¡Descarga Capacidad Atencional y Percepción Auditiva: Processamiento de Estímulos y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!
ATENCIÓ
William James (1890). Principis de Psicologia: “Tothom sap el que és l'atenció”. La realitat és que, avui en dia, segueix sent difícil trobar una definició amb la què tots els psicòlegs hi estiguin d’acord. En els últims vint anys ha crescut enormement l'estudi científic de l'atenció. No hi ha un lloc en el cervell concret de l’atenció, és molt global. Per a què serveix l’atenció? Tenim una capacitat limitada, no puc absorbir tot el que m’arriba. Si tingués capacitat infinita podria identificar totes les cares, tots els colors, etc. Nosaltres no podem absorbir-la tota. Només agafo una part d’aquesta info i és el que processo. Per tant, l’atenció: -Exerceix control sobre la capacitat cognitiva -Evita l’excessiva càrrega d’informació: -Està vinculada en l’activació de l’individu en front a situacions noves i planificades, o insuficientment apreses. -> Quan tinc info nova com saber dirigir-lo -Permet un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants. Així doncs, podem entendre l’atenció com... ·Mecanisme complex (format per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la informació i en la selecció de conductes. · Sistema executiu que exerceix influència i es deixa influir per altres processos cognitius (percepció i la memòria), amb els quals guarda una estreta relació. · L’atenció és tant important que les persones que pateixen alteracions atencionals (p.ex. heminegligència) mostren greus problemes adaptatius d'índole cognitiva i / o motora. 1-Tipus d’atenció i fenòmens bàsics 1-D’ORIGEN I NATURALESA DELS ESTÍMULS -Reflex d’orientació (atenció exògena):Qualsevol cosa externa fa que el meu mecanisme atencional s’activi. Un soroll fort, un llamp...
- “Quelcom em crida l’atenció”: canvi del focus d’atenció enfront un estímul inesperat o diferent.
- És involuntària i inconscient. No sotmesa a la voluntat. Jo no decideixo on dirigeixo l’atenció.
- Depèn de l’estímul
- L’atenció exògena governa a tots els sentits, és visual, auditiva, tàctil, etc.
- Estímuls més eficaços: sons estrepitosos, llums brillants que apareixen de cop, moviment no predictible d’un objecte, etc. L’exògena no necessita de recursos atencionals. Si estem al metro, van 2, un crida l’atenció (et dóna cops o alguna cosa, focalitzes l’atenció en pq em dona, no fa falta emputjar), un cop crida l’atenció de manera exògena l’altre roba.
- Atenció endògena:
- “Prestar atenció”: esforç mental (recursos cognitius, atencionals) per a seleccionar un estímul entre d’altres.
- Control voluntari: (factors com automaticitat i dificultat hi tenen un paper important)
- Depèn de l’individu. 2-ACTITUD DEL SUBJECTE: Atenció voluntària o activa (endògena) / involuntària o passiva (exògena):
- Està determinada per l’actitud activa(endògena) o passiva(exògena) de l’individu enfront els estímuls.
- En l’atenció voluntària l’individu decideix quin és l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional
- En l’atenció involuntària o passiva, és el “poder” de l’estímul el que atrau a l’individu. 3-MANIFESTACIONS MOTORES I FISIOLÒGIQUES: subtipus d’endògena: -Atenció oberta: Va acompanyada d’una sèrie de respostes motores i fisiològiques (que produeixen modificacions en l’individu). Les meves respostes motores i fisiològiques, van lligades amb el que estic atenent. L’atenció va on focalitzes.
- Atenció encoberta: No és possible detectar els seus efectes mitjançant l’observació. Tu no saps del que està atenent alguna persona. Atendre a quelcom i que qui estigui no sap a que estàs atenent.
Per exemple: Dues noies parlant d’una amiga teva. I tu mires a un altre lloc però las estàs escoltant, això és la atenció encoberta. Perquè les meves respostes motores i fisiològiques no estan lligades amb l’atenció. 4-INTERÈS DEL SUBJECTE: (Subtipus d’endògena) -Atenció dividida (atenenem a diferents coses a la vegada) o selectiva: · Determinada per l’interès de l’individu. · En l’atenció dividida són varis els estímuls o situacions al camp atencional. · En l’atenció selectiva l’esforç es dirigeix cap a un camp concret. Atenció espacial, com es mesura? Tradicionalment s’havia considerat l’atenció com un “focus que es desplaça, movent-se en l'espai com una llanterna sobre una paret” (James, 1890). Tu feies algo i atenies això, tu focalitzaves allò, però no és això, el mecanismes d’atenció funciona abans de que apareixi l’estímul. Fins als anys 80 no es va començar a entendre l’atenció. Diferents experiments van mostrar que si se li dona al subjecte una clau espacial que assenyala la propera aparició de l'estímul, l'execució millora en termes de temps de resposta. Senyals top-down per a l’atenció espacial En la vida quotidiana, l'atenció visual es controla tant per factors cognitius (top-down), com el coneixement, l'expectativa o els objectius actuals, com per factors (bottom-up) que reflecteixen l'estimulació sensorial. Atendre la ubicació és només una forma en la qual podem seleccionar la info visual rellevant. També podem atendre a les diferents característiques d'un objecte, com la seva forma, color, direcció del moviment, etc. Molts cops és difícil saber exactament a on apareixerà una senyal important, per això comptem amb uns mecanismes d’orientació (permet anar orientant cap als llocs on estan o crec que estan els estímuls i això ho faig gràcies a l’experiència prèvia) El meu sistema atencional s’activa abans de que aparegui el estímul si es totalment independents els sentits Exemples: Si tothom mira cap a dalt, nosaltres ho farem, abans de saber què hi ha. El mecanisme atencional funciona ABANS de que existeixi el estímul, és pre-perceptiu. En estudis d'atenció, la informació anticipada es proporciona normalment en forma d'una senyal (per exemple, una fletxa) que instrueix al l’observador sobre algun aspecte rellevant de la escena visual (com ara la ubicació o direcció del moviment d'un estímul objectiu). Fletxa indica per la dreta i tu miraràs cap a la dreta -Costos i beneficis de les claus simbòliques (representen direcció): “Benefici”: efectes facilitadors del processament deguts a l’atenció. Si tu preveus, dirigeixes l’atenció abans de que succeeix el estímul és un benefici en el temps, ja haurem focalitzat l’estímul i podràs processar-lo abans de que succeeixi o just al mateix temps, guanyes temps. “Cost”: efectes inhibidors del processament deguts a l’atenció. Si faig sempre cas a les fletxes i et diuen a la dreta i algo surt per l’esquerra és un cost. Proves de les granotes: On mira la granota i veure si es resol o no la tasca. La tasca de preavís de Posner (pare de l’atenció moderna) (1980): Demostració dels efectes de les claus simbòliques
- El subjecte fixa la seva atenció en una localització espacial
- Aparició de la pista
- Aparició de la senyal (target)
- Resposta del subjecte SOA (Stimulus Onset Asynchrony): temps que transcorre entre l’aparició de la pista i la senyal 3 tipus d’assaig: Jo he de mirar un punt enmig de la pantalla i de cop surt una fletxa (indica a l'esquerra per ex), 200ms després apareix la creu a la esquerra. I jo he de dir si la creu ha aparegut per l'esquerra o per la dreta de manera ràpida. Assajos de pista vàlida(75-80%) (és correcta la direcció de la fletxa amb la creu), la pista no vàlida (la fletxa et diu el lloc oposat de la creu), i després la pista neutral (no fa res, és una creu i després ja sortirà cap a l'esquerra o dreta)-> aquestes dues pistes un 20-25%.
Conclusions: La info presentada pel canal no atès quasi no es pot recordar, pràcticament no es processa Models d’atenció selectiva:
- A partir d’estudis aplicant la tècnica de l’ombrejat es va plantejar un model explicatiu (Broadbent, 1958) en el que s’establia la connexió entre sensació, percepció i memòria per explicar el fenomen de l’atenció selectiva des de la perspectiva del processament de la informació.
- Dades experimentals van anar modificant els plantejaments inicials i van donar lloc a models alternatius. La memòria humana: Conceptes i terminologia bàsica: Quan ens arriben els estímuls externs hi ha 3 tipologies de memòria: La memòria sensorial s'esvaeix en fraccions de segons, després la memòria a curt plaç(MC) que dura uns quants segons, i part de la info que està a curt plaç, la vas treballant i l’entens passa a la memòria a llarg plaç (habitualment en estat desactivat, només alguns cops s’activa). Hi ha transvasament a MLP i activació a MPC. Broadbent diu que no podem absorbir-ho tot, el meu mecanisme atencional selecciona una part. Els models que s’han ocupat de descriure els processos subjacents a l’atenció selectiva es denominen també models de coll d’ampolla. M’entra molts estímuls però no tota s’atèn, només tindrem la info atesa per la boca de l’ampolla. A) Model de selecció primerenca/model de filtre (Broadbent) Selecciones des del primer moment qué entra i que no. La meva memòria a curt plaç és molt limitada, la info que m’arriba el meu mecanisme atencional ha d’estar al principi de l’estimulació interna (el filtre es troba al registre/memoria sensorial) això impossibilita que entri al meu processament els estímuls que no estem prestant atenció. A la memoria a curt plaç només entra la info atenent. 1.Imaginem dos o més estímuls externs, o missatges, presentats al mateix temps i que arriben simultàniament, a través dels canals d’entrada, als registres sensorials, d’on s'extreuen les característiques físiques. 2.En aquest punt, un dels estímuls aconseguirà passar a través del filtre, gràcies a que les seves propietats físiques són les “apropiades”. L’altre estímul o missatge no passarà més enllà de la memòria sensorial. La representació sensorial d’aquest segon estímul s’esvaeix ràpidament i normalment queda exempta de tot processament posterior. 3.Aquest filtre és necessari per impedir una sobrecàrrega del magatzem de memòria a curt plaç que es troba més enllà del filtre, ja que la seva capacitat és limitada. Aquest mecanisme permet el processament de forma extensiva de l’estímul o missatge que ha passat a través del filtre, evitant analitzar els altres estímuls per no sobrecarregar així el sistema. -Funcionament d’aquest model: Segons aquest model, la única informació que es troba disponible sobre els estímuls no atesos són les propietats físiques (tipus de veu: home o dona, localització del so o esdeveniment: esquerra o dreta, etc.). Broadbent (1958) va suggerir que els estímuls davant els quals no cal emetre una resposta, si és possible, s’ignora abans d'arribar a processar-se. El filtre permet que la informació estimular adequada el travessi per ser pròpiament processada. Dels missatges no atesos només es detectarien les propietats físiques de l'input. Limitacions/reptes del model de filtre: Varis experiments semblaven indicar que en el canal no atès es produïa més processament del que el model defensa:
- Moray: els participants perceben el seu nom quan es presenta pel canal no atès.
- Treisman: missatges presentats en asincronia temporal: els subjectes se n’adonen. L’ús de mesures indirectes Falsificacions aparents del model de filtre
- Per què no es recorda la informació presentada pel canal no atès?
- Per què no es processa? (contra-exemple: nevera que deixa de sonar) o Per què no es recorda al final de la tasca? Utilitzar mesures indirectes del processament del canal no atès (no preguntar directament al subjecte). No sabem si és una mesura vàlida preguntar directament perquè pot ser no sabem el que estem processant, llavors s’utilitzen mesures indirectes ( no preguntes directament). ·Corteen i Dunn (1974):
- Fase prèvia: presentació conjuntament de certes paraules amb un electroshock (condicionament clàssic)
- Fase de test: pel canal no atès es presenten les paraules associades a l’electroshock ->es va observar resposta galvànica(suor) de la pell
- Von Wright i cols. (1975):
- Rèplica utilitzant sinònims en el canal no atès ->suor també amb el sinònim, processament semàntic dels estímuls. B) Model de selecció tardana (Deutsch i Deutsch): Deutsch i Deutsch van desenvolupar la seva teoria a partir de l’observació que determinats estímuls, com el propi nom alteraven les ones cerebrals de subjectes adormits. El subjecte no despertava però "alguna cosa passava". L’atenció opera tardanament, sobre la MCP(memòria a curt plaç) i no sobre els registres sensorials
- Tots els estímuls són processats més o menys semànticament.
- En principi, tots els estímuls haurien de ser recordats (atesos o no).
- Però la MCP és de capacitat limitada i s’avalua de forma preferent el que s’atén
- La informació que no s’elabora més (o que no es repassa) s’oblida ràpidament. El filtre atencional en aquest model l’ubica en la memòria a curt plaç(característiques semàntiques), tots els estímuls que m’arriba ho processo. C) Model d’atenuació o de filtre atenuat (Treisman, 1964) -El filtre no és tan rígid com en la proposta de Broadbent (model de filtre). -La info no atesa no s’elimina, sinó que s’atenua, entra amb menys força. Així, el filtre atenua o redueix la intensitat de canals desatesos. -La ubicació del filtre és flexible: Segons les exigències de la situació, podrem adaptar el filtre. pot estar en el registre sensorial o en la memòria a curt plaç. Atenció a les característiques físiques i semàntiques. Experiment de Rees i col·laboradors (1997). •Tasca: Prestar atenció a estímuls visuals (paraules escrites) presentades sobre un fons d’estímuls visuals estàtics o en moviment (punts blancs) •Es comparen situacions d’alta i baixa càrrega perceptiva (l’increment de càrrega perceptiva implica increment del número d’elements en una presentació o increment de les demandes de processament per al mateix número d’elements) -Baixa càrrega perceptiva: Prémer una tecla quan la paraula està en majúscules -Alta càrrega perceptiva: Prémer una tecla quan la paraula era bisil·làbica -Es mesura activació en V5: àrea del còrtex visual que respon a estímuls en moviment.(allò s’activarà quan els punts blancs es mouen, encara que no estic atenent a això). Baixa càrrega perceptiva: Estímuls irrellevants en moviment-> major activació en V5 que estímuls irrellevants estàtics Alta càrrega: No hi ha diferències significatives entre el moviment o no dels estímuls irrellevants. Els resultats de Rees donen suport al model d’atenuació de Treisman: el processament dels estímuls no atesos no és fix, depèn de la situació. TDAH si poden focalitzar, però focalitzen a motes coses, viuen en la selecció tardana. En coses que normalment es poden filtrar ellos els costa molt filtrar els estímuls no atesos. 1.2-ATENCIÓ DIVIDIDA/MODELS DE CAPACITAT: Quins són els factors que determinen l’execució de dues o més tasques conjuntament? Semblança entre tasques ,La pràctica (Automaticitat) , i La dificultat ·Semblança entre tasques: com més semblants siguin dues tasques, més difícil serà fer-les a la vegada.
- No comparteixen modalitat sensorial (auditiva vs. visual)
- Codis de memòria diferents (verbal vs. visual)
- No comparteixen modalitat de sortida (ex. dues respostes manuals vs. una manual i l’altra verbal). Práctica: automatitzem la conducta-> alliberem recursos atencionals, permetent realitzar més d’una tasca al mateix temps.
- Exemple: inicis en practicar un esport, o al conduir un cotxe.
- La possibilitat de realitzar dues tasques a la vegada no depèn tant de la suma total dels recursos necessaris per fer cada una d’elles, sinó de la quantitat de recursos relatius de cada tasca.
- Segons la Teoria de Recursos Específics, existeixen reserves independents segons tres dimensions: Separa cadascun dels recursos (motors, auditius, visuals…) són independents
- etapes de processament (perceptiu-central vs. resposta)
- format de representacions internes (verbals vs espacials)
- format de la resposta (p. ex., manual vs vocal) Es donen casos en què la combinació de tasques que semblen compartir poc o cap de les “dimensions” de processament es produeix interferència en situacions de doble tasca.
- Falta de definició precisa dels conceptes i variables pertinents (Què s’entén per “capacitat”?, Com es defineix la semblança de les tasques?, Què són els recursos específics?...). 3.Teoria de la Càrrega Perceptiva Lavie (1994)
- Una alternativa, tant als models d’atenció selectiva com als d’atenció dividida, és la Teoria de la Càrrega Perceptiva de N. Lavie. Junta models de l’atenció selectiva i dividida.
- Combina un enfocament de capacitat limitada amb un enfocament de processament simultani paral·lel.
- Tota capacitat restant que no ha estat assignada al processament dels estímuls rellevants s’utilitza per processar estímuls irrellevants per a la tasca (que poden ser distractors). (tinc 50 recursos i per dues tasques es necessiten 45, els que em sobren estaran processant al que jo no estic atenent) -Els estímuls irrellevants seran percebuts millor (fins el punt de generar interferència) en condicions de baixa càrrega, quan la capacitat perceptiva no s'ha exhaurit en el processament dels estímuls rellevants -> major distracció. -L’augment de les exigències de processament principal (alta càrrega) fa que es doni una prioritat molt baixa als estímuls irrellevants. -> menor interferència distractor El mecanisme atencional: les xarxes atencionals Les xarxes atencionals: Les contribucions innovadores des de la neurociència cognitiva - conjuntament amb tècniques de neuroimatge - han permès localitzar les xarxes cerebrals implicades en les múltiples tasques atencionals. Podem definir l’atenció com un mecanisme central de control del processament de la informació que activa i/o inhibeix processos. El sistema atencional és un sistema complex, no unitari (no hi ha un cortex atencional), composat per un conjunt de xarxes d’àrees específiques. -Xarxes atencionals són sistemes compostos de mòduls especialitzats -Cada xarxa s’encarrega d’una sèrie d’operacions concretes referides al control atencional S’han definit tres xarxes: a)Xarxa posterior o d’orientació: Quan activo parietal posterior
- Implicada en la direcció de l’atenció a determinades localitzacions espacials per cercar informació rellevant, així com en l’ajust del focus atencional.
- Millora el processament de la informació en la localització atesa.
- Es responsable de que ens “desenganxem” d’una localització espaial i ens reorientem a una altra. Millora el processament de la informació en la localització atesa
- Potencials evocats: resposta elèctrica del cervell a la presentació d’estímuls. L’atenció pot modificar l’amplitud d’un potencial evocat
- 100 ms. després d’un estímul visual es produeix una resposta en zones del còrtex visual. Si el subjecte presta atenció, la resposta és més àmplia.
Potencial evocat d’un estímul auditiu que apareix en una localització atesa, comparat amb un estímul que apareix a la mateixa localització quan no és atesa.->Més ampli el potencial evocat, més activitat del parietal. b)Xarxa anterior o executiu: 2 funcions: 1 El sistema relacionat amb la nostra experiència subjectiva d’atenció focalitzada hauria de poder estar informat dels processos actius respecte a un subconjunt de la informació present en un determinat moment, ja sigui sensorial o emmagatzemada en memòria.
- Funció de control sobre el sistema. Valora els recursos atencionals, necessitats que hi ha… és el que fa que es connecti tot. •Actua a l’intentar:
- Dur a terme un pla preestablert: Si atenc en les classes podré aprovar l’examen, i així aprovo el semestre, això farà que passi de curs...
- Aconseguir una meta
- Ens enfrontem a situacions noves
- Sentiment subjectiu d’esforç, intenció i control voluntari
- Processament d’alt nivell (semàntic) -Responsable del control voluntari de la memòria operativa i de la selecció i detecció d’estímuls objectius. -S’activa enfront de tasques que requereixen l’emissió de respostes noves, en situacions d’interferència o de consciència d’haver comès un error, i en accions planificades. Des del punt de vista anatòmic, la xarxa executiva implica les àrees frontals medials i prefrontals dorsolaterals, en especial el còrtex cingulat i l’àrea motora suplementària. De les estructures subcorticals-> ganglis basals. Existeixen varies tasques per avaluar l’atenció executiva (components executius excitadors i inhibidors).
- Tasca de classificació de cartes de Wisconsin: Cartes que es poden ordenar per color, per numero d’elements o per forma. Se li demana al subjecte ordenar-la d’una manera, i després se li demana que ho ordeni d’altra manera. Amb nens o gent gran inhibir una tasca i fer un altra és una mica difícil.
- Problema de la Torre de Hanoi: Per nens i gent gran, i gent amb problemes d’atenció. Es demana que moguin tota una estructura a un altre lloc, però no es pot moure una a una i mai un bloc petit ha d’estar avall de un bloc gran.
- Tasca Stroop -El desenvolupament de les funcions executives durant la infància i l'adolescència va totalment lligada a la maduració del lòbul frontal i de les seves connexions amb altres estructures corticals i subcorticals. -Les diferents regions del cervell es desenvolupen a diferents velocitats i les connexions entre aquestes regions es desenvolupen també gradualment al llarg de tota la infància i l'adolescència. -Existeix gran variabilitat en la velocitat a la qual els nens desenvolupen el control executiu
- Sembla haver-hi l'existència de 3 períodes sensibles, pics intensos d'activació entre els 4-8 anys, els 9-12 anys i entre els 15-19 anys.
- Intens progrés durant la infància, especialment entre els 6 i 8 anys, i una desacceleració a inicis de l'adolescència.
- El desenvolupament del cervell executiu culmina, en la segona dècada de vida, la cúspide s'assolirà entre els 20 i 30 anys. Durant l’adolescència les mesures de FE(funció executiva) indiquen que creix fins els 18-29 i després comença a baixar. c)Xarxa d’alerta o vigilancia: Respon a estimulació externa d’exògen. BLOC 2: PERCEPCIÓ AUDITIVA I DE LA PARLA: 1-L’estímul auditiu: Propietats físiques i perceptives dels sons. L’aparell auditiu: mecanismes de l’audició i efectes biaurals. 1.1-Estímul auditiu: Propietats de la informació auditiva:
La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia), però l’amplitud dependrà de la força aplicada sobre l’objecte. Són dos paràmetres acústics bàsics independents ( si una ona té una determinada freqüència i li canvio l’amplitud, no canvia la seva freqüència). -Quina és la freqüència? 1 cicle per 5 ms-> per que sigui 1000ms (1s). Es divideix ⅕ ·1000ms= 200Hz.
- Fase (angle de fase): Progressió de l’ona al llarg d’un cicle. En el lloc de l’ona on es troba el son. Valor angular (0º a 360º) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle. 360ºC es el moment en que ha acabat la compressió i comença la rarefacció Suma d’ones sonores
- Dues ones sonores de la mateixa freqüència i amplitud es presenten--> Es duplica l’amplitud, és el mateix so però s’escolta el doble de fort.
- de manera simultània
- amb una breu separació temporal (desfasades 90º) -> pregunta examen (que passa si es presenten 2 ones de la mateixa freqüència i amplitud a 180 ºC? No hi ha so, quan les dues ones són iguals, en el moment 0 és quan s’esten apretant les molècules i quan arriba al 180 és quan es separen. Un esta apretant i l’altre separa llavors les partícules no es mouen).
- Suma d’ones: relació de fases: · Ones en fase oposada-> anul·lació · Ones idèntiques i en fase ->duplica amplitud La zona positiva del cicle es que estic apretant, enmig es el 180º, i quan es amplitud negativa estic separant. Si es desfasa a 90º es produeix una nova ona, és una ona complexa que té les dues ones. Tons complexos
- Els estímuls sonors que ens envolten solen ser ones complexes ->són dues o més ones simples de diferent freqüència, amplitud i fase. A) Ones periòdiques B) Ones aperiòdiques (sorolls)
- Els tons purs serien per exemple les alarmes de rellotges digitals. A)Ones periòdiques:
- El cicle es repeteix de forma regular.
- Les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental (fo).
- El període d’una ona complexa té la mateixa durada que la fonamental. B) Ones aperiòdiques (sorolls)
- Les freqüències que la integren NO són múltiples.
- Estructura irregular.
- Amplada de banda de soroll (gama més o menys àmplia de freqüències). Un tipus d’ona aperiòdica és el soroll blanc: Presenta totes les freqüències de la gamma audible (20 a 20000Hz) a igual amplitud. Serveix per a un nen que té TDAH té tot el timpà activat i per molt més soroll que vingui no ho escoltarà. To complex i espectre de freq : Et presenten una ona complexa i al costat les freqüències i amplituts que s’estan presenten. D’arriba a baix són les amplituds, i d’esquerra a dreta són els Hz. Com més alta l’amplitud-> més volum. La freqüència més a la dreta és més agut i més a l’esquerra és més greu Espectograma: Distribució de l’energia sonora en el temps. Quins tipus de sons representen aquests gràfics?
4 gràfics-> cadascú és un estímul sonor. Els de la dreta tot el que està que hi ha una línia es com que tinguessin molts pals verticals. 1-Ona simple (to pur, curt), periòdica. I amplitud (volum) alt, de freqüència greu (més bé baixos, Hz més proper a 0). 2-Ona complexa, periòdica, amb diferents amplituds (volums alts i baixos), per tant, amplitut mitja, freqüències mitges-greu (pq la freqüència fonamental tira més a greu). Formada per 6 freqüències (els palets). 3-Ona complexa, aperiòdica, està formada per totes les freqüències del rang audible però amb diferents amplituts. 4-Ona complexa, aperiòdic, mateixa amplitud (mateix volum), formada per totes les freqüències de la gamma audible, ocorre el soroll blanc perquè estan totes les freqüències i tenen la mateixa amplitut. 3-Propietats perceptives dels sons Correlats perceptius de les propietats físiques dels sons -> jo percebo el to
- Altura tonal (el to):
- Greu -> Agut (teclat piano: 27 Hz a 4096 Hz)
- Està determinada per la freqüència fonamental (es veu modificada per la intensitat). Quin to sento, jo la que percep en quant a to és la freqüència fonamental.
- Llindar diferencial (jo no sento totes les freqüències, la meva oïda en els rangs de mitjos-aguts té una determina funció tonal) En freq greus (de menys de 2000Hz) la meva oïda pot diferenciar entre tons que difereixen entre 2 a 4 Hz, si es presenta un de 100 a 105 puc diferenciar-los. Conforme es va fent més agut vaig perdent aquesta diferència, en els tons aguts (major 8000Hz) necessito una diferència entre 50Hz. Al voltant dels 5000Hz no està molt segur que diferencia, necessitarà una diferència d’entre 15Hz. La tonalitat no es mesura en Hz, es mesura amb la escala MEL, que mesura els canvis subjectius en l’altura tonal (si sento el mateix serà 0 MEL, si diferencio una mica serà 1 MEL, etc). To virtual (fonamental absent)
- L’altura tonal correspon a la freqüència més baixa (greu), encara que físicament no hi sigui la freqüència fonamental (com en el telèfon). En el telèfon la banda física del telèfon no transmet totes les freqüències, només un rang de freqüències intermitges. Quan parlo per telèfon la veu em canvia, però la meva freqüència fonamental segueix ahí quan parlem. Quan treu la freq fonamental en el telèfon el cervell al percep virtualment
- El cervell computa la fonamental a partir dels harmònics (freqüència integrants, parcials). Quina és l’altura tonal percebuda en cada cas? La de l’esquerra és la de 100 (múltiples), i la de la dreta 200. - La sonoritat
- Feble -> Fort (intensitat: llindar mínim/dolor)
- Màxim: mil bilions (10 a la 15) de vegades la mínima pressió sonora percebuda. A més pressió atmosfèrica (pascal) ho percebem igual.
- Sonoritat percebuda = log(intensitat acústica)
- Unitat de mesura (relativa): Decibel (dB)-> Un decibel es quan jo noto que ha pujat el volum. En una conversa hi ha entre 40-80dB, més fort (transit i així) al voltant de 100, 110 discoteques, 120-130 ja comença a generar dolor (avions, obres) - El timbre
- És la qualitat sonora: estrident, metàl·lic, dolç, aspre, càlid…
- Diferències entre la mateixa nota amb instrument diferent. Els instruments fan la mateixa nota tindrà tonalitat igual, sonoritat igual però els diferencio en base a la freqüència que l’acompanya.
- És el resultat de diferències en l’espectre de freqüències (nombre d’harmònics i amplitud dels mateixos).
- Quan modifiquem l’amplitud d’un harmònic ->es modifica el timbre, però NO l’altura tonal, ni la intensitat global. 4. Mesura de l’audició i sordeses Mesura de l’audició: El camp audible: Resposta auditiva a las diferents freqüències, no escoltem totes les freqüències. Llindar d’audibilitat:
dreta és de 125 a 4000. Ells necessiten més volum, i audiòfon que amplifica cadascuna de les freqüències que tinc afectades la quantitat de dB necessàries. Localització del so •El nostre cos fa que es generin pistes físiques per a la localització precisa d’objectes. L’existència de dos receptors (oïdes) afavoreix la correcta localització. •Cada oïda rep senyals auditius diferents, però la imatge auditiva resultant és única i s’ubica en un únic punt en l’espai que ens envolta. •El diàmetre del cap és aprox de 18 cm i la distància entre orelles és de 20-23 cm. i a més disposem dels pavellons auditius, un a cada banda, amb plecs cartilaginosos a la cara interna. -> El cap determina les diferències temporals i d’intensitat en el senyal que arriba a cada oïda. Diferències interaurals •A)Diferències temporals interaurals (ITD): resulten de la separació física entre orelles. •B)Diferències d’intensitat interaurals (ILD): resulten de l’ombra acústica(volum) del cap i de les reflexions que provoquen els pavellons auditius Diferències temporals interaurals •Una font sonora lateralitzada arribarà primer a l’oïda més propera. •La diferència temporal serà màxima per a localitzacions a 90º des de la posició frontal (desfasament temporal de 0.6 ms). •La diferència serà nul·la per a fonts sonores situades davant o darrera del cap. •Diferències temporals interaurals <1 ms (!) poden ser detectades i utilitzades com a pistes per a localitzar objectes lateralitzats, fins i tot en un angle de 10º respecte de la posició frontal. A mesura que gires a un cantó vas sumant les diferències. Un so davant el soroll m’arriba a la vegada a les dos orelles, si ho tinc a un costat la diferència posem que en un tarda 0,3ms més tard sé des d’on prové el so. Diferències interaurals d’intensitat (sonoritat) (Interaural Loudness Differences, ILD) Són conseqüència de la reflexió que provoca el cap (coll i espatlles) i l’ombra acústica que es crea en el costat oposat a la font sonora, per a estímuls amb longituds d’ona inferiors a la mida del cap (freqüències agudes). Diferències aproximades per un so lateral (90º): 6000Hz ->20dB 3000Hz -> 10dB 200Hz -> 0dB Diferències interaurals de fase (IPD) Una altra conseqüència de la distància entre orelles és que l’angle de fase de l’ona que arriba a cada oïda pot ser diferent. La longitud d’ona de l’estímul és determinant per a que puguem usar aquesta pista. Només es considera efectiva pels tons greus (<1500Hz), amb longituds d’ona superiors a la distància entre orelles. El punt de vista clàssic sobre la localització del so és el que es denomina la teoria dúplex: En les freqüències greus la localització es basaria en les pistes de temps (i fase); en les freqüències agudes les pistes útils serien les d’intensitat. Localització Vertical •Pitjor rendiment que en el pla horitzontal. •Pistes basades en les reflexions del so en els plecs cartilaginosos del pavelló auditiu: es produeixen unes ones reflectides que entren en el canal auditiu extern i arriben fins al timpà amb diferències de temps. •Aquests plecs actuen com a ressonador i amplifiquen freqüències (agudes). •Podem utilitzar aquestes variacions en la intensitat de determinades freqüències per a determinar l’elevació d’un so (localització en el pla vertical). Localització i efecte de precedència
- Localitzar un so a partir del primer senyal rebut, sense tenir consciència dels ecos o successives arribades d’energia sonora reflectida. •El sistema auditiu binaural sembla fusionar l’estimulació original i els ecos en un únic percepte.
•3 condicions: Breu diferència temporal entre el so original i el reverberat (< 40ms). Similitud espectral. Els ecos no han de superar la intensitat de l’estímul original. •No existeix teoria explicativa sobre aquest fenomen, no té una ubicació a nivell d’audició perifèrica, sinó que succeeix a nivells alts del sistema auditiu, presumiblement al còrtex. •No hi ha evidència de l’efecte de precedència abans dels 5-6 mesos de vida. En aquest moment els bebès ja poden localitzar adequadament un so.
- Els ecos no es perceben, però si s’eliminen, s’aprecia una diferència qualitativa del so. 2-ANÀLISI DE L’ESCENA AUDITIVA: AGRUPACIÓ I SEGREGACIÓ El timpà rep diferents frq de la veu i de l’ampolla per exemple. Anàlisi del patró d’estimulació auditiva Organització perceptiva La informació sonora es desenvolupa en el temps i gradualment es modifica. La informació sonora procedent de diverses fonts arriba simultàniament ->Mecanismes d’agrupació i segregació Tipus de informació acústica que s’utilitza: To, Intensitat, Duració, Contingut espectral, ... Anàlisi de l’escena auditiva
- Objecte d’estudi: Analitzar de quina manera l’evidència auditiva que arriba al llarg del temps a les oïdes, procedent d’una mateixa font sonora s’agrupa formant una unitat perceptiva.
- Processos:
- Agrupació (integració o fusió)
- Segregació (fisió)
- Paradigmes experimentals:
- Alternança de senyals (integració seqüencial)
- Presentació simultània (segregació) Paral·lelisme amb principis gestàltics: Els principis gestàltics d’agrupació (proximitat, semblança i bona forma-no sigue la misma manera) ->regles per l’anàlisi de l’escena auditiva Organització de la informació auditiva complexa Possibles mecanismes:
- Activació automàtica d’esquemes apresos: Entrada acústica que jo ho escoltat moltes vegades. Quan sentim el nostre nom se sent i es separa de tota la resta, segregació d’aquesta font sonora.
- Activació voluntària d’esquemes apresos: Voluntàriament tinc a memòria curt plaç una entrada acústica, estàs esperant que hi hagi una senyal acústica i llavors s’activa. (Ex: Esperar el teu vol i quan escoltes vol ja està activitat el que m’interessa). 3.Anàlisi primari de l’escena auditiva: El cervell sap juntar-lo o separa ->Naturalesa pre-atencional: No presto atenció per aquests sons. ->Independent de la experiència: Puc no haver escoltat mai un so, que sabré ajuntar-lo o separar-lo L'organització final és el resultat de la interacció entre: Característiques específiques dels estímuls, la utilització del coneixement basat en propietats acústiques generals de l’entorn sonor (regularitats acústiques)(imp), i coneixement específic de sons, intencions momentànies Regularitats
- La relació temporal: Sons no relacionats (no prové de la mateixa font sonora) molt rarament comencen i acaben al mateix temps. Els que comencen i acaben al mateix temps té més possibilitat d’ajuntar-se en una font sonora
- La manifestació gradual dels canvis o regularitat seqüencial: Un so aïllat o seqüència de sons procedents de la mateixa font sonora tendeixen a modificar les seves propietats de forma lenta i gradual. Si hi ha un canvi sobtat el cervell dirà que es una nova font sonora.
- La harmonicitat: Quan les oscil·lacions d’un objecte es repeteixen amb caràcter periòdic, les vibracions produeixen patrons acústics amb freqüències integrants que són múltiples d’una freqüència fonamental comú. Tons complexos periòdics (la freq fonamental i les seves integrants, el cervell ho integra en un mateix so)
- El caràcter unitari dels canvis: els canvis que es produeixen en un esdeveniment sonor (font sonora) afectaran a tots els components del so resultant de la mateixa forma i al mateix temps.
- Nivells bàsics de funcionament compartits (músics - no músics). Altres que es diferencien entre músics i no músics.
- Múltiples subcomponents (possibilitat de pèrdua selectiva) Components de l’estructura musical a) Melodia
- Successió de sons de diferents tons dotats de sentit musical (corresponents a una determinada tonalitat).
- Representació de les notes d’una escala com elements dins d’un espiral ascendent.
- La tonalitat facilita l’audició, producció i record de les notes que formen una melodia. b)Ritme
- Distribució en el temps dels elements tonals ->Agrupació rítmica. •Patró de duracions i accentuacions relacionades->combinacions de diferent número d’elements i accents dins del marc que estableix el compàs (regularitat mètrica).
- Dintre d’una peça musical els patrons rítmics es repeteixen i creen expectatives per l’oient. c)Harmonia : Relacions entre els elements tonals quan sonen simultàniament i la seva progressió en el temps. En la música tonal occidental aquestes relacions segueixen unes determinades normes, com la sintaxis en el llenguatge d)Timbre : Qualitat del so en funció de l’element que el produeix (composició espectral). El compositor utilitza el timbre (tipus d’instrument/s seleccionat/s) per a matisar una idea musical. Organització melòdica
- Jerarquia de nivells (local i global): 1)Mecanismes d’agrupació i segregació basats en la distància tonal (principi de proximitat)-> frases musicals -> nivell local es necessita que les notes es vagi ajuntant segons els principis de proximitat 2)Organització superior de patrons globals, repeticions que afavoreixen el seu reconeixement. Constants estructurals més enllà de les variacions en els patrons d’organització global. Model de doble entrada per l’accés al lèxic musical (Peretz,1993) Per reconéixer una cançó s’utilitzen dues característiques, la melodia i el ritme. Accediré a la vegada a la organització melòdica i a la organització temporal. Dins la melòdica percebem el contorn melòdic (les pujades i baixades en el to), si s’entrena sobre la música, a partir del contorn es torna més especialitzat i es perceben els intervals (distància exacta entre les notes, tonal) i d’aquí accedeixen la tonalitat (comportament més global). A la vegada accedeixes a la organització temporal, accedeixes al ritme (distància temporal entre les notes) i la mètrica (és el compàs). De les dues organitzacions arriba al lèxic melòdic. Localització cerebral
- Percepció holística, basada en el contorn (no músics) ->hemisferi dret •Percepció basada en intervals (músics professionals)-> també en hemisferi esquerre •Relació jeràrquica: lesions en l’hemisferi esquerre només impossibiliten el processament d’intervals, mentre que les de l’hemisferi dret impedeixen qualsevol dels dos tipus de processament. •Processament de la tonalitat (tasca: quina nota completa millor una sèrie melòdica inacabada) no existeix evidència sobre la seva lateralització, pacients amb diferents lesions mostren una pèrdua selectiva del coneixement tonal. Doble dissociació melodia i ritme • Peretz & Kolinsky (1991)
- Estudis previs: Lesions unilaterals en el gir temporal superior de l’hemisferi dret: No discriminació de melodies, No reconeixement del to virtual, Errors en judicis sobre altura tonal. -Consecuencias de la anestesia en el hemisferio derecho: Se mantiene capacidad para comprender y producir el habla, se mantiene el ritmo en la canción, la prosodia en el habla y se pierde el control del tono al cantar. -Consecuencias de la anestesia en el hemisferio izquierdo: Pérdida brusca de la capacidad para producir el habla, imposibilidad para realizar ninguna tarea de producción (hablar, cantar o tararear... ), la comprensión no se evalúa pero se halla también afectada BLOC 3: PERCEPCIÓ DE LA PARLA BLOC III: PERCEPCIÓ DE LA PARLA
De l’audició com procés fisiològic a la percepció com un procés cognitiu (de la orella al cervell).
1. El senyal de parla i els processos perceptius: 1.1 Categories fonètiques, trets articulatoris i caracterització acústica dels fonemes Sovint quan pensem en el llenguatge pensem en el llenguatge escrit. Però el llenguatge (en la seva forma oral o signada) és una “propietat” humana, mentre que l’escriptura és una invenció de l’home. A diferència del que succeeix amb el llenguatge escrit, en la senyal de la parla no existeix un límit clar entre les paraules. La parla es un senyal ràpid, continuo i complex. (125 paraules per minut-> processem 25 fonemes per segon) Paraules, síl·labes, fonemes, trets -Percepció del llenguatge: Processos que succeeixen des de la percepció de l’ona sonora, fins la identificació de les paraules La percepció de la parla en diferents estadis: 1-Acustic:trets acustics de la senyal 2.Fonètic: Trets distintius de la parla 3.Fonològic: Regles de la llengua 4.Lèxic: Comprensió del llenguatge. -Què és una paraula? Unitat lingüística que té un significat o funció gramatical El llenguatge escrit és molt fàcil saber quines són les paraules, i el número de paraules que ens permet accedir al significat potser dues oracions tenen el mateix significat però difereixen en el número de paraules (que diguin el mateix però amb diferent llenguatge). Com s’ho fan els bebès per percebre la parla? Com ho fem per entendre una llengua estrangera? Percepció del llenguatge
- Prerequisit: Necessitem diferenciar les llengües • Quantes llengües hi ha? Hem creat una categoria llengua i hem intentat agrupar les propietats de les llengües. Certes propietats de la llengua que son rellevants per distingir la parla i altres que no serveixen per distingir (com si es veu d’home i dona). -Quantes paraules hi ha aquí? No hi ha límits clars entre les paraules, tampoc n’hi ha entre els fonemes (sons que composen la parla). La preparació articulatòria per dir un so pot fer aparentar que no està parlant. Definició de les categories fonètiques -Qualsevol estímul auditiu pot definir-se segons les seves propietats acústiques (freqüència i amplitud) i temporals (duració). -Variacions en alguna d’aquestes dimensions implicaran diferències en els estímuls auditius, que poden ser rellevants, o no, per a la percepció de la parla Freqüència de la parla: Rang d’audició és de 20-20000Hz. Blau és el límit de l’audició, després la música i posterior el rang de freqüència de la parla (banana de la parla). La parla humana está entre 250-8000Hz o 100-5.000Hz Per analitzar el senyal de la parla partirem de la hipòtesis de que es pot considerar com una successió encadenada de fonemes.
- Què és un fonema? La unitat mínima de so que permet distingir significats.
- CASA, CALA, CAJA,..... /s/, /l/, /x/.. són fonemes del castellà , però /x/ no ho és, és del català. Al escoltar aquest fonema sabem de quina llengüa ve. Els fonemes: Sons contrastius de una llengua. Els fonemes no són independents. -Parells mínims:El canvi d’un fonema resulta en una nova paraula (/ d / /a/ /D/ /o/ vs / l / /a/ /D/ /o/) -Co-articulació (fenòmen de la influència dels fonemes depenen quin és el fonema que es troba al seu voltant, depenen dels fonemes adjacents, si està a l’inci de paraula, al mig, si hi ha després d’una consonant varia la articulació) -Al·lòfons (es degut a la co-articulació)-> / d / /a/ / D / /o/ (la llengua està més lluny i el segon més als dents) • Á n gulo vs I n sistir (Variació complementaria-> paraules diferents. misma lletra però diferent articulació pel fonema que té al costat) • E s to vs. E h to (Variació lliure-> al·lòfons de la s, no canvia l’articulació) Definició dels fonemes
- Segons les seves propietats acústiques
- Segons les seves propietats lingüístiques
Cada vocal es caracteritza per tres harmònics: les freqüències formants (F1, F2 i F3) F1 [a]= 750hz. [i]= 300hz. [u]= 300hz. F2 [a]= 1200hz. [i]= 2300hz. [u]= 900hz. F3 [a]= 2400hz. [i] = 2700hz. [u]= 2300hz. La a es més gran en la freq 1 que de la u i la i, i la e i o es troben enmig. En la f2 la i és més gran, després e-> a-> o -> u. Donat que les F0 de cada parlant són diferents, no es produeixen exactament els mateixos harmònics. Homes la fo és 250, dones 250 i nens 350. Per percebre els fonemes reconeixem les “proporcions” (relacions abstractes) dels formants (són com els múltiples, es manté la proporció en les diferents freq però no el valor): Normalització del locutor. La informació important per la identificació de vocals es la posició relativa dels seus formants, no els valors absoluts. 1.2-Problema de la segmentació de la parla És el senyal de la parla una seqüència de fonemes? Per les vocals és possible establir un patró bastant estable de freqüències, per les consonants no sempre és així Problema d'invariància: efecte de la coarticulació. Exemple: La posició dels òrgans de fonació en les dues “n” de la paraula encantar. Les freqüències no són iguals quan s’afegeix una consonant, en el di hi ha una baixada en les freqüències perquè depèn de com produïm la d en la llengüa quan diem di, però si volem dir du la freq 2 de la d és més alt que en la u perquè es troba en diferent posició en la llengua, la cavitat sonora de diferent manera. La freq depèn de la que l’acompanya. Transmissió en paral·lel En un mateix moment poden estar ‘sonant’ més d’un fonema-> Problema de linealitat i de segmentació Característiques percepció de la parla
• Absència d’invariància. Falta de correspondència entre els segments del senyal acústic i la seva fonètica. Per la
coarticulació, la acústica d’un fonema té info dels fonemes adjacents. Podem dividir els fonemes si són sonors/ sords però els resultats són ones acústiques, extreure aquest senyal acústic els diferents fonemes.
- Absència de linearitat. Percebem les unitats lingüístiques en seqüencia (percebre una temporalitat) però hi ha solapament (rebem info en un segment donat de molts fonemes alhora, quan produïm fem més segments i no preparem un darrere de l’altre). Encara que percebem la paraula casa com quatre fonemes, si miressim la s hi ha info tan de la vocal d’abans com la de després
- Absència de segmentació. Percebem els sons com discrets (capaços de diferenciar-los dels altres, sé diferenciar s, n, a...) però la informació física dels fonemes es transmet en paral·lel (el fonema s té info de les dues a de casa ). Encara que tenim molta variabilitat (home, dona, nen, emoció, parla fluix, alt…),el que fem és transformar aquesta variabilitat i mapejar-lo en alguna cosa discreta. Percebre casa, la k la hem de percebre así donant igual qui sigui el que parla. Sons representa una reestructuració del missatge fonètic, és a dir, quan parlem hem de reconstruir els fonemes discrets els hem d’articular i transformar en els seus variants depenen del context en el que parlem. Quan percebem la parla es reestructura la senyal de la parla en els seus fonemes. La percepció de la parla en diferents estadis: Acústic-Fonètic (Trets distintius de la parla)-> Fonològic (apliquem regles de la llengua) -> Lèxic (Comprensió del Llenguatge).
1 .3-Processos Acústic-Fonètics
Els fonemes poden considerar-se una agrupació de trets sub-fonèmics.
- s= consonant + fricativa + sorda + alveolar
- t= consonant + oclusiva + sorda + dental
- d= consonant + oclusiva + sonora + dental
- m= consonant + nasal + sonora + bilabial Estudis de semblança : Seran més o menys semblants segons la quantitat de trets que comparteixen La jerarquia d’importància: Vocal-consonant > forma d’articulació > sonoritat > punt d’articulació. Les sonores més semblant que sordes. I els trets subfonètics no són independents.
1.4-Estudis de confusions: percepció dicòtica Presentació simultània de dos sons, un per cada oïda. Tècnica utilitzada per explorar la organització cortical (lateralització del llenguatge) Se solen utilitzar síl·labes oclusives: /ba, da, ga, pa, ta, ka/. Els dretans escoltem més la info de la oïda dreta. /ba, da/ (comparteixen tret de sonoritat); /da, pa/ (comparteixen tret de punt d’articulació); /ba, ta/ difereixen en ambdós trets. Les persones tenien més errors en les que compartien més que no els que difereixen (ba, ta) /ta/ adopta la sonoritat de /ba/ i es transforma en /da/. La sonoritat de la ba ha transformat el punt d’articulació del ta en da. Quan s’escolta ba-ta el transforma en da-pa. El nostre sistema ha rebut els trets subfonètics però els ha organitzat de manera incorrecta. 1.5-Percepció de les síl·labes Estadis fonològics: La segmentació fonològica: Liberman i cols. estudien la capacitat dels nens de diferents edats, per a manipular unitats fonètiques. Tasques de segmentació de síl·labes i fonemes, inicials o finals de paraula (se’ls deia ven i els nens deian tana) [sopa]
- [s] = [opa]. Resultats: Segmentació sil·làbica sense dificultats i hi havia segmentació de fonemes a partir dels 6 anys (això té a veure amb la representació conceptual del fonema, comencen a llegir). Morais i cols.: Enginyós estudi amb adults analfabets i alfabetitzats amb els mateixos materials de Liberman. -Hipòtesi alfabetització: els analfabets podien segmentar en síl·labes però no en fonemes. (si té a veure amb l’adquisició de la lectura) -Hipòtesi maduració: Tots seran capaços de segmentar síl·labes i fonemes. Son capaços tots de segmentar síl·labes però analfabets no eren fonemes, no pot ser per una qüestió madurativa. La sensibilitat dels fonemes es desenvolupa quan es dona la lectura. Estudis de “detecció de sons” Els participants han de detectar un so dins d’una sèrie d’estímuls que se’ls hi presenta. La variable que es mesura és el temps de reacció. El so a detectar pot ser un fonema, una síl·laba, un morfema... o (n) un fragment qualsevol. El so a detectar por estar a qualsevol lloc o posició de l’estímul auditiu que es presenta. a)Savin i Bever (1970): Primers en utilitzar aquesta tècnica per a estudiar la hipòtesi de la síl·laba com a unitat de segmentació. Comparen el temps de reacció en detectar /ba/ o /b/ en els mateixos estímuls-> detecten més ràpidament la síl·laba que el fonema b)Mehler: Van analitzar els temps de reacció en la detecció de fragments, en funció de si constituïen o no la síl·laba inicial d’una paraula. Comparen els temps de reacció en detectar PA o PAL a l’inici d’una paraula com PALAIS (palau) o com PALMIER (palmera).(nivell segmental P·A·L·ai·s / P·A·L·m·i·er. nivell sil·làbic PA·lais PAL·mier). Els dos són síl·labes, si mirem el segmental seriem més ràpids detectant PA pq és més curt, però a nivell sil·làbic seria més ràpid quan coincideixen en la mateixa síl·laba (més ràpid PAL, cvc). Estudis en llengua anglesa
- Cutler i cols no van poder replicar els resultats anteriors.[BA / BAL a BALANCE / BALCONY]. L’anglès, a diferència del francès, és una llengua sense límits sil·làbics clars-> ambisil·labicitat lemon: lem·on? le·mon?. Eren més ràpid calculant consonant vocal (c). Conclusions: Les estratègies de segmentació de la llengua depenen de les característiques fonològiques de les llengües. Els subjectes també apliquen les estratègies de la pròpia llengua (llengua materna) quan escolten una llengua diferent INICIS DEL LLENGUATGE: Els orígens del llenguatge: Capacitats inicials Els nadons es troben en un món ple de sorolls i veus. Oïda molt bona (resposta auditiva des del tercer trimestre de l’embaràs). Primers estudis realitzats en la Teoria Motora de la percepció de la parla ->revisar supòsits bàsics de la teoria. Els nadons aniran aprenen el llenguatge amb un sistema de processament de la parla força sofisticat.
