¡Descarga Apunts Ideologies y más Ejercicios en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
TEMA 1. ELS CONCEPTES D’IDEOLOGIA POLÍTICA, FILOSOFIA POLÍTICA I
TEORIA POLÍTICA
■ Filosofia política La filosofia política és la reflexió conceptual i abstracta que busca el “ deber ser ” i els fonaments ètics i valors morals de lo polític. Es basa en l’anàlisi de tres aspectes:
- La millor de govern i el poder polític
- La determinació de la categoria de lo polític i sobre la separació entre la política i la moral
- La metodologia de la ciència política, és a dir, l’anàlisi i la crítica dels conceptes més bàsics del discurs polític
■ Teoria política La teoria política és l’estudi dels conceptes des d’un punt de vista pràctic, que provenen des de l’esfera de lo normatiu (de la filosofia política). Amb la teoria política es rep quina és la filosofia política. Les funcions de la teoria política són:
- Discriminar, ordenar, classificar, ubicar les filosofies polítiques
- (^) Establir connexions entre les teories polítiques
- Establir criteris de demarcació
■ Ideologia política La ideologia política és un conjunt de construccions mentals amb diferents graus de racionalització que plantegen una visió global de la realitat i la societat. És un conjunt d’idees, aptitud, preferències i propostes amb contingut polític i relacionades entre sí (ex. Si una persona està a favor d’abaixar l’impost de successions, també s’espera que estigui a favor d’abaixar l’IRPF ). Les ideologies tenen 4 funcions:
- Instrument cognitiu: ens ajuda a entendre i interpretar la realitat
- Guia per a l’acció política, acció social
- Aporta legitimitat, o la fa perdre
- Agent socialitzador Hi ha dos formes d’entendre el concepte d’”ideologia” política:
- Com una cosmovisió : visió general del món, de l’individu i de la civilització
- Com una falsa consciència (Marx): una imatge construïda, falsejada fruit de la superestructura. Marx sospita que aquesta falsa consciència està directament relacionada amb la mobilització política, amb la presa de consciència.
Com s’investiga en Teoria Política? S’analitza objectivament els conceptes, per tan, l’objecte d’estudi és això, les idees, els conceptes amb contingut polític, que proven d’autors, filòsofs, pensadors, etc. Es pot investigar la teoria política a partir de 2 recursos: ■ Textualisme – Contextualisme :
- Textualisme : se centra en el contingut de les aportacions dels diferents autors, és a dir, el text en sí. I comparar-los, també, amb altres autors. (Ex. Idea de llibertat de Hobbes, Locke, Kant, etc.)
- Contextualisme : estudi dels textos i les idees prenent com a punt de partida la variable cronològica i de context històric. Saber integrar i interpretar el què diu un autor amb el seu context històric, per què diu el què diu.
■ El tipus ideal de Weber És la principal eina. L’objectiu del tipus ideal és establir una comprensió objectiva de la realitat social, econòmica, cultural, etc. amb la intenció de permetre una conceptualització d’allò què és abstracte. La industrialització, la modernització, el capitalisme, tots són conceptes ideals. Permet elaborar una teoria social i política per aportar distincions, eines per classificar i comprendre.
TEMA 2. LES IDEOLOGIES POLÍTIQUES A OCCIDENT
- Il·lustració La Il·lustració va ser un ampli moviment intel·lectual europeu que abasta des de finals del segle XVII i tot el segle XVIII. L’esperit il·lustrador es va contagiar a tots els sectors i inspirà els canvis polítics que desembocaren en la Revolució Francesa (1789). Té els seus orígens en l’humanisme grecoromà, i les seves influències provenen de la filosofia de l’home renaixentista, de la ciència moderna iniciada per Bacon , Copèrnic , Galileu i Descartes , i pel debilitament de l’autoritat de l’església catòlica a causa de la reforma protestant.
Jo tinc una filosofia política determinada (idea de justícia, paper de l’Estat, paper de la societat, paper de l’individu, autoritat, idea d’igualtat, idea de llibertat, etc.). A partir d’aquesta apareix la meva teoria política (Estat de Dret, monarquia o república, lliuremercantilisme, intervencionisme, estat laic, etc.). I tot plegat, s’engloba en la meva ideologia política , què és la meva visió general del món (liberal conservador, progressista, comunista, neoliberal, socialista, etc.).
justícia social i benestar com a responsabilitat de l’Estat, que ha d’estar al servei de la comunitat. A finals del segle XX , el liberalisme posa èmfasis a un Estat menor i més descentralitzat, en una societat oberta i participativa, en la democratització de la vida social i en els drets dels individus i el pluralisme.
- Socialisme El socialisme apareix a Europa vinculat a les propostes de reforma social d’ Owen i Saint- Simon. La idea sorgeix com a reacció a dos experiències històriques: la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. El socialisme neix en l’època revolucionaria, entre 1789 i 1799, i és així doncs, producte directe de la Revolució Francesa i, per tant, hereu directe de l’esperit racionalista i democràtic de la Il·lustració. És però, la Revolució Industrial , la que suposa la ruptura amb l’Antic Règim. Amb la industrialització, neix una nova classes social, la classe obrera, que ha d’acceptar unes condicions de treball mai vistes. El socialisme expressa, en un primer moment, la resistència a la proletarització, però després expressa l’aspiració a un nou ordre social com a base per a la realització d’una futura societat més igualitària i lliure.
Podem distingir 4 etapes del socialisme: ■ 1830 – 1864 : etapa fundacional del socialisme, que gira entorn a la revolució fracassada de 1848, i que es caracteritza per ser una idea a la recerca d’una classe encara en formació, el proletariat. ■ 1864 – 1914 : és l’etapa de gran consolidació social del marxisme a tota Europa i Rússia (excepte a França, Itàlia i Espanya, que predomina l’anarquisme). La consciència nacional és molt més forta que la consciència de classe. És també l’etapa en la que sorgeixen els primers idearis socialistes contraris al marxisme. ■ 1914 – 1945 : el socialisme democràtic adquireix perfil propi en oposició al marxisme-leninisme, i la creació de la Internacional Comunista suposa la definitiva separació del socialisme en 2 blocs irreconciliables. ■ 1945 – 1989 : el socialisme democràtic, completament desmarxitat, es consolida com una de les principals forces polítiques de l’Europa Occidental. Assumeix plenament l’economia de mercat i la democràcia parlamentària, i no
aspira a un ordre socioeconòmic diferent al ja establert, sinó a una constant lluita per la llibertat i la justícia.
- Comunisme El comunisme pot ser interpretat de dos maneres diferents:
- La utopia marxista Marx diu que es poden classificar les societats segons un determinat tipus d’accés a la propietat. L’accés a la propietat ens dóna la clau del funcionament de la societat i, actuant sobre aquest accés a la propietat, es pot transformar per complet una societat. L’emancipació de la societat serà només possible quan prevalgui un determinat tipus de propietat. El comunisme seria, doncs, l’organització socioeconòmica caracteritzada pel fet de que cap dels seus membres difereix en lo que posseeix. El comunisme primitiu estava caracteritzat per la no existència de propietat privada (abolició negativa de la propietat privada), però el comunisme proposat per Marx estaria caracteritzat per la igualtat d’accés a la propietat dels individus (abolició positiva de la propietat privada).
- Règims comunistes Aquesta segona interpretació es refereix al moviment dirigit a la realització de la utopia marxista. Al principi, la realització de l’ideal comunista va ser una tasca patrocinada per la II Internacional Socialista, però l’acostament d’aquesta cap a posicions socialdemòcrates, va suposar la escissió de la III Internacional al 1919. La III Internacional , que va ser creada sota el patrocini dels revolucionaris bolxevics, va emfatitzar en el seu compromís amb el programa utòpic marxista. Així doncs, comunistes han sigut, per extensió, tots aquells règims i països que, d’una forma o altra i sota diverses circumstàncies, han establert connexió amb els revolucionaris bolxevics i amb els postulats de la seva ideologia. De manera general, els trets generals d’aquests règims serien la implantació d’un partit únic comunista, l’expropiació de la propietat privada i la industrialització massiva.
- Anarquisme L’ anarquisme no és ben bé una corrent o un moviment perfectament delimitat, sinó una actitud o aspiració favorable a la construcció d’una societat en la que tota l’autoritat i la coacció siguin reemplaçades per associacions humanes de tipus voluntari. Podem trobar antecedents de l’anarquisme en l’Antiga Grècia i en les comunitats medievals, però ha estat
- Feixisme El feixisme és una ideologia, moviments, partits i règims polítics de fenomen mundial, però al ser fonamentalment nacionalista va incorporar elements distintius de cada país. És un moviment ultranacionalista, anti-internacionalista, antiliberal, antiparlamentari, antimarxista, anticonservador, anti-individualista i voluntarista. Propugna una integració nacional que superi la lluita de classes reformant la societat. Té una retòrica, simbolisme, litúrgia i estil propis, juntament amb una nova forma d’organització: milícies de partit uniformades, ús de la violència i mobilització de masses. Instaura règims de partit únic i la personalització del comandament d’un líder carismàtic. Destaca l’èmfasi en l’acció, xovinisme masculí, retòrica de l’heroisme, glorificació de la guerra i polítiques agressives i imperialistes.
El feixisme neix com un moviment tardà que competeix amb el conservadorisme, el liberalisme, el republicanisme democràtic radical, el clericalisme i el socialisme. La base social, la composició de la seva militància i electorat, varia en cada país, però coincideixen en què és un fenomen generacional, amb èxit entre els joves, estudiants i els veterans de guerra.
- Pacifisme El pacifisme consisteix en aquelles idees, actituds i moviments que rebutgen l’ús de la violència i de la guerra en qualsevol circumstància. Se centra en les causes socials de la guerra i denuncia el servei militar. Es funda en la interdependència entre mitjans i fins polítics, que exigeix renunciar a la violència (inclús per imposar la pau) i qüestiona el dret a la guerra justa. Considera legítim l’ús de la força no violenta en defensa de la pau i la seva principal estratègia és la desobediència civil. Les idees i organitzacions pacifistes van experimentar un gran auge després de la Segona Guerra Mundial.
- Ecologisme L’ ecologisme és un fenomen infinitament múltiple i polifacètic, es pot entendre como una disciplina científica, moviment social, ideologia, teoria, orientació, etc. Les seves causes principals són: crisi del món modern, harmonia amb la naturalesa, creixement sostenible, reestructuració del sistema, etc.
Cal recordar l’esquema de Colby , en el que defineix 3 tipus de societat:
- Ecologia profunda : proposa abans que res, l’harmonia amb la naturalesa i l’abandonament del creixement econòmic.
- Ecodesenvolupament : busca la manera de conciliar el desenvolupament econòmic i social amb la salvaguarda del patrimoni natural.
- Economisme pur : confiant amb la capacitat infinita dels recursos naturals, considera la necessita de minimitzar les exigències ecològiques i privilegiar abans que res el creixement econòmic.
- Feminisme El feminisme és un moviment social d’ampli abast, una corrent política i social a favor de la igualtat entre dones i homes. Des del punt de vista ideològic, es poden distingir 2 corrents del feminisme: ■ Feminisme de la igualtat : vinculat als moviments polítics d’esquerra i la lluita contra el sistema capitalista ■ Feminisme de la diferència : senyala a l’organització familiar como el nucli bàsic de la desigualtat.
TEMA 3. CONTEXTUALITZACIÓ HISTORICOPOLÍTICA: SEGLES XIX i XX Els segles XIX i XX a Espanya, on es discuteix sobre la concepció del poder i l’articulació de l’Estat, es poden resumir en 3 etapes:
- 1808-1873 : debat sobre la construcció de l’Estat liberal o no (la forma de poder). Des de la Carta Atorgada fins a la Primera República
- 1874-1936 : hi ha una discussió sobre la democratització de l’Estat (l’estructura del poder). Es basa en la discussió sobre la sobirania i sobre el sufragi.
- 1939-avui : el debat social pivota en dos cultures polítiques, el model de la contrarevolució (que guanya la Guerra Civil) i el model de les forces progressistes que reclamen drets socials.
TEMA 4. LA IL·LUSTRACIÓ, EL LIBERALISME I ELS MOVIMENTS CONTRAREVOLUCIONARIS
- La Il·lustració Al 1808, arriba a Espanya la Carta Atorgada de José Bonaparte. En aquesta es recullen les idees de la Revolució francesa. El problema de la Carta Atorgada és que és una norma
- Disseny institucional unicameral. Jovellanos vol unes Corts bicamerals com les del Regne Unit, perquè la càmera baixa sigui per al poble i la càmera alta per la noblesa. però al final són unicamerals
- Divisió de poders: hi ha d’haver una divisió de poders per a que les Corts puguin controlar els abusos per part del Rei.
- Llibertat d’impremta/llibertat d’expressió: però amb compte perquè desconfia de la manipulació.
- Sobirania compartida entre nació i Rei. El pacte contractual ve des del poble, no des de l’individu.
- Desconfiança envers el sistema democràtic: l’individu és important però ho són més els col·lectius que conformen la societat. Les Corts han de respectar aquests col·lectius. La desconfiança ve per l’advertència de que no succeeixi lo mateix que a França, el trencament de la pau social.
- (^) El primer liberalisme i el liberalisme constituent El context del primer liberalisme espanyol data de 1808: la Constitució de Cádiz és el triomf de les idees liberals en el projecte polític espanyol. La idea és que Espanya era un conjunt d’homes lliures i s’ha de dotar d’un sistema que permeti lluitar contra la tirania exterior i el despotisme interior.
Valentín Forondo Va ser un il·lustrat liberal que va estar present en el debat de la Constitució 1812. Va ser un defensor de la idea d’Espanya com un contracte nacional entre ciutadans. Volia una Constitució que pivotés sobre 4 drets bàsics: la seguretat personal, la propietat privada, la llibertat d’expressió i la llibertat de comerç. No volia que la Constitució fos catòlica, però ho va ser. Reivindicava la igualtat de drets com a l’eliminació dels privilegis. Recupera el concepte de sobirania popular, però proposa una cosobirania compartida amb el Rei.
José Cangas Argüelles Al·legava que Espanya no necessitava més models històrics, sinó que el que necessitava era que els drets de llibertat, igualtat i propietat privada, fossin reconeguts com a drets naturals. La relació Nació-societat ha de ser un pacte entre iguals. La llei és la expressió de la voluntat popular i la nació necessita representants que canalitzin aquesta voluntat general.
Agustín de Argüelles És el pare de la Constitució de Cádiz. Defensa la llibertat d’impremta perquè al·lega que si un home és capaç de pensar, ha de ser lliure per expressar-ho. Per ell, és important il·lustrar al poble perquè el poble té un gran potencial. La Constitució:
- Defineix que la Constitució a de ser un pacte entre progressistes i antireformistes, perquè són els sectors que han fet fora al francès d’Espanya: els progressistes han de fer l’esforç d’oblidar-se de França perquè França és l’invasor; i els antireformistes s’ha d’esforçar per modernitzar la societat.
- Ha de consagrar el principi de la divisió de poders per acabar amb el despotisme del Rei: - Legislatiu: Corts i Rei - Executiu: Rei - Judicial: Tribunals
- Les Corts han de ser unicamerals perquè si la càmera baixa representa al poble liberal i la càmera alta representa a la noblesa absolutista, això suposaria una paràlisi institucional
- Les funcions del Rei són:
- Iniciativa legislativa
- Inaugurar i clausurar les sessions
- No assistir a les deliberacions
- No pot suspendre ni dissoldre les sessions
- Aposta per la transparència política, fent que la discussió política sigui pública i que el poble hi pugui participar
- Sobirania nacional
- Les funcions de les Corts són:
La intel·ligència s’ha de formar, així doncs, no tothom està preparat per governar perquè no tothom és intel·ligent.
Tres idees principals:
- Té pànic a la revolució perquè la Il·lustració desobeeix a Déu i això no pot ser.
- Catolicisme com a ciència de l’ordre.
- Legitima la dictadura com a sistema política perquè és la millor manera de garantir l’ordre. Mescla les idees de De Maistre, que diu que el parlamentarisme no porta a cap lloc; i Karl Smith que diu que la dictadura cura la malaltia social de la Il·lustració.
Jaume Balmes Entén que hi hauria d’haver un pacte entre tradicionalistes i modernistes, és a dir, agafar el millor de cadascun per salvar la tradició i evitar el socialisme. Critica les conseqüències de la Il·lustració però accepta alguns pilars del liberalisme com la propietat privada. Entén que és necessari un pacte entre la vella societat i la nova societat i canviar el sistema polític en sentit tradicionalista: sistema bicameral, monarquia, sufragi censatari, etc. Per argumentar que no tot és tradició, aposta per la sanitat, educació, serveis socials, etc.
TEMA 5. EL LIBERALISME CONSERVADOR, EL LIBERALISME
PROGRESSISTA I EL REPUBLICANISME
5.1. El liberalisme conservador i el liberalisme progressista
Cánovas del Castillo És el referent del liberalisme espanyol i intel·lectual de la Restauració borbònica. Actual referent del Partit Popular.
El seu principal objectiu és la superació de l’Antic Règim perquè és liberal conservador. S’ha de construir un sistema polític que permeti la transició de l’Antic Règim cap a una societat burgesa. És l’artífex del sistema polític de la restauració i del turnisme polític, que és una falsa democràcia en la que l’estabilitat està per sobre de la sobirania popular. El turnisme l’idea per posar fi als successius pronunciaments de la primer meitat dels segle XIX i, així, garantir l’estabilitat. El va proposar par imitar el model anglès del bipartidisme. La Constitució és una eina d’estabilitat que preserva la llibertat i la igualtat com a valors principals. Aquest debat, però, dividirà als liberals: els liberals conservadors entenen que la llibertat i la igualtat són valors que són impossibles que vagin junts; els liberals progressistes creuen que sí. Cánovas, però, és liberal conservador.
Pensament polític:
- Propietat privada : és el dret més important de tots, s’ha de garantir la propietat privada per sobre de la igualtat; i l’Estat neix per a protegir-la.
- (^) Estat : és el guardià de la propietat privada. No vol un Estat social, sinó jeràrquic.
- Sufragi censatari : perquè no tothom està preparat per al poder. Ha d’haver-hi una minoria intel·ligent que governi.
- Monarquia hereditària constitucional : el pacte entre el Rei i les Corts garanteix l’estabilitat i la sobirania ha de ser compartida. No ha de ser monarquia absoluta perquè s’ha de protegir la propietat privada del Leviatán (Rei).
- Catolicisme polític : l’Església és l’antídot contra el comunisme perquè uneix al poble i evita la divisió de la societat. El catolicisme és una de les columnes del poder perquè tan la raó com la monarquia hereditària, provenen de Déu.
- Autoritat : és necessària l’autoritat per garantir el dret fonamental que és la propietat privada, l’anarquisme i el comunisme no garanteixen l’autoritat ni la propietat privada.
- Qüestió social : l’Estat no ha de buscar la igualtat dels ciutadans perquè la desigualtat és natural. Creu en la caritat cristiana però l’Església no pot ocupar-se de tot, així creu en el model paternalista de Bismark, “pals i pastanagues”: tenir cura del poble perquè no es revoltin i ens prenguin la propietat privada. Intervenir com a mètode pal·liatiu perquè la gent no es revolti, es carregui l’Estat i ens prenguin la propietat privada.
- Legislació social: la igualtat de la societat s’aconseguirà amb el repartiment igual de la riquesa o amb la reformar agrària. Proposa la recuperació dels drets socials mitjançant una forta intervenció de l’Estat en economia.
- Govern local: dóna molta importància als ajuntaments i al poder local perquè és al institució més pròxima al ciutadà.
- Sufragi: és partidari del sufragi universal però no femení perquè encara és massa aviat per això
Ortega i Gasset És més filòsof que polític. La seva preocupació és la construcció d’un nou model, una alternativa a la Restauració de Cánovas i proposa la formació d’un veritable partit liberal Pensament polític:
- Idea de societat: l’individu aïllat no és res. El grup té com a objectiu la construcció d’una societat basada en els principis de: liberalisme per a lo econòmic, i nacionalisme per a lo social. La societat ha de participar a la lluita, al joc polític. L’individu ha de participar en un joc comú que és la societat
- Estat: és un projecte que pretén relacionar l’Estat amb l’individu mitjançant la societat.
- Nació espanyola: Espanya està invertebrada i expressa la necessitat de construir una societat. Això es manifesta amb la nació com a unitat de tota la massa mitjançant l’educació. Diu que no hi ha una veritable nació espanyola, sinó que aquesta està molt dividida, diu que no hi ha una societat, sinó que hi ha individus que naveguen sols. Espanya es vertebra mitjançant l’educació.
- Minoria i aristocràcia: té caràcter aristotèlic i elitista. Hi ha d’haver un grup que guiï a la resta de la societat.
- Idea de democràcia: té una concepció utilitarista de la democràcia, busca la felicitat per al major nombre de persones, i això s’aconseguirà quan governi lo millor. No li importa la forma de govern o qui governi, però ha de governar el millor (democràcia, dictadura, etc.). Però com que la societat no és immutable, sinó que progressa, lo millor d’avui pot ser que no sigui lo millor de demà.
Entén la nació espanyola de manera que és un plebiscit diari (com la idea de Renan), i que si la massa és educada també ha de poder participar en el procés de formació de la nació.
- Llibertat: té la mateixa idea de llibertat que Costa, “la meva llibertat comença on acaba la de l’altre”.
- Organització socioeconòmica: socialdemocràcia, perquè és necessari que hi hagi una fiscalitat. Si el turnisme no va funcionar, el liberalisme i el socialisme tampoc s’han d’anar turnant, sinó que s’ha de buscar una opció entremig. En segon lloc, la socialdemocràcia serveix perquè la massa no sigui pobre i trenqui la columna vertebral que s’ha construït. 2. El republicanisme Espanya té dues experiències de republicanisme: 1873-1874 i 1931-1939. El republicanisme espanyol té les següents característiques: i. (^) Excessiva heterogeneïtat: tan de partits, moviments, propostes, etc. ii. Anticlericalisme iii. Model de república francesa: es fonamenten els 3 pilars de l’escola, l’exèrcit i el parlament iv. Idea de llibertat: hi ha dos tipus de llibertat, la positiva (una persona és lliure de obrar segons la seva voluntat) i negativa (la no interferència en els assumptes, la no dominació). El republicanisme representa la llibertat negativa, metre que en liberalisme es contemplen les dues. v. Democràcia real: reivindiquen la construcció d’un Estat que garanteixi la democràcia i el sistema democràtic. Una democràcia real que garanteixi la idea de llibertat.
Alejandro Lerroux Va ser líder del Partit Radical i el seu pensament polític és el següent:
- Fort component anticlerical: passarà de promoure la crema d’Esglésies, a promoure la llibertat de culte. Davant la revelació confia en la raó. El factor causal de l’anticlericalisme és la idea de llibertat republicana, perquè la tradició cristiana no
de caritat, per tant, si l’Estat duu a terme polítiques socials liberals, serà polítiques indirectes per a disminuir el poder de l’Església)
- La Tercera República Francesa com a model de modernització
- Política socioeconòmica: aposta per una política keynesiana amb molta obra pública. Potenciar el paper de l’Estat en l’economia per aconseguir justícia social.
- Pinzellades socialistes: aposta per una reforma agrària que consisteix en la distribució de la terra per modernitzar la societat i acabar amb el problema de la monarquia que estableix privilegis que protegeixen als terratinents
- Educació universal i gratuïta: perquè s’ha de formar a la societat. Ha d’haver-hi una forta inversió en educació
- Descentralització administrativa: aproximar els assumptes de decisió pública als ciutadans per, així, modernitzar el país. També, descentralització política per a Catalunya: se li ha de concedir un Estatut perquè si s’independitza s’imposarà la burgesia.
Felip Petit La llibertat positiva és l’autodomini, i la negativa és la no interferència en les qüestions privades. Aquests conceptes li semblen a l’autor, insuficients per explicar el que és la llibertat. El subjecte d’anàlisi és la llibertat com a no dominació. No hi ha llibertat en termes republicans quan hi ha dominació. La llibertat de no dominació és fruit de la col·laboració ciutadana i és un dret natural de l’home. En canvi, la llibertat positiva ha sorgit en l’esdevenir de les societats. La llibertat és el bé capital de la societat civil, la societat existeix perquè hi ha llibertat i hi ha llibertat perquè la societat existeix. El bé comú sorgeix gracies a la llibertat de no dominació i, com a conseqüència de la llibertat com a no dominació, sorgiran la llibertat positiva i la negativa.
La república reformula el contracte social al que el liberalisme ens té acostumats, i l’individu és subjecte i objecte perquè construeix la república i se sotmet a ella. La Constitució s’ha d’adaptar a la idea de llibertat.
TEMA 6. ELS REVOLUCIONARIS: SOCIALISME I ANARQUISME
- El comunisme i el socialisme
Pablo Iglesias És el líder i referent del socialisme espanyol. Té connexió amb Jules Gueliste, el qual entén que hi ha dos coses necessàries: educació i moviment, és a dir, la presa de consciència i l’actuació política. Són les dues transformacions que necessita Espanya per arribar a la revolució. Característiques:
- Socialisme marxista: no té particularitats des del punt de vista doctrinal. El podem descriure amb els típics valors comunistes (solidaritat, llibertat, justícia, etc.).
- Socialisme com a única solució als problemes d’Espanya, on hi ha una extrema desigualtat. La revolució és la única solució a la lluita de classes entre burgesia i proletariat
- (^) Revolució socialista imparable: el procés d’igualació arribarà perquè la mobilització i la gradual consciència de classe fan que les idees marxistes es vagi aposentant en la societat.
- Socialisme de la Primera Internacional: és un discurs molt radical que vol despertar la consciència de les masses, però després el moderarà
Julián Besteiro Ingressa al moviment socialista de part de la lluita sindical i aposta per la socialdemocràcia per substituir a la dictadura del proletariat. És partidari de la tercer via.
- Socialisme constructiu: vol construir una nova societat mitjançant l’educació, la presa de consciència i la reforma.
- Tercera via: no s’ha de pactar amb els republicans perquè aquests han pactat amb al dreta burgesa
- Idealista: la seva proposta de revolució inclou elements idealistes però amb components de pragmatisme. És idealista perquè pretén transformar el sistema sense usa la ruptura o la revolució
