Comunicació audiovisual
1
CAMPS DE L’AUDIOVISUAL - FICCIÓ
NARRACIÓ
Ficció com a model que ha dominat què entenem per cinema:
- Poder econòmic i cultural de la indústria del cinema.
- En el llenguatge comú existeix el “cinema” i el “cinema documental/experimental/...”.
Ens mostra que considerem el cinema de ficció narratiu com equivalent del cinema i que
el que no entra dins d’aquesta categoria s’ha d’especificar.
Narració i storytelling: considera que tot o tothom ha de tenir una història per explicar i fer
eficaç la seva comunicació i la percepció que en té el públic. Actualment el concepte storytelling
s’utilitza molt en les empreses per fer difusió en les xarxes socials.
La narració es pot estudiar de diferents punts de vista:
- Perspectiva antropològica: perquè expliquem històries? Com evoluciona o varia això en
diferents contexts?
- Narratologia: és una disciplina que es dedica a l’anàlisi dels mecanismes narratius, com
es construeix i funciona la narració d’històries. Aporta una terminologia específica.
- Tres dimensions de la narrativa fílmica (D. Bordwell):
o el món de la història
o l’estructura de la trama
o la narració
- Des de l’experiència de l’espectadora l’ordre seria:
o la narració
o l’estructura de la trama
o el món de ficció
És la narració el que ens porta a construir un món de ficció. La perspectiva de Bordwell
parteix de com entenem les pel·lícules, no de si tenim una història que volem explicar
en una pel·lícula.
L’audiovisual utilitza elements diversos i més heterogenis que d’altres llenguatges.
Faula i syuzhet
- Faula: tota la història com la comprenem de manera lineal un cop ens l’han narrat,
l’acció com es presumeix, què succeeix a la història.
- Syuzhet: com s’ha organitzat la història en la narració, organització de l’acció en el text
narratiu.
Focalització, ocularització i auricularització
- Focalització: des d’on s’explica la història, des de quin punt de vista. El punts de vista
podria ser perceptual, psicològic, ideològic... Es classifica en: interna (la història s’explica
des del punt de vista d’un personatge), externa (el narrador explica la història des de
fora d’ell, des d’una perspectiva exterior) i no focalitzada (l’absència de focalització).
- Ocularització: punt de vista perceptiu visual des d’on veig com espectador. Interior
(l’espectador s’identifica amb la mirada d’un personatge) i exterior (l’espectador no
comparteix cap punt de vista amb cap personatge i té informació que no té el
personatge).
