¡Descarga Apunts de llati I grec y más Apuntes en PDF de Idioma Latín solo en Docsity!
ADJECTIUS DE LA 3A DECLINACIÓ
Generalitats
Els adjectius de segona classe es declinen per la tercera declinació, i tant poden ser de tema en consonant com de tema en vocal semiconsonàntica, com els substantius. N’hi ha de tres tipus:
- Tres terminacions : tenen un acabament diferent per a cada gènere; el masculí i el neutre es declinen com els substantius de la tercera, i el femení com els de la primera (3-1-3): μέλας, μέλαινα, μέλαν, “negre”.
- Dues terminacions : tenen una forma comuna per als gèneres animats (masculí i femení) i una forma diferenciada per al neutre; i tots dos segueixen la tercera declinació: φιλόπατρις, φιλόπατρι, “patriota”.
- Una terminació : tenen una sola forma comuna per als tres gèneres i segueixen la tercera declinació: ἅρπαξ, “rapaç”.
Temes i paradigmes
Adjectius de tres terminacions
Els temes masculins i neutres d’aquesta declinació poden ser de tema en -ν-, -ντ- (adjectius i partipis), -ῡ- (-ϝ-, -υ-/-εϝ-) o -ρ-.
El femení té un tema propi, format a partir de l’afegitó del sufix secundari *-jᾰ al tema del masculí i del neutre. Aquesta iod tindrà desenvolupaments diferents segons la formació del tema. Es declinen per la primera declinació (alfa pura o mixta), i el nom. sg. acaba en -ᾰ.
Temes en -ν- : es declinen, en masculí i neutre, com els substantius de la tercera declinació en nasal i poden ser de tema en:
- -αν, amb nominatiu sigmàtic al masculí i nominatiu en tema pur al neutre: μέλας, μέλαινα, μέλαν, «tot». També es declinen així els seus compostos i τάλας, τάλαινα, τάλαν, «infeliç».
- -εν, amb un sol exemple, de nominatiu asigmàtic: τέρην, τέρεινα, τέρεν, «delicat».
En aquests temes, el femení el sufix *-jᾰ pateix metàtesi i la iod queda vocalitzada davant la nasal.
Temes en -ντ-: es declinen, en masculí i neutre, com els substantius de la tercera declinació d’aquest mateix tema i poden ser de tema en -αντ, -εντ (de nominatiu sigmàtic) i en -οντ (nominatiu asigmàtic amb allargament de la vocal precedent). En el femení el sufix afegit al tema fa el següent canvi fonètic: *-nti > *-ν(τ)σ- > - V σ
Formen part d'aquest grup tots els participis actius (tret dels de perfet) i el participi de l'aorist passiu.
- El nom. sg. masc. i neutr. es forma del grau normal *χαρι(ϝ)εντ-, amb caiguda de τ i, en masculí, allargament compensatori. En femení, *χαριϝn̥τjα- > *χαριϝασσα> *χαρίασσα, amb canvi d'α per ε per analogia amb el m/n. Εl mateix canvi vocàlic explica la forma del dat. pl. χαρίεσι en lloc de *χαρίασι.
- El voc. sg. masc. és igual al tema pur amb caiguda de τ en els adjectius barítons (χαρίεις).
- Presenten tema en -εντ- un grup d'adjectius poc emprats en prosa àtica, però més habituals en poesia (φωνήεις, αἱματόεις, ἀνεμόεις..., alguns contractes: μελιτοῦς, μελιτοῦσσα, μελιτοῦν). Εn canvi, són molt més freqüents els participis que segueixen aquest paradigma: present actiu de verbs en -μι, participis d'aorist passiu i alguns d'aorist radical atemàtics actius.
-οντ
- Al nom. sg. masc. *ἀκοντ-ς > ἄκων, amb caiguda del grup ντ i allargament compensatori. En femení, *ἀκοντjα- > *ἀκονσα > ἄκουσα, amb assibilació de τj, caiguda de ν i allargament compensatori. Εn els casos rectes del neutre, cau la dental sense allargament de la vocal del tema.
- En el datiu plural masc. i neut. la caiguda del grup -ντ- provoca allargament compensatori: *ἄκοντ-σι > ἄκουσι.
- El vocatiu sg. és igual al tema pur, amb caiguda de la dental. • Es declinen com ἄκων, ἄκουσα, ἆκον, els participis de present actiu dels verbs en -ω, dels verbs εἰμί, εἶμι, i els participis de futur i d'aorist radical temàtic actiu. Tant ἄκων com el seu antònim, ἑκών, ἑκοῦσα, ἑκόν («volenterós»), poden ser considerats participis de present fossilitzats.
Tema en -υ
- Εs formen igual que els substantius del mateix tema (πέλεκυς, ἄστυ), amb alternança vocàlica (apofonia): -ῠ- en els casos rectes del sg. masc. i neut., i -εϝ- en la resta de la declinació. En el gènere femení s’adopta el grau ple a tot el paradigma: ἡδευια (ἡδεϝja) > ἡδειυα (ἡδεjϝa, metàtesi) > ἡδεῖα.
- A diferència dels substantius d’aquest tema, aquests adjectius no fan el genitiu singular en -εως, sinó -εος.
- El gen. sg. ἡδέος, el pl. ἡδέων i els casos rectes del plural neutre ἡδέα, així com el dual ἡδέε, no presenten contracció per la presència de ϝ, caigut successivament.
- El vocatiu singular és igual al tema pur.
- Tots els adjectius d'aquest tipus (no compostos) són oxítons, excepte θῆλυς, θήλεια, θῆλυ, «femení», i ἥμισυς, ἡμίσεια, ἥμισυ, «mig». L'adjectiu ἐλαχύς, ἐλάχεια, ἐλαχύ, «exigu», retreu l'accent en el femení.
Tema en –ρ
Temes en –ρ: Un sol exemple: μάκαρ, μάκαιρα, μάκαρ, “feliç”, que també pot tenir una forma única, μάκαρ.
- El masculí (asigmàtic i amb allargament de la vocal predesinencial) i el neutre es declinen com els substantius del mateix tema (νέκταρ).
- El femení μάκαιρα deriva de *μακαρ-jα > *μακαjρα (metàtesi) > μάκαιρα, i es declina com un substantiu de la primera declinació de tema en alfa pura breu.
- La declinació dels adjectius en -ν- segueix la del substantiu δαίμων, δαίμονος.
- La declinació dels adjectius en -ρ- segueix la del substantiu ῥήτωρ, ῥήτορος.
- Εn el dat. pl. la caiguda de -ν- no provoca un allargament compensatori.
- Els compostos barítons, com εὐδαίμων, retreuen l'accent en el voc. sg. masc. i fem. i en els casos rectes del neutre singular
Temes en –εσ
- La σ intervocàlica cau i es produeixen les contraccions estudiades en els corresponents substantius: *σαφέ(σ)ος > σαφοῦς, σαφέ(σ)α > σαφῆ, σαφέ(σ)ι > σαφεῖ, σαφέ(σ)ες > σαφεῖς, σαφέ(σ)ων > σαφῶν, σαφέ(σ)σι > σαφέσι(ν).
- Εl nom. sg. masc. i fem. presenta la vocal allargada respecte del tema.
- La desinència d'ac. pl. masc. i fem. es pot explicar per analogia amb el nominatiu pl., o bé com a resultat de *σαφεσ-νς, amb pèrdua del grup -σν- i allargament compensatori.
- Molts d'aquests adjectius són oxítons i mantenen l'accent en la mateixa síl·laba on es troba en nom. sg.
- Els compostos barítons, com εὐέθης, -ες, retreuen l'accent en el voc. sg. masc. i fem. i en els casos rectes del neutre singular. No ho fan, en canvi, els acabats en -ήρης i -ώδης.
Temes en vocal feble
- Es tracta d'un grup molt reduït d'adjectius força inusuals, sovint de caràcter poètic.
- Com a exemple en -ι es pot esmentar ἴδρις, ἴδρι, «expert». Són tots barítons amb l'accent retret. No totes les formes són constatades, però es declinen com els substantius en -ῑ.
- Els adjectius en -υ-, sovint compostos, se solen declinar com els substantius dels quals deriven (temes en -ῡ-): ἄδακρυς, -υ; εὔβοτρυς, -υ > gen. sg. -υος.
- Altres segueixen la declinació de πέλεκυς, tret del gen. sg. acabat en -εος en lloc de -εως: δίπηχυς, -υ > gen. sg. διπήχεος.
Adjectius d’una terminació
- També l'adjectiu πρᾶος, πραεῖα, πρᾶον, "mansoi" (1r tipus d'adjectiu), presenta en la llengua koiné, i en masculí i neutre, formes secundàries d'un paradigma de 3a decl. πραυ/πραεϝ-: πραΰς, πραΰν, πραέος, πραεῖς, πραέων, πραέσι.
