Microeconomía: Teoría de mercados competitivos y elasticidad - Prof. Artigot, Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga Microeconomía: Teoría de mercados competitivos y elasticidad - Prof. Artigot y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

microeconomia

1r trimestre

Fecha

Encabezado 1

Encabezado 2

Para empezar ahora mismo, pulse el texto de cualquier marcador de posición (como este, por ejemplo) y comience a escribir.

Llibre de referencia: Experimentos con los principios económicos (Theodore C. Bergson & John H. Miller)

Llibres complementaris:

Paul Krugman i Robin Wells (KW), Introducción a la Economia: microeconomía.

Prinicpios de Economía, Gregry Mankiw (3ª edició)

Fonaments de l’Economia, Krugman, Wells i Graddy

INTRODUCCIÓ

TEMES

Teoria de mercats competitius

• T.0: Contingut i organització. Introducció a la microeconomía
• T.1 L’ofertai la Demanda i desplçaments de les funcions
• (^) T.2: Elasticitat de les Corbes d’oferta i demanda

Intervenció del govern

• T.3: Impostos i benestar
• T.4: El mercat de treball i el salari míni. Medició de la productivitat

El consumidor

• T.5: Entrada i sortida de les empreses al mercat
• T.6: La decisió del consumidor

Mercats imperfectes i tecnología

• T.7: Externalitats
• T.8: Els monopòlis i els Càrtels

• Consum i producció la fan els individus, no hi ha empreses
• El món es pot predir i és estàtic. Ignorem les complicacions derivades de laincertesa.
• Els individus són racionals i tenen preferències estables.
• Les decisions individuals no generen externalitats (no imposen costos als altres)Impacte ni positiu ni negatiu, no afecten a ningú.

Tipus de mercats: Lliures: sense intervenció del govern, no hi ha cap agent que intervingui en els preus. Perfectes: no hi ha imperfeccions, ni externalitats, són béns privats. Competitius: 3 variables:

• Perfectament substitutius: béns indiferents, el paràmetre de decisió és el preu.

• Molts oferents i demandants: intinc influència en el preu, cada oferent és molt petit respecte el mercat, participafinits, si els B&S són estrictament substitutius, no en la corba de l’oferta però no tinc influència en els preus.
• Capdemandants. (en mercats de competència imperfecta hi haurà poder de mercat, agent té poder de mercat: Som preu acceptants tan oferents com els oferents no seran preuacceptants sinó preudecisors). Quan entrem en aquest món del joguina anirem introduint les complicacions poc a poc. Ex: Suposem que el mercat de cafè és perfectament competitiu -> intuïció: sempre hiha empresaris disposats a entrar en el mercat si poden obtenir beneficis.

A les empreses que tinguin uns costs massa elevats (més alts que el preu d’equilibri) alser més ineficients no podran participar en el mercat.

La competència fa que el preu del cafè baiximarginal. fins que arribi a ser igual al seu cost

En un mercat perfectament competitiu: preu=cost marginal. Si fos menor, els empresaris estrien perdent diners i abandonarien el mercat. Si el preufos major els empresaris estarien guanyant diners.

Quan els mercats són perfectament competitius:

• Les empreses fabriquen els productes adequats.
• Les empreses fabriquen de forma adequada Una situació és EFICIENT en el sentit de Pareto quan no és possible millorar / benea un altre individu sense perjudicar-ne un altre. Si movem el preu d’equilibiri, una deficiar les parts empitjora. Eficiència versus justícia:
• Un mercat perfectament competitiu és eficient però això no vol dir que sigui just.
• L’estat té diversos mecanismes per corregir injustícies.
• No obstant, els impostos generen distorsions en els preus i redueixen l’eficiència.

Ofer. Cost baix 20 5 - Ofer. Cost alt 10 25 - Dem. Valor alt 15 - 30 Dem. Valor baix 15 - 10

Intèrval de preus Quantitats ofertes P<5 0 5<P<25 20 P>25 30

Gràfica

! Cada demandant pot comprar una única unitat de bé.

Com calculem l’excedent del mercat? El que queda per sobre del preu d’equilibri i per sota de la funció de la demanda. En economia és igual d’important el que guanyem com el que no perdem.

(excedent del mercat)20*(compradors que compren en aquest interval d’excedent)5=excedent

Què podem predir?

Qui comercia i qui no?

Els beneficis: preu de reserva, excedent del comprador i benefici del venedor

L’eficiència i l’equilibri competitiu.

Funcions de demanda i oferta discretes: passen per tots els nivells, ho fem de forma contínua.

LA CORBA D’OFERTA

Dades: Taula de Distribució dels oferents: el cost de venda de cada oferent.

Passos:

Dades al problema Taula de Distribució dels oferents Taula d’Oferta Corba d’OfertaL’hem d’obtenir

CORVA D’OFETA AMB COSTOS VARIABLES I FIXOS

Hi ha una diferència important entre els ‘costos¡ de l’experiment 1 i 2.

• Experiment 1: els oferents de pomes només tenien costos si venien la poma(cost variable)
• Experiment 2: els pescadors tenien uns costos independentment de si venienproducte o no (cost fixe).

Típic error: els cf no són el tall de la funció d’oferta amb l’eix, els costosveuen en la corba de l’oferta i la demanda, només veiem els costos variables. fixos no es

ELS DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA DE L’OFERTA El que canvia quan la demanda es mou,desplaça. canvia la quantitat oferta, la corba no es

Desplaçaments: Shock estern sobre d desplaç funció D nou equilibri Q’ P’ Si es mou la demanda i baixen els costos marginal, al disminuir el preu d’equilibri, hihaurà més quantitat demandada en aquest punt,

e.x: Tenim una botiga de bicicletes

• (^) Cada més es venen 10 bicicletes a 100€ cadascuna
• Com que les bicis s’han posat de moda decidiu augmentar el preu a 150€ perbicicleta
• La llei de la demanda diu que la quantitat venuda de bicicletes disminuirà.
• Però,ingressos, augmentaran o disminuiran? quantes bicicletes vendreu finalment? Què passarà amb els vostres

Què hem d’esperar que passi? Si el preu augmenta un 50%, quant caurà la demanda?Fins a quin punt ens surt a compte augmentar els preus. Si l’augment del preu i la demanda cau igualment que l’augment es queda i gual i si la demanda cau més quel’augment del preu, tinc menys benefici.

Quin és el concepte que mesura la sensibilitat d’aquests canvis? Això és l’elasticitat, esmesura així: