Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Protección del Sistema Nervioso Central: Meninges, Sistema Ventricular y Vascularización -, Ejercicios de Etología

Las meninges, las capas protectoras del sistema nervioso central, y el sistema ventricular y el líquido cefalorraquídeo (lcr) que lo recubre y protege. Se explica su estructura, funciones y relación con la vascularización y la barrera hematoencefálica.

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 26/02/2018

lauraalmostt
lauraalmostt 🇪🇸

6 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2: PROTECCIÓ DEL SN
2.1. Meninges
El sistema nerviós central està protegit per tres capes de teixit conjuntiu, anomenades
meninges, que eviten el contacte directe amb l’os. Les meninges són teixit conjuntiu no teixit
nerviós.
DURAMÀTER:
- Es la capa més externa.
- Teixit connectiu gruixut, resistent i inelàstic.
- Fermament adherit a la superfície interna del crani.
- Al canal vertebral s’uneix laxament (espai epidural)
- La porció cranial inclou:
o Capa periòstica externa (voltant de l’os).
o Capa meníngia interna.
o Aquestes dues capes es separen (poc) formant estructures
com els sinus durals i els envans: falç del cervell, del cerebel i
tenda del cerebel. La funció d’aquestes separacions es que si
hi ha un moviment brusc els hemisferis i el cerebel (sobretot)
no es moguin.
ARACNOIDE:
- Membrana esponjosa amb aspecte de malla.
- Enganxada directament amb la duramàter. Té
una sèrie de prolongacions que s’estenen fins
a la piamàter i això li dona esponjositat
(aspecte de teranyina o malla).
- Espai subdural: entre la duramàter i la
aracnoide (si tot va bé al teu cos, no existeix
aquesta zona) pot passar que es doni quan hi
ha una hemorràgia subdural o un hematoma
subdural. S’anomena espai virtual perquè si
tot va bé no existeix, només si hi ha un
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Protección del Sistema Nervioso Central: Meninges, Sistema Ventricular y Vascularización - y más Ejercicios en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 2: PROTECCIÓ DEL SN

2.1. Meninges El sistema nerviós central està protegit per tres capes de teixit conjuntiu, anomenades meninges, que eviten el contacte directe amb l’os. Les meninges són teixit conjuntiu no teixit nerviós. DURAMÀTER:

  • Es la capa més externa.
  • Teixit connectiu gruixut, resistent i inelàstic.
  • Fermament adherit a la superfície interna del crani.
  • Al canal vertebral s’uneix laxament (espai epidural)
  • La porció cranial inclou: o Capa periòstica externa (voltant de l’os). o Capa meníngia interna. o Aquestes dues capes es separen (poc) formant estructures com els sinus durals i els envans: falç del cervell, del cerebel i tenda del cerebel. La funció d’aquestes separacions es que si hi ha un moviment brusc els hemisferis i el cerebel (sobretot) no es moguin. ARACNOIDE:
  • Membrana esponjosa amb aspecte de malla.
  • Enganxada directament amb la duramàter. Té una sèrie de prolongacions que s’estenen fins a la piamàter i això li dona esponjositat (aspecte de teranyina o malla).
  • Espai subdural: entre la duramàter i la aracnoide (si tot va bé al teu cos, no existeix aquesta zona) pot passar que es doni quan hi ha una hemorràgia subdural o un hematoma subdural. S’anomena espai virtual perquè si tot va bé no existeix, només si hi ha un

problema por exemple: un cop, una hemorràgia...

  • Entre la aracnoide i la piamàter hi haurà un espai subracnoïdal: on estan les prolongacions, aquest espai està ple de líquid (LCR). El gruix es variable (s’anomena cisterna quan es molt gruixut i té molt LCR).
  • La funció d’aquesta capa es d’esmorteïment.
  • En l’espai subracnoidal trobarem les principals venes i arteries però el que penetra al SNC són els capil·lars. PIAMÀTER
  • Fermament adherida a l’encèfal i a la medul·la (penetra en solcs i cissures).
  • És la més prima i la menys resistent. La més flexible.
  • Recobreix molt estretament l’encèfal i la medul·la.
  • Mentre que les altres dues no entren en els solcs (són una capa sencera i ja esta) del cervell, la piamàter sí que arriba a cada fissura del nostre cervell ja que es rugós.
  • Després de la piamàter ja hi ha teixit nerviós (no hi ha espai subpial). 2.2. Sistema ventricular i LCR VENTRICLES:
  • Aquestes cavitats estan connectades entre sí i plenes de LCR, secretat pels plexes coroïdals.
  • 4 Ventricles: o 2 laterals (1 dintre de cada hemisferi). o 1 tercer ventricle: posició medial just al mig (ressaltat en blau a la figura de sota). o 1 quart ventricle: posició caudal (cap a baix). Posició ventral per davant del cerebel.
  • Transport del LCR: o Els dos laterals connecten amb el tercer per uns forats interventriculars (forats de MONRO). o El tercer connecta amb el quart per un aqüeducte cerebral (aqüeducte de SILVI) o A partir del quart el LCR comunica amb l’espai supraconidal a traves d’una sèrie de conductes i comunica el LCR de dintre amb el de fora.

o Per passar al sinus dural ho fa per un punt on l’aracnoide fa un plec cap al sinus dural: granulació aracnoïdal, on el LCR surt del subracoindal cap al sinus dural, funcionant com una vàlvula.

HIDROCEFÀLIA

HIDROCEFÀLIA

2.3. Vascularització i barrera hematoencefàlica.

  • Barrera entre la sang i l’encèfal (SN).
  • Objectiu: protegir, aïllar, els canvis que pot haver a la sang: aïllament SNC dels canvis transitoris en la composició de la sang.
  • La sang canvia molt la seva composició però el funcionament del SN es tant complicat que les alteracions de la composició de la sang alterin la composició del SN. Sobretot amb els ions perquè una baixada o pujada pot afectar a les neurones.
  • Capil·lar normal es diferent a un capil·lar del SNC. o Un capil·lar normal: el tub esta format per cèl·lules del endoteli. Entre mig de les juntures presenta un forat per els diferents components de la sang entra al teixit i viceversa: intercanvi. o Un capil·lar del SNC: Per aïllar el SNC no pot haver aquest intercanvi tan fàcil, per això les unions entre les diferents cèl·lules endotelianes que formen el tub del capil·lar no hi ha forats per on passen aquests fluïts fàcilment. Tenen unes unions estretes ( proteïnes que grapen per assegurar que no hi ha espai entre les cèl·lules endotelials que formen el capil·lar). A més per sobre de les cèl·lules endotelials trobem una altra capa que són els peus dels astròcits (cèl·lules de la glia) que participen de la barrera hematoencefàlica. ▪ Que travessa la barrera i entra a traves dels astròcits? Tot el que travessa la membrana plasmàtica: anestèsics, etanol, nicotina, H2O, O2, CO2, heroïna... si una substància canvia la conducta de la persona es perquè travessa aquesta barrera. ▪ Que no travessa? Coses amb càrrega elèctrica. Ions inclosos. Glucosa, aminoàcids, etc. no passen perquè per a que entrin al SNC s’ha de fer transport actiu: ATP.
  • Òrgans circumventriculars: llocs o punts on l’intercanvi amb la sang es obert. Transport d’hormones i altres substàncies.