¡Descarga Apunts bloc1 y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC.I
1.Conceptes del treball social 1.1 Definció, sentit i legitimitat 1.2 Valors i treball social 1.3 Teories del treball social 1.4 Objecte del treball social 16.09.
- Definició del treball social Què és el treball social? La FITTS(Federació de treballadores i treballadors socials, col·legiat mundial) ho defineix com: _- És una professió que es basa en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi, i el desenvolupament social, que vol cohesionar la societat i vetlla per l’enfortiment i el benestar de les persones.
- és realitza de formra intersubjectiva (entre diferents subjectes) pel conjunt de la societat._ Principis /Valors que caracteritzen: (fonamentals)
- Justicia Social
- Drets humans
- Responsabilitat col·lectiva
- Respecte a la diversitat Teories/ i coneixmenents en el que es basa o es recolza: Les ciències socials (psicologia, sociologia, antropologia…), les humanitats (fiolosfia, arts…) i els coneixements indígenes (no catalogats) i les teories pròpies del treball social. Ideologies i concepcions del treball social Malcom Payne; proposa tres corrents ideològiques: I.Liberals: Ordre Social I.Socialistes: Revolucionàries. I.Socilaldemocràtes: Visió terapeutica
El T.S lluita perquè un adolescent no marxi del CRAE: ordre social T.S que condueix a una persona amb drogodependències: Prespectiva teràpeutica El treballador social ha de trobar un àmbit de domini i en qualsevol acció es situa des d’un punt de vista. L’acció del T.S ha d’estar delimitada sempre amb aquest triangle. Definició del T.S segons la FITTS: És una professió i una disciplina acadèmica (intenten millorar la situació d’aquelles persones que tenen alguna “carència”( paraula incorrecte)) Funció: promou el canvi i la transformació social, persegueix el benestar social, la cohesió i l’enfortiment, per afavorir el seu alliberament. Valors principals:
- Justicia social
- Drets humans= dignitat
- Respecte a la diversitat= tolerància Teories del treball social: Les pròpies del treball social i ciències socials, humanitats i els coneixements indígenes, admet la possibilitat d’impartir legitimitat aquells sabers no institucionalitzats. ( A Àsia la figura del T.S busca enfortir la tradició i l’ordre social, no estudia com una visió per canviar el món) Objectius : Les persones i també ha d’incloure el seu escenari. El benestar ordenat segons la seva gènesi particular dins d’una situació social o un context social.
Ordre Social
Tranformació
Pr. Terapeutica
Treball
social
- Ideologia que pensa que no hem de fer res, Serveis Socials no és necessari, no s’ha de finançar, no cal actuar.
- No tot el que fem per canviar el món pot ser T.S, no poden ser sabers o fonaments teòrics o coneixements. No és treball social si només lluitem per una causa o una ideologia. Una pràctica compromesa en el treball social, implica activisme, però activisme entès com implicació i motivació.
- Tampoc és T.S aquelles pràctiques que no estan reconegudes o validades socialment. (acceptades instituacionalment) o demostrades científicament. (El Reiki per exemple) Un altre manera, de saber que és TS i que no, és segons els valors ètics , segons els quals trobarem els límits. Victoria Camps: La dignitat humana= La persona, tot i no poder ser dependent, ha de tenir vot i veu. La dignitat humana, comporta autodeterminació, tot i que no tinguin capacitat d’autodeterminació. Principis ètics: Dilemes ètics (Principis que entren en contradicció), vinculats directament amb : la nostra llibertat acaba quan invadeix la del altre.
- La professionalitat , ADELA CORTINA,
- Activitat remunerada (professionalitat/voluntariat)
- Ac. reconeguda (professió/ Ofici)
- Activitat ben feta (la feina ben feta no té fronteres)
- Activitat feta amb responsabilitat (una persona por haver de respondre dels seus actes) Cortina ens parla de les finalitats o motivacions:
- Intrínsiques : millora de la societat, canvi transformació, finalitats de les persones
Pseudociències (3)
Activisme (2)
Ultraisme (1)
Pr.T O.S Pr.Tr
- Extrínsiques: poder diners i prestigi. 1.2 ÈTICA, VALORS EN EL TREBALL SOCIAL Un altre manera d’aproximar-se a que és el T.S. 1- Els valors 2-La teoria 2- L’objecte del coneixement. Teresa Zamanillo i David Home 1.Valors del treball social Justícia social, drets humans, responsabilitat col·lectiva i respecte. 1- Valors ètics (morals), normes de conducta que estableixem el que és politícament correcte. 2-Valors ètics en el T.S, normes de conducta amb que compromet la professió. Sarah Banks : és la referent internacional, construeix:
- L’anàlisi i la interacció professional
- Adopta una posició critíca davant l’actuació professional
- Promovent el canvi social
- La teoria i la pràctica no reflexteixen els valors ètics de la porfessió (Segons Sarah Banks) 1.Contar al usuari com un numero o u caso 2.La necesidad de consolidación, concepciones no humanistas, per voler ser més reconeguts, ens hem venut al sistema. La majoria dels T.S, té una prespectiva `positivista (societat regulada per normes) en comptes d’entendre que estem al servei de la ciutadania.
- Ha identificat una sèrie de normes, per entendre quan parlem de virtuts ètiques: BASE PRINCIPIS ÈTICS:
- Individualització: cada persona és única, cada cas és diferent. No es poden aplicar protocols estandaritzats per tothom.
- Expressió de sentiments: hem de facilitar l’expressió de les emocions i dels valors
- Implicació emocional controlada: control d’implicació professional
- Acceptació: acceptar a les persones amb qualsevol de les seves circumstàncies
- No jutjar:
- Autodeterminació: autonomia, l’usuari s’ha d’implicar
- Principi de confidencialitat: PROBLEMES: Sarah Banks, va dir que aquests principis ètics, eren massa generals i d’aplicació confusa. Alguns no son principitis ètics i no estàn prioritzats.
TEMA 3. Els paradigmes teòrics en ciències socials És important conèixer els nostres valors, per indentificar-los en la pràctic i desenvolupar i millorar la nostra tasca. Segons Barren i Morgan; poden agrupar les teories en 4 paradigmes, separats per dos eixos (ordre i conflicte) Diuen que es poden dibuixar totes les teories, a la part superior ens parlen d’un món en conflicte. Per altra banda (sota) hi ha el món social com una estructura ordenada. Aquests mapa també fa una divisió entre teories subjectivistes (el món depén de la nostra mirada) Son les que quedarien a la banda esquerra. Al contrari si entrem que la realitat social, és un concepte natural, anterior a la nostra mirada (Objecctivitat) Subjectivitat; construim la societat depén de com la mirem, al contrari que l’objectivitat. Aquestsa divisió genera diferents prespectives teoriques: Estrucuturisme radical(marxista) ; si creiem que el món està regit per unes normes que l’ordenen és FUNCIONALISME, l’idea d’ordre- Objectives) Tot està en un lloc ordenat, i creiesim que aquesta figura té a veure en com els altres veuen el món. Necessitem posar-nos en en lloc de l’altre per interpretar la realitat =INTERPRETIVISTA. El món no és natural, però és un món injust, si és el nostre planejament seriem=Humanistes radicals.
Conflicte
Subjectivitat
ORDRE
Objectivitat
Humanistes
radicals
Estructuralistes
radicals
Funcionalistes
Interpretativistes
David Howe;
- Teories revolucionaries=Estructura radical (lluita de classes i de poder)
- Teories conscienciadores = Humanisme radical (empoderar)
- Teories buscadores de sentit = Interpretivista (entendre el món)
- Teories reparadores = Funcionalisme (T.Se té com objectiu que tot funcioni com fins funciona fins ara, normalitzat les situacions) Les revolucionaries (Howe, 1999) S’enfoca en el progés i la millora a través de la lluita i del conflicte. La societat evoluciona en la mesura que hi ha conficte entre diferets grups socials. Idielogia marxista. S’entén el poder com una idilogia o estructura orientada a protegir el sistema (privilegi de classes) Objetiu: Redistribuir la riquesa. I creu que l’única manera és un canvi revolucionari, un canvi radical. Es centren molt, bàsicament, amb les desigualtats econòmiques. Les conciliadores S’apunta cap a una finalitats, desigualtats coaisl, diversitats funcionals, sexe, raça i genere. Des d’aquestes teories s’enten que el món és construeix intersubjectivament S’intervé itentant que les persones orpimides prenguin consciència de la seva causa o situació, degur a l’estrucutura. Les buscadores de sentit
CONEIXEMENT, Pamela Trevithik, 2012, va proposar un nou mapa de teories (o coneixements):
1. Coneixement abstracte , de tipus teòric, són el gran gruix a partir de la intervenció teòrica (Ex, teoria psicoanàlitica, teories d’ordre..) Inclou;
- teories diverses, una mica de tot
- teories del treball social, històries del treball social 2. Coneixements factuals, estan entremig del teòric i del pràctic. Orientant l’acció sobre l’estructura i la sistematització de la pràctica. Coneixent dels processos, abans de passar a l’acció. Inclou;
- lleis
- funcions de les polítiques socials (llibre en blanc, document que estableix les bases, el pistoletazo de salida.)
- Funciona ment de serveis (protocols, burocràcia…) ● Coneixement de les problemàtiques ● Coneixement de les persones (d’un determinat col·lectiu) Aquestes dues últimes tenen a veure amb la trajectòria i l’experiència del professional. 3. Coneixement pràctic, inclou habilitats, domini de les habilitats. Inclou;
- habilitats
- Sabers i coneixements dels usuaris, allò que sabem fer perquè ens ho han mostrat els usuaris, allò que ens aporten i ens expliquen. Howe, Burrel i Morgan: proposen un altre manera d’ordenar les teories, en funció dels valors ; FATLA LA FIGURA David Howe, trasllada aquest esquema, adaptat al treball social: FALTA FIGURA. Això ens ha d’ajudar a saber quines teories connecten amb els nostres valors i quins objectius estudien o investiguen aquestes teories. En funció de la perspectiva d’estudi o estructures ; ( Ritzer ) Figura Una tercera manera de veure o classificar les teories, segons el nivell d’estudi, segons Zamanillo:
- 3 models o nivells de teories:
- primer nivell : generals, parla de les relacions socials (teories de l’interaccionisme simbòlic, crítica, teories de sistemes..
- segons nivell: referides a problemàtiques concretes, d’abast menor (delinqüència, burocràcia…)
- tercer nivell: orientades a l’acció o operatives:
- “Case Work” enfocat a la intervenció de cassos
- Teràpia familiar
- Intervenció comunitària (En aquest tema ens centrarem en les teories del primer nivell) TEMA 3. L’OBJECTE DEL TREBALL SOCIAL L’objecte del treball social és allò que ens mobilitza o motiva, allò que requereix de la disciplina del treball social.
- Confusió Conceptual : L’objecte és una construcció feta subjectivament i intrasubjectivament (entre tots), aquest fet fa que sigui molt complex de definir. Al llarg del temps: l’objecte varia, abans anava en funció de la demanda, més endavant en funció de les necessitats o per conseqüències dels problemes socials. També es va definir l’objecte com els recursos que poden donar resposta a aquestes necessitats. Teresa Zamanillo: fa un recull conceptual i explica que l’objectiu s’ha anat construint al llarg del temps (activitat 2) - Valors, teories, disciplines i OBJECTE, Es conclou dient que un objecte és allò que fomenta la disciplina. Al treball social, el nostre objecte es fomenta en els valors i els coneixements, i aquests son els determinants del objecte. L’objecte del T.S, s’ha anat transformant i construint al llarg de l’historia:
- Persona i/o situació : ● Des d’un enfoc funcionalista: aquí l’objecte és la persona inadaptada, i per tant intervenció és adaptar a la persona però mai canviar el context (ordre social - Durkheim) Aquest és un dels primers enfoc de la disciplina. Aquesta perspectiva evoluciona i dona pas a : ● L’enfoc interaccionista: el quan a part de centrar l’enfoc en la persona inadaptada també es centra en el seu context i les seves relacions. Entenent la realitat del usuari, amb una visió on importa la mirada d’aquests, les seves sensacions, per adaptar als inadaptats. Aquesta també evoluciona i sorgeix: ● l’enfoc dels crítics o marxistes: que persegueix un objecte centrat en la persona oprimida, grups o comunitats que viuen en desigualtats i pretén reduir aquestes causes de discriminació. - Crítica aquests enfocaments: (T.Zamaillo) En realitat, no parlen d’un enfoc en l’objecte, sinó del subjecte, (persones a les quals es dirigeix) i proposa un altre teories o definició del objecte, introduint un 4rt enfoc : DE PLANIFICACIÓ SOCIAL, el qual centra el seu objecte en les necessitats socials i en com satisfer-les. Parteix de la base de que els estaments o institucions s’han d’implicar i tenen la responsabilitat de reduir aquestes desigualtats, oferint recursos adequats. Per tant, es basa en el binomi: necessitats/recursos Inconvenients d’aquests enfoc:
La definició del que es el treball social, no cal saber-ho, nomes cal saber com es construeix, i la definició de la FITTS, paraules claus: Professió, disciplina. El més important són els principis : Justícia social, drets humans, la responsabilitat col·lectiva i el respecte a la diversitat funcionals. La tercera part de la definició ens parla de l’objecte, i com involucra a les persones i a les estructures. No cal conèixer la definició però cal entendre per entendre millor els continguts teòrics Tot i tenir la definició consensuada, no podem pensar que el treball social estigui nomes definit per les persones que si dediquen acadèmicament, també esta definit per aquelles persones que dirigeix les serveis socials, els polítics i sobretots els beneficiaris de la intervenció, de manera que allò que es el T.S es construeix de forma intersubjectiva, i el que acaba sent el T.S depèn del poder o la força d’aquests agents. Això ens genera un problema: que sigui intersubjectiu ho fa més complex i per això cal establir els límits: que és i que no és ( tot el tema dels triangles no entra a l’examen) O definició del treball social. Cal saber els valors, i quins son els principis que regulen la professió: EL RESPECTE CAP A LA DIGNITAT HUMANA I LA PROFESSIONALITAT ( Les dues primeres lectures, la paradoxa de la dignitat Humana, Camps i Cortina, professionalitat) son els valors que ens indiquen el que hi ha dins i fora del treball social. Nomes pot ser treball social, es quan respecta o compleix aquests dos valors principals. D.humana : les persones son diferents als animals pqe tenim capacitat de decidir, i amb la qualitat de vida. Cortina parlar de la contradicció, respectar la decisió de les persones fins i tot quan sabem que a vegades quan decidim les persones perd qualitat de vida, això no vol dir que no treballem per millorar, però no podem decidir per ells. Professionalitat : és el segon límit, Cortina diu que professional comporta: 1- Actv remunerada (voluntariat/professionalitat) els voluntaris no fan treball social
- Reconeixement, ens parla de la divisió tradicional dels oficis i les professionals, durant molts anys el T.S era un ofici, per tant tenia menys qualificació. Els oficis són menys reconeguts q les professions. 3- Fer les coses ben fetes, allò que fem ha de ser de qualitat 4- La responsabilitat, dels nostres actes, Les conseqüències d’aquesta professionalitat son:
- Els professionals contribuïm al bé comú, aportem alguna cosa valuosa a la societat
- La societat té mecanismes per exigir-nos aquesta aportació, la societat ho espera.
- Ha d’existir alguna inquietud o motivació que ens porti a desenvolupar la nostra tasca, si no tenim inquietud, no farem bé
- Per ser professional t’has de formar
- En la mida en que adquirim aquests estatus professionals, ens hem d’associar (col·legi professional)
- En la mida en que ingressem en un professió en una professió adquirim una identitat,
- Tema2: ètica i valors TS L’ètica i els valors, hem de tenir present que quan parlem d’ètica i ideologia en treball social, parlem de dues coses:
- Valors ètics socials: la moral, que no son específiques la professió però fonamenten la professió del treball social ( estem aquí perquè la nostra ideologia ens porta a voler canviar la societat, no es refereix a una ideologia concreta, sinó als valors que tenim) Lectures de virtuts cíviques: son els principis morals que donen entrada a la nostra professió. (solidaritat)( cal saber definició de la virtut o quines és l’historia d’aquesta?) Principis que donen fonament a la professió, son la base de la professió, referida al funcionament social, no son valors específics de la professió.
- Valors ètics en treball social : aquesta segona relació te veure en la forma de com exercim la nostra intervenció de manera ètica. (Lectura de Sarah Banks) Son principis que regulen la professió, aquests ens diuen que podem fer i que no dins del exercici de la professió. Sarah Banks, principis ideològics implicats en el treball social. (Els principis ètics regulats per Bistekk, no entren) Però si que entra la resposta de Sarah Banks : els principis que regulen la professió (entra a examen) ella diu que les normes o principis que regulen la professió:
- El principi d’autodeterminació
- La nostra obligació es promocionar el benestar
- LA igualtat, hem d’afavorir i reduir la desigualtat: quan parlem d’igualtat ho hem d’entendre:
- Igualtat de tracte, a nivell d'oportunitats i de resultats.
- Justícia distributiva, cadascú aporta en funció dels seus recursos, quan establim “preu d’entrada” ho hem de fer en funció dels nostres recursos. (que pagui més i més té) La segona part del text, S.Banks parlar dels dilemes ètics: en l’exercici de la nostra professió, a banda d’haver normes hi ha problemes i contradiccions morals, això passa:
- drets individuals i benestar
- Benestar públic
- Desigualtat i opressió estructurals, Son situacions que quan prenem una decisió: dilema moral, moltes vegades hi ha principis que xoquen (autodeterminació vs promoció del benestar) Voldríem respectar-los els dos, per resoldre aquests dilemes, hem de saber identificar les qüestions que entren en contradicció, i a partir de la nostra escala de valors escollir una o un altre (la forma de desencallar un dilema no entra)
