Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis de la Narrativa Audiovisual: Ficción y Estructura, Apuntes de Comunicación Audiovisual

Una introducción a la comunicación audiovisual, con un enfoque específico en la narrativa de ficción. Se abordan conceptos básicos como la importancia de la industria cinematográfica, la distinción entre ficción y otros tipos de audiovisuales, la importancia de la narración y el storytelling, y la estructura de la trama. Se incluyen conceptos relacionados con la perspectiva del espectador, como focalización, ocularización y auricularización, y el papel de la narración en la creación de un mundo de ficción. Además, se mencionan otros conceptos relacionados con la narrativa, como motivación y géneros cinematográficos.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 03/05/2021

núriapou
núriapou 🇪🇸

6 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Comunicació audiovisual
1
CAMPS DE L’AUDIOVISUAL - FICCIÓ
NARRACIÓ
Ficció com a model que ha dominat què entenem per cinema:
- Poder econòmic i cultural de la indústria del cinema.
- En el llenguatge comú existeix el “cinema” i el “cinema documental/experimental/...”.
Ens mostra que considerem el cinema de ficció narratiu com equivalent del cinema i que
el que no entra dins d’aquesta categoria s’ha d’especificar.
Narració i storytelling: considera que tot o tothom ha de tenir una història per explicar i fer
eficaç la seva comunicació i la percepció que en té el públic. Actualment el concepte storytelling
s’utilitza molt en les empreses per fer difusió en les xarxes socials.
La narració es pot estudiar de diferents punts de vista:
- Perspectiva antropològica: perquè expliquem històries? Com evoluciona o varia això en
diferents contexts?
- Narratologia: és una disciplina que es dedica a l’anàlisi dels mecanismes narratius, com
es construeix i funciona la narració d’històries. Aporta una terminologia específica.
- Tres dimensions de la narrativa fílmica (D. Bordwell):
o el món de la història
o l’estructura de la trama
o la narració
- Des de l’experiència de l’espectadora l’ordre seria:
o la narració
o l’estructura de la trama
o el món de ficció
És la narració el que ens porta a construir un món de ficció. La perspectiva de Bordwell
parteix de com entenem les pel·lícules, no de si tenim una història que volem explicar
en una pel·lícula.
L’audiovisual utilitza elements diversos i més heterogenis que d’altres llenguatges.
Faula i syuzhet
- Faula: tota la història com la comprenem de manera lineal un cop ens l’han narrat,
l’acció com es presumeix, què succeeix a la història.
- Syuzhet: com s’ha organitzat la història en la narració, organització de l’acció en el text
narratiu.
Focalització, ocularització i auricularització
- Focalització: des d’on s’explica la història, des de quin punt de vista. El punts de vista
podria ser perceptual, psicològic, ideològic... Es classifica en: interna (la història s’explica
des del punt de vista d’un personatge), externa (el narrador explica la història des de
fora d’ell, des d’una perspectiva exterior) i no focalitzada (l’absència de focalització).
- Ocularització: punt de vista perceptiu visual des d’on veig com espectador. Interior
(l’espectador s’identifica amb la mirada d’un personatge) i exterior (l’espectador no
comparteix cap punt de vista amb cap personatge i informació que no el
personatge).
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis de la Narrativa Audiovisual: Ficción y Estructura y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!

CAMPS DE L’AUDIOVISUAL - FICCIÓ

NARRACIÓ

Ficció com a model que ha dominat què entenem per cinema:

  • Poder econòmic i cultural de la indústria del cinema.
  • En el llenguatge comú existeix el “cinema” i el “cinema documental/experimental/...”. Ens mostra que considerem el cinema de ficció narratiu com equivalent del cinema i que el que no entra dins d’aquesta categoria s’ha d’especificar.

Narració i storytelling : considera que tot o tothom ha de tenir una història per explicar i fer eficaç la seva comunicació i la percepció que en té el públic. Actualment el concepte storytelling s’utilitza molt en les empreses per fer difusió en les xarxes socials.

La narració es pot estudiar de diferents punts de vista:

  • Perspectiva antropològica: perquè expliquem històries? Com evoluciona o varia això en diferents contexts?
  • Narratologia: és una disciplina que es dedica a l’anàlisi dels mecanismes narratius, com es construeix i funciona la narració d’històries. Aporta una terminologia específica.
  • Tres dimensions de la narrativa fílmica (D. Bordwell): o el món de la història o l’estructura de la trama o la narració
  • Des de l’experiència de l’espectadora l’ordre seria: o la narració o l’estructura de la trama o el món de ficció És la narració el que ens porta a construir un món de ficció. La perspectiva de Bordwell parteix de com entenem les pel·lícules, no de si tenim una història que volem explicar en una pel·lícula.

L’audiovisual utilitza elements diversos i més heterogenis que d’altres llenguatges.

Faula i syuzhet

  • Faula: tota la història com la comprenem de manera lineal un cop ens l’han narrat, l’acció com es presumeix, què succeeix a la història.
  • Syuzhet: com s’ha organitzat la història en la narració, organització de l’acció en el text narratiu.

Focalització, ocularització i auricularització

  • Focalització: des d’on s’explica la història, des de quin punt de vista. El punts de vista podria ser perceptual, psicològic, ideològic... Es classifica en: interna (la història s’explica des del punt de vista d’un personatge), externa (el narrador explica la història des de fora d’ell, des d’una perspectiva exterior) i no focalitzada (l’absència de focalització).
  • Ocularització: punt de vista perceptiu visual des d’on veig com espectador. Interior (l’espectador s’identifica amb la mirada d’un personatge) i exterior (l’espectador no comparteix cap punt de vista amb cap personatge i té informació que no té el personatge).
  • Auricularització: punt de vista perceptiu sonor des d’on escolto com espectador. Interna (es pretén que l’espectador escolti el mateix que percep el personatge). Externa (el so és extradiegètic de manera que no té cap relació amb els personatges i el relat).

Omniscient/restrictiva : quan la narració ens dona tot tipus d’informació sobre la història o si es restringeix la informació. Pot ser que la història s’expliqui acompanyant a un únic personatge, o pot ser una narració més restrictiva per motius de gènere. No és omniscient o restrictiva del tot, sinó que són els dos pols i podem fer una graduació entre ells.

Objectiva/subjectiva : quan la narració es planteja com externa als personatges (objectiva), o des de l’interior dels personatges (subjectiva). També s’entén com una gradació al llarg de tota la pel·lícula.

Narradors/narracions no fiables : si la narració o narrador ens pot enganyar.

ESTRUCTURA DE LA TRAMA

La narració s’ estructura pensant en termes abstractes i no concrets de la història. Es tracta d’entendre l’estructura com un conjunt de parts sobre les que s’hi poden abocar diferents històries concretes.

S’estructura en 3 actes : plantejament, nus i desenllaç.

Kristin Thompson proposa dividir una mica més l’estructura:

  • Setup: principi, acaba amb el protagonista amb una sèrie d’objectius.
  • Complicating action: replanteja o cancel·la els objectius inicials-
  • Development: els esforços per aconseguir els objectius es frustren. Pot avançar o ser més estàtic. Acaba amb un element que posa en crisi aconseguir els objectius.
  • Clímax: el protagonista aconsegueix o no els objectius.
  • Epilogue: final que confirma que s’ha aconseguit una situació estable.

Estructures possibles (menys habituals):

  • Episòdica: explicar diferents històries una darrera l’altre.
  • Coral: explicar diferents històries relacionades amb personatges diversos.
  • Interna: basada en la durada els rotllos de la pel·lícula.

EL MÓN DE LA FICCIÓ

El món de la ficció és el món que crea la narració.

En narració clàssica aquest món es basa en:

  • Personatges caracteritzats psicològicament, coneixem els seus desitjos i intencions.
  • Causalitat basada en els personatges i la seva psicologia.

Altres tradicions/tendències:

  • Personatges opacs, sense motivació, que desapareixen.
  • Causalitat natural, social...

Pacte ficcional i suspensió d’incredulitat : dos conceptes que es poden relacionar amb el món de ficció, amb com acceptem que ens estan explicant una història i establim un pacte amb la ficció i suspenem la nostra incredulitat integrant-la en el món de la ficció.