L’IMPULS DECISIU DEL CATALANISME
L’hegemonia dels conservadors (1901 – 1923):
Impulsat per la burgesia pretén:
- Reformar la Restauració
- Autonomia política i administrativa de Catalunya
- Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral.
Pot entrar qualsevol persona que cregui en el catalanisme, independentment
de si són d’esquerres o dretes.
La Lliga Regionalista (1901): Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep
Puig i Cadafalch.
1904 Visita del Rei a Barcelona, la gent de la lliga decideix no anar-hi però
alguns conservadors com Cambó hi assisteixen, això no agrada a la gent més
progressista i se’n van de la Lliga, neix el catalanisme d’esquerres.
1905 Eleccions municipals: torna a guanyar la Lliga Regionalista.
Els militars assalten les redaccions de les revistes el Cuc-Cut! (ja que van
publicar un acudit sobre la derrota de Cuba) i també assalten a La Veu de
Catalunya tot i no tenir-hi relació. Això provoca:
1906 Llei de Jurisdiccions: qualsevol ofensa a l’exèrcit, a la unitat de la pàtria
i a la bandera. Són condemnats per el tribunal militar, les penes són més altes.
SOLIDARITAT CATALANA: Uneixen forces tots els catalanistes
(conservadors i d’esquerres) el 1907, és un èxit electoral.
Enric Prat de la Riba publica: “La nacionalitat catalana” i es generalitza el terme
“nacionalisme igual a catalanisme polític”.
1908 Alejandro Lerroux funda el Partido Republicano Radical. Amb un
discurs molt radical, gairebé comunista. Incita a la violència i destrucció. És
molt anticatalanista.
1909 es separen per les grans diferències ideològiques. A causa de la
setmana tràgica, els d’esquerres no estan a favor de la repressió i es separen.
