¡Descarga Apunts d'Art Medieval. y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Segles XVIII i XIX, en aquests moments quan es comencen a interessar per aquesta qüestió de l’Edat Mitjana des del punt de vista de la Història de l’Art. L’interès per la història és anterior perquè ha servit per legitimar el poder. Durant la il·lustració (el saber pel saber), comencen a interessar-se per altres coses que no necessàriament serveixen per legitimar el poder. Els responsables d’aquest interès: JOHANN JOACHIM WINCKELMANN (1717-1768) Publica dues obres fonamentals.
- (obra), surt una afirmació: per nosaltres l’únic camí per esdevenir grans i inimitables és la imitació dels antics. S’acaba convertint en un manifest amb el que acabarà detonant amb el Neoclassicisme. Quan arriba a Roma es troba amb Mengs, l’alt pintor neoclàssic per excel·lència, defineixen el que es pot anomenar Neoclassicisme.
- (obra), Winckelmann fa per primera vegada una Història de l’Art. Llegir la producció artística en base a una evolució dels estils, recerca que ell fa sobre l’escultura antiga, a partir de descobertes recents i el que ell pot veure a Roma. La hipòtesi és que el punt més àlgid mai assolit per la producció artística és el que representa l’escultura de la Grècia clàssica. El punt més àlgid significa la millor representació de la realitat, més naturalistes. Aquest punt més alt es produeix en l’Atenes de Pèricles. – presenta una sèrie de problemes perquè decideix que l’art grec clàssic és el punt més àlgid des de Roma, a partir de còpies. Com a punt culminant col·loca l’Apol·lo de Belvedere, tot i que avui en dia sabem que és producció hel·lenística Fins aleshores el tipus d’història de l’art que s’havia fet era la des antiquaris, que feien classificacions temàtiques. L’altra model, és el de les vides de Vasari, basat en les biografies d’artistes. (Winckelmann) Primera vegada que mirem l’obra i a partir d’ella extrèiem un discurs històric. GEORG WILHELM FRIEDRICH HEGEL (1770 – 1831) Per ell l’art + filosofia + religió, és un dels fonaments per comprendre la consciència humana. El que ens fa ser humans i no màquines, perquè l’obra de l’art és una creació de l’home i quan un altre individu contempla i ho troba bell, entén més coses que les que simplement li produeix la visió de la bellesa natural. Hegel ens parla de la condició humana i com l’objecte artístic és un element per aquesta condició. Crítica del Judici , 1790 – Lliçons d’estètica – classes que ell va fer a Berlin, els estudiants van recollir tots els apunts. AESTHETIC Paraula per parlar de la percepció de la bellesa, que utilitza Baumgarten. Significa ‘percepció’. S’ocupa de saber què és art, decidir què és art és una qüestió encara pendent. Des del punt de vista empíric es comencen a fer anàlisi de que és això de la bellesa i es reconeix en la bellesa la font d’un plaer estètic, però no només això i apareixen conceptes com ‘pintoresc’; de la mà d’Edmund Burke, comença a identificar què és aquesta qüestió del ‘sublim’ – no necessàriament quelcom que produeixi plaer sinó tot el contrari que produeixi pudor. Comencen a aparèixer alguns elements bàsics perquè després algú es pugui començar a interessar per la producció artística medieval.
THE SUBLIME
A través d’aquest concepte, sobre tot, el dividim en 3 categories: el terrible, el noble i l’esplèndid i ve reconegut en les grans profunditats, les grans alçades i els grans edificis. Això farà que immediatament algú com Goethe es pugui extasiar a la Catedral d’Estrasburg i pugui pensar que és quelcom sublim. S’aprecia la producció artística medieval a través de la categorització com a sublim de l’horror. Una obra grega és bella, una medieval NO, però sota aquesta categoria li puc donar un nom a sentir-me superat per aquell edifici. L’Empirisme i la Il·lustració comencen amb aquests dos personatges i tot arranca a partir d’aquesta base. La conseqüència artística és el Neoclassicisme que està a la base del sublim i els nostres estudis. Al segle XVIII passen varies coses:
- Descobreixen Herculà i Pompeia.
- Punt àlgid del Grand Tour, descoberta d’Itàlia i les seves belleses. (Roma, Nàpols, Florència) Normalment és presentat com l’oposició al Romanticisme, i és més correcte dir que són complementaris i no oposats. Perquè es retroalimenten. El personatge artístic que representa el manifest de Winckelmann és Mengs , té l’interès per la teoria – Pensaments sobre bellesa i gust a la pintura.
- Dibuix i expressió el model és Rafael
- Gràcia i clarobscur és Correggio
- Color és Ticià ROMANTICISME Literatura: Goethe i Herder. A la base trobem a Baumgarten i Kant. Goethe que pertanyia a la Sturm und Drang, que té les bases teòriques fetes per Herder. Volksgeist està a la base del sentiment nacional (romanticisme), allunyar-se del auflklarung de la il·lustració. Apareix el factor de poble - introdueix l’element col·lectiu que no hi era anteriorment. Ja tenim els dos elements que ens permeten saber com comencen a interessar-nos per aquests termes i com en aquesta racionalitat li afegim el sentiment (sturm und drang). Seria la base històrico-teòrica. LA HISTORIOGRAFIA Analitzar l’aparició del món medieval. Al segle XVII, encara es trobava el gòtic (com s’identifica a tot el medieval), apareix com quelcom que s’ha de rebutjar. Gòtic, apareix en el diccionari de Furetière. Idea de que totes les catedrals medievals són gòtiques. Durant aquests anys d’Il·lustració desembocaran cap a Winckelmann i altres. Els Gots la van portar del nord al segle V, quan l’Imperi Romà s’acaba. Els edificis construïts segons el gòtic antic eren massissos, pesants i grollers – abandonem la idea de que tot és gòtic, introduint un gòtic antic. a continuació van decidir endolcir, el que anomenem l’arquitectura gòtica moderna que són més desenvolupades.
- Alexandre du Mège, reconeix aquests elements. Tot i la obsessió en justificar la monarquia, perquè quan veien un senyor en un tro pensen que és un rei. Prosper Mérimée, inspector general de monuments històrics. Es comença a fer viatges d’inspecció i restaurar les pintures (fins aleshores es reparava). Tenim el concepte de patrimoni i la conservació d’aquest – es comença per pintures romàniques però fins el segle XIX no ens interessarem per altres conceptes fora del romànic i gòtic. Tot plegat és enormement recent, l’especialització del estudis d’aquest període. (dimecres) 06-2- 1.3 METODOLOGIES PER A L’ESTUDI DE LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA MEDIEVAL L’historiador de l’art té un problema i és que ell mateix es l’element de mesura per al seu estudi. Això significa que estan condicionant constantment allò observat o analitzat a traves d’un element de mesura imprecís. El problema es detecta a principis del S.XX ja que els físics s’adonen que introduir un element de mesura qualsevol altera la interacció de l’element a estudiar. En l’art, els anàlisis passen sempre per les mirades de l’historiador de l’art, encara que cada mirada és diferent. Les mirades s’homogeneïtzen a cada moment. La mirada està condicionada. Condicionats pels estímuls de l’entorn. Ara hi ha un problema que és saber el que es real o no. Tot depèn del cervell i aquest té configuracions diferents en cada persona. La mirada del S.XXI ha estat profundament i acceleradament transformada. EL PROBLEMA DE LA BELLESA El concepte de bellesa també és molt relatiu. El rígid esquema impulsat pel Renaixement va fer que tot el que no fos dins dels seus canons fos rebutjat. CERCANT LA MILLOR IMATGE La història de l’art ha utilitzat diferents estratègies, un dels canvis de la historia de l’art es produeix quan a principis del S.XX apareix al fotografia, Fins a aquell moment s’estudiava recordant allò vist a través dels gravats, els quals permeten veure però hi ha un baix nivell de rigorositat amb allò representat. La fotografia no és neutre. Important la figura d’Aby Warburg. El problema de la fotografia es que s’ha convertit també en un element que pot distorsionar ja que ha evolucionat molt. S’ha de fer l’exercici d’agafar una imatge en detall per analitzar iconografia, detall, llum... però també s’ha d’agafar una imatge més àmplia per saber com ho veien les persones de l’època. COMPARANT: FORMA (ESTIL) Des de Winckelmann que els historiadors de l’art comparen l’estil i la forma. Va associat a les èpoques però no de la forma rígida de Wickelmann. Quan s’analitza l’estil i ha certs problemes, ja que no està definit del tot que vol dir estil. Hi ha tendències que es poden identificar en determinats períodes. La funció és un element que queda oblidat. ICONOGRAFIA Segons Panofsky, si no es té la informació necessària per desxifrar una imatge no es pot fer perquè no es poden desxifrar els codis i no es pot identificar la iconografia. 11-2- EXTENSIÓ DELS POBLES No es desfan de l’Imperi romà en tota l’Edat Mitjana. Tetrarquies dividides en Orient i Occident governades per uns augustis i una caesares. Dioclecià divideix l’imperi en dos però es fa efectiva al S.V quan es divideix definitivament amb
els fills de Teodosi. Es decideix ubicar la capital a Bizanci. Roma no es capital durant molts anys. Constantí reunifica l’imperi. A finals del S.IV entra la figura de Teodosi i també unifica l’imperi però divideix en herència als seus fills i l’imperi mai es tornarà a reunificar. Honori es queda la part d’Occident, té problemes: hi havia pobles nòmades que van començar a pressionar als límits de l’imperi. Era el poble germànic, que eren tants i tant insistents que es produeix una invasió. Els pobles germànics aliens a la romanització comencen a entrar en aquesta cultura. Odoacre agafa a Ròmul August, el deposa, i es fa rei de la península. Agafa les característiques dels emperadors i es fa rei d’Itàlia. Això dona pas a la creació d’altres realitats polítiques dels pobles germànics. S’estableixen en un territori molt romanitzat. Hi ha un poble fidel a Constantinoble, que eren els ostrogots, governats per Odoric (finals del S.V). Ocupa Itàlia. A Orient intenten defensar la frontera oriental que té pugnes amb els perses, i també recuperar les finances. Justinià arriba al poder i es troba amb la seva etapa pseudodeurada. Volia fer com Constantí i governanr els dos imperis, per això va enviar els seus generals a reconquerir la zona oriental de l’imperi començant pel nord d’Àfrica, després anat a les illes i acabant pel sud d’Itàlia, inclòs Ravena, la capital d’Occident des d’Honori. Fan retrocedir als visigots. Es converteixen en cristians ortodoxos (després se’n parlarà més d’això). Es recupera una mica l’antic imperi. A partir d’aquí es pot parlar d’imperi bizantí. Fa grans canvis, Justinià, alguns vinculats al món de les llengües. Justinià pacte amb els llombards, que l’ajuden a conquerir Ravena. EXTENSIÓ DEL CRISTIANISME Des del S.IV el cristianisme s’arrela a certes poblacions però hi ha regions que s’aniran cristianitzant amb el temps. Cristianització gradual. Hi ha variants del cristianisme anomenades heretgies; arrians, monofisisme, i nestorianisme. El poble germànic s’aferra al arrianisme. Al les Illes Britàniques es produeix un fet diferent a partir de Sant Patrici, que evangelitza i es comencen a crear els monestirs. La religió oficial de l’imperi romà (el que queda) es el cristianisme. SEGLE VI TEODORIC: Cap dels ostrogots. Quan van fer el pacte de federats amb l’imperi oriental, els romans d’orient van demanar al poble ostrogot que els entreguessin convidats (fills), com ostatges. Va a Constantinoble i es acollit i format per la cort de l’emperador. Quan té 18 retorna amb els ostrogots. Fa fora a Odoacre i es converteix en rei dels ostrogots i estableix Ravena com a capital. Produeix art, sobretot arquitectura però també escultura i arts decoratives, com les monedes. Moneda múltiple d’or de 3 sous. Una victòria romana amb el cap de l’Emperador. A l’altra banda hi ha un retrat de Teodoric que es presenta amb una estètica típica de la roma imperial d’Occident. Un tipus de llegenda similar als emperadors, com August. JUSTINIÀ Moneda de Justinià I. Guarnit de militar tot i que mai va sortir de Constantinoble o va anar a lluitar el mateix però encara perviu la idea de l’emperador com a cap militar.
la Verge com a Mare de Déu a partir d’aquest moment. Comença també la iconografia de la Verge. MONOFISISME Important corrent teològic dels segles V-VI fins al punt de poder ser considerat una escissió de l’església oriental, amb una jerarquia pròpia que remunta al patriarca monofisita d’Antioquia, Sever (512-518). Sosté que Crist, fill de Déu encarnat només té una natura. Jesús només està present en la naturalesa divina, però no en la humana. Al Concili de Calcedònia (451) s’estableix que Crist = 1 persona + 2 natures. Forta extensió a Egipte, Síria i Mesopotàmia on l’ortodòxia era d’estricte imposició estatal. CONTEXT ARTÍSTIC I CULTURAL CONSTANTINOBLE Justinià fa coses i entre d’altres, cristianitza diferents ciutats. Díptic Consular de Flavius Anastasius. C.517. Per instaurar cònsols. Feta d’ivori per mostrar poder. Ho decoren de diferents maneres, no hi ha cap norma canònica. En aquest cas, hi ha animals i la rendició de les províncies per mostrar el poder imperial. Al darrere hi ha una pàtina de cera en la qual s’escrivia. Díptic consular de Justinià. En aquest cas, no hi ha decoració. Només algunes formes antigues que encara no han desaparegut de la Roma imperial clàssica. Art que recorda al passat però que es poden intuir formes del futur, art de transició. Creu de Justí II. C.575. Orfebreria. Art dels metalls. Fet a un taller pagat per l’emperador. Base de fusta amb làmines d’or superposades. Basílica de la Nativitat, Betlem. Justinià intervé a altres llocs, com Betlem. Commemora i dona estructura per les peregrinacions futures. L’església es crema i Justinià la refà, seguint a Constantí. Fer més majestuosa la relíquia i donar-li agilitat al pelegrinatge. Monestir de Santa Caterina del Sinaí. Egipte. Relíquia del bust ardent de Moisès. També hi ha una església petita dedicada al mare de Constantí. Hi ha un mosaic a l’absis que deixa enrere les formes naturalistes per representar les formes de manera més estàtica i sintètica. Episodi de la transfiguració, quan Crist es mostra en divinitat. Flanquejat per Joan, Pere, Moisès i Isaïes. Transmetre el codi de manera ràpida i entenedora.
Icona de Crist Salvador. Santa Caterina del Sinaí. Taula de devoció més íntima, però no privada. Icona associada a la imatge de Crist però també n’hi ha de la Verge. RAVENA Un port molt important. Ciutat imperial des de l’establiment de la capital de l’imperi d’Occident per part d’Honori. Es construeix un complex religiós. Teodoric fa les seves edificacions a l’altre punta d’aquest complex. Palau de Teodoric. Es conserva la Capella Palatina, per mostrar el seu poder. Ús del maó, ja que és una zona de llacunes i és un material fàcil d’aconseguir. Es segueix la mateixa arquitectura que fins al moment a la zona, no canvien el maó. Tres registres de decoració conservades del S.VI: sants i santes entre les finestres, processons i la vida de Crist. Mur nord: franja inferior. Representació del port on hi ha una processó de Santes que deriven en una epifania. Es sap que és el porti perquè hi ha una inscripció. La imatge de la Verge es quasi com la representació de l’emperador que es dirigeix als soldats, flanquejats per la guardià imperial, en aquest cas són els àngels. Els mags es presenten com senyors frigis, amb la gorra i les malles. Mur sud: palau. Teodoric va patir una damnatio memoriae. Justinià va esborrar els personatges imperials de la cort de Teodoric que hi havia entre el palau i ho va canviar per iconografia ortodoxa. Va convertir els personatges de la cort en una processó de màrtirs, segurament on hi havia Teodoric fent una ofrena, ara hi ha la figura de Sant Martí. Crist entronitzat. 12-2- Baptisteri Neonià o ortodox. C.400. Baptisme de Crist, personificació del riu Jordà amb el Baptista el costat que està batejant Jesús. Flanquejats pels apòstols en forma de cercle a la part inferior. Mausoleu de Teodoric. C.520. Fora dels límits de la ciutat. Falta un pòrtic. Fet de pedra, una pedra perfectament escairada. La pedra que fa de cúpula es una pedra monolítica, la qual dona estabilitat a la resta d’edifici. És diferent de l’arquitectura anterior de la zona per algun motiu: el substrat romà, és a dir, era rei dels ostrogots però estava influenciat pel món romà. Algunes coses de pòrfir, material vinculat a la producció imperial. Es volia mostrar com a tal.
gran qualitat dels artesans ja que havien de tenir una gran tècnica de talla de la pedra. Església luxosa. A la volta hi ha l’agnus dei acompanyat de quatre àngels. Al presbiteri hi ha escenes d’Abel fent ofrenes a Déu. Intent de crear precedents, les bases, de la tradició eucarística i litúrgica. La iconografia intenta donar importància a l’acte litúrgic. Cosmocrator perquè Crist està assentat sobre una esfera identificada com el cosmos, flanquejat per dos àngels i Sant Vital amb Ecclesius que li ofereix l’església de San Vital a Crist. A les parets dels absis hi ha mosaics amb iconografies molt imperials. Maximià, que era el bisbe de Ravena, al seu costat Justinià amb els vestits imperials (porpra), flanquejat pels dos grans membres de la seva milícia. També hi ha persones del seu exèrcit. Algun porta un escut amb el crismó, que havia fet guanyar la Batalla del Pont Milvi a Constantí (in hoc signo vinces). Part del mobiliari litúrgic. Tot i ser Justinià, porta un nimbe, perquè recull una tradició del S.III que representava a l’emperador amb nimbe (influència persa). També porta nimbe Teodora, la dona de Justinià. Porta vestits imperials de color porpra. Al seu costat hi ha la dona i la filla de Palisari, amb altres membres femenins de la cort, ja que la litúrgia es separava. A la part inferior dels vestits de Teodora hi ha representada una epifania. Justinià i Teodora mai van anar a Ravena, però Maximià, el bisbe, tenia ganes d’identificar-se amb els nous emperadors. Era de promoció privada, un banquer que volia vincular el bisbe Maximià amb Justinià. ROMA Es seguien fent coses. Primer va caure a mans de Teodoric, el qual va una intervenció cristiana a alguns edificis pagans com per exemple els fòrums. Basílica de sants Cosme i Damià. Patrocini papal. Pau i Pere, que confirmen l’estètica que havia començat al S.IV. Els màrtirs Sant Cosme i Sant Damià també hi són representats. Figura d’un fènix, vinculat amb la resurrecció. No hi ha fons daurats per tant es una mostra de la capacitat dels tallers romans per fer obres així quan hi havia diners. Sant Llorenç extra murs. Per fomentar el pelegrinatge fora dels murs. L’església del S.VI va ser remodelada al S.XI. Es va canviar la ubicació del presbiteri. Està sobre la tomba de Sant Llorenç. Spolia de les columnes amb una gran qualitat dels capitells, segurament extrets de les Termes de Caracalla. Representacions humanes de figures militars dels capitells. També hi ha mosaics fets pels bons tallers romans que encara practicaven aquest tipus de tècnica. Semblant a Ravena. Les iconografies es repeteixen: Crist al cosmocràtor amb els màrtirs que presenten les seves corones flanquejats per Pere i Pau. Sant Pere del Vaticà. Utilitza la tomba de Sant Pere per ubicar-hi l’absis. Era important que funcionés el pelegrinatge. Gregori el Gran, en veure aquesta
situació, ho canvia. Construeix amunt i fa que quedi un altar just a sobre de la tomba de Sant Pere, la qual queda enterrada a baix. Crea unes escales per baixar-hi, per no haver de passar per l’absis i no interrompre la missa. Evangelia Cantuarensia – Evangelis de Sant Agustí. Va enviar a Agustí de Canterbury a les Illes Britàniques per evangelitzar però necessitava un llibre per poder fer-ho. Són llibres il·luminats, segurament promocionat pels Papes. Fíbules visigodes. S.VI. Estètica germànica. Fíbules. Utilitzen una tècnica que el món germànic perfecciona, aquesta tècnica es diu Cloisonné (fusionar el mur) o també tècnica de Chapleve (esquerdar el mur). Recopolis. Cerro de la Oliva, Zorita de los Canales. Guadalajara. 578. Fundació de Leovigild. Es conserva l’església. Feta pels visigots, que eren arrians. El que fa es construir una capital, tal i com ho van fer Constantí o Teodoric. Línia imperial. Planta basilical de l’església, no s’ha trobat divisió amb columnes. Hi ha uns espais auxiliars als costats que inicien una compartimentació de l’espai eclesiàstic que després es convertirà en una característica del mon visigot. Basílica de Notre-Dame de la Daurada. Tolosa. Finals S.V-inicis S.V. No es conserva. Planta centralitzada. Estava completament revestida de mosaics daurats amb iconografia de l’Antic i el Nou Testament així com figures profètiques. Església de Vienne. Precedents del S.IV. Tombes de figures antigues. Centre de pelegrinatge del món merovingi. Segurament en origen tenia una única nau, amb planta basilical. Cripta de Santi-Oyand, Grenoble. S.VI Espai subterrani amb segurament coberta de fusta. Reutilitza materials dels capitells per produir-ne d’altres. Canvi d’estil, s’acosta a una estètica germànica però fent una combinació. França serà un centre de recol·lecció de models.
Panells de fusta de la Mesquita d’Al-Aqsa. Influència romana. Tipus de decoració que ja s’havia explotat dins l’imperi. Molt romanitzat, concepte de pervivència. ITALIA Longobarda maior i Longobardia minor. Exarcat de Ravena al mig. Roma. Santa Maria dels màrtirs. Roma. 608. L’emperador d’orient regala el Panteó per convertir-lo en una església. El Papa Bonifaci IV treu les escultures però no hi intervé massa. Fa altres intervencions com la Curia Senatus d’Adrianus... Sant’Agnese extramurs. 625-638. Busca dels màrtirs. El Papa Honori I hi fa una església intentant buscar al terra la tomba de Santa Agnese, ja que després de ser torturada se suposava que estava enterrada en aquest punt. Li dona la basílica a Santa Agnese vestida de manera bizantina en el mosaic de l’absis. Amb unes formes que adopten formes d’ambient orientalitzant. PAVIA Capital de Longobarda Maior. Baptisteri de Lomello. S.VII. No se sap ben bé amb quin ritus va ser construït. Formes arquitectòniques similars als baptisteris de Ravena. Planta centralitzada ja que al mig hi havia una especia de piscina per realitzar el ritual. Làmina d’Agilulf. 592-612. Bronze daurat repussat i daurat. Rei dels ostrogots a inicis del S.VI. Es va voler enterrar de manera ‘rica’. Era part d’un casc del rei i és la única part que es conserva d’aquest casc. Li atorgava valor. Iconogràficament, el rei està al mig amb els seus guardes de la cort al costat. Flanquejats per figures alades, que poden recordar a l’ideal de victòries. Potser hi ha províncies al costat, no es poden identificar, que ofereixen coses a l’emperador. Recorda a Sant Apolinari de Teodoric. Manllevat dels ideals bizantins. Es reivindica amb el mateix poder que els emperadors. Corona votiva i creu d’Agilulf. Donació del rei Agilulf. La creu penjava d’una corona, la quan s’ha perdut. Peces d’orfebreria encarregades al millors artesans. Mostra de pietat cap a la religió però també del seu potencial. Es penjava damunt l’altar. Treball d’orfebreria similar a la creu de Sant Vitale de Ravena. Recorda al món imperial antic. Segurament la corona
estaria feta per tallers bizantins o pels tallers formats en el món oriental que portaven aquestes influències a territoris germànics. Es compara a la idea imperial. MÓN HISPÀNIC (resumit, es veurà després) Treball de la pedra amb una tècnica que es diu Estereotomia. Es veu molt en aquest món. Edificis amb planters compartimentades. San Juan de Baños. Palencia. 661. Església de patrocini reial. A dins hi ha una llosa que la va fer Recesvint dedicada a Sant Joan Baptista a l’era del 699, el calendari dels visigots. Reaprofitació de materials, per exemple les columnes. Tresor de Guarrazar. 649-672. El més important és la joia, promoguda per Recesvint. Part de les lletres, on hi ha la dedicatòria, que està esmaltada. Gran qualitat de la peça. Lletres d’estètica germànica del cloisonné (?). Treball de pedres precioses. HIPOGEU DE LES DUNES, POITIERS. El nom de Déu. No se sap on estava col·locat el que tenia a sobre. El món carolingi és una influència en tots els elements que l’envolta, evangelització que retorna al continent. Tomba i tresor de Sutton Hoo. Inicis S.VII. El van trobar en un vaixell enterrat, sense la fusta original però quedava la silueta. Materials que venen de tota la conca, carolingi, celta... i també de la pròpia Britània. Es va enterrar amb un casc. Objectes que venen del món insular, gràcies al comerç i contactes. El personatge que ho va rebre ho valorava ja que s’hi va enterrar. També hi ha objectes bizantins. Llibre de Darú (Durrow). 650-700. Evangeliari; llibres litúrgics amb textos dels evangelis que s’utilitzen durant la missa, i estan ordenats a nivell litúrgic de manera cronològica però no estan ordenats històricament. Substrat celta, no estan gaire romanitzant. Carpet page perquè sembla una catifa, pagina abstracta. Dins d’un concepte de bellesa diferent, ja no és dins el concepte de mimesi i bellesa natural. Dins de la bellesa celta. 2.3 EL SEGLE VIII: MOMENT DE GRANS CANVIS Canvis. Mirar mapa. El món merovingi recullen coses a escrits, ja que arriben monjos i creen monestirs amb escriptoris i per això comencen a fer reculls escrits.
–Axioma: ὁμο- ούσιοϚ : una imatge no pot ser de la mateixa substància que el prototipus, per
tant en les de Crist se separen les natures.
–Condemna de Joan Damascè (675- 741)
Irene (regent 780-802): restabliment de la iconodúl·lia, 787- 815
–Convoca el concili de Nicea del 787 • Concili de Frankfurt 794
–Libri Carolini o Capitulare de imaginibus: condemna els cànons de Nicea.
Lleó V l’armeni (815-820)
–Reinstauració de la iconomàquia
–II Concili Iconòmac a S. Sofia l’any 815
Teodora (regent 842)
–Restabliment de l’iconodúl·lia
El califat de Bagdad té problemes perquè els omeies tenien problemes. Eren àrabs i eren pocs, tots el càrrecs polítics de prestigi acabaven sent dels omeies. Fan fora als omeies i comença la dinastia àbsida, els quals porten la capital cap a un altre lloc (de Damsc a Bagdad). Porten innovacions en l’estil i les formes, porta entre l’estil oriental i occidental. Al-Shaff va ser el califa que va marcar el canvi de dinastia. PIPÍNIDES Carles Martell. Era un majordom que feia tota la feina del rei, ell fa que aquest càrrec sigui hereditari. Carloman. Pipí el Breu, pare de Carlemany. Inaugura la dinastia els Pipínides, més coneguda com a carolíngia. Pipí el Breu era un majordom que governava en el seu poble, certa acceptació però amb reticències. Necessitava el reconeixement d’altres persones com a rei. Busca i troba la figura del Papa. Fan un tracte; el Papa el legitima com a rei. CONTEXT ARTÍSTIC I CULTURAL DAMASC Gran Mesquita dels Omeies (o Damasc). 706-714-15. Promoció del califa Al-Waldi I. Es troba amb una zona sense islamitzar. Es construeix el seu palau amb la mesquita més gran que s’havia fet fins al moment per demostrar el seu poder. Demana a Justinià II que li enviï bons artistes. Planta estranya perquè el califa posa la mesquita sobre l’església de Sant Joan Baptista que al mateix temps estava sobre un Temple dedicat a Júpiter. Eix que va cap al pati de les fonts. Quan a la decoració de l’entrada, és un fons daurat amb decoracions vegetals influenciades per Bizanci. Arc de mig punti capitells semblants als capitells de la capital ja que tenien la idea de pervivència. Estan a dins i a fora. Pes romà perquè va néixer a Damasc. Pervivència.
Columnes reaprofitades. Volien fer una aula més alta però van haver de fer una segona fila d’arcuacions ja que les columnes no arribaven al sostre. Capelleta on es guarda el cap de Sant Joan Baptista. Qsayr al-Mxatta. Al-Badiya. Jordània. Mitjans del S.VIII. Retorn del passat en alguns palaus. Estructurats a través d’obertures que donen a diferents llocs. Tots acaben tenint una mesquita, on hi ha una petita conca absidal que marca la orientació cap a la Meca. Muralla per limitar. Estan decorades amb excel·lent treball del trepanat. Decoració vegetal on al mig d’algunes tiges s’hi presenten lleons o altres figures vives. Ulls gegants en algunes figures femenines d’influència del món persa. BAGDAD Bagdad era una ciutat amb 4 portes, una mesquita, i molts carrers de forma circular. Cada porta anava dirigida a diferents llocs com la Xina o la Meca. Tot el que venia de Bagdad es traslladava a Occident. Santa Irene a Constantinoble. S.VI. Construcció de Justinià. Es crema i Constantí V l’ha de reconstruir. Segueix amb el mateix model. Planta basilical que deixa espai per la cúpula. Quadrat on hi ha inscrit una creu grega, cosa que després es farà servir molt. Cor a la zona de l’absis. A l’absis, Constantí V hi posa una creu ja que no utilitzava imatges sinó que utilitzava símbols. Ja s’havia fet abans però ell ho potencia ja que és iconoclasta. Efecte òptic ja que anava dirigida al públic que la veia des de la nau central. Si t’allunyes, la creu és una creu perfecte i recta però si t’acostes, és diferent. TESSALÒNICA Posterior al 784-787 (segon Concili de Nicea on es torna a proclamar la iconoclàstia). Promoció de Constantí V. Santa Sofia de Tessalònica. Planta de creu inscrita. Intervenció en la volta del costat de l’absis de l’emperadriu Irene i el seu fill. Creu amb una espècie de crismó. Mosaics on no hi ha cap figuració. Al S.IX amb la iconodulia, es comencen a representar Mares de Déu. PAVIA Altar de Ratchis. 737-744. Era un duc el qual tenia una part de Longobardia. Tot l’altar estava policromat però s’han perdut. Hi havia incrustacions de pedres precioses. L’estètica no interferia en la funcionalitat d’aquest moble. Crist flanquejat per dos àngels (iconografia imperial). Mandorla on esta subjectat per 4 àngels que no se sap qui representen. A un costat hi ha representada l’epifania, amb
Carlemany rei carolingi que estén les seves propietats, sobretot cap a territori germànic. Declarat emperador dels franca al 25 de desembre del 800 aprox. no es imperi d’occident perquè no el reconeixen com a tal. Lluis el germànic reparteix els territoris. 20-2- Sermenta argentaria. Amb aquest document, Lluís el germànic jura fidelitat a Carles el Calb per tal d’enfrontar-se a Lutari. En aquest pacte, escriu en romana i jura davant les tropes de Carles el Calb en l’idioma de les tropes, l’alemany. L’idea és que el juntament sigui entès en l’idioma del seu germà. En aquest moment també tenim problemes d’invasions, protagonitzades per els eslaus que comencen a fer pressió a les fronteres. Els búlgars fan pressió a les fronteres de l’imperi de Bizantí. També fan pressió a l’imperi Ruix. També hi ha les invasions per part dels Vikings. Durant l’estiu feien ràtzies, que eren únicament de saqueig. Ho feien amb vaixells, que eren molt lleugers. Va haver-hi un moment, que van voler intentar gestionar assentament fora de les penínsules d’on provenien, sobre tot a les illes del Regne Unit i un altre. L’art és una barreja entre celta i saxó. També hi ha cròniques on expliquen el terror quan entraven els Vikings a un territori concret. El territori dels Vikings estaven per cristianitzar, però també els pobles eslaus es trobaven en el mateix estat. Per aquest motiu la campanya de cristianització s’allarga fins el segle XI. Trobaríem dos centres, que són el Papa i l’Imperi Bizantí. Els búlgars, són evangelitzats per Civil que el va enviar el Papa. Constantinoble s’ho agafa com una agressió, ja que el segle XI hi ha el sisme d’orient on hi ha una fracturació de l’església (entre catòlica i ortodoxa). Això provoca, que entre el patriarca de Bizanci i el Papa perdran la comunicació. GENTES Abu Ja’Far Harun Ar-Raxid Viu a Bagdad. Viu un moment d’or en la producció artística, literària, científica i matemàtica. Promociona diferents institucions que poguessin investigar aquests àmbits. Es va fer amic de Carlemany, amb qui acaba fent pactes, ja que Ar-Raxid tenia problemes amb els cristians i Carlemany tenia problemes amb els omeies. El que fan és, com que els dos personatges estaven en contra del Califat de Còrdova: Carlemany controla els del Califat de Còrdova mentre que Al-Raxid, controla els bizantins. Al-Kuarizimi: és una de les coses que s’inventen durant els temps d’Ar-Raxid. Al Kuarizimi, inventa el número 0. A part que s’inventen diferents tipus de càlculs com l’algoritme entre altres que tenen una resolució més complexa. Basili I
Va iniciar la dinastia macedònia. Entra el poder per gesta militar. Va fer monedes que destaca la seva estètica de l’altar llombard, no recorda a l’orfebreria imperial. La majoria de monedes bizantines, era el mecanisme més ràpid per difondre la imatge de l’emperador. Eren monedes de metall de menor valor. VENCEN LES IMATGES Vinculat a Basili I, vencen les imatges en l’àmbit iconòmac. El segle IX comencen a trobar Verges, Crists, àngels… Un dels exemples és el mosaic de l’absis de Santa Sofia (Constantinoble), és un thetocos. En els absis, comencen a desaparèixer les imatges de Crist flanquejat per àngels amb una simbologia còsmica. Comença aparèixer la Mare de Déu coma transmissora, fa intermediària entre els homes i Déu. Crist quedarà relegat a la cúpula. CARLEMANY Va deixar un gran llegat de l’època. El dia de nadal del 800 és emperador, coronat per el papa Lleó III. Emperador, únicament de l’imperi franc, ja que l’emperador de Bizanci no el va acceptar com a emperador de l’imperi d’occident. Carlemany, comença un seguit de reformes que intentaran unir un imperi gegantí. Hi havia diferents llengües, litúrgies i cultures diferents. Comença a unificar aquests àmbits, la litúrgia que unificarà serà la romana. El que fa és produir un munt de llibres que intentin dotar de recursos per implementar el canvi litúrgic. Associat a això, hi ha un canvi en el món dinàstic, intentaran unificar el marc carolingi amb l’ordre benedictina. Això provoca, una reforma en l’àmbit artístic. Moneda de Carlemany: és molt romana, el personatge és molt imperial presentat de perfil. Carlemany, porta una corona de llaure. Renovatio carolíngia , idea de recuperació de models antics que legitimen el poder de Carlemany i els canvis que instauraran. Marca les línies de pensament cap on vol portar l’imperi. LLEÓ III És un dels primers. papes després de l’aniquilació dels papes grecs de Roma. Quan els carolingis envaeixen el nord d’Itàlia, cedeixen les terres que esdevindrà el territori de Sant Pere. Els portarà a voler tenir el poder d’aquest antic record de l’imperi romà d’Occident. Van treballant a nivell conceptual amb unes imatges, que les tropes acabaran acceptant que Roma és la capital. Una de les coses que fan els papes quan es recupera el control de roma i canvien palaus que ja existien. Com per exemple Lleó canviarà el triclini lateraniense de la Planta del Palau del Laterà, Roma. Al Triclini és on el Papa es presenta enfront dels seus súbdits. Ja no existeix, va ser restaurat i integrat. Quan es va tirar al terra el palau es va reproduir l’absis. La decoració que presenta l’absis, és una col·legi apostòlic amb Crist al centre, a la part inferior un tro on s’asseia el papa. Als carcanyols, a l’esquerre trobem a Crist qui dona les claus
