¡Descarga Hormonas Vegetales: Gibberellinas, Citokininas, Etileno, ABA, Poliaminas y Auxinas - Prof. y más Apuntes en PDF de Fisiología de las Plantas solo en Docsity!
GIBEREL·LINES
Descobertes a Xina en l’arròs.
- Creixement tiges
- Inducció de la floració
- Sortida de dormició (quan estructures tendres poden ser danyades, s’adormen i es mantenen amb una activitat mínima basal que anomenem dormició)
- (^) Participació activa en el creixement del fruit (auxines tmb)
- Partenocàrpia (desenvolupen fruits sense que aquests continguin llavors). És important actualment per al consum de síndries sense pinyols, raïm... (auxines tmb ajuden)
- Inhibició de la vernalització (cúmul d’hores de fred)
- Inhibició senescència (si baixa el nivell de gibberel·lina, sí que envellirà l’estructura) Les coneixem com a Gas amb la s un número per l’ordre en que s’han descobert. La més coneguda, és la GA3. Procés de síntesi molt bioquímica, de manera que massa complicat.
CITOQUININES Transport pel xilema però no com a forma lliure, sempre amb un sucre, en alguns casos com a ribòcit.
- Estimula divisió cel·lular
- Estimula el creixement de les fulles
- Inhibeix la dominància apical i afavoreix l’estructura d’escombra
- Inhibeix la senescència estimulant els gens que retarden la senescència. (retarda la degradació de la clorofil·la)
- Mobilització de nutrients
- Germinació de llavors
ETILÈ Estructura d’hidrocarbur, però a Tº ambient, estat gasós, pel que el transport és purament per difusió. Ordre de fins a 100ml/g*h En funció del procés i les condicions, l’etilè (sintetitzat a l’arrel) fa un efecte o altre. És un gas, pel que l’efecte de l’etilè és a la part aèria i fins i tot a plantes veïnes!
- Indueix la floració només en algunes plantes
- (^) Epinàstia de les fulles (les fulles DECAUEN de manera que poden disminuir la radiació solar que rep i disminuir la pèrdua d’aigua o la pujada de Tº)
- Participen en la formació d’una estructura de garfi en la gemma apical.
- Indueix la senescència
- Indueix la maduració del fruit
- Abscisió de fulles i fruits (forma la capa d’abscisió)
- (^) Forma arrels adventícies.
- Promou la seva pròpia síntesi (un fruit entra en maduració secretant etilè i fent madurar altres fruits) Auxines arrels primàries i etilè arrels secundàries (adventícies)
ABA (Àc. abscísic) Té transport de llarga distància (xilema i floema) així com també transport polar pe`ro poca importància.
- Inhibeix el creixement
- Estimula la dormició de gemmes
- (^) Inhibeix la formació de llavors
- Indueix la senescència
- Participa en tropismes (moviments durant el creixement de les plantes)
- Participa en l’abscisió però no n’és el responsable
- Regula l’obertura dels estomes.
- (^) Participa en la relació entre la part aèria i l’arrel, especialment a nivell de dèficit hídric.
Les AUXINES tenen un transport polar (dirigit). Transport quimiosmòtic d’auxines, que diu que AIAH el trobem dissociat (AIA+H+) de manera no pot travessar membranes, pel què per cotransport, entren tmb dos protons H. De manera que dins la cèl·lula s’acumulen protons i AIA-, donat que el AIAH no dissociat si que difon la membrana, i un cop dins és dissociat, de manera que a la part més alta de la cèl·lula, es troba l’AUX1 i a la part baixa el PIN1. El transport de l’AUX es fa mitjançant els canals d’entrada i de sortida del AIA. A la cèl·lula els protons es tornen a fer fora, acidificant la paret de la cèl·lula, debilitant-la i permetent el creixement de la cèl·lula.
De qualsevol part de la plata cap a la base, transport basipètal.
Poliamines (cadenes carbonatades)
- (^) Estimulen la div. cel·lular i la formaci´ode tubercles
- Desenvol. de flors
- Minimitza estrès hídric
- endarrereixen la senescència
- Policatiòniques (poc mòbils)
Això havia de ser per un agent lector de la llum. Segurament un PIGMENT. PIGMENTS informen dels canvis de l’entorn:
- direcció espaial, intensitat, durada, periodicitat...
- Tipus de dia (clar, fosc, núvols, pluja...)
FITOCROM: pigment receptor de llum vermella que presenta dues formes convertibles entre elles segons la llum que absorbeixin
Dímer de naturalesa proteica amb un grup cromòfor i una zona d’unió i transducció de senyal. Les dues formes presenten un equilibri en la fotoresposta. Fotoequilibri= Pfr/Pr + Pfr Paradoxa del fitocrom: la fotoresposta esperada segons les mesures espectromètriques que corresponen
TIPUS FITOCROMS A: Present en força concentració. Abundant en foscor i degradat a la llum.
B: Baixa concentració. Primera forma que es va conèixer. Estable a la llum i regula la reversibilitat. Mostra temps curts i baixa energia. C/D/E: no se’n coneixen les funcions. DNARNAmPv* (Precursor de Pr)PrPfrFotoresposta
RESPOSTES FITOCROM A: Actua en presència de molt allum. Sensible a R i RLL NO és reversible. Fotolàbil.
- Estímul germinació llavors
- inducció floral
- (^) Inhib. elongació hipocòtil
- Responsable respostes High Irradiance Response RESPOSTES FITOCROM B: sensible a R i RLL, reversible.
- estímul germinació llavors.
- Expansió cotiledons
- (^) Desenvol. dels cloroplasts
- Responsable de les respostes End of Day Response (gira-sols)
- Responsable de les respostes de baixa energia i temps curt
roig llunyàroigDegradaci ó
Exemple: en la germ. de llavors intervenen tots dos. EN estar enterrada la llavor es dispara la síntesi de PhyA (foscor) i la germinació. EN sortir a l’exterior, a la llum, es degrada Phy A i serà el Phy B el responsable del desplegament de l’aparell fotosintètic (juntament amb la dism. de l’etilè). Multitud de processos fisiològics estan regulats per la llum, sobretot a nivell de la transcripció de gens de síntesi.
regulacions fitocrom Regula la maquinària genètica a nivell dels gens totals de la planta: sigui sobre la transcripció de gens, com a nivell de reprimir la resposta. Responsable de censar la qualitat de llum i se’l coneix com a “ull de les plantes”. Present en la lectura de les hores de llum i de foscor (fotoperiodisme) i a les lectures d’inici i final de dia. Durant el dia, R/RLL = 1/1 fotoequilibri 0,65 || Crepuscle: Rbaix RLLalt Fotoequilibri de 0,
CRIPTOCROM i FITOTROPINES: fotoreceptors de llum blava I uv-a. Regula diferents accions de les criptògames. Difícil d’estudiar degut a les interaccions amb el fitocrom. No reversible. Dos models Criptocrom, 1 i 2., diferents en el giup cromòfor, de manera que un absorbeix a 380nm i l’altre a 450.
Accions d’aquests fotoreceptors
- Morfogènesi de colroplasts i regulació dai
