Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Estructures, Apuntes de Trabajo Social

Asignatura: Estructura dels serveis socials, Profesor: Josep Maria Torralba, Carrera: Treball Social, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 07/06/2014

arimarc-1
arimarc-1 🇪🇸

4

(102)

12 documentos

1 / 21

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PUNTS MÉS IMPORTANTS BLOC 1
Concepte de pobresa a l’Edat Mitjana
a pobresa era la situació més freqüent a l’Edat Mitjana. L’església creia
que els pobres havien de ser per la gràcia del pobre de Crist, és a dir, la
pobresa era necessària perquè els rics paguessin els seus pecats donant
almoines als pobres.
Amb el temps va adquirir una connotació de perill (el fet de ser pobre) ja
que s’associava amb les epidèmies i/o revoltes. Es creia que un naixia i
moria sent pobre, o bé, un era pobre per “accident” és a dir, per una
pèrdua de treball o per defunció.
Tipologia de pobresa a l’Edat Mitjana
La pobresa es pot classicar en.
• Pobresa a nivell
-Estructural (defecte físic o edat)
-Conjuntural (accidentalment)
-Professional (pobres que vivien d’exercir la mendicitat)
• Pobres
-Urbans (de cuitats, amb ingressos baixos per viure)
-Rurals (camperols/pagesos que no tenien terres per treballar)
• Pobres
-Dignes (víctimes de circumstàncies socials)
-Indignes (els responsables de la seva pobresa, els que no volien
treballar)
• Pobres
-De Crist (autèntics pobres, els que demanaven l’almoina amb una placa
identicativa)
-Vergonyants (els que per raons accidentals eren pobres i perdien el
estatus social)
Aportacions més rellevants del Francesc Eixemenis
Francesc Eiximenis parlà de la resposta caritativa a la pobresa. Fa un
paral•lelisme entre el cos humà i el social, diu que s’ha d’expulsar als
pobres (aquí fa una comparació organicista, igual que el cos humà expulsa
allò que no necessita, el social també hauria de fer-ho). Més endavant
canvia de pensament, ja que era molt radical, i diu que se’ls ha d’ajudar
amb una ajuda mútua. Critica als pobres indignes i diu que tothom ha de
treballar excepte els malalts i els discapacitats.
Respostes socials de la caritat cristiana
-Ajuda informal: per part d’amics, veïns (solidaritat), donacions/
testaments
-Intervenció comercial: no existia el mercat però si el intercanvi de
productes (apareixen les dides privades)
-Actuació voluntària: ajuda que es donava entre els gremis. Els nobles
també s’ajudaven entre ells (ordres militars medievals)
-Intervenció pública: comencen a aparèixer les relacions jurídiques (pèls
intercanvis marítims)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Estructures y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

PUNTS MÉS IMPORTANTS BLOC 1

• Concepte de pobresa a l’Edat Mitjana

a pobresa era la situació més freqüent a l’Edat Mitjana. L’església creia que els pobres havien de ser per la gràcia del pobre de Crist, és a dir, la pobresa era necessària perquè els rics paguessin els seus pecats donant almoines als pobres. Amb el temps va adquirir una connotació de perill (el fet de ser pobre) ja que s’associava amb les epidèmies i/o revoltes. Es creia que un naixia i moria sent pobre, o bé, un era pobre per “accident” és a dir, per una pèrdua de treball o per defunció.

• Tipologia de pobresa a l’Edat Mitjana

La pobresa es pot classi fi car en.

  • Pobresa a nivell -Estructural (defecte físic o edat) -Conjuntural (accidentalment) -Professional (pobres que vivien d’exercir la mendicitat)
  • Pobres -Urbans (de cuitats, amb ingressos baixos per viure) -Rurals (camperols/pagesos que no tenien terres per treballar)
  • Pobres -Dignes (víctimes de circumstàncies socials) -Indignes (els responsables de la seva pobresa, els que no volien treballar)
  • Pobres -De Crist (autèntics pobres, els que demanaven l’almoina amb una placa identi fi cativa) -Vergonyants (els que per raons accidentals eren pobres i perdien el estatus social)

• Aportacions més rellevants del Francesc Eixemenis

Francesc Eiximenis parlà de la resposta caritativa a la pobresa. Fa un paral•lelisme entre el cos humà i el social, diu que s’ha d’expulsar als pobres (aquí fa una comparació organicista, igual que el cos humà expulsa allò que no necessita, el social també hauria de fer-ho). Més endavant canvia de pensament, ja que era molt radical, i diu que se’ls ha d’ajudar amb una ajuda mútua. Critica als pobres indignes i diu que tothom ha de treballar excepte els malalts i els discapacitats.

• Respostes socials de la caritat cristiana

-Ajuda informal: per part d’amics, veïns (solidaritat), donacions/ testaments -Intervenció comercial: no existia el mercat però si el intercanvi de productes (apareixen les dides privades) -Actuació voluntària: ajuda que es donava entre els gremis. Els nobles també s’ajudaven entre ells (ordres militars medievals) -Intervenció pública: comencen a aparèixer les relacions jurídiques (pèls intercanvis marítims)

• Institucions medievals de caritat

desenvolupaven l’acció caritativa. Fundades majoritàriament per l’Església i, després eren fi nançades per la burgesia, els feligresos o les autoritats locals. 3 institucions medievals: •Hospitals: institució bàsica d’aquesta època, adreçada a curar als malalts i atendre als pobres. Repartien també menjar a indigents no hospitalitzats. La seva constitució depenia de les aportacions tant de l’Església com dels particulars i, a vegades de les col•laboracions municipals. Les despeses de funcionament es pagaven amb les rendes dels censals morts. Eren hospitals petits (4 o 5 llits) instal•lats en totes les poblacions de certa importància. Una funció especí fi ca a partir del segle XIII fou l’acolliment dels nens abandonats. •Pia almoina: institució apareguda a partir del segle XI en les catedrals catalanes, on es fi xaven unes rendes per alimentar i vestir als pobres sota la cura del Bisbe. 2 tipus: -Les almoines del pa: les més habituals. Es dedicaven a repartir en dies senyalats (Nadal, Pasqua...). -Les almoines del vestuari: es donaven només a les persones seleccionades en l’àmbit local. •Bací dels pobres vergonyants: institució medieval de la caritat creada a fi nals del segle XIII, per assistir a les persones desvalgudes de la parròquia. Les principals fonts d’ingressos provenien de les rendes dels censals, els llegats testamentaris i les almoines recollides pels baciners, encarregats d’anar per la ciutat amb un blat o bací demanant almoina. Els administradors dels bací eren laics i ciutadans honrats, mercaders o artesans veïns de la parròquia.

• Concepte de pobresa al Renaixement

Durant el Renaixement (s.XVI-XVIII), es produeixen canvis en la societat que afectaren tots els àmbits de la vida, aquests canvis van ser els següents: •Difusió de la impremta: permet la propagació de les idees. •Descobriments geogrà fi cs i cientí fi cs: Amèrica i la Penicil•lina. •Consolidació de les monarquies autoritàries: el Rei comença a tenir poder. •La religió: apareixen moviments religiosos contraris a la religió catòlica: la reforma de Martí Luter, el calvinisme o la Contrareforma. •Creixements demogrà fi cs, econòmics i comercials: augment de la fecunditat, dels intercanvis comercials i paper important dels burgesos. Totes aquestes transformacions afectaren el concepte de pobresa i les formes d’abordar-la. Una de les aportacions més importants va ser la separació entre la política, la religió i l’economia. Es va substituir la caritat individual per formes més ordenades. Es creen les “Caixes centralitzades”, on els rics havien de lliurar les seves contribucions en una caixa que es destinava als pobres. Ara la caritat es canalitza mitjançant estructures institucionals. La caritat és converteix en un fet urbà i impersonal. A causa de l’arribada massiva de pobres a les ciutat i les protestes generalitzades, obliga a les autoritat locals i als prínceps a adoptar mesures relacionades amb la mendicitat i la vagància: •Racionalització de l’assistència: assistència ordenada. •Noves fonts de fi nançament (impost de bene fi cència): impost per cobrir les despeses que originen els pobres. •Caràcter públic i local: l’Església perd poder.

• Efectes climatològics

• Desamortització

Nova classe de pobre: obrers o classe treballadora:

Apareix nova classe de pobres arrel de la industrialització anomenats Classe Obrera o Treballadora. Aquest eren persones que tenien feina però vivien en situacions precàries i per això creuen que s’han de recolzar entre ells i creen l’Ajuda Mutua Obrera (AMO). Al principi són informals, però s’acaben organitzant i creen els Montepíos per recaptar diners per fer assegurances per poder ajudar-se en cas d’accidents, malaltia, etc. Els Montepíos acaben sent necessaris ja que els gremis i cofreries desapareixen a causa de la mecanització i estalvien i dipositen en caixes de pensions o estalvis per tenir uns diners i una pensió en el futur. També es creen centres on els obrers podien reunir-se amb caràcter d’oci (Ateneus). Aquests tenien activitats culturals, d’aprenentatge (llegir i escriure) i fomentaven la formació. S’aproven les primeres lleis per afavorir la protecció social i laboral donant ajudes als obrers (INSS). *Comencen aprovar-se en la Industrialització lleis de Bene fi cència i la Constitució de Cádiz.

• Quins són les principals aportacions de les Lleis de Beneficiència

S’aprova durant el Trienni Liberal

Motius:

1- Creixement de les necessitats socials dels pobres.

2- In fl uència de la reforma protestant i l’augment de la

securerarització

3- Els gremis i les confraries perden capacitat de protecció social.

4- Desamortització béns i supressió de les ordes religioses.

5- Liquidació de fi nitiva del règim feudal.

6- Necessitat de controlar als pobres.

Protagonisme públic dels municipis i els ciutadans han d’estar sota ordre de la policia.

Els bene fi ciaris de les prestacions són:

• Les dones amb fi lls il·legítims

• Els nens

• Les persones indigents de l parròquia

• Persones que demanen almoina

• Malalts pobres

Prestacions:

• Atenció personal (menjar, vestir...)

• Educació (sobretot nens pobres)

• Servei de salut (vacuna als nens, hospitalització domiciliaria,

atenció als malalts dels hospitals i cases de convalescència (rehabilitació)).

Organització de l’administració de la bene fi cència pública:

• Descentralitzada

• Han de recaptar diners

• Components de les Juntes Municipals de Bene fi cència i

Parroquials: Ajuntament (alcalde i regidors), església (parròquies), salut (metge), veïns.

Finançament: Impost de Bene fi cència

Resultat: no va tenir èxit a causa de la falta de diners.

2na LLEI DE BENEFICIENCIA (1849)

• El poder passa de la Municipalització a la Provincialització

• Equipaments segons xarxa d’atenció:

• 1r nivell: GENERAL (Espanya)

• 2n nivell: equipaments PROVINCIALS (Província concreta)

• 3r nivell: equipaments MUNICIPALS (Ajuntaments)

• Modalitat d’assistència: Ingrés.

• Organització administrativa:

• Junta General de Bene fi cència única (Madrid)

• Juntes Provincials de Bene fi cència (decisió del Governador

Civil): cases de maternitat i d’expòsits, cases d’orfes i desemparats

• Juntes Municipals de Bene fi cència (Ajuntament)

*El municipal depèn del provincial, i aquest del general. *Les municipals i provincials creen reglaments per la regulació dels establiments.

• Mesures legals per la millorar l’atenció a la infància:

• Bene fi ciaris: No poden admetre captaires vàlids

• Dispositiu assistencial: els establiments de bene fi cència són públics

(excepte els no voluntaris)

• Finançament: pressupostos generals, provincials i municipals.

• Quines són les respostes a la qüestió social a l’època de la Industrialització

• Equipaments propis: cases de maternitat, cases

d’expòsits i Manicomis (anomenats més tard sanatoris i s’estableix un per província).

• Subvenció: Hospitals

• Bene fi ciaris: Malalts mentals i persones grans

pobres.

2. Conselleria Política Social:

• Ampliar protecció social: persones malaltes,

grans, desocupats, sense habitatge, nens, salut pública.

Finalitza al 1925 perquè Primo de Rivera l’aboleix.

Antoni Vilà: creu que la Mancomunitat va ser positiu i negatiu:

• Positiu: Per primera vegada s’intenta crear Xarxa de Serveis

Socials

• Negatiu: bene fi ciaris més directes eren persones de classe

mitjana i no els que realment ho necessitaven.

• Principals aportacions de la Generalitat de Catalunya (1931-39)

Arrel de la caiguda de la monarquia a Espanya, Francesc Macià, líder del partit Esquerra republicana es va proclamar president de la generalitat. (desprès de la seva mort, va ser president Lluís companys). Principals aportacions: va rescatar tots els serveis que havia desenvolupat la mancomunitat; i a més, aprova per primera vegada un estatut d’autonomia. A més,recollia tres aspectes importants:

  • es de fi neix que és Catalunya.
  • S’estableixen les competències de Catalunya: Bene fi cència i sanitat.
  • S’estableix com s’ha de realitzar el fi nançament. També, la generalitat aprova un document técnico-polític anomenat estatut de d’interior; posant a la pràctica la seva competència:
  1. Renovar els establiments adreçats a la infància i millorar la sanitat.
  2. Aprovar 2 noves lleis:
  • llei de capacitat jurídica de la dona.
  • Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs.
  1. Transformar els assils per llars.
  2. Posar al dia les institucions. La generalitat republicana, acaba al 1939, davant del cop d’estat de Franco.
  • 1932, primera escola d’assistents socials de Catalunya i de l’Estat. Important dins la Generalitat Republicana.

• Principals actuacions en l’època de la dictatura franquista

La dictadura franquista, data desde el fi nal de la guerra civil espanyola fi ns a la mort de Francisco Franco. (1939-1979). Les Actuacions més importants que es van produir van ser:

  • El frente de juventudes: va ser una secció del partit polític Falange Espanyola Tradicionalista i de les J.O.N. S. ( juntas de ofensiva nacional sindicalista), per a l'enquadrament i adoctrinament polític dels joves espanyols segons els principis del Moviment Nacional.
  • Sección femenina: Branca femenina del partit polític Falange Espanyola. Les militants de la Secció Femenina van realitzar tasques de suport a la militància masculina del partit, especialment visites als presos del partit, suport a les famílies dels morts de la guerra...
  • Obra sindicalista de protección a la madre i al niño: labor desenvolupada en bene fi ci dels nens espanyols, de 0 a 3 anys, durant l'any 1941 (cal ampliar potser, però es que no he trobat res) A més, considero que caldria esmentar també a part de les actuacions:
  • LLEI 13/1963 de 28 de setembre de bases de la Seg.Soc.
  • Primera escola d’assistents socials a Barcelona

• Què és el mapa de Serveis Socials?

el Mapa de serveis socials ha estat l’instrument tècnic general d’informació. El Mapa de Serveis Socials de Catalunya, estructurat en serveis socials bàsics i serveis socials d’atenció especialitzada, proporciona dades exhaustives i actualitzades dels recursos disponibles en el Sistema. Aquesta informació clau permet fonamentar les millores en els serveis, adequar la participació i les actuacions de tots els agents que hi intervenen, ajustar les polítiques socials a la realitat canviant, i en general, actuar de manera més e fi cient front a les necessitats socials, especialment de les persones més vulnerables del nostre país. PRIMER Mapa de Serveis Socials (1984).

• Què és el Pla d’Actuació Social?

el primer pla d'actuació social data del 1988 91. Fonamentat tècnicament en el Mapa de Serveis Socials.

  • Objectius: ordenació; potenciar mesures preventives per evitar l’internament
  • Programa de lluita contra la pobresa
  • Equilibri territorial
  • Millora en la gestió

• La llei de Serveis Socials 26/1985, de 27 de desembre de serveis socials,

quin és el seu objecte?

En primer lloc cal destacar que aquesta llei és anterior a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre. Aquesta llei de fi neix els serveis socials, estableix un dret genèric als serveis socials per a tota la població i fan una proposta de sistema de serveis socials que han servit per posar en marxa una estructura de serveis socials, per avançar en la responsabilització pública de les diferents administracions i per establir un sistema de participació molt formal i burocratitzat.

Aquesta llei regula i ordena el sistema dels serveis socials amb la fi nalitat de garantir-hi l’accés universal per a fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població. També és objecte d’aquesta llei aconseguir que els serveis socials es prestin amb els

En primer lloc, les 17 primeres lleis de Serveis Socials i/o acció social van contribuir a que emergís una branca d’activitats tècniques de fi nides pel seu contingut material i no pels seus destinataris i/o règim institucional. En la Bene fi cència Pública com en la privada, es barrejaven els continguts tècnics de l’acció ( assistència sanitària, serveis socials, ajuda material, educació). Els nous Serveis Socials, tot potenciant antecedents privats i de la Seguretat Social, con fi guren una branca tècnica paral·lela a la sanitària, l’educativa i la de prestacions econòmiques.

Davant de situacions de necessitat i aspiracions insatisfetes, es practica l’intervencionisme privat i públic que inclouen accions de cobertura de les carències i de canvis estructurals parcials. Els serveis socials és un medi que ens serveix d’estratègia. Per caracteritzar aquests medis, podem dir que són de moderat alcanç. Les accions consisteixen en dinamitzar la comunitat, crear serveis o sensibilitzar segons el problema, són de caràcter tècnic i poden ser molt senzilles o molt personals. La resposta dels serveis socials és interdisciplinari sobretot en l’acció rehabilitadora.

3. Serveis socials en sentit estricte?

El seu objectiu són les necessitats socials, exclouen necessitats humanes ja que no són el seu objecte d’intervenció (sí programes selectius). La seva resposta és una ajuda personal, tècnica i organitzada. Segons Demetrio Casado, les àrees d’actuació especí fi ques de serveis socials: família i infància, joventut, vells, disminuïts, toxicomanies, delinqüents, necessitats socials per raó de gènere, minories ètniques, immigrants, pobresa i marginació. Necessitats de caràcter circumstancial i temporal. Destinats a col•lectius en situació d’exclusió social o pobresa.

4. Serveis socials en sentit universal?

Segons Antoni Vilà, dins del sistema de l’estat del benestar hi ha 6 branques de protecció, les quals podem entendre com a serveis socials genèrics. Aquestes branques són: salut, educació, treball, assegurances i subsidis, habitatge, i serveis socials. Es basa en unes necessitats, que poden ser individuals i col•lectives i poden estar cobertes o no. Refereixen a demandes permanents i universals. Més desenvolupats, preval la demanda que fan els usuaris de l’organització. Grau de tecni fi cació més elevat. Necessitats humanes

5. Què és el Sisè sistema de serveis socials i quin és la seva finalitat (Khan-

Kamerman)

Són els S.S personals o S.S generals. Engloben l’educació, el manteniment d’ingressos (segurs i subsidis de renda), la salut, l’habitatge, i la formació per a l’ocupació. Són necessaris a totes les classes socials i sóta diferents sistemes econòmics. Hi ha un reconeixement internacional en el terme dels Serveis Socials, ja que cobreix les formes essencials d’abast comunitari. Els serveis són personals en el sentit que estan individualitzats. Depenen de la discrecció d’un hàbit professional i per poder ajudar inclouen un ús conscient de la relació personal. EX de S.S personal: benestar infantil,

família orientació, serveis comunitaris per a la gent gran, la protecció a la gent gran, l’ajuda domiciliària, l’activitat d’autoajuda i l’ajuda mútua per a discapacitats… Procuren facilitar o millorar la vida diària, capacitar als seus individus, famílies o altres grups primaris per tal de desenvolupar, distribuir informació, nivell bàsic d’atenció social, orientar guiar controlar i supervisar individus que puguin fer mal a altres… Principi lligat al subministrament d’ajuda material. Les societats creixen, els S.S generals més dedicats a tasques de desenvolupament i socialització.

6. Què és el Treball Social (Moix)?

“El Treball Social és la activitat d’ajuda tècnica i organitzada, excercida sobre les persones, els grups i les comunitats, amb la fi nalitat de procurar la seva més plena realització i millor fucionament social, i el seu major benestar, mitjançant la activació dels recursos interns i externs, principalment els oferts pels Serveis Socials i per les institucions i els sistemes de Benestar Social.” El treballador social ha d’aplicar-se a si mateix el concepte “Primum non nocere”, és a dir, que deixant de banda que pugui o no pugui ajudar, el que ha de fer sempre és no perjudicar. Aquesta ajuda respon a dos principis bàsics, que són l’autoajuda (el TS ajuda a qui vol ajudarse a si mateix i intenta fer-ho) i l’ajuda no directiva (el treballador social no ha de donar ordres, sino ajudar a clari fi car les seves propies decisions). Es tracta d’una activitat organitzada que apro fi ta l’apro fi tament dels recursos:

  • Interns: personals
  • Externs: oferts per les entitats públiques i privades No es tracten problemes socials, sino a les persones que tenen necessitats i problemes.

7. Què implica la gestió directa de la Xarxa Privada de Serveis Socials, segons

J.M. Montserrat?

La gestió directa es dóna quan el servei és prestat per l’Administració pública mateixa. Però aquesta tècnica admet diferents modalitats:

  • Gestió centralitzada: Es caracteritza perquè l’administració assumeix personalment la prestació dels serveis, la seva direcció és a càrrec de les autoritats administratives, la gestió i atenció, les fa personal funcionari i el seu fi nançament és inclòs en els pressupostos generals de l’Administració pública de la qual depèn el servei.
  • Gestió autònoma: és quan s’atorga personalitat jurídica i patrimoni propi al servei. És el cas de les entitats autònomes administratives o les fundacions públiques.
  • Gestió per empresa privada: És quan l’Administració pública crea una empresa mercantil, de responsabilitat limitada i anònima, per a la prestació del servei. L’ens públic fi gura com a únic i exclusiu propietari del capital de la societat, corresponent-li la designació dels seus administradors. Aquest és el cas de les empreses públiques amb forma d’empresa mercantil.

8. Què implica la gestió indirecta de la Xarxa Privada de Serveis Socials, segons

J.M. Montserrat?

PUNTS MÉS IMPORTANTS BLOC 3

1. Conceptes:

a- Grau de desmercantilització És la mesura en que els individus o les famílies poden mantenir un nivell de vida acceptable independentment de la seva participació en el mercat de treball i gràcies a les prestacions socials.

b- Impacte estrati fi cador ... Les formes d’estrati fi cació són les condicions en que els individus ofereixen el seu treball, el nivell de salaris i la seva seguretat laboral, així com les oportunitats que tenen d’organitzar-se col•lectivament

c- Principi de subsidiarietat L’Estat només intervé quan la família és incapaç de complir les seves responsabilitats.

d- Familiarisme És la combinació de la protecció social que afavoreix a l’home cap de família i el caràcter central de la família com a responsable del benestar dels seus membres. Seria un model de benestar conservador-corporatiu com per exemple Espanya o Itàlia.

2. Característiques del model de règim d’Estat del Benestar

SOCIALDEM. CONSERV. LIBERAL MEDIT.

PPL.

NORMATIU

IGUALITAT SEGURETAT ASSISTENCIA SEG./ASSIST.

OBJECTIUS REDISTRIBUCIÓ MANT.RENDES CAPACIT.INDIV. COMB.RECURSO

S

DESPESA

SOCIAL

ALTA ALTA BAIXA BAIXA

FINANÇAMENT IMPOSTOS CONTRIBUTIU IMPOSTOS/

TAXES

MIXT

COBERTURA

POBL.

UNIVERSAL SELECTIVA SELECTIVA UNIV./SELECT.

ACCÉS

PRESTACIONS

CIUTADANIA INSERCIÓ LAB. NECESSITATS INSER.LAB./

NECESSITATS

NIVELL

SUBSIDI

ALT ALT (CONTRIB.) BAIX BAIX (CONTRIB.)

PROVISIÓ PÚBLICA PÚBLICA/

ENTITAT SOCIAL

PÚBLICA/

MERCATS

MIXTE

PPL. ESTRA

TIFICACIÓ

IGUALITARISME REPRODUCTIU DUALISME REPROD./DUALI.

MERCAT

LABORAL

ALTA OCUPACIÓ

PÚBLICA

ESTABILITAT/

INESTABILITAT

DESREGULACIÓ ECON.INFORMAL

TAXA

DESMERC.

ELEVADA MIXTA FEBLE MITJA/FEBLE

GÈNERE FEMINITZACIÓ

TREBALL PÚBL.

FEMINITZ.

TREBALL

PARCIAL

POLARITZACIÓ

SOCIAL

FAMILIARISME

3. Objectius del Plan Concertado

Plan concertado de prestaciones básicas: Iniciativa que neix al 1988 i preten aconseguir un nivel igualitari de les prestacions basiques del SS. Així, es fi nancien els SS de les Comunitats Autonomes. Bene fi ciaris del Pla Concertat: totes les persones en estat de necessitat social.

  1. Objectius: -Garantir SS bàsics a tota la població per a què no hi hagin desigualtats. -Proporcionar Serveis de qualitat. -Constituir xarxa pública d’equipaments -Cooperació amb les cooperacions locals per a què puguin gestionar adequadament els seus SS.

4. Prestacions Bàsiques del Plan Concertado

1- informació i orientació: Valoració, derivació, integració, investgació, complementació, coordinació. 2-Ajuda a domicili, i altres suports a la unitat de convivència: SAD, servei de bugaderia, etc. 3-Allotjament alternatiu 4-Prevenció i inserció social 5-Coopereació social i foment de la solidaritat: accions per treballar de forma solidaria amb la comunitat. 6-Centres socials Bàsics de SS: també són prestacions bàsiques. (albergs, centre d’acollida, altres equipaments complementaris).

• Dret subjectiu

dret aplicable i actuable davant els tribunals en cas d’incompliment

• Dret de concurrència

subjectes a pressupost. Convocatòria pública per assignació de prioritats.

• Dret d’urgència social

És una prestació del sistema català de serveis socials (Cartera). Aquest tipus d’ajut té la fi nalitat d’atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques de subsistència.

• Indicador de la Renda de Suficiència (IRS)

La Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, va establir l'indicador de renda de su fi ciència, que ha de ser fi xat periòdicament per la Llei de pressupostos de la Generalitat. Aquest indicador serveix per valorar la situació de necessitat, per a poder tenir dret o accés a les prestacions. Per a l'exercici 2011, la Llei de pressupostos de la Generalitat fi xa el valor de l'indicador de renda de su fi ciència de Catalunya en 7.967,73 euros en còmput anual, que es corresponen amb 569,12 euros si el còmput és mensual.

• Situació de necessitat (i de necessitat d’atenció especial)

El sistema s’organitza en serveis socials bàsics i serveis socials especialitzats.

• Sistema de Serveis Socials

Està integrat pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes, i prestacions de titularitat pública i privada destinats a la cobertura de les necessitats personals bàsiques i les necessitats socials de ... les persones (art. 2.1)

• Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Primària (XSSAP)

Serveis Socials d'Atenció Primària: constitueixen el punt d'accés inmediat al SCSS, el primer d'aquest i el més proper al usuari i als àmbits familiar i social. Els SSAP es presten mitjançant equips multiprofessionals, l'àmbit d'actuació d'aquests és l'àrea bàsica de ss, zoni fi cada segons la programació de cada administració competent. Tipologia dels SSAP:

1.1 serveis bàsics d'atenció socials primària 1.2 serveis d'atenció domiciliaria a) serveis d'ajuda domiciliària b) servei de telealarma i teleassistència 1.3 serveis residencials d'estada limitada: a) servei d'acolliment resisdencial d'urgència b) servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació 1.4 serveis de menjador 1.5 serveis d'assessorament tècnic d'atenció social primària 1.6 serveis de centres oberts per a infants adolescents a) centres oberts b) pretallers

• Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública (XBSSRP)

Comprenen els Serveis Socials d'Atenció Primària i els Serveis Socials d'Atenció especialitzada.

  1. Serveis Socials d'Atenció Primària: constitueixen el punt d'accés inmediat al SCSS, el primer d'aquest i el més proper al usuari i als àmbits familiar i social. Els SSAP es presten mitjançant equips multiprofessionals, l'àmbit d'actuació d'aquests és l'àrea bàsica de ss, zoni fi cada segons la programació de cada administració competent.
  2. Serveis Socials d'Atenció especialitzada: juntament amb els equipaments corresponents, constitueixen el nivell d'actuació especí fi ca dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i rehabilitació dels dè fi cits socials de les persones pertanyents a col·lectius o egments de la població caracteritzats per la singularitat de les seves necessitats. En aquests serveis actuem mitjançant professionals especialitzats, i segons els casos, amb recursos comunitaris, diürns o residencials, o amb altres recursos que siguin adequats.

• Titulars de dret d’accés als Serveis Socials, segons la Llei 12/2007, d’

d’octubre de Serveis Socials

Comprenen els Serveis Socials d'Atenció Primària i els Serveis Socials d'Atenció especialitzada.

  1. Serveis Socials d'Atenció Primària: constitueixen el punt d'accés inmediat al SCSS, el primer d'aquest i el més proper al usuari i als àmbits familiar i social. Els SSAP es presten mitjançant equips multiprofessionals, l'àmbit d'actuació d'aquests és l'àrea bàsica de ss, zoni fi cada segons la programació de cada administració competent.
  2. Serveis Socials d'Atenció especialitzada: juntament amb els equipaments corresponents, constitueixen el nivell d'actuació especí fi ca dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i rehabilitació dels dè fi cits socials de les persones pertanyents a col·lectius o egments de la població caracteritzats per la singularitat de les seves necessitats. En aquests serveis actuem mitjançant professionals especialitzats, i segons els casos, amb recursos comunitaris, diürns o residencials, o amb altres recursos que siguin adequats.

• Quins són els Serveis Socials Bàsics i característiques generals de cadascún

(Decret 27/2003 d’Atenció Social Primària); també cal conèixer l’abast territorial, configuración equip, gestió, funcions i principis bàsics

Ámbito territorial de actuación de los Servicios Sociales de atención primaria: el Área Básica de Servicios Sociales:

  • El ABSS es la unidad territorial elemental de programación, prestación y gestión de los Servicios Sociales.
  • Cada ABSS esta formada por un municipio de mas de 20 mil habitantes o por el conjunto de municipios hasta 20 mil habitantes que se integran en una comarca.
  • Los ayuntamientos de hasta 20 mil habitantes que tengan la capacidad para prestar servicios sociales de atención primaria se pueden constituir en una área básica o prestar servicios singulares de este nivel.

Gestión: corresponde a la comarca o entes asociativos creados con la fi nalidad de poder organizarse por comarcas.

Los principios básicos de actuación de los Servicios Sociales de atención social primaria:

  • Punto de acceso mas inmediato
  • Ámbito territorial ABSS y su competencia es la administración local correspondiente
  • Atención de necesidades sociales mas inmediatas, bajo los principios de normalización, globalidad, integración, igualdad y participación.
  • Accesibilidad.

A través de la atención social primaria se llevan a cabo las funciones siguientes:

  • Información, orientación, asesoramiento, trabajo social comunitario, detección y prevención.
  • Valoraciones, intervenciones, tratamientos de soporte y seguimiento a personas, familias y grupos.
  • Propuestas de atención a persones i a los servicios de atencion social especializada.
  • Gestión de los servicios que con fi guran el primer nivel de atención
  1. Servicios de asesoramiento técnico de atención social primaria: servicios proporcionados por profesionales que ofrecen soporte y asesoramiento tecnico para el coonjunto de profesiones de los servicios sociales de atencion primaria. Tambien pueden prestar directamente servicio a familias cuando sea necesario.
  • Objetivos: proporcionar soporte y asesoramiento técnico a otros profesionales de los servicios de atención primaria, atender a personas.
  • Funciones: soporte y asesoramiento técnico.
  • Destinatarios: intervienen en aquellos casos en que los profesionales de los servicios sociales de atención primaria lo consideran conveniente.
  1. Servicios de centros abiertos para niños y adolescentes: son servicios diurnos que realizan una tarea preventiva fuera del horario escolar que dan soporte, estimulan y potencian la estructuracion y el desarrollo de la personalidad, la socializacion, la adquisicion de aprendizajes basicos y de ocio y compensa las de fi ciencias socioeducativas de las personas.
  • Objetivos: atender a los menores en situación de riesgo, compensar dé fi cits socioeducativos…
  • Funciones: acogimiento y convivencia, atención individual y en grupo…
  • Destinatarios: los usuarios no están sujetos a ninguna limitación. Como son menores de edad será necesaria la comunicación a los padres.

• Cartera de Serveis Socials (Decret 142/2010)

conjunto de prestaciones de la XSSAP. Estas son las prestaciones de servicios, económicas y tecnológicas que ofrece el Sistema Publico de Servicios Sociales y que son responsabilidad del Gobierno de la Genrealitat de Catluña y de los entes locales. El gobierno aprueba la Caretra y tiene una vigencia de cuatro años. El gobierno puede actualizarla con una frecuencia bienal (durante los primeros 6 años después de la entrada en vigor de la ley de Servicios Sociales) para facilitar una adecuación mas rápida. Los destinatarios son todas aquellas personas en situación de necesidad de atención social especial. La Cartera cuenta con los indicadores siguientes: identi fi cación de la prestación, garantía, descripción/de fi nición, objeto, funciones, tipología, población destinataria, edad, forma de la prestación, per fi l de los profesionales, estándar de calidad y criterios de acceso. En relación a las prestaciones der servicio no gratuitas, determinadas a partir del estudio de costes y la forma de fi nanciamiento del sistema de servicios sociales, además, los indicadores siguientes: coste de referencia, modulo social y copago máximo por parte de las personas usuarias del servicio.

• Prestacions que oferta la Cartera de Serveis Socials

  1. Prestaciones de servicios: Servicios Sociales básicos:
  • Servicio básico de atención social
  • SAD
  • Servicios residenciales de estada limitada (acogimiento de urgencia y personas adultas con riesgo de esclusion)
  • Tecnologías de soporte y curas (telealarma / teleasistencia).
  • Servicio de comedor social
  • Servicio de asesoramiento técnico de atencions social
  • Servicio de intervención socioeducativa no residencial para la infancia y adolescencia (centro abierto). Servicios sociales especializados:
  • Infancia, adolescencia y juventud.
  • Personas con dependencia
  • Personas mayores con dependecia o riesgo social
  • Personas con dependecia atendidad en centros sociosanitarios
  • Personas con discapacidad
  • Personas con problemática social derivada de enfermedad mental
  • Personas con drogodependencia
  • Personas afectadas por el virus VIH/SIDA
  • Cuidadores (familiares o otros cuidadores no profesionales)
  • Familias con problemática social y riesgo
  • Mujeres en situación de violencia masculina y sus hijos.
  1. Prestaciones económicas: (prestaciones garantizadas) o de derecho de concurrencia (prestaciones no garantizadas):
  • De derecho subjetivo: prestación para jóvenes extutelados, pension no contributiva por jubilación, prestaciones para atender las necesidades básicas…
  • De derecho de concurrencia: ayuda por adopción internacional, prestación ara el acogimineto residencial para la gente mayor, prestación para pisos tutelados para gente mayor, prestaciones económicas de urgencia social…
  1. Prestaciones tecnológicas: objetivos a alcanzar al fi nal de periodo 2010-2011.
  • Ayudas para la movilidad y transporte, ayudas para la autonomía personal y la comuncacion, ayudas para la supresión de barreras arquitectónicas…

• Prestacions garantides

Prestaciones garantizadas: la Administracion tiene que proveer los créditos su fi cientes ya que son de DERECHO SUBJETIVOS (exigibles cuando se cumplen los requisistos establecidos por la normativa).

• Prestacions garantides no gratuïtes (cost de referència, mòdul social,

copagament) Prestaciones no garantizadas no gratuitas (coste de referencia, modulo social y copago):

  • Modulo social: el coste de los servicios de atención personal, educativa y social que son siempre a cargo de la administración.
  • Copago: en las prestaciones de servicios no gratuitas, la personas a la que se le ha concedido la prestación social, para ser bene fi ciaria, tienen que aceptar la participación mediante el copago, en el fi nanciamiento de la prestación. La Administracion para determinar la participación de las personas usuarioas tienen en cuenta la naturaleza del servicio, el coste de referencia, la capacidad económica (nivel de renta) y el sector de la población a quien se dirige el servicio.