Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Oració Composta, Apuntes de Catalán

Apunts sobre l'oració composta en català.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 03/05/2021

sofia-ferrer-stverakova
sofia-ferrer-stverakova 🇪🇸

4.7

(7)

12 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ORACIÓ COMPOSTA
Oracio composta: Definim com a composta aquella oració que té dos o més verbs.
- Pot ser que un dels verbs només sigui present en l’estructura profunda (EP) i que, per
tant, no sigui visible en l’estructura superficial (ES).
- La Joana juga a hoquei i el Pol també. (ES)
- La Joana juga a hoquei i el Pol també juga a hoquei. Estructura profunda.
1. O. C. JUXTAPOSADA
- Oració composta sense nexes que uneixin les dues o més proposicions.
- Els signes de puntuació se n’encarreguen.
- Es tracta d’oracions simples unides per un signe de puntuació (coma, punt i
coma o dos punts) però cap, d’elles, no desenvolupa una funció respecte del verb
de l’altra
- Depenent de la relació entre les proposicions, en trobem de dos tipus i cal saber
diferenciar-les.
- Per fer-ho, hem de tenir en compte si les frases connectades per signes de
puntuació són semànticament independents (per coordinació) o si en una
de les frases intuïm una dependència de l’altra (per subordinació).
1) Per coordinació
- Les proposicions són independents.
- Els amics canten, les amigues ballen. (Els amics canten i les
amigues ballen)
- Ens hem de fixar en la coma i substituirla per un nexe
2) Per subordinació
- Si hi hagués un nexe, una proposició dependria de l’altra.
- Plou, no anem a les Rambles. (Plou, per tant, no anem a les
Rambles)
2. O.C. COORDINADA
- Oració composta de diverses proposicions que es troben en igualtat jeràrquica.
- Es tracta de dues o més oracions simples unides per un nexe, que pot ser una
conjunció o una locució conjuntiva, però cap d’elles no fa funció respecte del verb
de l’altra.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Oració Composta y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

ORACIÓ COMPOSTA

Oracio composta: Definim com a composta aquella oració que té dos o més verbs.

  • Pot ser que un dels verbs només sigui present en l’ estructura profunda (EP) i que, per tant, no sigui visible en l’ estructura superficial (ES). - La Joana juga a hoquei i el Pol també. (ES) - La Joana juga a hoquei i el Pol també juga a hoquei. Estructura profunda.

1. O. C. JUXTAPOSADA

  • Oració composta sense nexes que uneixin les dues o més proposicions.
  • Els signes de puntuació se n’encarreguen.
  • Es tracta d’oracions simples unides per un signe de puntuació (coma, punt i coma o dos punts) però cap, d’elles, no desenvolupa una funció respecte del verb de l’altra
  • Depenent de la relació entre les proposicions, en trobem de dos tipus i cal saber diferenciar-les. - Per fer-ho, hem de tenir en compte si les frases connectades per signes de puntuació són semànticament independents (per coordinació) o si en una de les frases intuïm una dependència de l’altra (per subordinació). 1) Per coordinació - Les proposicions són independents. - Els amics canten, les amigues ballen. (Els amics canten i les amigues ballen) - Ens hem de fixar en la coma i substituirla per un nexe 2) Per subordinació - Si hi hagués un nexe, una proposició dependria de l’altra. - Plou, no anem a les Rambles. (Plou, per tant, no anem a les Rambles)

2. O.C. COORDINADA

  • Oració composta de diverses proposicions que es troben en igualtat jeràrquica.
  • Es tracta de dues o més oracions simples unides per un nexe , que pot ser una conjunció o una locució conjuntiva, però cap d’elles no fa funció respecte del verb de l’altra.
  • Aquest nexe determina el tipus d’oració composta coordinada: 1) COPULATIVA - Les proposicions se sumen en positiu o negatiu. - Els nexes que s’utilitzen són: i, ni. - Morfològicament són conjuncions. - Vol que vinguis i hi insisteix.
    1. DISTRIBUTIVA
      • Té el sentit d’una distribució i el nexe apareix dues vegades, és a dir, un cop davant de cada proposició.
      • Els nexes que s’utilitzen són: ara...ara, o...o, ni...ni, o bé...o bé, no solament...sinó (que) etc.
    2. DISJUNTIVA
      • Presenta una alternança entre les propMorfològicament són conjuncions o locucions conjuntives. Ara plora, ara riu
      • osicions, una tria.
      • Els nexes que s’utilitzen són: o, o bé.
      • Morfològicament, conjunció o locució conjuntiva respectivament.
        • Anirem a la muntanya o bé a la platja
    3. EXPLICATIVA
      • Una de les proposicions és un aclariment de l’altra.
      • Els nexes utilitzats són sempre connectors d’aclariment en forma de locucions conjuntives: o sigui que, això és, és a dir, etc. - Caldria estudiar molt, això és, invertir moltes hores.
    4. ADVERSATIVA
      • Una proposició presenta oposició, un canvi de rumb, respecte de l’altra.
      • Els nexes que s’utilitzen són: però, sinó, sinó que, no obstant, tanmateix , etc. - L’han insultat però no s’ha ofès.
      • Hem de recordar que les conjuncions o locucions conjuntives són categories gramaticals que serveixen per unir frases o bé sintagmes i, per tant, no hem d’atorgarlos cap altra funció.

3. O.C. SUBORDINADA

  • Oració composta en la qual trobem una proposició principal i una (o més d’una) proposició subordinada
  • Hi ha 4 tipus de nexes introductoris:
    1. Determinants interrogatius : ( quin , quina… ) precedeixen un nom al qual determinen
      • Aquest det interrogatiu fa doble funció: nexe i determinant
      • No sé [quina pregunta et faria]
    2. Pronoms interrogatius : ( qui , què… ) no precedeixen mai cap nom, sinó que el substitueixen
      • El pronom interrogatiu fa dues funcions: de nexe introductori i qualsevol de les funcions que pot desenvolupar un SN (o un Sprep si el precedeix una preposició) - Et demano [què vols] - Et pregunto (a) [qui esperes]
    3. Adverbis interrogatius: ( com , on , quan , quant… )
      • fan doble funció: nexe i CC del verb de la subordinada
        • Et consulto [on trobaré aquesta informació]
    4. Conjunció si
      • La conjunció té com a única funció fer de nexe.
      • Pregunta [si hi cabrem tots, al cotxe]
  1. D’infinitiu
  • equivalen a una construcció d’infinitiu
  • No les introdueix cap nexe, sino un infinitiu (que alhora actua coma verb de la subordinada) -! → Canvi de preposició
  • Les subordinades substantives d’infinitiu pateixen aquest fenomen
  • Davant d’un infinitiu mai no poden aparèixer les preposicions en i amb , que se substitueixen per a , de
  • Excepció → quan es una accio simultània (temporal)
  • M’esforço a [estudiar més] no → en estudiar
  1. Relativa
  • introduïda per un pronom relatiu ( qui , que ) que equival a “allò que” o “aquell que”
  • Pot anar precedit d’un article (el+que)
  • La partícula fa:
    • de nexe
    • una funció dins de la subordinada
      • qualsevol funció que desenvolupi un SN (o un Sprep si el precedeix una preposició)
  • El pronom relatiu → mai no és intercanviable pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals - No saps [el que suposa tot això] - No podria ser : No saps el qual suposa tot això
  1. SUBORDINADA ADJECTIVA
  • Correspon a un SAdj i sempre fa la funció de CN → d’un nom que es troba dins de l’oració principal i que s’anomena antecedent ● Segons la prosòdia (pronunciacio) i la semàntica podem distingir:
  • Explicatives : donen una característica de tot el nom al qual complementen. Van entre comes
  • Especificatives : concreten una part del nom al qual complementen. No se separen amb comes ● Segons la construcció (el nexe) podem distingir:
  1. De participi
  • va introduïda per un participi (forma no personal del verb) que és el nucli de la subordinada
  • el participi no necessita cap nexe per relacionar-se amb la principal 2. De relatiu preposicio dins la subordinada
  • introduïda per un pronom relatiu amb antecedent
  • Podem distingir entre: Pronoms relatius simples
  • qui (pot anar precedit de prep.)
  • que (mai precedit de prep.)

1) Locativa = allà

  • = Adv de lloc i funcio CCL del verb de la principal
  • Nexe introductori pot ser:
    • adverbi conjuntiu (on)
    • locució conjuntiva (per on, el lloc on) 2) Temporal = ara
  • = Adv de temps i funcio CCT del verb de la principal
  • Pot anar introduïda amb nexe
  • El nexe introductori pot ser:
  • Un adverbi conjuntiu (mentre, mentrestant, quan…)
  • una locució conjuntiva (sempre que, abans que, des que, fins que, d’ençà que…)
  • Pot anar introduïda per les diverses formes no personals del verb:
  • Gerundi : expressa anterioritat o simultaneïtat, mai posterioritat
  • El gerundi de posterioritat és incorrecte i s’ha de corregir amb una coordinada copulativa
  • Infinitiu: sempre amb la preposició “en” o la contracció de prep “a” + art “el” davant
  • És l’únic cas d’infinitiu que pot portar preposició davant (quan té valor temporal )
  • Participi: no les hem de confondre amb les subordinades adjectives de participi, perquè no tenen un antecedent i perquè no equivalen a cap SADJ.
  • Si hi ha NOM davant → Adj
  • Si no hi ha → Adv
  1. Modal = així
  • fa la funció de CCM
  • Pot anar introduïda per un nexe
    • pot ser un adverbi conjuntiu (com, segons)
    • locució conjuntiva (de manera que, com si, segons que)
  • Pot anar introduïda per les diverses formes no personals del verb: - Gerundi : si són modals es poden canviar per una adverbi de mode (així) - Participi - Infinitiu → sempre precedit per la preposició “sense”
  1. IMPRÒPIA
  • no equivalen a un sintagma adverbial
  • Tampoc no fan cap funció dins de l’oració principal perquè no donen una circumstància del verb sinó de tota l’oració principal a la qual es refereixen 1) Consecutiva
  • introdueix una conseqüència de l’oració principal a la qual es refereixen
  • El nexe que la introdueix és:
  • Locució conjuntiva (així que, per tant)
  • Adverbi conjuntiu doncs - Correlat → nexe partit en 2 parts
  • 1 part es un Adv l’altre una conjuncio
  • (tant...que, massa...perquè, prou...perquè)
  • Va estudiar tant [ que ha aprovat]
  • 1r element es un determinant d’un substantiu i el 2n una conjuncio
  • locució conjuntiva (encara que, malgrat que, a pesar de, tot i que, per més que) 6) Comparativa
  • conté una relació entre dues oracions entre les quals s’estableix la comparació qualitativa o quantitativa
  • Sempre presenta el nexe en forma de correlat, i pot ser de diferents tipus: ○ Igualtat (tan...com, tant...com) ○ Superioritat (més...que, millor...que) ○ Inferioritat (menys...que, pitjor...que). ○ Proporcionalitat (com més...més, com menys... menys, com més...menys) ● Atenció a l’ús dels grups el que, la que, els que, les que ○ Son correctes quan equivalen a → allò que o aquell que (O.S.Subst relativa) ○ Son incorrectes si fan referencia a un Antecedent (O.S. Adj de relatiu ) → han de ser el qual / la qual / de qui / en què … ● Ús de la partícula que en les oracions interrogatives ○ Què → quan: ■ tenim una oració interrogativa parcial → la resposta no és de si o no ■ quan si s’elimina el que la frase no té sentit ○ Que → quan: ■ tenim una oració interrogativa total → es respon amb sí o no ■ La partícula en aquest cas es expletiva: ● es pot suprimir i no afecta (no te cap funcio) ● la seva funció comunicativa o pragmàtica és d’alleugerir la pregunta ● Per què / perquè ○ Per què → combinació de la preposició per i el pronom relatiu o interrogatiu què ■ Què relatiu (= el qual) ■ Què interrogatiu (= quin motiu)

○ Perquè → És una conjunció causal, final o consecutiva ■ Perquè causal (= ja que) + verb en indicatiu: ■ Perquè final (= a fi que) + verb en subjuntiu ■ Perquè conjunció substantivada (= motiu) → el perquè ■ Perquè conjunció consecutiva (sempre en correlats) ● Era massa/prou alt perquè no passés per la porta ● Preposició expletiva

  • Es per parlar millor pero no té cap funcio
  • Per això es confon amb el CRV → cal diferenciarlo
  • “de” i “a” → la prep. expletiva es pot treure i té sentit
  • Si es expletiva la preposició va dins del claudàtor (tot i ser substantiva)
  • En les O.S. Substantives d’infinitiu
    • Si es expletiva → CD
    • Si no és → CRV