¡Descarga Motivación y Conducta: Teorías y Conceptos Básicos - Prof. Font y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 1: Motivació i emoció
• ASPECTES GENERALS
La motivació és alguna cosa que ens impulsa a fer-ne una altra. Explica el “perquè” de la conducta. No sempre és voluntària.
Quants motius hi ha? Hi ha tants motius com persones perquè cadascú se sent motivat per cosesdiferents. Els humans tenim una gran capacitat per formar noves motivacions.
Característiques La motivació és dinàmica Després d’un resultat positiu tenim una motivació més alta i forta però si el resultat és negatiu, la motivació serà més dèbil i baixa. Els animals tenen motivació, però són molt bàsiques i estan lligades a la supervivència.
Motivació intrínsecaà fer una cosa perquè ens dóna plaer. Motivació extrñinsecaà fer una cosa perquè els resultats són els que ens interessen.
Definició de motivió És un constructe teòric que pot ser definit com “un procés multidetrminat que energitza i dirigeix el comportament cap a un objectiu”. <<Limonero,1997>>
PROCÉS à la motivació és un procés. Es refereix a:
- No és una acte únic sinó que és un conjumt d’accions o fases que tenen lloc.
- És dinamicà podem estar molt motivats en u moment i en un altre no.
- (^) Els estats motivacionals fluctuen en el temps.
MULTIDETERMINAT à La motivació depen de la interacció complexa de factors interns i externs.
Alba Pesquera Solé
-regulació fisiològica INTERNS -cognitius
- emocionals
- aprenentatgeà associats moltes vegades amb al nostra conducta.
-Factors ambientals (situacions) EXTERNS - físicsà materialaista
- socialsà fama, reconeixament internacional...
ENERGITZA
- Ativació à inici de la conducta (relativament fàcil)
- Persistènciaà manteniment de la conducta motivada durant el temps.
DIREGEIX
- la conducta motivada és una conducta orientada a la consecució d’un fi.
- la motivació implica la sel·lecció de la conducta adequada per aconseguir un objectiu.
OBJECTIU
- Causa principal que posa en marxa tot aquest procés motivacional.
- No té perquè ser un objecte físic tangible: 2..a Motivació intrínseca (dir a algú que ho fa bé, etc.)
- PSICOLOGIA DE LA MOTIVACIÓ
“Estudi de les variables personals (internes)i situacionals (externes) que determinen(regulen) l’elecció de la conducta, l’inici de les mateixes i l’esforç i persistència en la seva execució fins que s’aconsegueixen les metes que un s’ha proposat”.
DETERMINANTS INTERNSà motivació autorregulada per les forces internes. -gana -sed -fatiga
Limonero m otivació i emoció
Què es mesura?
- variables de l’organisme: 1..a processos fisiològics (gana, sed...) 1..b processos cognitius (expectatives, metes, plans...)
- variables situacionals (estímuls situacionals)
Com es mesura?
- indicadors conductuals (animals)
- hores de priavació d’aigua, menjar, son, intensitat, shock, etc.
- autoinforme (humans)à cal preguntar o observar quin motiu tenia per fer una determinada tasca.
EFECTES DE LA MOTIVACIÓ EN LA CONDUCTA (la moticació es dedueix de la conducta i l’activació) Què es mesura?
- elecció de la conducta
- inici de conductes
- esforç de condctes
- persistència de conductes
Com es mesura?
- prob. absoluta
- Indicadors conductuals - latencia -duració
-Autoinforme (humans) Activitat EEG Activitat cardiorespiratòria -Indicadors fisiològics (animals i humans) Activitat sudomotora
Limonero m otivació i emoció
Activitat EMG Activitat pupilar
Com a resultat d’això no val la pena dir res perquè pren significat quan hi ha unes observacions que comportin uns canvis en alguna cosa determinada (en intervals).
Tema 2: principals conceptes en psicologia de la motivació
• INSTINT
DARWIN, 1859 à teoria de la evolució: vincula el comportament humà amb l’animal.
JAMES, 1890 à definició de l’instint: predisposició a la conducta dirigida a una meta, similar a un acte relex que facilita la adaptació de l’individu a l’entorn.
McDOUGALL, 1908à definició de l’instint: una dispsició psicofísica heredada, que determina el subjecte a percebre i atendre objectes de certa classe, i el determina també a experimentar una certa excitació afectiva al percebre o actuar d’una forma determinada.
FREUD, FINALS DEL S. XIXà instints humans: instint de vida (Eros.) Instints de mort: Thanatos.
- CRÍTIQUES AL CONCEPTE CLÀSSIC DE L’INSTINT DES DEL CONDUCTISME
Conceptes alternatius Pauta fixa d’accióà proposta de l’etologia. Impulsà proposta del conductisme.
Aportacions de Mc Dougall Importància estudi de la motivació
Definició etològica moderna, 1920
Alba Pesquera Solé
Ambdues concepcions parteixen de la teoria del club Bernat: HOMEÒSTASISà equilibri dinàmic de l’organisme i tendència de l’organisme a mantenir un estat intern constant.
Homeòstasisà esforç que fa l’organisme per mantenir els paràmetres biològics en la franja del funcionament òptim.
- Concepció local o perifèrica de l’impuls (CANNON)
(privació o estimulació)
Desequilibri Biològic (homeostàtic)
L’impuls (font d’estimulació) motivacional es troba fora del SNC. La percepció que nosaltres tenim dels estímuls perifèrics dóna lloc a l’impuls.
Alba Pesquera Solé
Ex. Si tinc la gola seca à impuls de set Contraccions estomacalsà gana
La font d’estimulació motivacional es troba fora del servei del SNC, llavors el qe genera l’impuls són els estímuls.
EXPERIMENT IL·LUSTRATIU DE CANNON I WASHBURN, 1912 La sensació de gana era provocada per contraccions estomacals llavors això donava suport a la Teoria localista de l’impuls.
- CRÍTIQUES A LA TEORIA LOCALISTA DE L’IMPULS DE CANNON Davis, Gorafo, Kvem
De la gana:
Dieuen que la pilota era la que feia les contraccions i per tant no hi havia correspondència entre les contraccions i la sensació de gana. Fent una gastroctomia (treient l’estomac) seguim tenint gana. Si no hi ha connexió entre l’estomac i el SNC segueix havent-hi sensació de gana. Si obstruim el pas del menjar a l’intestí prim seguim tenint sensació de gana.
De la sed:
Si seccionem nervis sensitius de la boca (no connexió entre boca i SNC) seguim tenint sed. Els gossos que s’han operat beuen i tot i tenir la boca mullada, continuent tinguent sed.
Del sexe: Amputació genitalà no hauríem de tenir desig sexual però no és així.
- Concepció central de l’impuls (HULL,1943) Un fenòmen que succeeix a nivell del SNC, com a consecució d’un equilibri biològic, que actua com a activador i organitzador del comportament. Fases:
- Impuls activa la conducta.
Limonero m otivació i emoció
2.Roda d’activitat (efectes de l’impuls sobre la conducta)à RICHTER
Procediment VI: hores de privació Cicle menstrual VD: nº de vegades que l’animal giri en la roda.
Resultats Els animals estan molt més actius quan major privació tenen (major impuls). L’impuls produeix un increment en l’activitat inespecífica.
CRÍTIQUES A LA CONCEPCIÓ CENTRAL DE L’IMPULS
No es té en compte el paper de l’aprenentatge. Ex. Els resultats poden ser explicats per les expectatives de l’animal davant el menjar (Ritcher). L’impuls no és suficient per activar la conducta, es requereix la participació d’insentius. Ex. Posar menjar de millor qualitat.
Existeixen conductes motivades en les que no es produeix (no s’ha demostrat) cap desequilibri homeostàtic (conducta sexual, curiositat i exploració).
Alternativa conceptual a l’impuls: ACTIVACIÓ.
• CONCLUSIONS DE L’IMPULS
Antecedents: necessitat biòlògica Energitza o activa la conducta, però no la dirigeix. Efecte activador : conducta instrumental Conducta consumatòria Activitat general. La reducció de l’impuls és reforçant.
Limonero m otivació i emoció
Concepte d’activació (AROUSAL) à terme hipotètic que descriu els processos que controlen l’alerta, la vigilancia i l’activació (mecanismes corticals, conductuals i autonòmics).
DESCUBRIMENTS RELACIONATS AMB L’ACTIVACIÓ
Activació perifèrica à (DUFF,1929): Sn autònom, la part simpàtica prepara l’organisme per les demandes del medi. Ex: dilatació pupil·lar, increment de la respiració,etc. incrementa i disminueix funions d’òrgans. La part parasimpàtica fa tornar a l’organisme al seu funcionament òptim o normal.
- SNAutònom : -branca simpàtica SNP -baranca parasimpàtica 2. SN Somàtic
1 àglàndules i vísceres 2 àmusculatura esquelètica
Ritmes electroencefàlics (BERGER, 1929): L’activitat del córtex cerebral està estretament vinculada a distints estats de consciència. Exitació ////////////////////////////////////// RITME BETA Vigilància
Relaxació RITME ALFA
son profund RITME ZETA/DELTA
DESCUBRIMENTS RELACIONATS AMB L’ACTIVACIÓ: EL PER DE LA
FORMACIÓ RETICULAR EN L’ACTIVACIÓ
Alba Pesquera Solé
Escola de cerca de sensacions (EBS).
-.implicacions emocionals (exemples): Presa de decisions de risc. Elecció vocacional (esportistes de risc, militars...). Consum de substàncies.
- conceptes relacionats: Extraversió. Susceptibilitat a la recompensa.
2..c Activació i personalitat(EYSENCK, 1967) Hi ha persones que biològicament tenen un nivell més alt d’activació, tant de SARA com del córtex à introvertits (cerquen siruacions que no augmentin aquest niell). Extrovertitsà tenen una nota més baixa del NOA i, per tant buscaran activitats o conductes que comportin activació.
Estructures nervioses Activació Dimensió Personalitat
S. reticular activador ascendent
Central Introversió Extraversió
SN autònom S. Límbic
Perifèrica Neuroticisme Estabilitat
-Conceptes relacionats:
Introvrsió/ extroversió Neuroticisme /estabilitat
Impulsivitat Sociabilitat Cerca de sensacions
Emocionabilitat Ansietat-tret
2..d Nivells òptims d’activació
Cada organisme poseeix un NOA.
Alba Pesquera Solé
El NOA depen de les condicions ambientals a les que cada organisme s’ha adaptat. Cada individu intenta manternir constant el seu NOA controlant el nivel d’estimulació externa.
2..e Proposta de HEBB sobre l’estimulació (1955)
Com es modifica o s’organitza la conducta segons els nivells d’activació.
EXPERIMENT HERON, 1957
VD: efectes de falta d’estimulació Procediment: aillar a un subjecte en una aula sense canvis, assegut sense fer res, és a dir, sense estímuls. Resultats: Dificultats de concentració. Alucinacions. Irritabilitat. Baix rendiment en tasques cognitives. Conclusió: el dèficit d’estimulació és desadaptatiu.
EXPERIMENT COHEN ET AL, 1980
VD: efectes d’ excés d’activació
Limonero m otivació i emoció
2..g LLEI DE YERKES- DODSON modificada:
Ara es fixen en la interacció de l’activitat i la dificultat de la tasca.
Aquest gràfic indica que la dificultat de tasca és una variable crítica, ja que pot influi en els resultats. Com es pot observar, les tasques complexes necessiten menys activació perquè l’activitat o tasca en si ja genera prou activació. En canvi, una tasca simple necessita molta més activació per a generar el màxim rendiment.
- COMPARACIÓ D’IMPULS I ACTIVACIÓ
Orígen del sistema nerviós central Ià si Aà si Energitzador de la conducta Ià si Aà si Dirigeix la conducta a una meta Ià no Aà no NOA és 0 Ià si
Limonero m otivació i emoció
Aà no
És qualsevol objecte o estímul del nostre entorn que genera una resposta d’aproximació o d’evitació. El valor de l’incentiu depen de cada subjecte i la situació en la qual es doni. A més, el concepte d’incentiu varia amb el desenvolupament ontogènic de la persona.
Classificació 1..c orígen: Primarisà incentius que intervenen com a tal sense que hi intervingui l’aprenentatge. Secundarisà poden associar-se amb els primaris. Ex. Diners, no valen res si no és per aconseguir alguna cosa.
1..d Relació amb el subjecte: Directesà actuem d’una manera determinada i aconseguim coses. Aprenem a partir de la nostra experiència el valor de l’incentiu. Vicarià aprenentatge per observació. Aprenenm el valor d’un incentiu a partir de l’observació que fem de les conductes dels altres.
1..e Valencia: positiuà ens atrauen (agradables). Negatiuà no ens agraden. Neutreà no ens aporten res.
1..f Natura: Sensorialsà relacionats amb els sentits. Ex: escoltar música Homeostàticsà ens tornen a l’equilibri. Ex: menjar Socialsà aprovació/desaprovació social (millors reforçadors). Autoproduïtsà autorreaccions que esdevenen a l’organisme o a nivell cognitiu en una persona al realitzar una tasca. Estatus i poderà arribar a una determinada posició dins d’una societat.
Alba Pesquera Solé
la seva capacitat per se’n deriven unes conseqüències. dur a terme una tasca determinada.
DIMENSIONS DE LES EXPECTATIVES
- Expectatives d’eficàcia:
- Nivell d’esforç anticipatà creença que tinc de mi d’una habilitat per fer una tasca que està vinculada amb la nostra capacitat i també amb la dificultat de la tasca.
- Habilitat percebuda.
- Dificultat percebuda.
-Expectatives de resultats:
- Naturalesa dels resultats.
- Probabilitat de resultat.
- Valencia de resultat
FONTS D’INFORMACIÓ DE LES EXPECTATIVES ESPECÍFIQUES
Les expectatives que hem tingut en un moment donat depenen de tot el que hem fet i ens ha passat al llarg de la nostra vida.
atribucions
à d’èxit i fracassos
Similitud model
à observador
àEstatus, credibilitat I prestigi del persuasor
Alba Pesquera Solé
à interpretació subjectiva
EFECTES DE LES expectatives
- Motivacionals:
- Elecció de conducta
- Nivell d’esforç
- (^) Persistència (resistència a l’abandonament)
- Emocionals:
- Emocions positives.
- Emocions negatives.
EFECTES DE LES expectatives (bandura, 1977)
expectatives d’eficàcia alta baixa
expectatives de resultats ALT BAIX -Acció segura -Activisme -Confiança social. -Augment de -protesta l’autoestima - canvi de medi
ALT BAIX
-Reducció de - Assignació l’autoestima. - Apatia -Ansietat.
efectes motivacionals i emocionals
• LOCUS DE CONTROL
Expectativa generalitzada sobre l’orígen del reforçament. Dimensions:
- Internalitatà d’un comportamnet propi se’n deriven unesconseqüències que poden ser negatives o positives. L’órígen està en un mateix.
- Externalitatà ls conseqüències que es produeixen en l’entorn no depen se la pròpia persona sinó d’altres factors.
Limonero m otivació i emoció
