¡Descarga La Societat Internacional: Concepte, Componentes y Evolución y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
I. NOCIÓ I EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL DRET INTERNACIONAL
Lliçó́ 1.- La societat internacional i el Dret Internacional. (per començar, medi on actuarà el dret internacional públic) “sobirania”à concepte important L’evolució de la societat marca l’evolució del dret LA SOCIETAT INTERNACIONAL La Societat internacional és la base social que regula l’ordenament jurídic internacional o, expressat d’una altra forma, el sistema social en el que el DI opera com a sistema legal. Concepte: Grups humans organitzats, amb capacitat d’incidir en l’estructura de la societat internacional i en les relacions internacionals que, actuen més enllà de les fronteres dels Estats. La SI actual és el resultat d’un llarg procés històric que ha configurat la seva naturalesa com a conseqüència de diversos factors: dels membres que la integren, del grau de sociabilitat existent, del reconeixement de valors i interessos comuns als Estats i generals de la comunitat i del seu caràcter anàrquic (absència de jerarquia entre els Estats i d’una autoritat mundial sobre aquests). Grups que composen la societat internacional:
- Estats, com a membres primaris i principals
- Organitzacions internacionals
- Organitzacions no governamentals
- Moviments d’alliberament nacional
- Empreses multinacionals
- Altres grups humans organitzats (políticament, econòmicament, culturalment, socialment…) Actor estatà sobirà
TRETS CARACTERÍSTICS DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL
- UNIVERSALITAT: Que tots el que estan hi participen (els més importants són els estats però la resta també hi participa). Amb el temps s’ha anat completant aquest tret amb l’ampliació del nombre de components en la SI.
- HETEROGENEÏTAT: Diversitat dins la SI, hi ha diversitat de components, i dins les mateixes categories fàcticament són cadascú diferent. La heterogeneïtat entre els estats esclata amb la descolonització.
- NOMBRE REDUÏT DE COMPONENTS: 193 països dins de l’ONU aproximadament, hi ha moltes organitzacions internacionals, força ONG, el mateix amb les empreses internacionals. El nombre de components quantitativament parlant són unes quantes desenes de milers comparat amb el nombre de persones físiques del mon per exemple (hi predomina l’actor estat). (més de caràcter fàctic)
- DESCENTRALITZACIÓ DEL PODER POLÍTIC : no hi ha autoritat superior, jurídicament tots són iguals. No hi ha un òrgan superior, en tots els estats recau la sobirania.
- ESCÀS GRAU D’INTEGRACIÓ : unió europea si té força integració, però no hi ha una integració a escala dels 193 estats. Entre els components (estats) no hi ha encara masses interessos comuns, per por a perdre la sobirania en detriment del dret internacional, doncs no semblen estar disposats a instancies de integració. (més de caràcter qualitatiu) No es donen relacions internacionals fins que no sorgeix el concepte d’Estats sobirà com avui l’entenem. I no sorgeix aquest concepte fins l’Edat Moderna. Va suposar molts canvis, a més a més de les condicions politico-jurídiques, molts altres aspectes. Va canviar el comerç, trenquem amb el mode de producció feudal amb el capitalista. LES RELACIONS INTERNACIONALS Concepte: Les RI son les que es donen entre els components de la SI. Condicions per a l’establiment d’un sistema permanent de relacions internacionals:
- Condicions econòmiques: comerç internacional i divisió internacional del treball
- Condicions juridico-polítiques: formació de l’estat modern.
- Rellevància de l’estat en la societat i en les relacions internacionalsà actor principal i mediatitzador de totes les relacions internacionals.
- Estructura i dinàmica de la societat i de les relacions internacionals:
- Condicionada per les característiques de l’estat i de les relacions que s’hi estableixen.
- Models estructurals de la societat internacional:
- Relacional, o de mera juxtaposició
- Institucional, amb la creació d’institucions internacionals (sobretot al S.XIX i S.XX)
- Comunitària, amb el reconeixement de l’existència de valors e interessos generals i comuns.
Els creadors del dret internacional son els estats sobirans, i els subjectes, que també ho són, són els seus destinataris també. Només el compleixen els Estats que hagin firmat, que hagin consentit (poden fer o no tractats)à gal·lativisme. Valors o interessos comuns per sobre, normes fonamentals que garanteixen la pròpia estabilitat i existència de les relacions internacionalsà principis de caràcter essencial, que s’escapen d’aquesta relativitat. Funció final del dret internacional: garantir la pau, ben estar social, justícia internacional. (“dispositiva”, en dret, voluntarietat, ho agafes o no) 1648 à aparició del sistema de la societat internacional quan es creen les nacions unides i quan acaba la IIGM. Primera funció del dret internacional la coexistència dels estats, que hi hagi equilibri, que garanteixi la independència d’aquests estats.
- Funcions:
- Garantir la coexistència (independència ): Consisteix en garantir la independència de cada estat. És la funció originària del DI.
- Facilitar la cooperació (interdependència entre els Estats): Sorgeix a partir del segle XX. Es pretén facilitar la cooperació dels estats. La funció que te més projecció de futur és la segona, perquè la tendència és cap a una més forta integració, que queda alhora frenada pels interessos i les reticències dels estats a cedir sobirania. Això es fa a través de normes (tractats internacionals) i de institucions internacionals. EVOLUCIO HISTORICA DEL DRET I DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL (I)
- La creació del sistema d’Estats moderns: la ruptura amb l’època medieval.
- Consolidació del sistema: LA PAU DE WESTFÀLIA (1648).
- L’equilibri de poders i el manteniment de la coexistència. Sorgeixen uns pensaments Vodino..etc, just quan cal, España envaeix Amèrica expropiant- se-la, com si els natius no tinguessin les seves pròpies estructures econòmiques, socials i culturals, per això es necessària la figura del dret internacional pels estats sobirans. L’inici de la SI el situem amb la transició de l’època feudal a l’època moderna que fixem amb l’anomenada Pau de Westfàlia. L’època medieval, època duna banda on el poder està fragmentadíssim a escala local (senyors feudals per tota Europa), però hi ha una centralització del poder en el pla universal (emperador Carlemany i el Papa). Tot aquest mon, que es basava en la producció agrícola d’autosuficiència, només és a la baixa edat medieval quan inicien a sortir ciutats més urbanes, hi ha mes divisió del treball, hi comença el comerç. Tot això fa fallida a finals de l’edat medieval:
- En termes econòmics perquè fem acumulació de capital, també tenim una revolució agrícola.
- Es descobreix un continent a l’altra banda de l’oceà, tot això fractura econòmicament el sistema feudal i introdueix el sistema capitalista i fractura la diarquia medieval i apareixen els estats moderns (Rússia, Espanya, gran Bretanya, Àustria).
Això es fa en un context de conflictes religiosos, i amb la pau de Westfalià 1648. Neix el concepte d’estat i de sobirania, s’acaba acceptant que cada estat tindrà la seva religió i l’únic que ens interessa es mantenir l’equilibri de poders entre els estats presents (que inicien sent poquets). Això porta a una recomposició del món europeu, a una major fragmentació del mapa europeu però nomes hi ha unes 5 o 6 potencies (França, Espanya, gran Bretanya, etc). A partir d’aleshores el capitalisme agafa la fase mercantilista. Aquesta situació porta a la guerra de successió a espanya, el 1714, era una guerra de qui tindrà més poder. Seria una guerra europea d’equilibri de poders.
- De l’edat moderna a l’edat contemporània: LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1899) (amb la burgesia al cap davant)
- El Congrés de Viena i el sistema d’Estats europeu del s. XIX. Del mercantilisme passem al capitalisme: - El Concert europeu - La Conferencia de Berlín de 1885 - Inici de la cooperació institucionalitzada
- Les conferencies de Pau de La Haia de 1899 i de 1907:
- Regulació del ius in bello
- Mecanisme d’arranjament pacífic de controvèrsies Normes humanitàries que respectin la vida de les persones, els ferits i els civils. Per salvar els ferits en batalla, que sense assistència moririen posteriorment de la batalla (principi humanitari). Tot això amb la IMG, va fer un salt. El DI aleshores es basa en l’equilibri de poders. Això canviarà amb el transit de l’edat moderna a la contemporània, comença a la Revolució Francesa l’any 178 9, comporta alguns canvis importants. La sobirania ja no és del rei sol sinó del poble, de la classe dominant, la burgesa. La independència de les colònies americanes l’any 1776, la independència de les colònies espanyoles americanes comencen al 1810 aproximadament. És un canvi conceptual de la sobirania i quantitatiu pel nombre d’Estats. La revolució francesa comporta (pel dret) Napoleó en ocupar pràcticament tota Europa va estendre el codi civil. EL s. XIX es el segle del positivisme, de posar per escrit les normes internes. En el pla internacional, de manera molt més precària i limitada, els estats que segueixen sent fonamentalment europeus (els nous són els americans independitzats) són bastant homogenis, si fa no fa tots venien de les guerres judeocristianes. Comencen a plantejar-se la cooperació entre ells, salt de l’estructura merament relacional a una de cooperació, a partir de el Congres de Viena i el Consell Europeu. Amb el Consell Europeu s’estableix la cooperació dels estats no ja amb la restitució de l’autoritat monàrquica, sinó que serien estats liberals que cooperen amb altres estats liberals majoritàriament europeus. Es comencen a posar d’acord amb algunes coses. (i havia reunions periòdiques dels estats europeus.
Malgrat del seu fracàs, durant aquella època si que assistim a una modernització del sistema jurídic internacional en el sentit que tenim per primer cop una OI de caràcter polític que agrupa alguns estats, la primera vegada es plantegen que la guerra entre estats l’haurien d’anar prohibint, la van limitant (normativament parlant clar), es crea un Tribunal de Justícia Internacional, es fan normes per protegir les minories nacionals, es crea la Organització Nacional del Treball al 1919, un seguit d’elements de modernització del S), pel que fa a la forca, drets humans, gestió dels conflictes, etc
- La Societat de les Nacions
- Impuls polític i procés de la creació de la Societat de les Nacions, impulsada per Wilson
- El caràcter de primera Organització Internacional moderna.
- Estructura orgànica i funcionament de la Societat de les Nacions.
- La Societat de les Nacions i la modernització del sistema internacional. Aquesta modernitza el sistema internacional perquè comença a generalitzar que pot ser hem de trobar altres maneres de resoldre les controvèrsies i ho hem de fer pacíficament. Pot ser hauríem de tenir en compte el principi de les nacionalitats. La modernització catalitza amb la 2GM. En el pacte de la societat de les nacions (on finament nomes participen els estats europeus, no EEUU), amb la vocació de mantenir la pau post IGM i establir mecanismes que prohibissin l’ús de la força. Aquesta societat de les nacions no va ser exitosa ja que tenim conflictes en moltes parts perquè requeria unanimitat. I les grans super potencies no hi eren (ni EEUU ni Unió Soviètica). CANVIS EN EL MAPA POLITIC EUROPEU DESPRES DE LA IGM Canvi territorial. Sorgiment de Lituània, Iugoslàvia, Bulgària… Sobretot en Europa central, sorgeixen molts països nous, es creen just després de la IGM. Alemanya forta crisis amb el tractat de Versalles. Sorgiment del feixisme a Itàlia, Espanya i racisme. Tots aquests canvis territorials, es concreta amb La Societat de les Nacions. SEGONA GUERRA MUNDIAL I CREACIÓ DE LES NACIONS UNIDES
- Característiques generals de la segona guerra mundial
- La consolidació de les tendències de canvi en el sistema internacional
- La creació de l’Organització de les Nacions Unides (1945)
- Antecedents immediats de la creació de l’ONU
- La Conferència de San Francisco (abril-juny 1945)
- Els propòsits de les Nacions Unides
Va començar amb invasió de Polònia. Es desenvoluparà no només al continent europeu sinó que també al Pacífic. No només alemanya comença a invair països del voltant sinó també intervenen països de l’eix. Té un escenari universal (encara més que la 1GM) i els primers anys (del 39 fins al 40-41) està guanyant l’eix. En l’atac del Japó als EEUU (Pearl Harbour, entra també en el conflicte EEUU). Un escenari que inicialment guanyava l’eix, a partir del 42-43 es capgira i els aliats ja tenen la perspectiva de que acabaran guanyant i els porta a pensar cóm gestionaran el món després. A partir de 1942 es comença a fer els aliats: es comença a parlar dels aliats com a nacions unides. Fan una primera declaració els líders dels aliats. Es pensa que s’ha de crear una nova organització internacional: ONU. Els líders eren: regne unit, EEUU i Unió soviètica (Yalta). A la ONU estaran tots els aliats però sobretot els grans (anteriors 3 mencionats - es reserven un lloc privilegiat, tenen més poder i més responsabilitats). Pacten com serà la organització i convoquen una conferencia als EEUU (conferència de San Francisco al 1945) per aprovar la carta de les nacions unides à tractat constitutiu de les nacions unides. En l’article primer trobarem les finalitats: el seguiment de la pau (a través de cooperació econòmica-social, que no hi hagi desigualtats). Decidirien com dividirien Europa. Després hi haurà la Guerra Freda entre EEUU i Unió Soviètica. Guerra freda la qual no serà armada, ja que ambdós bàndols tenen la suficient força com per aniquilar totalment a l’altre amb les armes nuclears. El 1945 es crea amb la fi de la II GM la ONU. Tot el que es pretenia amb la SN acaba cristal·litzant després d’aquesta II GM. La II GM començà el 19 9. Neixen els totalitarismes a Europa en el període d’entreguerres, això ens porta a la II GM, que es molt més mundial que l’anterior., doncs s’expandeix geogràficament entre Europa, Àsia, i en nord d’Àfrica. En la primera van configurar-se les 2 potencies emergents de la segona meitat del segle XX. A la II GM les dues hi intervenen, però no des del primer dia. Aquesta segona guerra acaba el maig del 1945, i a Berlin entren les tropes soviètiques, per tant un control de l’Europa central i oriental resideix en mans soviètiques. Al pacífic la guerra acaba l’agost del 1945 amb els bombardejos de Hiroshima i Nagasaki. Es tracta d’una catàstrofe humanitària, això comporta una certa culpabilitat en els diversos estats. Es volen crear institucions per garantir la pau. Tot el que venia d’abans, de la SN, es volia recuperar com a reacció al desastre, i s’establí una prohibició de l’ús de la força. Les tendències de canvi de l’OI cristal·litzen amb la creació de l’ONU. Aquesta organització es crea entre abril i juny de la II GM, encara no havia acabat la guerra. Aqueta reunió que es diu Conferència de San Francisco, on es reuniren els països aliats, allà s’elabora la Carta de les Nacions Unides. Varen fer moltes reunions. La reunió més important es fa el Febrer del 1945 a Yalta, s’estableix com serà el mon després de la II GM i els paràmetres del que serà l’ONU. Tenim doncs un procés de configuració d’un DI que podríem adjectivar-lo com a contemporani, que s’inicia al 45, fins aleshores l’existent l’anomenem DI clàssic, hi ha nous valors, nous principis, noves institucions entre d’altres elements.
