Apunts català - Verbs irregulars, Apuntes de Catalán

¡Descarga Apunts català - Verbs irregulars y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

APUNTS DELS VERBS: SER, ESTAR, HAVER-HI I SER-HI

Usos de “ser” i “estar”

Usos locatius

Localització Permanència, amb CC de temps sense quantificador

Permanència, amb CC de temps amb quantificador

Residència

L’Enric és a l’institut. La carpeta és allà dalt.

Demà seré a Lleida. Demà estaré unes hores a Lleida.

Ara m’estic (o estic) al poble.

Usos atributius Qualitat essencial o transitòria d’un ésser animat

Estat de salut o d’ànim d’un ésser animat

Estat transitori d’un ésser inanimat

L’Alfons és llest. L’Eva és feliç.

L’Arnau està molt animat. Estem avorrits.

L’aigua és/està freda. Les pomes són/estan verdes. La porta està tancada.

Verbs "ser" "estar" i "haver-hi", usos

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi quan expressen situació en un lloc.

 Per a la simple constatació de la presència en un lloc, en un espai físic emprem ser. I, de vegades, haver- hi : Ja soc aquí. On és la parada de l'autobús? / On hi ha la parada de l'autobús? Allà hi ha una unitat mòbil / La unitat mòbil és allà. El nostre convidat d'avui ja és aquí. Que hi ha la Núria? / Que hi és, la Núria? No, no hi és/ Sí que hi és.  En localitzacions temporals, ser : Aviat serà Nadal, però encara no som a l'hivern. És el minut 5 de la segona part (o Som al minut 5 de la segona part) Quin dia és? És dilluns (o Quin dia som? Som (a) dilluns)

 El verb estar afegeix a la simple localització un matís de durada, permanència, fixació o resultat. Fem servir estar per indicar el fet de residir o viure en un lloc (sovint en la forma pronominal estar-se ), de treballar en una empresa o de conviure amb una persona durant un temps: Ara la Rosa està (o s'està) al carrer Rosselló = (hi viu). La Mariona va estar (va estar-se) un any a l'estranger = (hi va residir). L'Antoni va acabar la carrera de Periodisme i ara està (s'està) a Catalunya Ràdio = (hi té la feina habitual). Feia tres anys que la Marina estava (s'estava) amb l'Albert =(mantenien una relació).  També fem servir estar en les localitzacions figurades: Sovint les divergències no estan en el contingut, sinó en la forma. El secret d'un bon sofregit està en la paciència.

'Haver-hi' i 'ser-hi' per expressar localització

Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar ) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:

A la plaça hi havia l'alcalde (i no ... estava l'alcalde ). Que hi ha la Mercè? (i no Que està la Mercè? ) A la lleixa de sobre la impressora hi ha el tòner nou (i no ... està el tòner nou ).

Ara bé, cal tenir en compte que quan es pregunta la localització o l'existència d'un element definit ( l'alcalde , la Mercè , el tòner nou ) amb el verb haver-hi , la resposta es construeix amb ser-hi (i no amb estar ). Per exemple:

— Que hi ha la Mercè? — Sí que hi és. — Que hi ha el tòner nou, a la lleixa? — No, no hi és.

Aquestes preguntes també es poden formular amb el verb ser-hi , però llavors tenen una entonació diferent que cal marcar amb una coma. Per exemple:

— Que hi és, la Mercè? — Mira a la lleixa... Que hi és, el tòner nou?

Els verbs defectius

La defectivitat és l’absència de determinades formes en els paradigmes flexius d’alguns verbs. En la major part dels casos, està relacionada amb el significat del verb i els contextos sintàctics on pot aparèixer. Els casos més habituals són:  verb soler : com que assenyala situacions que es repeteixen d’una manera habitual, només es fa servir en temps típicament imperfectius com el present i l’imperfet d’indicatiu (1 sol , 1 solia ).  verb haver-hi : de caràcter impersonal, s’utilitza únicament en la 3a persona ( hi ha, hi havia , etc.)  verb caldre : també impersonal, es fa servir només en la 3a del singular i del plural (c al, calen; calia, calien , etc.).  verbs que designen fenòmens naturals com ara nevar, pedregar, ploure , etc.: es fan servir en 3a del singular, i en algun cas metafòric també del plural ( plovien pedres ).