Lectura de la imatge artística
Roma
Origen roma 753 aC Llegenda Ròmul i Rem. El rapte de les sabines.
Etapes de la historia romana: Monarquia (753), República (509) i Imperi (27 aC-476 dC).
Segles II-I a.C conquista Grecia i regnes hel·lenístics. Estat militar societat rígidament
organitzada, civilització urbana.
Expansió territorial: difusió llengua, tradicions religiosa (pwp)
Imperi roma: Emperador, culte imperial, grans obres publiques: funcionals i colossals
(propaganda).
Deus romans: deus grecs però amb un altre nom. (Rafael, consell de deus: Psique [Art. Eros],
Mercuri, Jano, Vulcà, Hèrcules, Bacus, Apol·lo, Tigris i Nil, Mart, Venus, Plutó, Neptú, Cupido,
Júpiter, Diana, Juno, Minerva).
Triada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. Expansió del culte al imperi.
Culte imperial: Els emperadors es divinitzaven després de la seva mort. Descals divinitat.
Cristianisme negava el caràcter diví de l’emperador, edite milà tolerància religiosa (313).
Art Roma.
Art hereu del art grec. Més pràctic i utilitari: Obres publiques i enginyeria. Monumentalitat i
funcionalitat de l’arquitectura, exaltació del poder de Roma. Art commemoratiu i
propagandístic.
Monumentalitat: Gran per l’espai i el seu significat. Basíliques (comerç, tres naus amb un absis
amb una estàtua del emperador).
Arquitectura utilitària i funcional: Termes (lloc de trobament públic, banys públics) i aqüeductes
(agua). Arquitectura dinàmica: Art i volta. Art de mig punt, de mitja esfera, volta de cano i aresta.
Art de triomf. Columna com a element decoratiu i independent. Ordres: Ordres grecs, Tosca i
compost. Exemple per excel·lència de sobrecomposició de ordres: Colosseu.
Mur: Part central (Opus caemeticium , formigó) Dues capes exteriors. Diversos opus:
Quadratum, incertum, reticulatum.
Escultura: Art commemoratiu i propagandístic. 2 tipus: Retrat i relleu històric narratiu.
Funció publica: fer conèixer als herois romans, esdeveniments que van portar la glòria
de Roma.
Retrat. primera part del imperi: Adopció grega però no idealitzada, expressió màxima
de realisme. Imperi, representació dels emperadors, inf. del idealisme grec, copies del model
oficial. Representació de la seva funció o de la seva natura “divina”. Segona època del imperi:
corrent realista. Mitjans s.III: sentit anti-classic. Expressió del roste molt intensa, desapareix
modelat fi, simplicitat i hieratisme.
