¡Descarga Indicadores Derecho Educación: Acceso Inclusivo y Eficaz (Katarina Tomasevski) - Prof. Buñ y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Apunts Educació i Contextos educatius. Bloc B
- (^) 4A
- DRETS HUMANS I DRET A L’EDUCACIÓ
- POLÍTIQUES EDUCATIVES I LEGISLACIÓ ACTUAL
- DIVERSITAT, INCLUSIÓ I DESIGUALTATS SOCIOEDUCATIVES
- APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA
- (^) AGENTS EDUCATIUS: FAMÍLIA I EDUCACIÓ
- AGENTS EDUCATIUS: ELS PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ
- 4A Indicadors del dret a l’educació de Katarina Tomasevski, funcionen com a control de les obligacions estatals per tal que es garanteixi o es vulneri el dret a l’educació
- Assequibilitat:
- Dret civil i polític: establir reglaments que respectin la llibertat de i en l’educació
- Dret social i econòmic: assegurar la obligació i gratuïtat
- (^) Dret cultural: respecte a la diversitat
- Accés: Escola gratuïta, obligatòria i inclusiva (no segregació, eliminació d’obstacles) Considera que en els estudis post-obligatoris poden suposar una càrrega econòmica
- Acceptabilitat: criteris de qualitat tan a la pública com a la privada (metodologia, estres, instrucció, programes, seguretat)
- Adaptabilitat: de l’escola i el sistema cap a l’infant i als seus interessos. S’han de promoure els drets humans des de l’escola, integrats dins el procés d’aprenentatge L’escola pública també ha de respectar les conviccions familiars i vetllar per la seva llibertat, per tant les escoles han de promoure la laïcitat. Tot i que algunes families reclamin la religiositat. Garantir els drets dels i les mestres. Eliminar les barreres que impedeixin l’aprenentatge Dret a aprendre a partir de la llengua materna (a part de l’oficial).
2. DRETS HUMANS I DRET A L’EDUCACIÓ
Dret: facultat d’exigir allò que ens correspon. Drets humans: drets universals que tenim pel simple fet de ser humans. Declaració dels drets humans 1948, actuen com a lleis morals, no jurídiques 30 drets: declarats en 3 generacions, educació a la segona. Són utòpics, i no es compleixen, però serveixen per avançar.
Dret a l’educació: Eix principal de la UNESCO L’estat ha de garantir l’educació pública, gratuïta i de qualitat per a tots els nens i les nenes. Principis fonamentals:
- No discriminació
- (^) Accés universal
- Principi de solidaritat
- Igualtat d’oportunitats i tracte. Comporta altres drets: alimentació, salut, higiene, habitatge... Eduació que garanteixi l’aprenentatge per tota la vida i a la participació (Els deures com a eix de desigualtat: diferents recursos familiars) L’any 2000 es marquen uns objectius pel 2015:
- Protecció i educació en la primera infància
- Garantir l’educació primària universal
- Alfabetisme, Escola d’adults: permetre la formació a joves i adults.
- (^) Eliminar la desigualtat i discriminació de gènere, coeducació
- Assegurar la qualitat Garantir l’èxit per a tothom. El poder econòmic preval sobre l’inversió en educació (resultats a llarg termini). Decisions polítiques que afecten directament a l’eduació Analitzar el context i les necessitats dels infants per adaptar-nos a ells. Resiliència: capacitat de superar situacions d’adversitat.
d. Cada any BEL, GER
4 Ideologies davant la igualtat d’oportunitats a. Sistema de llibertat natural Té en compte la riquesa familiar i el talent b. Meritocràcia Ajudar a aquells qui tenen talent, com a premi c. Igualitària i universal Tot l’alumnat ha de ser tractat per igual (es mantenen les desigualtats) d. Compensatòria Donar més recursos a les persones desafavorides Els sistemes educatius van relacionats amb les ideologies en igualtat d’oportunitats A i B. Conservadors
- Diversificació primerenca (itineraris)
- Mecanisme s objextius de selecció
- Promoure l’educació primaria per a estudiants brillants gràcies a ajudes financeres C i D. Socialdemòcrates
- Inclusió
- Educació gratuïta i pública
- Ajudes als infants desafavorits Importància de la política educativa
Legislació a Catalunya Totes les lleis parteixen dels mateixos principis: comprensivitat, equitat i èxit per a tothom i allargament de l’obligatorietat. La LEC ha de seguir les directrius de les lleis orgàniques de l’estat.
Història II República: educació capdavantera a europa Franquisme: esglesia com a educadora Actualment: s’estan fent cada cop més avenços Si no hi ha diners, seguiment i avaluació del compliment de les lleis a les escoles, no tenen cap utilitat.
Estatut d’autonomia 2006
Llengües Català i castellà: tot l’alumnat ha d’acabar amb el mateix nivell, per tant les escoles han de garantir-ho i treballar-ho segons el context lingüístic de cada entorn. Més dues llengües extrangeres: 1ª nivell C1, 2ª nivell B LEC Eixos:
- Educació d’èxit i equitat per a tots
- (^) Voluntat de servei (públic i privat)
- Enfortir la immersió lingüística i plurilingüisme
- Apropar la comunitat educativa a la presa de decisions del territori
- Ordenació dels ensenyaments Mestres: Professionals, amb prestigi social i bona formació continuada, treball en equip mitjançant l’assertivitat. Centres educatius: autonomia i empoderament dels centres Es concreta amb més autonomia de gestió de les directores, poden demanar un perfil concret a la borsa d’interins
- Autonomia pedagògica: creen un projecte educatiu propi de caràcter vinculant a tot el personal del centre Decideixen
- L’agrupació de l’alumnat
- Organització del temps i matèries
- Introducció de noves assignatures
- Ús dels espais dels centres
- Assignació de les classes que dóna cada docent
- Autonomia pedagògica: decisió dels càrrecs de responsabilitat i òrgans de govern, i la generalitat destina els diners per la totalitat dels càrrecs El projecte educatiu ha de garantir que s’adquireixin les competències bàsiques. Indicadors fets per inspecció Desemboquen a una nota del centre Si aquesta nota és un 1 o 2 s’ha de fer un pla de millora (direcció i docents) Nova cultura avaluativa de centre: on es valoren els processos a part dels resultats, per una millora qualitativa.
Reptes educatius europeus pel 2020
Diversitat com a recurs enriquidor per a l’aprenentatge Inclusió: identificació i eliminació de les barreres en l’aprenentatge i participació dels infants. Es busca la presència, participació i l’èxit de tot l’alumnat. És un procés llarg i complicat.
Observació de la diversitat:
- Quina és la natralesa de les diferències individuals? Entorn, Economia... condiciona a l’infant, per tant existeixen fòrmules de canvi
- Com ha de respondre el sistema educatu a les diferències? Reducció de ratio, mentors al primer any de mestre, proposar més projectes
- (^) Quines són les diferències individuals que importen a l’hora d’ensenyar o aprendre? Reacció davant la diversitat:
- Estils organitzatius: configuració de cada centre educatiu
- Aspectes culturals: valorar les diferències i la diversitat
- Dimensions ideològiques: funció social de l’educació i recerca de la qualitat, equitat i èxit del sistema. Atenció a la diversitat: per a promoure la inclusió, escola polivalent
- Individualització de l’ensenyament
- Ensenyament adaptatiu
- Compensar desigualtats i paliar les desaventatges La inclusió comporta:
- Reestructurar les cultures, polítiques, pràctiques educatives
- Comunitat segura, acollidora, col·laboradora i estimulant per obtenir els millors resultats
- Desenvolupar valors inclusius: consensuat entre el professorat, les famílies, alumnat
- (^) Relacions de suport mutu entre les escoles i l’entorn
- Millora de les escoles tant del personal com de l’alumnat Característiques de l’escola inclusiva:
- Compromesa
- Oberta a les famílies i al barri
- (^) Flexible i imaginativa
- Protocol d’actuació contra les situacions de desigualtat
- Construeix i assumeix la seva imatge pública
Alumnat de l’escola inclusiva, aprens sense vap experiència segregadora, han rebut el missatge explícit del seu potencial Professorat de l’escola inclusiva: no treballa des de la perspectiva del dèficit sinó que des de què saben.
- F. Ocupacional o continuada
- (^) Desenvolupament personal i participació social Conjunt de processos organitzats educatius i formatius en els que participen persones considerades adultes per la societat amb l’objectiu d’adquirir o completar competències, habilitats cognitives... que fonamenten un nivell suficient per a la base de la convivència. Contribueixen a superar les desigualtats. Dirigida també a persones excloses del sistema, ja que no van poder completar l’escolarització. S’ha de partir de la seva educació informal, i adaptar-la als adults. Com menys nivell d’estudis més possibilitats d’estar a l’atur, incideix en el risc d’exclusió social i d’augmentar l’escletxa digital. Escletxa digital: accés a les noves tecnologies i ús de les tecnologies de la comunicació i info. (informats, desinformats o sobreinformats) Dirigida a:
- Població que ha de completar les seves competències generals i bàsiques
- Població amb dificultats alfanumèriques o analfabetes
- Les persones que no dominen les llengües de Catalunya
- (^) Les que volen preparar-se per accedir a FP o grau universitàri
L’escola ha de crear una educació per ensenyar als infants a ser crítics i aprendre a comparar la informació, no a memoritzar. I s’ha de tenir en compte que els infants del futur són diferents i per tant hem de donar respostes diferents a les seves inseguretats Eixos de desigualtat
6. AGENTS EDUCATIUS: FAMÍLIA I EDUCACIÓ
Actualment: institucionalització de l’educació, per tant s’ha de trobar mecanismes (ampa, consells escolars, projectes...) per educar entre la família i l’institució (de forma conjunta). Per així evitar contradiccions, que a l’infant li arribin missatges contràris... S’ha de decidir quina relació vol el centre amb les famílies, quin paper tindran les famílies, i fins a quin punt els docents volen i estan preparats per assumir aquesta participació. Tipologia de famílies: ha canviat molt la seva estructura, noves formes de família
- Nuclear
- Extensa (ampliada i modificada)
- Monoparental
- (^) Reconstituides
- Acollida
- Homosexuals Cal tenir en compte la multiplicitat de tipus de famílies, des del respecte i la inclusió de tots els infants. Rols familiars a l’escola
- Suport a l’escola: entendre que és el que fan les mestres i “defensar-les”
- Consumidor: enten que l’escola és un mecanisme per resoldre problemes de consciliació familiar... on la família és el client
- Indiferència davant l’escola: té en compte la proximitat i comoditat, sense entrar en detalls en quin és el projecte, actes extraordinaris...
- Participació a l’escola: famílies implicades en el centre (afa, activitats, reunions...)
L’escola per treballar amb les famílies pot optar a treballar en xarxa dins de projectes: a. Ciutats educadores Treball conjunt per a la millora de la qualitat de vida a partir de la implicació activa en l’ús i transformació de la ciutat (petjades a terra marcant el camí a l’escola, parades de bus infantils, consell dels infants...) S’ha de creure en la viabilitat del projecte per a tirar-lo endavant. b. Projecte educatiu de ciutat PEC Crear eines per a l’educació dins el municipi. (botigues responsables amb un ninotet...) Necessària molta participació (compromís i esforç) c. Plans educatius d’entorn PEE A l’escola catalana es va prtar el projecte de forma moderada.
Fases:
- (^) Sensibilització (problema)
- Presa de decisions
- Somni (quina escola volem? Procés participatiu)
- Selecció de prioritats
- Planificació (comissions) S’ha de formar a les famílies sobre el projecte perquè estiguin informades del funcionament i tranquil·les (innovació pot comportar preocupació de les famílies) Tenir en compte que l’escola, com a pública, pot ser un espai molt més que només en horari lectiu: biblioteca, patis oberts, dutxes, classes d’informàtica. Participació voluntària Organització mitjançant comissions mixtes, que s’encarreguen de les parts acordades en el projecte. Es van reunint en comissió gestora de forma que es fagi un seguiment i una coordinació del projecte. Projecte d’èxit
7. AGENTS EDUCATIUS: ELS PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ:
Per moltes polítiques educatives ideals, els docents són els que les posen en pràctica. Motivacions per a ser mestra:
- Personal
- Ajudar a altres
- Transformar el futur dels infants
- (^) Transformar la societat Educar: ensenyar a pensar, no a obeïr (també en conductes disruptives) Modernitat líquida: món provisional, canviant, que evita la fixació
- Necessitats dels infants, adults i famílies
- Canvis socials
- (^) Competències de les educadores Tecnològies: ús per a l’aprenentatge (desigualtats) dins les matèries tradicionals Mestres com a persones completes (cultura, informació, experiències...) Eficàcia: el que fem / amb la finalitat Eficiència: el que fem / amb la inversió Optimització: nivell màxim d’eficàcia i eficiència
Competències professionals de les mestres:
- Transversal: llengües, TIC, TAC, interculturalitat, inclusió...
- Interersonal: constat relació
- (^) Pedagògica: al dia + herència
- Expertesa en la matèria
- Organitzativa
- Treballar en equip
- Cooperar amb l’entorn
- (^) Reflexió i coneixement Recomenacions de la comi europea: millorar aspectes de l’educació actual: coordinació professorat, relació educacions, millora, investigació Orientacions OCDE: qualitat professional, formació continua, perfils, riquesa del saber, centres amb autonomia
