENT LEGISLATIU I L’EXECUCIÓ, mentre l’Estat té atribuïda la legislació bàsica (art
- competències en les quals a la Generalitat li correspon L’EXECUCIÓ de la legislació de l’Estat.
La CE i els Estatuts diuen que les competències que té l’Estat són exclusives però la mateixa jurisprudència ha assenyalat el sentit marcadament equívoc amb que l’adjectiu EXCLUSIVES s’utilitza tant en el text constitucional com en els Estatuts (STC 37/ i 5/1982).
Una competència és COMPARTIDA quan tant l’Estat com la Generalitat disposen de funcions en tot o en part de l’àmbit material. Es poden distingir 3 tipus de competències compartides: a) aquelles en que la legislació bàsica li correspon a l’Estat i el desenvolupament legislatiu de les bases a la Generalitat, a més de les funcions executives b) aquelles en que la legislació correspon a l’Estat i l’execució a la Generalitat c) aquelles en que una part de la matèria correspon a l’Estat i l’altre a la Generalitat Un exemple de competències compartides entre la Generalitat i l’Estat serien la regulació de les entitats locals en que les bases les dicta l’Estat i el desenvolupament d’aquestes bases correspon a la CA.
ANÀLISI dels tres tipus:
- (^) COMPETÈNCIES COMPARTIDES DEL TIPUS LEGISLACIÓ BASE ESTAT – DESENVOLUPAMENT CA: les bases són la regulació mínima indispensable per establir unes normes sota patrons comuns. Es tracta de l’establiment d’unes directrius estatals genèriques que limiten el desplegament autonòmic. El TC ha definit les bases com “la regulació normativa uniforme vigent en tot l’Estat, per la qual s’assegura per raó de l’interès general superior al de la CA, un denominador comú normatiu a partir del qual cada CA pot establir les peculiaritats que li convinguin en defensa del seu propi interès general”.
INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE CATALUNYA – TEMA 7
En compliment d’aquesta disposició es va constituir en 1980 la comissió Mixta esmentada, la qual va establir les seves pròpies normes per adoptar acords. Aquestes normes s’aprovaren pel Reial Decret 1666/1980. El TC ha declarat que els acords que es prenen són propostes vinculants per l’Estat. En definitiva, els decrets de traspassos NO poden modificar la distribució competencial establerta per la CE i els EA, sinó que poden servir únicament de pauta interpretativa de la delimitació de les competències contingudes en aquests textos legals.
5 - EL TERRITORI COM A ÀMBIT D’EXERCICI COMPETENCIAL
Les NJ s’apliquen a unes determinades persones que tenen una vinculació amb l’òrgan que emeti les normes. La CE en l’art 137 opta clarament pel sistema de descentralització territorial. Les normes que faci la Generalitat han de regular les situacions que succeeixen a Catalunya.
6 – ELS CONFLICTES DE COMPETÈNCIES (examen)
Davant del TC s’havia de diferenciar dos procediments en els quals es resolen els conflictes competencials entre l’Estat i una CA o entre dues CCAA, per tal de saber qui es competent per exercir la funció sobre una matèria concreta. a) CONFLICTE POSITIU: el conflicte pot plantejar-se quan el Govern de l’Estat o l’òrgan de govern d’una CA consideren que una disposició, una resolució o un acte d’un dels òrgans, o de l’Estat o d’una CA, no respecta l’ordre de competències establerta per la CE, pels Estatuts o per les lleis orgàniques corresponents. D’aquesta manera les dimensions del conflicte competència son dues: a).)1 es tracta d’un procés d’impugnació que es dirigeix contra un acte o una resolució determinada, per als ES VOL UNA DECLARACIÓ DE NUL·LITAT a).)2 és un procés mitjançant el qual es PRETÉN LA DECLARACIÓ DE LA TITULARITAT de la competència controvertida b) CONFLICTE NEGATIU: s’estableix el conflicte negatiu de competència per a tots els casos en que l’Estat i una CA neguen tenir la competència. En aquests casos plantejarà la impugnació l’Estat o algun particular afectat. Mentre el TC no decideix la situació és la següent:
INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE CATALUNYA – TEMA 7
a) possibilitat de suspendre els actes o normes en els conflictes positius: hi ha dues possibilitats: a)..a que el Govern de l’Estat quan plantegi un conflicte de competència contra una CA hagi sol·licitat l’aplicació de l’art 161.2 CE que diu: “el Govern podrà impugnar davant el TC les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les CCAA. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el TC, en el seu cas, haurà de ratificar-la o aixecar la suspensió en un termini no superior a 5 mesos” a)..b en cas que el Govern no apliqui el 161.2 CE pot demanar que es suspengui la norma o l’acte b) les CCAA no podran utilitzar la via del 161.2 CE.
TRAMITACIÓ DELS CONFLICTES Quan el planteja:
- UN PARTICULAR: primer ho haurà de plantejar davant les dues Administracions i una vegada hagi donat aquest pas, ho podrà presentar davant el TC.
- (^) GOVERN ESTATAL O AUTONÒMIC: s’estableix un tràmit previ abans de recórrer davant el TC. Aquest tràmit és el REQUERIMENT. Un govern es dirigeix a l’altre per a que actuí o deixi d’actuar. Aquest tràmit de requeriment és obligatori per als governs de les CA i voluntari per al govern de l’estat.
Si l’atribució de competències en base a la qual està actuant un govern és mitjançant una llei, aquesta es tramitarà com un recurs d’inconstitucionalitat.
Si una CA no compleix les obligacions que la CE o d’altres lleis l’imposen, o actua de forma que atempti greument contra l’interès general de l’Estat, el Govern central previ requeriment al President de la CA i en cas de no ser atès, amb l’aprovació de la majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a la CA al compliment forçós de dites obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general (art 155 CE). Per a l’execució d’aquestes mesures, el Govern de l’Estat podrà donar instruccions a totes les autoritats de les CCAA
INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE CATALUNYA – TEMA 7
