¡Descarga Responsabilidad y competencias de la UE en los Tratados Europeos y más Apuntes en PDF de Instituciones de la Unión Europea solo en Docsity!
LLIÇÓ 12 Les característiques de l'ordenament jurídic comunitari i el sistema d'atribució de competències. L’autonomia del dret comunitari europeu. Enumeració i relació de les fonts normatives. El principi d’atribució de competències. Les competències explícites, implícites i les derivades de l’article 352 del TFUE. Quan es parla de ordenament jurídic comunitari es fa referència a la seva autonomia, és a dir a que les institucions de la UE creen un ordenament propi la base del qual es troba als tractats constitutius, d’alguna forma les institucions creen un sistema tancat ja que preveuen un sistema de control de creació i aplicació de les normes jurídics que depèn d’elles i de ningú més mitjançant un procediment completament taxat. No només controlen quan elles apliquen el dret si no que també quan els Estats membres apliquen aquest dret. Fonts del dret Europeu:
- Dret originari → tractats constitutius, és a dir, dret internacional general. A nivell domèstic de la UE quan parla de tractat fa referència als tractats constitutius, mentre que quan parla d’acord internacional fa referència als altres tractats.
- Dret derivat → és el dret, el procediment del qual està previst als tractats constitutius. És la producció jurídica que el tractat preveu per tal d’arribar a les finalitats que es volen. A la pràctica serien les directives, reglaments, decisions... és a dir que són actes interns. Esta realitzar per les pròpies institucions per tal de desenvolupar dret originari i mai podrà anar en contra del propi dret originari.
- Dret internacionals i principis generals → acords internacionals celebrats entre la UE i tercers Estats.
Principi d’atribució de competències (art. 5 del TUE) Per tal d’assolir les finalitats de la UE els Estats li atribueixen a la UE un conjunt de competències. Els Estats són els que atribueixen i transfereixen l’exercici de determinades competències sobiranes, l’Estat no transfereix mai les competències si no que només transfereix l’exercici de les competències. El principi d’atribució de competències significa quela UE i les seves institucions només poden actuar en l’àmbit dels poders de les competències que els Estats li han atribuït. Els estats atribueixen l’exercici de determinades competències en funció de la finalitat que pretenen assolir. Això comporta que:
- Els òrgans de la UE només poden exercir aquelles competències en la mesura que siguin necessàries per aconseguir les finalitats previstes pels Tractats.
- Els actes adoptats per les institucions de la UE en l’exercici de les seves competències seran responsabilitat de la mateixa UE, però només dels actes adoptats exercint les competències que han estat atribuïdes pels Estats. Aquelles competències que no li han estat atribuïdes seran dels Estats membres perquè són els Estats els que retenen tota competència no atribuïda. Els Estats conserven íntegrament aquelles competències no atribuïdes a la UE, ara bé amb unes certes limitacions:
- Quan l’Estat exerceix les competències no atribuïdes ho haurà de fer respectant les accions de la UE que es derivin de les competències que han transferit. Naturalesa de les competències:
- Explícites → expressament determinades als Tractats constitutius. Podran ser de diversa naturalesa: o Judicials → es fa referència a que la UE té competències per ersoldre determinades competències. Ex: Té la capacitat de decidir si un acte d’una institució és contrari al dret de la UE o no. o Administrativa → generalment és la Comissió que té la capacitat de desenvolupar. o Legislativa/normativa → generalment també és la Comissió que podrà dur a terme actes d’execució en aquells àmbits que té competència. I actualment també el banc europeu. o Convencionals → acords internacionals sempre entre la UE i tercers Estats.
exerceixen la seva competència únicament si la UE no ha exercit la seva o hagi decidit deixar d’exercir-la i només ne la mesura en que no ho hagi fet.
- Si la UE exerceix la competència, es produeix una “ocupació de camp” (preemption), i la competència estatal queda desplaçada.
- A més, els actes de la UE adoptats prevalen sobre les normes nacionals existents (primacia del Dret de la UE).
- Els Estats membres podran exercir de nou la seva competència en la mesura que la UE deixi d’exercir-la.
- Mentre no actua la UE → obligació dels Estats membres de cooperació (lleial 4.3 TFUE). Les matèries en les que la UE té competència compartida són (art. 4.1 i 2 TFUE): o Mercat interior o Agricultura i pesca (exceptuant la gestió i conservació de recursos pesquers que és exclusiva). o Política social, amb els límits concrets establerts al TFUE. o Política de cohesió econòmica, social i territorial o Protecció dels consumidors. o Investigació i desenvolupament o Medi ambient o Els transports o Les xarxes transeuropees o L’espai de llibertat, seguretat i justícia o L’energia o Els aspectes comuns de seguretat de la política de salut pública o La cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària
- Competències de caràcter complementari L’acció de la UE és complementaria de la dels Estats membres i de foment de la cooperació. Quedaria exclosa expressament la competència d’harmonització de les disposicions legislatives i reglamentaries dels EM (art. 2.5 TFUE). Els supòsits de competències complementaries i de coordinació són (art. 6. TFUE): o Polítiques d’educació, formació professional i joventut, esport... o Cultura o Indústria
o Turisme o Protecció civil o La protecció o Cooperació administrativa
- Competències sui generis (peculiars, que no coincideixen exactament amb el que es designa): o La pesca → art. 2.4 TFUE o La coordinació de polítiques econòmiques i d’ocupació → Art. 2.3 i 5. TFUE o Recerca, desenvolupament tecnològic, cooperació per al desenvolupament i ajuda humanitària → Art. 4.3 i 4. TFUE Competències de la UE ad extra, en particular per a celebrar acords internacionals Les competències exclusives ad intra també són exclusives ad extra. Les competències compartides ad intra es tornen exclusives ad extra (per a celebrar acords internacionals), segons l’art 3.2 TDUE, sempre que (comparar mab art. 216 TFUE → la UE serà competent quan celebri un acord internacional que li permeti assolir les competències internes):
- La celebració de l’acord internacional sigui necessari per permtere-li exercir la seva competència interna → Dictàment del TJUE 1/76 sobre un fons d’immobilització de la navegació.
- En la mesura que pugui afectar normes comunes o alterar l’abast de les mateixes: l’anomenat efecte AETR → STJUE de 1971 en l’assumpte AETR i de 2002 en els assumptes Cels oberts.
- Estigui prevista en un acte legislatiu de la UE. Principi de subsidiarietat El principi de subsidiarietat només s’aplica en relació a les competències compartides. Aquest principi obliga a la UE a motivar adequadament l’exercici de les competències que no té atribuïdes en exclusiva amb la finalitat de no interferir il·lícitament en l’exercici de les competències que encara comparteix amb els EM. Aquest principi apareix a l’art. 5.3 TUE: “ En virtut del principi de subsidiarietat, en els àmbits que no siguin de la seva competència exclusiva, la UE intervindrà només en cas de que, i en la mesura en que, els objectius de l’acció pretesa no puguin ser assolits de manera suficient pels EM, ni a nivell central ni a nivell local, si no que puguin assolir-se millor, degut a la dimensió o als efectes de l’acció pretesa, a escala de la UE.
Principi de proporcionalitat En relació també amb les competències compartides, la UE ha d’ajustar-se, amb caràcter general i en l’exercici de tota classe de competències al principi de proporcionalitat. Això està regulat a l’art. 5.4 TUE. La UE ha d’optar sempre, entre les diferents possibilitats al seu abast, per la que resulti menys onerosa per als estats membres. Ex: en el cas de dubtar entre una Directiva o un Reglament, la UE haurà d’optar per la Directiva perquè deixa més marge de discrecionalitat als Estats Membres. Principi de cooperació lleial Els EM de la UE tenen el deure i el dret de cooperar per a l’execució de l’ordenament de la UE, adoptant totes les mesures que facin falta per assegurar el compliment de les obligacions derivades d’aquest dret en el seu conjunt. Aquest principi porta amb ell l’obligació de no dur a terme actes que puguin posar en perill la consecució dels objectius de la UE. Així, els estats membres també són responsables de la garantia de l’aplicació dels tractats i de la resta de les normes de la UE dins dels seus territoris. LLIÇÓ 14 El dret originari. Els tractats constitutius. Característiques. L'àmbit d'aplicació territorial, material i temporal. La revisió del Tractat de la Unió Europea. Els tractats constitutius S’ha d’entendre que la norma originària del sistema es fonamenta des de dos punts de vista:
- Material → consentiment estatal, format a través dels procediments constitucionals de cada Estat membre i canalitzat a través de la manifestació del consentiment prevista en el sistema jurídic internacional per a tots els Tractats celebrats en forma solemne, això és, a través de la ratificació.
- Formal → es tracta de normes convencionals internacionals subjectes a les regles del Dret Internacional en matèria de Tractat, és a dir, al Conveni de Viena sobre el Dret de Tractats. D’aquí es pot determinar que qualsevol modificació de les normes originaries, normalment, exigeix la celebració d’un Tractat Internacional. D’aquestes consideracions es pot extreure un doble efecte en relació amb la identificació del Dret originari:
- Tota modificació d’aquest Dret s’ha de recollir en una norma convencional;
- I tota norma convencional forma part del Dret originari.
Tot això explica perquè el dret originari també inclou els tractats que d’alguna manera o altra han modificat les disposicions dels Tractats Constitutius. Per tant, es pot determinar que hi ha dos vectors pel que fa al dret originari:
- Tractats constitutius i Tractats conclosos per a la seva modificació (Són els que donen origen al sistema jurídica de la UE): o Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (TCECA) o Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (TCEE) o Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (TCEEA) o Tractats que modifiquen i revisen els Tractats originaris. També es pot afegir el TFUE i el TUE. o La Carta de Drets Fonamentals de la UE es pot considerar que forma part del Dret Originari. Quan es va negociar el Tractat constitucional es va considerar que aquesta Carta havia d’estar dins, amb el Tractat de Lisboa però es va eliminar, tot i això és cert que a la Carta es remet al TFUE on es senyala que té un nivell d’equivalència als Tractats constitutius.
- Actes de naturalesa convencional que es produeixen amb motiu de les adhesions de nous Estats membres o per a posar un termini per a la seva aplicació: o Acta d'Adhesió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, de 22 de gener de a 1972. o Acta relativa a les eleccions a Parlament Europeu de 20 de setembre de 1976 o Acta d'adhesió de Grècia de 24 de maig de de 1979. o Tractat de retirada de Groenlàndia de 13 de març de 1984. o Acta d'adhesió de Portugal i Espanya, de 12 de juny de 1985. o Acta d'adhesió d'Àustria, Suècia i Finlàndia, de 24 de juny de a 1994. o Acta relativa a les condicions d'adhesió de la República Txeca, d'Estònia, de Xipre, de Letònia, de Lituània, d'Hongria, de Malta, de Polònia, d'Eslovènia i d'Eslovàquia, signat el 16 d'abril de 2003. o Acta relativa a les condicions d'adhesió de la República de Bulgària i Romania de 25 d'abril de 2005. o Acta relativa a les condicions d’adhesió del Croàcia de 9 de desembre de 2011. o S’hauria d’afegir el tractat de RG. o El Tractat de retirada de Groenlandia (es va retirar perquè estava determinat en la seva adhesió). No és una retirada formal però si que va modificar l’Estatut. o Actes relatives a les eleccions del PE 1976 que va permetre que es fessin les eleccions al 79 i cada 5 anys.
- Temporal → l’article 53 TUE disposa que el present Tractat es conclogui per un període de temps il·limitat. Aquesta forma també apareix a l’art. 53 del TUE i al 208 del EUROATOM. Com a conseqüència d’aquesta no limitació temporal, algunes doctrines han suggerit que això significava que la UE no podia ser dissolta, per contra, altres senyalaven que si un Estat volgués podia renunciar a formar part de la UE. Aquesta polèmica es va acabar amb l’article 50 TUE: “ Tot Estat membre podrà decidir, de conformitat amb les seves normes constitucionals, retirar-se de la UE ” És en aquest article on s’explica com ha de dur a terme la retirada l’Estat membre i tots aquells passos que ha de seguir. Un altre exemple seria el Tractat de la CECA (Art. 97), en ell es determina que tindrà una durada de 50 que podrà ser prorrogada 50 anys més. En aquest cas passats els 50 anys es va procedir a la seva expiració. L’antiga Comunitat Europea va assumir les obligacions derivades de la CECA. La CE va assolir les obligacions, de la mateixa manera que quan la CE va desaparèixer la UE va assolir les seves obligacions.
- Territorial → segons l’article 52 del TUE, els tractats s’aplicaran a cada un dels Estats membre. En un principi els Estats membres ingressen a la UE amb la totalitat del seu territori. Qualsevol variació en el futur (augment o disminució del territori de conformitat amb el DI) afecta implícitament a l’àmbit d’aplicació dels Tractats de la UE. Un augment del seu territori també suposaria l’aplicació automàtica del Dret de la UE. En ocasions especials (insularitat, llunyania, reduïda superfície, dependència de determinats productes...) el Consell pot adoptar normes que adaptin l’aplicació dels Tractats a les necessitats d’aquests territoris (Art. 355.1 i 449 TFUE). La revisió dels Tractats de la UE
- Procediment ordinari de revisió (art. 48.2 a 48.5 TUE) (habitual als Convenis i revisions que es coneixen) o Fase UE (només participen les Institucions de la UE): ➔ Qualsevol Estat membre, el PE o la Comissió estan facultats per a presentar projectes de revisió al Consell. ➔ El Consell remet els projectes al Consell Europeu i ho notificarà als Parlaments nacionals. ➔ El Consell Europeu sol·licitarà un dictamen consultiu (preceptiu) al PE i la Comissió i, en cas de modificacions sobre l’àmbit monetari, al Banc Central.
➔ Després de tindre aquests dictàmens, el Consell Europeu decidirà per majoria simple sobre una posició favorable a l’examen de les propostes de modificació. ➔ Si el resultat de les votacions és positiu, el President del Consell Europeu convocarà una Convenció integrada per representats dels Estats membres, de la Comissió i dels parlaments nacionals i del PE amb la tasca d’elaborar per consens un projecte. La Convenció no substitueix ni desplaça la Conferència Intergovernamental. ➔ Ara bé, el Consell Europeu, per majoria simple i amb l’aprovació del PE, pot decidir no convocar la Convenció quan es tracti la importància de les modificacions proposades no ho justifiqui. o Fase internacional: ➔ El president del Consell Europeu convoca la Conferència dels Representats dels Governs dels Estats membres. ➔ Cada Estat designa els seus plenipotenciaris (es sol nomenar l’Ambaixador- Representant Permanent de cada Estats membre davant la UE). ➔ La Conferència Intergovernamental es reuneix i la Comissió Europea participa èn els seus treballs presentant els documents que estima pertinents. ➔ Aquesta conferència es tanca amb l’aprovació pels Estats membres, i de comú acord, de les modificacions a introduir als Tractats. o Fase estatal: ➔ Cada Estat, individualment, manifestarà el seu consentiment de quedar vinculat pel Tractat que inclou les esmenes als Tractats constitutius, de conformitat amb les seves respectives normes constitucionals. Si no ho ratifiquen tots, no pot entrar en vigor. ➔ Si transcorreguts dos anys des de la signatura d’un futur tractat de revisió, les 4/5 parts dels Estats no ho han ratificat, el Consell Europeu ha d’examinar la qüestió (art. 48. TUE). Aquest precepte és força críptic i molt imprecís sobre el que pot fer el Consell Europeu en una situació així. ➔ Després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa es reconeix la possibilitat que el contingut de la revisió al cabal comunitari: podran augmentar o reduir les competències atribuïdes a la UE.
- Procediment de revisions simplificades (art. 48.6 i 48.7): Són modificacions previstes pels propis Tractats, però subjectes a procediments particulars menys complexos que la revisió ordinària. Són adoptades per les institucions de la UE i ratificades pels Estats membres (s’elimina la fase internacional). Els supòsits previstos són:
entrarà en vigor fins que hagi estat aprovada pels Estats membres de conformitat amb les seves normes constitucionals.
- Modificacions autònomes: Són modificacions realitzades exclusivament per les institucions de la UE sense l’aprovació posterior dels Estats membres, com ara, per exemple: o Art. 86 TFUE, en relació a l’ampliació de les competències de la Fiscalia Europea. o Art 252 TFUE, respecte a l’augment del nombre de jutges i advocats generals.
- Límits a la revisió dels tractats: En aquest moment ens preguntem, es pot utilitzar l’article 352 per revisar els Tractats originaris? Segons el dictamen 2/49 no podrà en cap cas servir de base per adoptar disposicions que tinguin per efecte, en essència, per les seves conseqüències, modificar els Tractats sense seguir el procediment que aquests fixin a aquest efecte. L’art. 352 fa referència a les competències subsidiàries, és la clàusula de tancament competencial, no permet revisar els Tractats perquè així ho ha senyalat el TJUE que senyala que la UE no pot incrementar les seves competències mitjançant aquest article. Sobre els límits en quan a matèria hi ha una gran divergència enter la doctrina. LLIÇÓ 15 El dret derivat. La subordinació del dret derivat al dret originari. Els actes obligatoris previstos en l'article 288 del TFUE: la directiva, el reglament i la decisió. Els actes no obligatoris. Els actes atípics La subordinació del dret derivat al dret originari Tot aquell dret no compres en les normes constitutives és un dret derivat en el sentit de que troba el seu fonament, abast i límits en la norma constitutiva, amb independència de la seva diversitat de naturalesa i forma. Al Tractat de Lisboa no es va establir una jerarquia normativa entre els actes comunitaris, però la seva reordenació, i en especial la seva distinció entre actes legislatius adoptats pel procediment legislatiu ordinari o especial i actes no legislatius. Aquí la seva distinció i característiques:
- Actes legislatius: Són aquells adoptats mitjançant un procediment legislatiu ordinari o especial (art. 289.2 TFUE): o Procediment legislatiu ordinari: adopció conjunta pel Parlament i el Consell, a proposta de la Comissió
o Procediment legislatiu especial: adopció pel PE amb la participació del Consell o adopció del Consell amb la participació del PE. Excepcionalment i en els casos detallats pels Tractats expressament, els actes legislatius podran ser a proposta dels Estats membres, del Parlament Europeu, del Banc Central Europeu, del Banc Europeu d'Inversions i del Tribunal de Justícia. La seva denominació pot ser: directiva, reglament o decisió.
- Actes no legislatius: La denominació de cada acte no varia (reglament, directiva, decisió) però poden ser adoptats pel Consell o per la Comissió, eventualment pel Banc Central Europeu o el Banc Europeu d’Inversions. Hi ha diversos tipus d’actes legislatius:
- Actes delegats (art. 290 TFUE): o Denominació: reglament delegat, directiva delegada, decisió delegada o Es tracta de matèries que són competència del poder legislatiu del Parlament Europeu i el Consell i que podrien ser regulades exhaustivament per ells, però que renuncien a fer-ho i deleguen el seu poder en la Comissió. o La finalitat és agilitzar el procés normatiu: el Consell i Parlament Europeu es concentrin en els aspectes essencials de la legislació, mentre que els aspectes més tècnics, es desenvoluparan per la Comissió. o El legislador ha de fixar en l'acte legislatiu de base (un reglament o una directiva o una decisió) els objectius, contingut i abast de la delegació. o No tenen l'obligació jurídica d'atribuir els seus poders en favor de la Comissió; és una opció, però aquesta institució és l'única receptora de la delegació. o La delegació pot ser condicionada i controlada
- Actes executius (art. 291 TFUE): o Denominació: reglament executiu, directiva executiu, decisió executiu o Els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per l’execució dels actes jurídicament vinculants de la UE o Quan es requereixin condicions uniformes d’execució, els Estats podran delegar el poder executiu a favor de la Comissió i en favor de Consell en relació amb la PESC i casos especials o Prèviament, el Parlament Europeu i el Consell establiran, mitjançant reglament adoptats per procediment legislatiu ordinari,
El principi de jerarquia normativa regeix les relacions del Dret de la UE amb els ordenaments interns i les relacions entre el Dret originari i el derivat. Tot i això hi ha una absència de jerarquia entre els tipus normatius del dret derivat:
- En virtut del principi de l'equilibri institucional les institucions tenen detallades les seves competències en els tractats i una institució no pot envair o utilitzar les competències d'una altra institució;
- Els Tractats estableixen una sistema institucional basat en l'atribució cas per cas de competències, de manera que per a cada àmbit i en funció de la finalitat s'expressa el procediment i el tipus que cal utilitzar.
- Les institucions habilitades per adoptar normes no trien el tipus normatiu ni el procediment d'adopció. Els criteris de prelació entre els actes legislatius i no legislatiu són els següents:
- Una mesura d’execució normativa o administrativa del Consell o de la Comissió no pot desconèixer (modificar o derogar) el contingut d’una norma adoptada conjuntament pel Consell i el PE.
- Les normes aprovades en procediments legislatius no poden ser derogades o modificades per normes no legislatives. Altres característiques del Dret derivat
- Publicat i entrada en vigor (art. 297 TFUE): Amb caràcter general, tots els actes adoptats mitjançant procediment legislatiu es publiquen en el Diari Oficial de la UE (DO), també s’hauran de publicar en aquest diaris aquells actes no legislatius que tinguin per destinataris a tots els Estats membres, incloses les decisions que no indiquen destinatari. Els actes que hagin de ser publicats al DO entraran en vigor en la data que fixen o, mancant d’ella, el vintè dia de la seva publicació. Les restants directives o decisions (les que no tenen per destinataris a tots els Estats o les Decisions que es dirigeixen a particulars) es notifiquen als destinataris i produiran efectes a partir de la seva notificació.
- Irretroactivitat: Les normes de la UE no tenen efectes retroactius, és a dir que el dret i les obligacions neixen a partir de la seva entrada en vigor. Ara bé, excepcionalment s’admet l’aplicació retroactiva quan
la finalitat de l’acte ho exigeixi i els interessos legítims quedin garantits, és a dir, que hi hagi una millora de la situació jurídica dels destinataris sense perjudicis per a altres.
- Modificacions i rectificacions: Només pot fer modificacions la Institució autora de l’acte, pel mateix procediment normatiu, mitjançant el mateix tipus normatiu i la seva base jurídica o una base jurídica que tingui naturalesa equivalent a la que va servir de base per a la seva adopció. Pel que fa a les rectificacions es faran per a reparar errors de redacció o de forma i tindran efecte retroactiu. Els actes obligatoris previstos en l’article 288 del TFUE (dins dels actes típics): la directiva, el reglament i la decisió Reglament: A l’article 288 TFUE s’estableix que: “El reglament tindrà un abast general. Serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable en cada Estat membre” Abast general : aquesta característica serveix bàsicament per a diferenciar-lo dels actes d’abast individual com la decisió. Es tracta d’una característica essencial i que, en conseqüència, és requisit necessari per a que una norma tingui caràcter de reglament amb independència de la seva denominació o la forma d’adopció. Tal i com va senyalar el TFUE és un acte que s’aplica a situacions determinades objectivament i produeix els seus efectes jurídics en relació amb les categories de persones contemplades de manera general i abstracta. És eficaç per a un nombre indeterminat de destinataris i, en conseqüència, pot vincular a qualsevol subjecte que s’inclogui dins del seu àmbit d’aplicació (tant Estats membres, institcuions o persones físiques i jurídiques). Obligatòria en tots els seus elements : en un principi, té pretensions d’esgotar la regulació de la qüestió o matèria a què es refereix sense precisar de mesures complementàries per part de les autoritats dels Estats membres, a més les seves normes no tenen caràcter dispositiu i s’imposen amb plena eficàcia a tots els seus destinataris. Els Estats ni poden formular reserves, ni concedir excepcions unilateralment i és un instrument normatiu uniformitzador. Directament aplicable en cada Estat membre : té eficàcia immediata, de manera que no necessita de cap acte nacional d’adaptació o de recepció en l’ordenament jurídic intern. Entrarà en vigor a la data que fixi o, si no, als vint dies de la publicació al Diari Oficial de la UE. EL TJUE senyala que el reglament és apte per a atorgar als particulars drets que les jurisdiccions nacionals
o No poden ser invocades pels particulars, ja que aquestes obligacions incumbeixen als Estats membres. o La seva publicació al Diari Oficial és obligatòria si ha estat aprovada mitjançant un procediment legislatiu o si els destinataris són tots els Estats membres o quan no tenen un destinatari.
- Decisions dirigides a particulars: o Quan s'adreça a particulars és un procediment de gestió directa o d'aplicació del Dret en el terreny econòmic-empresarial i la Comissió és la institució facultada per adoptar decisions dirigides a particulars. o El destinatari queda designat i obligat individualment: es notifica al seu destinatari individual i a partir de la notificació produeix efectes jurídics. El particular podrà recórrer al Tribunal General. I contra les decisions del Tribunal General si que es podrà fer un recurs de cassació al TJUE. Els actes no obligatoris (dins dels actes típics)
- Dictàmens → són l’expressió de l’opinió d’una institució o un òrgan davant d’una qüestió determinada.
- Recomanacions → expressen un suggeriment dirigit als Estats membres, a les restants institucions de la UE o a l’opinió pública. Es caracteritzen ambdós per la seva naturalesa no vinculat però si tenen efectes jurídics. Els actes atípics
- Actes interns o Els actes atípics interns són els reglaments interns relatius a l'autoorganització de cada institució. o Exemples: els reglaments interns del Consell, de la Comissió, del Parlament Europeu, el Reglament de procediment del Tribunal de Justícia o del Tribunal General... o Tot i que el seu abast és intern poden tenir efectes jurídics si les institucions no s'atenen al seu contingut o procediments. o Es publiquen sempre en el Diari Oficial.
- Actes de contingut polític o Actes no jurídics on les institucions expressen els seus projectes polítics i programes d’acció.
o Exemples: Programes Generals, Comunicacions, Guies de Bones pràctiques, Llibres verds, Llibres Blancs...
- Actes interinstitucionals o El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió negocien un text i un cop redactat el fixen o acorden; però l'aproven cadascuna d'elles segons els seus procediments d'adopció de decisions o acords en el seu si i el signen de manera simultània i pública comprometent-se amb el seu contingut. o Contingut molt heterogeni. La denominació pot variar, la naturalesa jurídica i valor jurídic depenen del seu contingut material, dels termes utilitzats i de les circumstàncies de cada cas. o Exemples: Acords interinstitucional sobre el procediment de concertació de 1975; sobre l'aplicació del principi de subsidiarietat de 1993, sobre la qualitat de la legislació comunitària de 1998... o Art 295 TFUE: El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió duran a terme consultes recíproques i organitzaran de comú acord la forma de la seva cooperació. A tal efecte i dins de el respecte als Tractats, podran celebrar acords interinstitucionals que podran tenir caràcter vinculant. LLIÇÓ 16 El dret internacional i els principis generals. El dret internacional general. Els acords conclosos per la Unió Europea. Els acords internacionals conclosos entre els Estats membres. Els principis generals: l'elaboració de la jurisprudència comunitària. Tipologia de principis generals. El dret internacional general La UE té personalitat jurídica internacional, és a dir:
- És subjecte de Dret Internacional → està sotmesa a les obligacions que deriven del Dret Internacional general i a les del Dret internacional convencional del qual sigui part contractant.
- El TFUE senyala que: “les competències de la UE han de ser exercides respectant el DI” i que “els actes adoptats en exercici d’aquestes competències s0han d’interpretar, i el seu àmbit d’aplicació circumscriure, a la llum de les normes pertinents del DI”. La UE ha d’aplicar i així ha estat reconegut pel TJUE els costums i els principis generals del DI. Els acords conclosos per la UE
