¡Descarga Principios de actuación en Trabajo Social: Confidencialidad y documentación - Prof. Magdal y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
ÈTICA I DOCUMENTACIÓ
ALGUNS DILEMES ÈTICS RESPECTE AL REGISTRE DE LA INFORMACIÓ
1-. Què registrem o hauríem de registrar? Les dades imprescindibles que ens permetin identificar, situar i abordar el client i la seva problemàtica, els mecanismes d’intervenció i les que ens facilitin el seguiment del cas.
2-. On registrem? En els expedients personals, informes a tercers (quan són necessaris) i en la documentació de sol·licitud de recurs quan la intervenció professional ho requereixi. Cal garantir que aquesta documentació quedi guardada lluny de l’abast de terceres persones
3-. Per què registrem? Per tenir constància de les situacions concretes amb les especificitats de cada cas, per poder marcar els objectius d’intervenció i fer-ne el seguiment.
4-. Qui pot tenir accés als nostres registres? Només qui el/la TS, en l’exercici responsable de la seva professió, cregui convenient i altres membres de l’equip interdisciplinari que intervenen en el cas.
5-. Quina informació demanem o hem de demanar? Aquella que clarifica la situació que presenta el client i que ens permet orientar-la adequadament.
6-. Qui és el propietari d’aquesta informació? Només el client. Això obliga el professional a notificar-li quan se’n faci ús, especificant perquè i l’abast d’aquesta utilització.
7-. Quin ús es fa d’aquesta informació? Només aquell que és absolutament indispensable per aconseguir l’objectiu de la demanda i/o per a l’anàlisi de la situació.
8-. Com es traspassa aquesta informació? Per escrit, amb el màxim d’objectivitat possible i només al professional o institució que pot ajudar a resoldre la situació que presenta el client. Caldrà informar al client d’aquest traspàs d’informació.
9-. Qui ens pot demanar informació? Els nostres superiors (podent donar-los aquella informació que mantingui l’anonimat dels clients), les institucions que pel fet de ser dispensadores de recursos específics, així ho requereixin. També els jutges en exercici de la seva professió.
10-. Quina mena d’informació estem obligats a demanar? El mínim imprescindible que cada situació requereixi, assegurantnos que tenim l’autorització de l’interessat. Mai hem de donar informació sense que el client ho sàpiga, a excepció de les situacions que impliquin un risc per a tercers.
L’ÈTICA I EL TREBALL SOCIAL
PRINCIPI ÈTIC PROFESSIONAL
“Salvaguardar el derecho del Cliente/Usuario a una relación de confianza, intimidad y confidencialidad, así como al uso responsable de la información o datos que sólo debe realizarse en función de un servicio profesional, manteniendo al cliente informado de su necesidad y utilización. No se divulgará información sin el conocimiento y consentimiento previo del cliente o usuario, excepto si éste no es responsable o se puede perjudicar gravemente a otras personas. El cliente tiene acceso a los expedientes de trabajo social que le conciernen”
Criteris del Treball Social en relació als clients (Assemblea General, 1994)
PRINCIPIS GENERALS
- Dignitat de la persona :Tot ésser humà té un valor, independentment del seu origen, edat, sexe i creences, i del lloc que ocupa en la societat on viu, i és mereixedor de l’ajut professional específic.
- Acceptació no-discriminació :El/la TS, en la seva activitat professional, posa el seu treball al servei de les persones, els grups o les comunitats i els Accepta tal com són, sense que això vulgui dir acceptar tota mena de conducte
- Autodeterminació :Tot ésser humà té dret a prendre les seves pròpies decisions i que aquestes li siguin respectades, mentre no interfereixi en el dret dels altres. -Per tant, el/la TS, en la seva tasca professional, informa les persones usuàries i clientes de les possibilitats i dels límits de la seva intervenció, dels objectius que hom persegueix, de les seves conseqüències i dels recursos disponibles.
- Intimitat de la persona, confidencialitat: Tot ésser humà té dret a la seva pròpia intimitat i que el/la TS faci un ús responsable de la informació obtinguda en la seva activitat professional. -La confidencialitat és una característica essencial de les relacions que s’estableixen entre el/la TS i l’usuari/client. -El/la professional té el deure de guardar secret de totes les matèries i dades que conegui de l’usuari/client i que hagi de demanar per a la seva activitat professional.
5 .Participació: Tots els éssers humans, individualment o en grup, pertanyen a una comunitat concreta; per tant, tenen dret a participar en la seva organització i han de poder cercar els mitjans adequats per tal de solucionar els problemes que els afecten en l’organització de la vida individual i social.
- Responsabilitat i competència: El/la TS té el deure de posar els seus coneixements i la seva competència professional al servei del treball que li ha estat encomanat, i d’utilitzar de manera justa, i sense fer privilegis, els recursos que li ofereix la societat.
- Drets Humans: El/la TS ha de respectar els drets fonamentals dels individus i els grups reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, així com els altres acords internacionals que en deriven
L’ÈTICA EN LA DOCUMENTACIÓ DEL TREBALL SOCIAL
-La informació és confidencial
-Tot informe ha de ser veraç i objectiu
- Només s’inclourà el que s’hagi observat o contrastat, no es pot incloure cap dada inventada;
- En cap cas es podrà deduir informació que no hagi estat donada pel client. (Cal garantir la veracitat de les dades i la no manipulació de les mateixes).
-Totes les dades aportades pels clients són confidencials i el TS haurà de guardar el secret professional.
-No s’han d’ometre dades deliberadament (qualsevol dada exclosa s’ha de notificar i justificar). En cas de sessions clíniques, d’avaluació, ... caldrà evitar i ometre les dades que permetin la identificació dels clients.
-Els informes han de ser eficaços i cal lliurar-los a les persones adequades en el lloc adequat i en el temps oportú; han de permetre la millor comprensió per part de les persones a qui es dirigeix
-Cal relacionar l’informe actual amb d’altres anteriors
-Cal participar de forma activa i directa en la resolució i seguiment del cas.
-Per signar l’informe s’ha d’assumir públicament el seu contingut
-No es pot revelar el contingut de la documentació a professionals externs al cas
-Cal vetllar per un tractament ètic de la informació
-Cal evitar els judicis de valor en les recomanacions i/o diagnòstics
-No es poden rebutjar propostes o sol·licituds per rivalitats professionals ni en cas que els informes vagin en detriment del posicionament professional
-No jutjar amb simpatia els informes d’altres col·legues que defensen les mateixes tesis de qui rep l’informe
-Cal evitar interpretacions superficials per evitar estigmes.
-Cal ser prudents per evitar errors.
-L’accés als registres ha d’estar protegit, ja sigui sota clau (en cas de documentació en paper) o bé per mitjà de claus d’accés (en cas de documentació electrònica).
CAL TENIR EN COMPTE QUE …
-Sempre ha d’haver un objectiu professional que justifiqui una informació
-El client ha d’autoritzar al TS per a què aquest pugui emetre qualsevol informe o documentació que siguin estrictament necessaris per a la resolució de la situació de necessitat plantejada.
-El client ha de conèixer a qui s’adreça la informació, per a què serà utilitzada i les conseqüències, tant positives com negatives que aquesta comportarà; cal assegurar-se que l’explicació al client es fa en termes entenedors.
-Qualsevol informació, per petita que sigui, que es doni a tercers, sempre es farà amb el coneixement de la persona interessada.
DOCUMENTS D’ÚS QUOTIDIÀ
CORREU ELECTRÒNIC
-El correu electrònic és un canal de comunicació molt àgil perquè permet transmetre qualsevol escrit a un destinatari de manera gairebé instantània.
-Probablement aquesta immediatesa ha fet que els missatges electrònics sovint s'elaborin de manera ràpida i poc acurada, com si no tinguessin les propietats de document d'una certa permanència –i, per tant, de compromís per a l'autor– que s'atribueixen generalment als textos escrits tramesos per altres mitjans tradicionals.
DEU PASSOS PER A ELABORAR MISSATGES DE CORREU ELECTRÒNIC
- Triar un bon títol identificador per al missatge: un o dos mots o bé una frase molt breu.
- Escriure una salutació adequada al nivell de formalitat de la situació.
- Tenir sempre en compte el punt de vista de la persona destinatària.
- Fer unes notes breus o un guió amb la informació o les dades que voleu transmetre.
- Redactar el missatge pensant primer en el contingut.
- Revisar el contingut del primer esborrany ¿Diu tot allò que ha de dir i només allò que ha de dir?
- Revisar la forma del text:Tractament, concordança verbal, correcció lingüística... Hi ha mots difícils d'entendre? Les frases són massa complicades?
- Escriure un comiat adequat al missatge i a la salutació.
- Conclusió : és la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.
MANERES DE JUSTIFICAR
-Establint relacions de causa-conseqüència entre els fets o entre els fets i la conclusió.
-Citació d’autoritats àmpliament acceptades.
-Justificar la tesi pel guany que se’n deriva o se’n pot derivar.
-Exemplificar a partir de la tesi o viceversa, extraient conseqüències de diversos exemples.
-Comparar o establir analogies o metàfores.
EXEMPLE
Per tal d’argumentar de forma correcta cal justificar la connexió entre els fets (premisses) i les conclusions Els aliments transgènics es poden comercialitzar lliurement donat que mai s’ha demostrat que tinguin conseqüències negatives en els ecosistemes ni en la salut.
REDACCIÓ DE DOCUMENTS D’ÀMBIT SOCIAL
EINES BÀSIQUES
INFORMES
És un document de gestió bàsic per al funcionament de les organitzacions ja que serveix per orientar les decisions.
-S’acostumen a redactar per encàrrec dels superiors com a part de la tasca professional.
-És un text amb una estructura definida i consolidada que presenta i analitza dades i que proposa solucions per orientar una actuació.
-Acostuma a jugar un paper fonamental en l’acceptació d’idees; és per això que cal que tingui un bon plantejament.
Característiques
-Oportú: ha d’estar relacionat amb la necessitat que el genera. -Orientat als resultats: el lector espera la descripció de fets i problemes però també de propostes i solucions. Cal incloure:
- Recomanacions específiques.
- Solucions orientades als resultats
- Descripció dels passos a seguir
-Estructurat: Cal claredat en la presentació dels continguts, organitzats en apartats, amb títols, resums i encapçalaments. S’hi ha de poder accedir fàcilment a les conclusions i recomanacions. -Cal destacar les idees clau
- Concís : Cal redactar-los en un estil funcional i limitar els detalls, tot seleccionant els punts més significatius. S’ha d’evitar la informació irrellevant i els comentaris valoratius. -Apropiat: Cal adaptar l’informe a la situació que el genera, adaptant els continguts a l’interès del lector i presentant dades rellevants. -Persuasiu: Cal incloure arguments convincents que fonamentin les conclusions. -Constructiu : Cal adoptar una visió positiva i evitar la crítica destructiva. És important incloure punts positius i deixar cert marge d’actuació. - -Fàcil de llegir : Per facilitar i agilitzar la lectura cal que inclogui:
- Índex i resum.
- Formats professionals
- Apartats breus, clars i amb títol
ALGUNES CONSIDERACIONS
-Una redacció eficaç és aquella que ens permet llegir un document, entendre’l i memoritzar el seu contingut amb el mínim esforç.
-La lectura de documents en el context professional, per exigències de la situació, disposa d’un temps limitat i d’un moment determinat i cal entendre’l, identificar-ne les prioritats i memoritzar les idees principals per poder implementar les accions pertinents.
-Cal una redacció que sigui fàcil de llegir i s’ha de poder entendre en una primera lectura, del contrari està mal escrit.
TRETS DE REDACCIÓ
-PROSA POC LLEGIBLE
- Paraules tècniques
- Termes subjectius
- Frases llargues (amb incisos i subordinacions).
- Frases en passiva i gerundis.
- Absència d’elements connectius.
-PROSA LLEGIBLE
- Paraules conegudes i concretes.
- Llenguatge objectiu.
- Frases curtes.
- Ordre sintàctic lògic o neutre (subjecte+verb+compl)
- Ús de connectors.
ETAPES EN LA REDACCIÓ DE DOCUMENTS
1 .Analitzar la situació -Concretar els objectius -
- Cada apartat té un epígraf? Permet identificar el tema fàcilment.
- Els apartats són manegables? Els curts són més clars que els llargs.
RECOMANACIONS PER ADAPTAR ELS ESCRITS ALS LECTORS
-Identificar el lector del document -Utilitzar un llenguatge objectiu i concret -Ometre informació supèrflua i redundant -Destacar la informació rellevant -Ordenar la informació de forma estratègica en funció del propòsit. -Explicar les idees complexes
RECOMANACIONS PER REDACTAR PARÀGRAFS
-Cada paràgraf ha de tenir una idea clau que encapçali la resta d’idees. -Evitar paràgrafs massa llargs (+ de 20 línies) i massa curts (- de 3 línies). -Ordenar de forma lògica les idees de cada paràgraf. -Utilitzar connectors al principi dels paràgrafs i per unir frases relacionades.
RECOMANACIONS PER A LA CONFECCIÓ DE LLISTES
-Redactar una frase introductòria que sintetitzi el contingut de la llista. -Evitar repeticions o contradiccions. -Ordenar els elements de l’enumeració de forma lògica (per prioritat, de general a específic.. -Utilitzar la mateixa estructura sintàctica -Utilitzar marques d’enumeració alfabètiques, numèriques, gràfiques, ...
LA DOCUMENTACIÓ EN TREBALL SOCIAL
DOCUMENTACIÓ (concepte)
-És una tècnica de treball.
-Document o conjunt de documents (preferentment de caràcter oficial) que serveixen per a la identificació personal o per documentar o acreditar quelcom.
-Esdevé un instrument de recollida, gestió i utilització de la informació.
-Esdevé el primer graó del desenvolupament de la professió; amb la formació permanent, esdevindrà la plataforma per a l’estructuració de la professió a mig i llarg termini.ç
UN SUPORT DE LA INFORMACIÓ
-Assegura la qualitat de la comunicació entre tècnics, professionals, …
-Garanteix la fiabilitat en la transmissió de la informació que es transmet.
-Evita les transformacions particulars que provoca el llenguatge oral.
-Permet recuperar aspectes i variables específics de les intervencions una vegada tancats els casos.
-Permet codificar la informació qualitativa i analitzar estadísticament les variables contingudes en els formularis.
-Permet disposar d’un sistema d’informació que permet monitoritzar les intervencions dels professionals i dels seus resultats
UTILITAT
Ens serveix per: -Accedir al contingut, revisar-lo i analitzar-lo. -Encaminar l’acció, assegurant els processos a seguir i evitant la lliure acció. -Estudiar situacions anteriors que donen pas a l’actualitat -Dóna suport a la història i permet recuperar-la.
ANÀLISI
Permet actuar sobre: -Nous horitzons de les competències del T.S. en les institucions actuals. -Mantenir viva la funció d’ajuda a les persones i al seu entorn per mitjà del registre d’activitats. -Fer front a demandes judicials
SISTEMATITZACIÓ
Permet actuar sobre: -Nous horitzons de les competències del T.S. en les institucions actuals. -Mantenir viva la funció d’ajuda a les persones i al seu entorn per mitjà del registre d’activitats. -Fer front a demandes judicials.
SISTEMATITZACIÓ
-Aporta visió global als problemes. -Interrelació entre les problemàtiques ateses i les variables que puguin intervenir. -Producció científica i documental ordenada. -Evita la duplicitat d’intervencions. -Evita esforços excessius per formular solucions i la compartimentació d’aquestes. -Evita inseguretat professional davant d’altres professions.
ALGUNES CAUSES DE LA DISPERSIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ EN EL TREBALL
SOCIAL
-Soledat del TS per a la programació i organització de la tasca diària.
LA BASE PER A LA INVESTIGACIÓ
A partir de les dades s’estableixen hipòtesis prèvies que cal verificar o falsejar. Per aconseguir-ho s’ha d’abordar el procés d’investigació des de la realitat que ens ha de permetre arribar al coneixement.
1-. La investigació no és necessària en Serveis Socials. 2-. La investigació esdevé imprescindible en el Treball Social per:
- Descobrir les conseqüències de les intervencions a llarg termini.
- Descobrir l’origen dels problemes a que s’ha de fer front.
Metodologies: 1-. Adquisició de coneixement gràcies a l’experiència prèvia
- Està determinat per les capacitats personals; pot presentar biaixos de subjectivisme; es fa difícil la generalització i la comparació de situacions i contextos 2-. Adquisició de coneixement seguint procediments científics (és la més òptima per a l’obtenció de coneixement vàlid)
- La documentació i els mitjans d’obtenció i transmissió d’aquesta esdevenen un pas decisiu en el procés científic
MOMENTS DE CONTACTE ENTRE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL I ELS SERVEIS SOCIALS
1-. Adquisició de documents adequats previs al planejament i al desenvolupament dels serveis socials. 2-. Disseny, anàlisi i millora dels instruments necesssaris en el desenvolupament dels serveis socials que possibiliten un feed-back continuat. 3-. Investigació avaluativa de programes i subprogrames específics (s’aplicaran els procediments científics al camp de la implementació dels programes socials)
EL SISTEMA D’INFORMACIÓ
Sistemes que ens ajuden a recollir i tractar dades perquè classifiquen, ordenen, emmagatzemen, processen i permeten recuperar-les amb un llenguatge i nomenclatura homologada de l’àmbit. -Tipus de dades relacionades amb:
- Activitats diàries, planificacions i avaluacions
- Usuaris, programes, persona -Finalitats :
- Planificació i desenvolupament de polítiques.
- Presa de decisions.
- Coordinació de servei -Tipologia de sistemes d’informació:
- Suports documentals(història, informe social…)
- Bancs de dades
MITJANS D’OBTENCIÓ DE DADES I D’INFORMACIÓ
Són documents internes, confidencials i privats que es queden que es queden en els serveis en mans del Treballador Social.
- Hª social
- Escala de valoració
- …
HISTORIA SOCIAL
-És el lloc on queden salvaguardats el conjunt de documents que constitueixen i contenen la informació global del cas. -Esdevé el conjunt d’informació que cal consultar cada vegada que s’atén la persona i que permet donar continuitat a les gestions anteriors (document on s’enregistren els edeveniments que marquen l’evolució del cas). -Conté informació sobre l’evolució social de la persona, el seu nucli de convivència, la seva xarxa social (documents personals, certificats, dictàmens d’altres professionals, escales aplicades per determinar necessitats diagnòstiques, sol·licituds de suports i recursos, informes socials, fulls de seguiment, … )
ALGUNES CONSIDERACIONS
-Cal actualitzar la informació periòdicament, eliminant els aspectes obsolets i prescrits (documents i/o dades que ja no esdevenen significatius per a la intervenció i que poden etiquetar el cas en futures Intervencions d’altres TS).
-La història social ha de mantenir tota la informació correctament ordenada per facilitar l’accés, la lectura i el registre informàtic de la informació.
TEMES PRINCIPALS
La història social s’articula al voltant d’un conjunt de temes i/o apartats: • Dades d’identificació del client -Composició familiar -Trajectòria educativa -Evolució econòmica i laboral -Tipologia d’habitatge -Característiques de l’entorn (barri, poble, ...) -Relacions familiars -Relacions socials -Associacionisme
LA RELACIÓ ENTRE EL CLIENT I EL TREBALLADOR SOCIAL
-Cal que utilitzi un llenguatge i nomenclatura adequats a l’àrea que documenta. -Cal utilitzar la terminologia professional pròpia de l’àmbit utilitzant, a la vegada, un vocabulari senzill i evitant els eufemismes i termes que puguin provocar confusió i/o dobles interpretacions. -Cal que reflecteixi fiabilitat en les dades, que eviti xifres aproximades, puntualitzacions incorrectes, ... -Precisió en els termes emprats -Claredat expositiva: fil conductor clarament identificable -Argumentació didàctica: omissió d’anècdotes, situacions personals,
RECOMANACIONS PER A LA REDACCIÓ
-Concret, precís i veraç. -Objectiu, clar i inequívoc (tothom que el llegeixi ha d’entendre el mateix). -No és una elucubració. -No s’inclouran judicis de valor ni interpretacions. -Utilitzar un llenguatge clar i tècnic emprant expressions pròpies del lèxic professional però que no esdevinguin una trava per a la transmissió de dades -Evitar l’ús de sigles si no s’especifica el seu significat -No utilitzar la primera personal del temps verbals. -Cal definir el motiu de la seva elaboració. -Parteix de fets comprovats i informacions contrastades per al seu disseny i complimentació. -Cal citar les fonts d’informació i, en cas d’incloure dades no observades, cal utilitzar fórmules similars a: “segons manifesta ...” o “segons l’informe ...”. -A més de descriure la situació, cal incloure un component analític i una proposta d’intervenció. -Cal ser objectiu i veraç en l’anàlisi; s’han de presentar els aspectes negatius a resoldre però també els recursos i possibilitats de canvi de les persones. - Cal redactar l’informe amb la màxima proximitat a la data de l’entrevista o de seguiment del cas.
ELEMENTS ESSENCIALS
Les dades que s’inclouen en un informe social són seleccionades per a cada informe en concret, atenent a la finalitat d’aquest; amb tot, els elements essencials que ha d’incloure són: -Dades d’identificació del professional que envia l’informe -Motiu de l’informe -Dades d’identificació de l’usuari (i del representant legal, si s’escau) -Antecedents -Motiu de la consulta -Demanda que realitza el client -Descripció familiar (nucli de convivència, família extensa..) -Dinàmica familiar - Situació econòmica-laboral -Estat de salut (física i psíquica)
- Estat de l’habitatge -Nivell cultural entorn social -Valoració de la situació actual que fa el client
-Valoració tècnica (síntesi de dades significatives, anàlisi de la situació descrita, dictamen professional i proposta d’intervenció) -Proposta tècnica -Potencialitats -Professional emissor -Data de l’informe -Institució emissora -Institució receptora -Pertinença de l’organització emissora de l’informe
