¡Descarga Apunts Hamlet en català y más Apuntes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity!
Hamlet
Personatges.
Rei Claudi: Un ambiciós i mentider assassí, Claudio secretament va matar al seu germà, el Rei Hamlet, per robar la seva corona i la seva reina. Mentre el Rei Hamlet dormitava al seu hort, Claudio va abocar un verí mortal a l'orella. Amb la mort de Hamlet dictaminada com accidental, Claudio va assumir el tron i es va casar precipitadament amb la Reina Gertrudis, vídua del seu germà. Conscient de la intenció de l'jove Fortimbràs de reclamar per la força a Dinamarca les terres perdudes, Claudio envia ambaixadors a Noruega amb una carta donant instruccions a l'Rei per reprimir l'avanç de el jove Fortimbràs (Príncep de Noruega). El malenconiós jove Hamlet constitueix una molèstia i un perill per a Claudio. En cartes secretes escrites a l'Rei d'Anglaterra, Claudio ordena sense èxit l'assassinat de el Príncep Hamlet. Hamlet munta l'obra "La Ratera" - una directa reconstrucció de l'assassinat de l'Rei Hamlet - per instigar la consciència culpable de Claudio. El horroritzat Rei deté l'obra i intenta pregar pel perdó. No obstant això, a causa que encara posseeix la seva corona, la seva reina, i la seva ambició, l'assassí aclaparat per sentiments de culpa sap que el seu penediment no és sincer. El Príncep Hamlet gairebé mata a Claudio mentre ell prega, però s'atura quan s'adona que la mort durant l'oració envia l'ànima de l'confessor directament a el cel. El Rei Claudio trama un pla per matar Hamlet a través d'una competència d'esgrima arreglada. Aquest esdeveniment arreglat es converteix en una massacre real. Claudio mor a mans de la seva pròpia traïció quan Hamlet el fereix amb un floret enverinat. Reina Gertrudis Transcorregut un mes de la pèrdua del seu estimat Rei Hamlet, la vídua, Reina Gertrudis, es va casar precipitadament amb el propi germà del seu difunt marit, Claudio. La deslleialtat de Gertrudis cap al Rei Hamlet i la seva incestuosa luxúria per Claudio irriten el Príncep Hamlet, fill de Gertrudis, i incita la seva necessitat de venjança. Hamlet menysprea a la seva mare i acusa les dones de febles, inconstants, i falses. Encara reprèn Gertrudis, Hamlet resol no fer mal a la seva mare. La seva pròpia consciència culpable i el judici diví són suficient càstig per trair al seu noble espòs amb el seu vil germà. Hamlet encarrega a la seva mare abstenir-se del llit incestuosa del seu oncle i li revela que ell realment es troba en completa capacitat mental. La Reina Gertrudis difon la notícia que Ofelia s'ha ofegat i ofereix una inquietant versió de testimoni presencial. Durant la competència d'esgrima arreglada, la Reina fa un brindis per la bona fortuna del seu fill. Bevent de l'calze enverinat de Claudi, ella cau a el pis morta. Poloni Un distingit noble que s'exerceix com el principal assessor de Rei. Poloni té el costum de donar llargs discursos i la seva principal activitat és l'espionatge. Pare de Ofelia i Laertes, ell està preocupat per la reputació del seu fill i la castedat de la seva filla. Poloni insta al seu fill a partir cap a París, però abans deté Laertes per fer-li una llarga llista de recomanacions paternes. El sospitós pare fins i tot instrueix el seu criat Reynaldo per espiar Laertes a París i informar sobre el comportament del seu fill. Pel que fa a Ofelia, Poloni adverteix a la seva filla que el seu jove pretendent Hamlet és de poca confiança i luxuriós. Ordena a la seva filla tractar a Hamlet fredament, desconfiar dels seus
vots d'amor, i evitar la seva companyia. Poloni tracta de persuadir el Rei que un desig insatisfet per Ofelia ha provocat la bogeria de l'au-Prince. El col·loca a la seva filla en el camí de Hamlet i s'amaga amb el Rei Claudio per espiar la seva trobada arreglat. Quan aquesta trobada resulta poc convincent, Poloni decideix espiar una conversa privada entre la mare i el fill al dormitori de la Reina Gertrudis. Poloni s'amaga darrere d'un tapís i crida quan la ira d'Hamlet posa en perill a la Reina. Pensant que l'espia és el Rei Claudi, Hamlet enfonsa la seva espasa a través d'el teló i mata Poloni. Hamlet amaga el cos de el noble senyor. Quan el cadàver és finalment trobat, és enterrat en forma secreta sense cerimònia, un deshonor que enfurisma Laertes. Laertes: Fill de Poloni. Estant a la ciutat per la recent coronació de Rei Claudi, Laertes demana permís per tornar a París. Abans de partir rumb a França, Laertes aconsella a Ofelia mantenir la seva castedat i fer cas omís de el seguici de Hamlet. Poloni dilata la partida de Laertes amb llargs consells i utilitza un espia per investigar la reputació de Laertes a París. Per venjar l'assassinat de Poloni, Laertes irromp de retorn a Dinamarca amb una xusma de rebels partidaris. EL Rei Claudio calma la seva venjança organitzant una competència d'esgrima arreglada a través de la qual l'expert espadatxí Laertes pot assassinar a Hamlet amb una espasa enverinada. La competència esportiva esdevé una massacre real. Tots dos Hamlet i Laertes són ferits mortalment per l'espasa enverinada. Ells fan la pau l'un amb l'altre i moren. Ofelia. Una casta donzella, filla de Poloni, i en qui Hamlet té interès en amors. Actuant d'acord amb l'estricte consell del seu pare, Ofèlia rebutja els poemes d'amor de Hamlet i el seu apassionat festeig. A causa de que el Príncep Hamlet és un jove luxuriós i també de la reialesa, Poloni sosté que l'amor de Hamlet per Ofelia no pot ser sincer. Tots dos Poloni i Laertes, el seu germà, li recomanen a Ofelia mantenir la seva virginitat davant les indecoroses intencions de Hamlet. Quan el príncep Hamlet embogeix, Poloni sosté que la seva bogeria és en realitat una malaltia d'amor arran de l'rebuig d'Ofèlia. Poloni i Claudio espien una trobada arreglat entre els dos ex enamorats. Acusant les dones incastas, Hamlet bojament recomana a Ofelia esdevenir una monja cèlibe. La desconsolada donzella perd la seva pròpia seny quan Hamlet assassina al seu pare i Poloni se li nega un enterrament apropiat. La trastornada donzella canta com una boja, tocant un llaüt, i distribueix flors simbòliques. Gertrudis comunica la esgarrifosa notícia que Ofelia s'ha ofegat. Penjant garlandes des d'un salze, la dement noia va caure a el riu enfonsant-se. Se sospita de suïcidi, però un sacerdot sospitós li brinda una cristiana sepultura. Hamlet i Laertes es precipiten tots dos en la seva tomba oberta, infeliços per la seva pèrdua, però disposats a lluitar entre si. Príncep Hamlet: El malenconiós jove Príncep titubeja constantment entre la venjança i el suïcidi. La malenconia de Hamlet és inicialment el resultat de l'precipitat i deslleial matrimoni de la seva mare amb Claudio, el germà del seu difunt marit. Quan el jove Hamlet s'assabenta a través d'el fantasma del seu pare que Claudio el va assassinar, el jove príncep jura venjança. Ell promet tractar durament a la seva mare, però abstenir-se de fer-li mal. Com a part de la seva complot de venjança, Hamlet fingeix haver perdut la raó. El boig príncep munta l'obra 'La Ratera' per a jutjar la culpabilitat de Claudio. El mata l'espia, Poloni, i
per veure si els francesos confirmen aquest caràcter o exposen una millor reputació. Bernat: Company de Marcelo en el lloc de guàrdia que reemplaça a Francisco a la mitjanit. Durant dues nits seguides, Bernardo i Marcelo han presenciat a l'esperit errant. Bernardo reconeix el fantasma com l'esperit de l'Rei Hamlet. Marcelo: Company de Bernardo en el lloc de guàrdia que ha estat testimoni de l'fantasma de el rei deambulant a la nit. El convida a Horaci a el torn de vigilància, amb l'esperança que l'estudiós confirmi les seves visions i sigui capaç de parlar amb l'esperit. Voltiman i Corneli: Ambaixadors als que Claudio envia a Noruega. Ells lliuren una carta a l'malaltís Rei de Noruega, que revela les accions ocultes de el jove Fortimbràs contra Dinamarca. Al seu retorn, Voltiman informa Claudio que el Rei de Noruega ha acordat reprimir els desafiaments no autoritzats del seu nebot. Voltiman informa també que Fortimbràs sol·licita un pas pacífic a través de Dinamarca per tal d'executar les seves accions contra Polònia. Enric: El enutjós cortesà que celebrés el fatal torneig d'esgrima. Hamlet menysprea Enrique i li diu a Horaci que el cortesà és un gran poca cosa lisonjero. Claudio envia a Enrique a convidar a Hamlet per al duel. Ell informa el Príncep que Claudio ha apostat una gran suma per la seva victòria sobre Laertes. Enrique actua de jutge durant el torneig i, finalment, difon la notícia que Fortimbràs ha arribat a Dinamarca, de Polònia. Dos Pallassos: Camperols enterramorts que es delecten en jocs de paraules i llenguatge ambigu. Els pallassos caven la tomba d'Ofelia i especulen que la seva mort va ser un suïcidi. Hamlet els pregunta en va sobre la identitat de l'previst ocupant de la tomba. Tirant a la sort amb cranis desenterrats, un enterramorts li lliura a Hamlet el crani de l'antic bufó de la cort, Yorick. Actors: Una companyia d'actors que Hamlet va admirar a la ciutat arriba a Dinamarca. Expulsats dels teatres per companyies noves de nens actors que recentment van adquirir popularitat, l'elenc ha recorregut a realitzar presentacions viatjant. Hamlet contracta els actors per representar l'obra 'La Ratera' davant l'audiència reial. Replicant l'assassinat de l'Rei Hamlet a mans de Claudio, l'obra mostra l'assassinat de l'Duc Gonzago a Viena pel malvat Luciano. A l'igual que Claudi, l'actor Luciano aboca verí a l'orella de l'Duc i es casa amb la seva vídua, Baptista. Tal com Hamlet ho va preveure, l'obra assetja la consciència de Claudio i convenç a Hamlet de la culpabilitat del seu oncle.
ACTES.
Acte 1 escena 1
L'obra s'obre a Dinamarca, a l'arribar la mitjanit a l'Castell de Elsingor. Horaci, un estudiós, i Marcelo, un sentinella, s'uneixen a la guàrdia nocturna de Bernat. Des del seu lloc de vigilància, Marcelo i Bernardo s'han observat dues vegades a un misteriós fantasma deambulant pels terrenys reals. Marcelo pregunta ansiosament a Bernardo si " 'l'espantós fantasma que hem vist ja en dues ocasions ...'" Acte 1, Escena 1, línia 23 s'ha aparegut novament aquesta nit. Un escèptic estudiant, Horaci va ser convidat a la guàrdia per dues raons: per verificar la història de fantasmes dels guàrdies, i per parlar amb l'esperit si es presenta per tercera vegada. Dissipant aviat els dubtes d'Horaci, el temible
fantasma ingressa vestit amb tota la seva armadura. El fantasma abillat amb el seu vestit de guerra utilitza el seu visera i porta una porra en el seu puny. Atemorits Horaci, Marcelo i Bernardo s'adonen que l'espectre en armadura s'assembla molt a el recentment desaparegut Rei Hamlet. Horaci li parla a l'esperit, però el fantasma roman en silenci. Preocupat per l'esperit errant de Rei Hamlet, Horaci adverteix als guàrdies que " 'Això pronostica alguna extraordinària mudança a la nostra nació". Acte 1, Escena 1, línia 68 Aquesta commoció, raona Horaci, ha de ser el resultat de les recents baralles amb el jove Fortimbràs de Noruega. en el passat, el Rei Fortimbràs va desafiar a l'Rei Hamlet a una batalla per territori en disputa. Els dos monarques acorden mútuament que la terra de l'perdedor seria cedida a l'guanyador. Hamlet va matar Fortimbràs i, en conseqüència, va obtenir les terres de Fortimbràs. el jove Fortimbràs amb la intenció de recuperar la terra perduda pel seu pare, ha reunit una multitud de combatents per desafiar Dinamarca. Bernat està d'acord que l'imminent atac de Fortimbràs ha de ser la causa de l'actual pertorbació. Com a prova, ell assenyala que el fantasma fa servir la mateixa armadura que portava el Rei Hamlet per derrotar el vell Fortimbràs. el fantasma torna a aparèixer de cop i volta amb la seva armadura. Horacio li demana parlar mentre els guàrdies intenten detenir-ho amb cops inútils. Quan el gall cacarea indicant l'arribada de l'alba, l'esperit en la seva armadura es retira ràpidament. Horacio sospita que el fantasma del rei trenqui el seu silenci només davant el jove Hamlet. Resol promptament explicar-li a el Príncep Hamlet de el fantasma errant del seu pare.
Acte 1 escena 2
Parlant al seu consell reunit, el Rei Claudio lamenta la recent mort de l'Rei Hamlet, el seu germà. A el mateix temps, s'alegra en el seu ràpid matrimoni amb la Reina Gertrudis, la seva cunyada que va quedar vídua. Claudio envia a Voltiman i Corneli a Noruega amb una carta instruint el Rei reprimir els avenços de el jove Fortimbràs contra Dinamarca. Laertes, visitant formalment Dinamarca per la coronació de Rei Claudi, sol·licita el permís de Claudio per tornar a França. Claudio compleix amb el desig de Laertes com un favor a Poloni, el seu altament apreciat assessor qui és també pare de Laertes. El Claudio Rei crida a el Príncep Hamlet, referint afectuosament a ell com a primer i fill. Amargo perquè el seu oncle s'ha casat amb la seva mare massa aviat després de la mort del seu veritable pare, Hamlet remuga enigmàticament, " 'Alguna cosa més que deudo i menys que amic'". Acte 1, Escena 2, línia 65 El Rei Claudio i la Reina Gertrudis estan perplexos per la malenconia de Hamlet. En la seva opinió, el Príncep Hamlet ha plorat prou al seu pare mort. El insten a desfer-se de la seva poca viril angoixa i romandre amb ells a Dinamarca, en lloc de tornar a l'escola a Wittenberg. Profundament deprimit, Hamlet anhela la seva pròpia mort, dient:
"Oh si està massa sòlida massa de carn pogués estovar-se, i liquidar dissolta en pluja de llàgrimes, o el Totpoderós no assestarà seu canó contra l'homicida de si mateix! Oh Déu, Oh Déu meu, Com de fatigat ja de tot, jutjo obertures, insípids i vans els plaers d'aquest món! ' ".
Encara que entristit per la mort del seu pare, la major causa de el patiment el Príncep Hamlet és el matrimoni deslleial de la Reina Gertrudis amb Claudi. A un mes de perdre al seu estimat espòs, la Reina Gertrudis es casa precipitadament amb Claudio, el propi germà d'el Rei Hamlet. Enutjat per la hipocresia de Gertrudis i la seva infidelitat, Hamlet
l'orella de l'dormitante Rei. Claudio va robar la corona d'el Rei Hamlet, la seva reina, i el pitjor de tot, la pau a la seva ànima. Assassinat sense tenir la possibilitat d'una confessió, el Rei Hamlet va morir sense poder desfogar la seva consciència. Ell ha ara pagar pels seus pecats terrenals no purgats cremant a les sulfuroses fosses de l'Infern. L'esperit li prega Hamlet venjar el cruel assassinat, però no fer mal a la Reina Gertrudis. La consciència culpable de la Reina Gertrudis i el judici de el Cel són suficient càstig per la seva deslleialtat. El fantasma s'allunya, suplicant a Hamlet recordar l'esperit del seu pobre pare assassinat. Hamlet resol no pensar en res més que en venjar la mort injusta d'el Rei Hamlet. El Príncep adopta una disfressa de bogeria mental. Ell actuarà com un boig per ocultar la seva sagnant motiu. Hamlet demana a Horaci i Marcelo mantenir en secret el que havia passat aquella nit. El fantasma clama, instant-los a jurar mantenir-lo en completa reserva. Obeint les comandes de l'esperit, Horaci i Marcelo prometen davant la creu de l'espasa de Hamlet que mai diran una paraula del que han vist i sentit.
Acte 2 escena 1
Curiós sobre la conducta del seu fill i el seu caràcter, Poloni encarrega al seu criat, Reynaldo, espiar Laertes. A París, Reynaldo indirectament preguntarà als francesos en relació amb el comportament de Laertes. Ofelia va apressada a la banda del seu pare, espantat pel luxuriós i embogit comportament de Hamlet. Ella li comunica que Hamlet, amb la roba desceñida, va irrompre a la seva habitació i la va agafar pel canell. Poloni pensa que Hamlet ha embogit producte de la luxúria i un amor no correspost. Decidint comunicar el mal d'Hamlet per una passió amorosa, Poloni porta a Ofelia a veure el Rei Claudi.
Acte 2 escena 2
El Rei Claudio ha enviat precipitadament per Ricardo i Guillem i els dóna la benvinguda en la seva cort. Claudio espera que Ricardo i Guillem, amics de el Príncep Hamlet, descobreixin la causa de la recent bogeria de Hamlet. Poloni entra amb dos informes: el primer es refereix a Noruega, el segon és sobre Hamlet. L'ambaixador Voltiman informa Claudio que el Rei de Noruega ha acordat reprimir les accions del seu nebot en contra de Dinamarca. Prenent avantatge de la malaltia del seu oncle, l'exaltat jove Fortimbràs encobrir les seves accions contra Dinamarca com legítims moviments contra Polònia. A el conèixer les veritables intencions de Fortimbràs, el Rei de Noruega Fortimbràs va obligar a Fortimbràs a posar fi a totes les operacions en contra de Claudio i Dinamarca. Voltiman informa finalment que Noruega sol·licita se li atorgui un pas pacífic a través de Dinamarca per tal d'arribar a Polònia. El Rei Claudio està molt satisfet. Poloni continua amb el segon tema, la bogeria de el Príncep Hamlet. L'assessor de la cort s'estén en un dilatat pròleg en el seu informe - irònicament sobre la importància de la brevetat - i la Reina Gertrudis li prega que discuteixin " 'Menys art i més assumpte'".
Poloni informa que el rebuig d'Ofelia davant el desig d'Hamlet ha causat la bogeria de l'au-Prince. L'presenta una poètica carta d'amor de Hamlet a Ofelia com evidència. Per provar més la seva teoria, Poloni suggereix que ell i el Rei observin secretament una trobada arreglat entre Hamlet i Ofèlia. El Rei Claudio i la Reina Gertrudis manifesten el seu acord amb això. Hamlet entra estranyament vestit i llegint desganadament " 'Paraules, paraules, paraules'". Notant un indici de racionalitat en el balboteig d'Hamlet, Poloni observa: " 'Encara que això sigui bogeria, però hi ha mètode en ella'". Hamlet està sorprès
i es mostra sospitós per la presència de Ricardo i Guillem a Elsingor. La desconfiança el Príncep es veu confirmada quan Guillem admet que Claudio va enviar per ells. Amb l'esperança d'animar Hamlet, Guillermo informa el Príncep que una companyia d'actors ambulants ha arribat a el castell de Elsingor per entretenir-lo. Hamlet dóna la benvinguda als actors i immediatament li demana a un actor que representi un apassionat monòleg sobre l'assassinat del rei Príam de Troia. Profundament commogut, un pla de venjança es gesta en la ment de Hamlet. El Príncep organitza que l'elenc representi una obra de teatre sobre l'infame assassinat de Gonzago la nit següent. L'obra reflectirà estretament l'assassinat de l'Rei Hamlet, i inclourà diàlegs escrits pel propi Hamlet. El Príncep espera que la reacció de Claudio a aquesta representació de traïció i aspectes massa familiars reveli la seva culpabilitat. Com Hamlet trama: " 'La representació ha de ser el llaç en què s'enredi la consciència de l'Rei'"
Acte 3 escena 1
Ricardo i Guillermo admeten davant el Rei Claudio que no han pogut detectar la causa de la bogeria de Hamlet. Ells estenen la invitació feta per Hamlet a Claudio i Gertrudis per a l'actuació d'aquesta nit. La parella reial se sent alleujada de veure a Hamlet ocupat amb un feliç passatemps. Poloni intenta demostrar que un desig insatisfet per Ofelia és la causa de la bogeria de el Príncep Hamlet. El col·loca a la seva filla en el camí de Hamlet i s'amaga amb el rei Claudio a espiar la seva trobada arreglat. Hamlet entra, ponderant pensaments suïcides per problemes en la vida i incerteses sobre la mort.
Sorprès per la inesperada vista d'Ofèlia, Hamlet es llança en una brutal condemna de el matrimoni. Denunciant a les dones infidels i als ximples marits, Hamlet bojament li aconsella a Ofelia esdevenir una monja cèlibe, cridant, "" Vés a un convent. Per què t'has d'exposar a ser mare de fills pecadors? ' Ofelia es lamenta que el seu estimat Príncep Hamlet s'hagi transformat en un brut embogit. El Rei Claudio sospita que alguna angoixa arrelada sigui la causa de l'comportament esbojarrat de Hamlet, i no el seu amor no correspost per Ofèlia. Usant l'excusa que s'han de cobrar alguns tributs endarrerits, Claudio decideix enviar a l'embogit Príncep en un reparador viatge a Anglaterra per mar. Poloni persisteix en creure que el rebuig d'Ofelia ha causat la malaltia de l'au-Prince. el suggereix a l'Rei Claudio que la Reina Gertrudis parli amb el seu fill sobre l'assumpte en privat.
Acte 3 escena 2
Hamlet adverteix als actors que no exagerin la seva pròxima actuació. El Príncep elogia Horaci per la seva honestedat i li demana observar atentament a l'Rei Claudio durant l'obra. Si Claudio sembla incomodar-durant l'escena de crim, Hamlet i Horaci tots dos sabran que l'Esperit era veraç i que Claudio és culpable. L'audiència real entra i Hamlet torna al seu estat de bogeria. L'obra, titulada "La Ratera", descriu l'assassinat de l'Duc Gonzago a Viena. Un malvat anomenat Luciano aboca verí a l'orella de Gonzago i festeja a la duquessa que es va quedar vídua, Baptista. Horroritzat, el Rei Claudio interromp abruptament la representació i surt precipitadament. Horaci i Hamlet estan convençuts de la culpabilitat de Claudio en l'assassinat de l'Rei Hamlet. Guillem li explica a Hamlet que el Rei Claudio està molt nerviós i que la Reina Gertrudis vol parlar amb ell en privat. Un músic entra amb una flauta. Continuant amb la seva actuació de bogeria, Hamlet reprèn al seu fals amic Guillermo per "tocar-lo" com ho faria amb un instrument. " 'Doncs, mira
Hamlet sobre el parador de l'cadàver, però Hamlet respon només amb enigmes i insults. El Príncep compara el traïdor Ricardo amb una esponja. Aclaparat temporalment amb el favor de Rei, Ricardo aviat serà d'esprémer, utilitzat, i abandonat completament sec.
Acte 4 escena 3
A causa de que Hamlet és un príncep popular, Claudio no pot castigar molt severament a Dinamarca per l'assassinat de Poloni. Enviant a Hamlet a Anglaterra sembla ser l'única solució per a la situació desesperada de Claudio. Embromando a l'Rei amb endevinalles, Hamlet vagament li revela la ubicació de l'cadàver ocult de Poloni. Claudio li ordena a Guillem preparar Hamlet immediatament per a una ràpida partida. Anglaterra recentment ha caigut sota el control de Dinamarca i ha de rendir tribut a l'Rei Claudi. En cartes secretes escrites a l'Rei Anglès, Claudio ordena a Anglaterra assassinar a Hamlet a la seva arribada.
Acte 4 escena 4
Segons el seu acord previ, l'exèrcit de el jove Fortimbràs travessa pacíficament Dinamarca en el seu camí a lluitar contra Polònia. Hamlet es critica a si mateix per la seva inacció. En comparació amb Fortimbràs, que promptament pren mesures contra Polònia per una trivial porció de terra, Hamlet se sent com un covard gandul. Hamlet promet no pensar en res més que venjar l'assassinat del seu pare, dient: " 'Oh a partir d'aquest moment / ¡Siguin de sang meus pensaments o no mereixin sinó baldón!'"
Acte 4 escena 5
Poloni ha estat ràpidament enterrat sense la deguda cerimònia. La seva sobtada mort a mans de l'espasa de Hamlet ha fet fallida el seny d'Ofèlia. La trastornada donzella entra, cantant com una boja i tocant un llaüt. Laertes torna fet una fúria de París. Ell ataca el castell amb una multitud de seguidors, intentant enderrocar el Rei i venjar l'assassinat del seu pare. En la seva bogeria, Ofelia distribueix flors simbòliques a el Rei, la Reina, i al seu germà. El Rei Claudio insta Laertes a calmar-se. Una vegada que conegui la veritat sobre l'assassinat de Poloni, Laertes veurà que el Rei Claudio és innocent.
Acte 4 escena 6
Dos estranys pallassos camperols caven la tomba d'Ofelia i especulen si la seva mort va ser un ofegament accidental o un suïcidi. El metge forense ha dictaminat la mort de la donzella com un accident i per tant se li permet una cristiana sepultura. Mentre els enterramorts xerren, Hamlet i Horaci deambulen al cementiri. Hamlet recull un crani desenterrat i es pregunta quin tipus de caràcter tindria alguna vegada. Hamlet pregunta als enterramorts qui va a ser enterrat, però rep enigmes en lloc de respostes. El primer pallasso excava la calavera de Yorick, l'antic bufó de Rei. Recordant amb afecte, Hamlet miri el crani i assenyala: " 'Ai, pobra Yorick, Jo el coneixia, Horaci - tenia un humor incansable, una agudesa sorprenent ...'" El seguici fúnebre entra i es reuneix al voltant de la tomba. El sacerdot es molesta amb Laertes per insinuar que la mort d'Ofelia va ser un suïcidi. Hamlet es va sorprendre el assabentar-se que la bella Ofèlia és el cadàver a ser enterrat. Laertes salta a la tomba oberta per abraçar la seva pobra germana per última vegada. Per no ser superat en el seu amor i aflicció, Hamlet salta després de Laertes i
comença una lluita. El Rei Claudio calma la ràbia de Laertes recordant el seu complot; ja s'ha organitzat la competència d'esgrima arreglada i Hamlet morirà.
Acte 4 escena 7
Horacio rep una carta d'Hamlet. El Príncep li escriu dient-li que ha estat pres presoner a bord d'un vaixell pirata. Ricardo i Guillermo romanen en el vaixell original de Hamlet, amb destinació a Anglaterra. Horaci rep ordres de lliurar diverses cartes adjuntes a l'Rei Claudio i dirigir-se immediatament a la banda de Hamlet.
Acte 5 escena 1
Laertes s'assabenta que Hamlet, no el Rei Claudi, és el responsable de la mort de Poloni. El venjatiu fill exigeix saber per què Hamlet no va ser executat per haver comès assassinat. Claudio sosté que no podia imposar-li la pena de mort perquè la Reina i el país volen molt a el jove Príncep Hamlet. A l'rebre les cartes de Hamlet, Claudi i Laertes saben que el Príncep tornarà a Elsingor a l'endemà. El Rei Claudio trama un pla que el lliurarà de la seva irritant nebot. A el mateix temps, la situació també li permetrà a Laertes una oportunitat per venjar l'assassinat de Poloni. Sabent que Laertes és un famós espadatxí, Claudio organitzarà una competència d'esgrima entre Hamlet i Laertes. El floret de Hamlet no tindrà tall, per protegir Laertes, mentre que l'espasa de Laertes estarà filosa i enverinada, per matar Hamlet. A causa de que la mort de el Príncep semblarà accidental, la Reina Gertrudis i Dinamarca mai sospitaran d'assassinat. Claudio fins i tot proposa un pla alternatiu. Si el duel arreglat sembla probable de fracassar, Claudio instarà Hamlet a beure d'un calze enverinat per refrescar-se. La Reina Gertrudis irromp amb la forta notícia que Ofelia s'ha ofegat. Grimpada en un salze per penjar garlandes de les seves branques, Ofelia caure en el corrent del riu enfonsant-se ràpidament. Com informa Gertrudis: " 'Al seu voltant es van estendre la roba, / I com una nàiade la van sostenir a la superfície durant un breu estona; ... Més no podia això prolongar molt / Fins que els vestits carregats amb el pes de la seva beguda, / arrossegar aviat a la infeliç / a una mort fangosa ' ". Tothom plora, especialment Laertes, que ha perdut ara al seu pare ia la seva germana.
Acte 5 escena 2
Hamlet li explica a Horaci de la seva traïdor viatge per mar a Anglaterra. Despertant a la nit, Hamlet deambulant per les oficines de l'capità troba una carta escrita pel Rei Claudi. Hamlet va obrir la carta i va descobrir que era una ordre en contra de la seva pròpia vida. El Rei Claudi havia ordenat a l'Rei d'Anglaterra fer que decapitin a Hamlet immediatament després de llegir l'ordre. Actuant ràpidament, Hamlet falsifica una nova carta de Claudi, que encarregava a Anglaterra executar als portadors de la carta, és a dir a Ricardo i Guillermo. Segellant la falsa missiva amb el segell oficial del seu pare, Hamlet va tornar a col·locar el seu manuscrit a les habitacions de l'capità i va escapar. Hamlet lamenta seu mal tracte cap a Laertes i reconeix que la venjança de Laertes contra ell és similar a la seva pròpia venjança contra Claudi. El molest cortesà Enrique anuncia que Claudio ha organitzat una competència d'esgrima entre el Príncep i l'expert Laertes. Envejós de l'habilitat de Laertes amb el floret i desitjós de provar-se a si mateix, Hamlet acorda competir. Horacio se sent incòmode, però el tossut Príncep ignora els seus dubtes. La competència comença amb trompetes, tambors, espases, vi, coixins i la multitud es congrega a l'escenari. Hamlet demana disculpes per equivocar-se amb Laertes
