¡Descarga Causas económicas de la Primera Guerra Mundial y su impacto en el mundo - Prof. Carbonell y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Explosió de l’imperialisme. 1876-
Cronologia: Boom 1876-1914. S’exté fins 1929-33.
1 Balanç de l’imperialisme. Costos i beneficis de l’imperi britànic? (Davis& Hinhenback)
Els costos dels imperis són enormes. Els beneficis també van ser elevats.
Beneficis que va aportar el imperi britànic. Fonamentalment diuen els autors que aquests imperis van ser un gran negoci perquè van servir per a transferir les rendes de les capes baixes cap a les elits. Redistribuir la renda cap amunt. Els imperis i totes les seves despeses les paguen la major part de la població. Els enormes guanys dels imperis van anar a parar a la minoria dirigent. (Costos a càrrec de les classes mitjanes i els beneficis es concentren el les minories dirigents). Per tant son rentables?
Resultats d’aquests imperis.
Resultats a mig terme:
- Els colonitzadors van introduir canvis en els nous països asiàtics i africans. Van invertir en aquells sectors que extreien els materials que necessitaven, productes colonials, matèries primeres. Per tant els resultats a mig terme va ser que aquests països asiàtics i africans van entrar en el mercat.
•.1Relació d’intercanvi desigual.
Els preus dels productes manufacturats dels països rics tendeixen sempre a créixer, a augmentar. Contràriament els preus dels materials agrícoles o miners dels països pobres tendeixen sempre a la davallada.
Perquè tendeixen a augmentar els productes dels països rics?
- Perquè hi ha una política que fa que es protegeixin de la davallada de preus. (Monopolis)
- Els països desenvolupats hi ha un moviment obrer organitzat, amb partits, sindicats... Aquest moviment tendeix a lluitar per a mantenir un nivell salarial que tendeixi a la alça.
- En la producció de una manufactura intervenen molts inputs, que les encareixen.
Perquè els productes primaris tendeixen a baixar?
- Contràriament, amb els països pobres que han abandonat les seves agricultures de subsistència diversificades, entren el mercat mundial a produir per als mercats mundials. Ells tindran per vendre per exemple cotó. Els productes primaris tendeixen sempre a davallar els preus progressivament, perquè la manera de ser competitius en
Causes econòmiques
- Ens trobem en una situació d’estats nació a Europa Occidental que s’han industrialitzat, que són rivals econòmics. D’aquesta rivalitat econòmica es passa a una rivalitat política. Lluita per a aconseguir més mercat i poder.
- La guerra estava preparada. Tots els països en el segle XX estaven desenvolupant les industries siderúrgiques, principalment d'armament.
- Cursa d’armaments. Cada un dels països millorava les seves tecnologies, les seves armes d’atac. Cada vegada que es millorava una arma d’atac, obligatòriament es milloraven les defenses (increment de blindatges).
- Legitimació ideològica del bel·licisme, es normalitza la guerra.
- Propaganda
- Cuses polítiques i territorials.
- Alsàcia i Lorena, principals zones de matèries primeres , molt rics en materials. Problemes territorials entre Alemanya i França, que venien de 1870, de la guerra Franco-Prussiana.
- L’imperi Austro-hungar i el Rus volen territoris pertanyents a l’imperi Turc. Principis del segle XX l'Imperi Turc, o Otomà, comença la seva dissolució. Balcans, zona abans de imperi Turc, queda lliure i molta gent ho vol. A la ciutat de Sarajevo, l’hereu d’aquest gran imperi austro-hungar (arxiduc Francesc Ferran) és assassinat (Espurna, detonant).
Qui volia aturar la guerra, no ho va aconseguir. Aquests eren els moviment anarquistes, que demanaven el desarmament universal. Les antigues sufragistes també volien aturar la guerra.
A partir d’aquí es van construint aliances. Alemanya i Austrohungria i per altre banda, EUA, Rússia, França.
2 Una nova forma bèl·lica, la guerra total
Va ser una nova forma de fer guerra. Guerra total. Tipus de guerra que afectava a tot el territori, no només als camps de batalla sinó que també afectarà a la societat civil. Tota l’economia del país es dirigeix a satisfer les necessitats de la guerra (economies de guerra). Bolquen tots els recursos
(la química, la industria metal·lúrgica i siderúrgica). Guerra molt cara.
Aquesta guerra va brutalitzar als individus.
2 El llegat de la guerra
Conseqüències demogràfiques:
- Pèrdues humanes en 4 anys van ser ferotges. Enorme mortalitat.
- Mort de tota una generació.
Conseqüències econòmiques:
- Destrucció física de part d’Europa i de capital fix (camps, ciutats, infraestructures, teixit industrial...). Aquestes pèrdues es centren a les parts centrals de Europa.
- Hi ha una contracció del producte. Els països deixen de créixer. S’observen dues coses:
- No és igual a tots els països. Mentre Europa deixa de créixer, EUA creix la seva producció i productivitat, industria i agricultura.
- Dins de la pròpia Europa, malgrat no es creixi, la guerra estimula uns sectors i restringeix d’altres. S’estimula la industria pesada, com la siderúrgia, i d'Ajut nordamericà a Europa.
L'ajut nordamericà: 1919 arriba el American Refief Administration. Ajut que fonamentalment és humanitari i de curt termini. Aliments i mantes. Amb això no n’hi va haver prou. Europa no va poder tirar endavant. Europa necessitava matèries primeres, recanvis, combustible, tecnologia... Van haver de passar moltes coses fins que el 1924 els americans fan una altre ajuda, el Plà Dawes. Enlloc d’enviar aliments, es donaran diners, préstecs, amb la condició que es compri a EUA tot allò necessari per a aixecar Europa. Als 1929 s’acaba el Plà Dawes, amb el crack del 29.
Conseqüències polítiques:
- S’acaba la guerra. Pacte de Versalles. En aquest no hi ha Rússia, ja que havia sortit abans de la guerra, pe staven en una guerra civil al seu pais. França, EUA, Anglaterra i Itàlia com a vencedors de la guerra (triple entesa), perdedors imperi austrohungar, alemanya, bulgària, imperi turc. Repercussions molt dures. - Alemanya perd territoris (Alsàcia i Lorena, Part de Prússia i Alta Silèssia) - Es confisca la marina mercant d’Alemanya
S’imposen canvis territorials a Europa i a les colònies.
- Sancions econòmiques. Alemanya haurà de pagar multes per a reparar les destruccions que ha fet.
Com es finança la guerra?
- Els països bel·ligerants van demanar préstecs del Banc Central dels pròpis països.. Els bancs centrals creen monedes i deixen diners. F 0 E 0Inflació i endeutament. (resultats molt dolents)
- Prèstecs entre els estats bel·ligerants. Sobretot els EUA presten als països aliats. Endeutament entre els estats, ademés la comissió de Reparacions (els vencedors) fitxa l’any 1921 les quantitats que ha de pagar Alemanya. 2,5 vegades el seu PIB.
Dificultats de reconstrucció financera. Els prèstecs i els deutes no responien a necessitats productives o comercials, sinó a qüestions extra econìmiques, és a dir, polítiques.
Keynes planteja que hem de fer que torni a funcionar la maquinaria d’Europa.
1 Restabliment provisional de l'equilibri social, econòmic i
polític a Europa.
Com es restableix la pau?
Equilibri molt fràgil i provisional. A primera meitat dels anys XX ens trobem amb una Europa amb dificultats de recuperació. Estaven seguint tensions polítiques. Aparició dels extremistes: nazis i espartaquistes (es radicalitzen després de la revolució bolxevic. Grups radicals i d'extrema esquerra).
A partir dels anys XX comença la reconstrucció d'Alemanya. Sembla ser que les coses comencen a estar una mica millor. Pla Dawes: comportava una renegociació dels problemes dels demés. Rebaixar el q havien d pagar els alemanys.
També s'atura la hiperinflació Alemanya. L'any 1924 es canvia la moneda alemanya, es canvia la moneda q estava desvalorada. S'anul·la l'antic marc Alemany i es crea una moneda nova. Hiperinflació queda controlada.
Feliços anys XX s'estenen x Europa. Es torna a trencar l'equilibri l'any 1929 amb el crack del 29. a NY, s'estén x tot el món i arriba a Europa al 31.
La por a la revolució bolxevic. Any 17 hi ha una revolució d'una manera radical q canvia totalment el panorama. Les classes altes temien de q la revolució bolxevic s'expandís x tot Europa. A Barcelona apareixen els socialistes, anarquistes.... es va anar expandint x tot Europa Occidental. Por
de q s'estenguessin x les idees de la rev. I el domini de les esquerres radicals.
No només s'estén x Europa, sinó tb x altres territoris com Japó. Totes les lluites socials de sindicats i partits polítics estaven encesos als anys 20 per a millorar les condicions de vida.
descomposan.
Període d'història alemanya entre 1919 i 1933. El melic del món estava a Berlin. L'any 19, l'Alemanya que va perdre la IGM, hauria de canviar. Neix la República Federal Alemanya Parlamentària i Democràtica, que redacta la seva constitució democràtica a Weimar, q defineix cm ha d ser lestat dlnou i renovat pais. Bases de l'Alemanya q hauria d'aparèixer. Friedrich Ebert va ser el president socialdemòcrata de la nova Alemanya, intenta fer un pacte social prograssista a 3 entre 3.
La rep. De Weimar, aquest intent progressista, intent de pacte social a tres, entre sindicats (esquerres, moviment obrer), l'estat (com a arbitre) i la patronal (llit empresarial i financera).
1933, quan acaba la Rep. De Weimar es quan Hitler puja al poder.
Entre mig de la República hi ha el crack del 29
el període d'entreguerres
De la Il·lustració, sorgeixen tots els liberalismes. Hi ha un indret fosc, q es tot aquell pensament q surt de la negació de la il·lustració, de la democràcia, igualtat... EL FEIXISME.
Aquestes seran les ideologies presents en el periode de Weimar. Laboratori de ideologies polítiques. Tb laboratori d'art i cultura.
Recerca de nous camins. Canvis estètics i culturals. No només es crea un nou concepte d'arquitectura, sinó tb d literatura (innovació): -evocació d'un món aristocràtic i elegant q s'havia perdut. -crítica corrosiva al món q emergia.
També innovació de la ciència: Freud i l'inconscient. Els somnis... estats totalment q mai ningu havia pensat. Albert Einsten i la teoria de la relativitat. Trenca amb els paradigmes de la física. Nous camins en tots els aspectes.
TEMA 5: LA REVOLUCIÓ RUSSA I LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ
SOVIÈTICA
Introducció:
Territori: L'Imperi Rus abans de 1462-1917 era immens. Un ampli territori ple de recursos naturals ( petroli, minerals, gas, etc.)
Pq sobreviu la Revolució Russa al 1917?
-1era resposta: “ La rev. Bolxevic era l'única proposta q podia mantenir la unitat multinacional de l'antic imperi”. E. Hobsbawm.. Fa q les nacionalitats q estan a sota estiguin controlades: desenvolupa un estat potent, a sota el seu perímetre.
-2na resposta: “ a l'est l'estat ho és tot i la societat civil res. A l'oest la societat civil ho és tot i l'estat res”. A. Gramsci. Vol dir q a occident hi havia una societat civil activa, organitzada, i x tant, hi havien partits polítics, control. Però a l'est estan canviant un estat fort x una altre forma d'estat: el Soviètic.
constitució d'un exèrcit alternatiu, anomenat "exèrcit blanc", per fer front al "exèrcit roig" de Trotski. Els revolucionaris volien acabar amb el poder dels bolxevics i estaven recolzats pels aliats de Rússia durant la Primera Guerra Mundial, ja que es consideraven perjudicats pel cessament
de les hostilitats en el front oriental i, a més, temien una expansió de les revoltes a seus països.
1 De la Nova Economia Política (N.E.P.) a la fi de “la
revolució”
- La Nova Economia Política (NEP) 1921-1927: La pagesia vol q la terra q treballava sigui seva, però els bolxevics es van apropiar dels ramats, collites, bestiar i de les terres. Acaba aquesta guerra civil, s'inicia una etapa de la NEP a la Unió Soviètica. És una etapa q cronològicament avarca des de el final de la guerra civil fins l'inici del model estalinista de creixement. Objectius: -Reconstruir l'economia d'una nova Rússia q sortia de la misèria, d'una revolució i de la guerra civil. -Aconseguir el suport de la pagesia. Refer l'aliança amb els pagesos. - La NEP: dirigida x Lenin, l'any 1924 mor Lenin. Va consistir en desenvolupar una economia mixta q es la q tindrà lloc a l'Europa dels 45. Torna la propietat privada d les explotacions pageses als camperols, xtant, els pagesos van ser propietaris absoluts. Basada en privatitzar sectors com l'agrícola, sectors vinculats a la petita i mitjana manufactura i al petit comerç. I mantenir com a propietat de l'Estat dels grans centres siderúrgics, metal·lúrgics, vinculades a l'industria pesada, extensió de petroli, centrals elèctriques, etc. Per tant, amb la NEP la privatització estatal es redueix i creix el mercat. - Resultats: es recuperen els nivells de riquesa i creixement econòmic abans de la IGM i la guerra civil. (objectius complerts). La economia Russa es va liberalitzar una mica, però es va restringir la llibertat política, es va mantenir el partit únic.
24 Lenin mor. Per on segueix la revolució?Hi haurà dos candidats a
succeir-lo:
**- Trotski
A partir de 1927, Stalin passa a ser la màxima autoritat. Stalin volia eliminar a Trotski de la revolució fins a tal punt, que el va eliminar de les fotos.
Trotski va exiliar-se a Mèxic per fugir de Stalin, però Stalin no es va rendir, va fer matar a Trotski a mans de Ramon Mercader.
S’inicia la dictadura de Estanilisme.
- Un sistema totalitari, amb igualtats, cosa que no va portar mai a terme.
- Gran creixement de industrialització.
- Stalin governarà de forma dictatorial. Perseguirà, empresonarà i inclús matarà a tot aquell que s’oposi a la seva política. Gent inclús del propi del partit comunista PCUS.
- Crea els Gulags, camps de concentració i treball per a tot aquell que s’oposi a Stalin. Centenars de soviètics seràn empresonats als Gulags.
- El regim de Stalin, premiarà als més treballadors. STAJANOVISME.
Lenin una vegada que arriba al poder decideix realitzar una sèrie d'obres, destinades a reprimir els opositors i modernitzar Rússia. Entre les principals obres de Lenin es troben: la creació de l'exèrcit vermell que era dirigit per Trotski amb el qual es perseguia als tsaristes; la creació de "la txeca" que era la policia secreta destinada a perseguir als opositors del govern de Lenin; signa el tractat de Brest-Litovsk amb la república alemanya, el qual establia que Rússia es retirava de la primera guerra mundial, però perdia els territoris de Finlàndia i Ucraïna; decreta la col·lectivització de totes les terres russes, la qual cosa consistia a confiscar hisendes les quals passaven a mans estatals, les que al seu torn les separaven en petites parcel•les i les lliuraven als pagesos; també crea la NEP o nova política econòmica que consistia a industrialitzar el país a través de l'estat; i dicta la primera constitució el 1925, la qual crea la unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. És en aquest punt quan es comença a ocupar a Rússia el sistema Comunista. Lenin es manté en el govern fins a l'any 1924 quan emmalalteix greument el que provoca la seva mort.
TEMA 6. EL CRACK DEL 29
Abans del crack, EUA estaven convençuts de la seva prosperitat. Havien passat uns anys molt bons (feliços anys 20) desprès de la primera Guerra mundial, període de creixement i prosperitat.
President Calwin “Ninguno de los congresos hasta ahora reunidos tuvieron ante si una prespectiva tan favorable” 1928
1 La gran depressió
El que defineix la gran despressió són les tres variables: preu, ocupació i PIB. Del 29 al 33 aquestes variables canvien, van caient notablement. Fins al 33, que comencen a pujar.
La sortida definitiva de la crisi serà la IIGM, on es canvia el sistema econòmic mundial. La gran depressió té algunes causes de fons, i espurnes que van fer-ho detonar tot.
