¡Descarga Sistemas Electorales: Tipos, Funcionamiento y Consecuencias - Prof. Pano Pey y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
4.- El procés polític
4.2.- Eleccions sistemes electorals
4.2.1.- Funcions de les eleccions
a) Mecanisme de decisió. Permet agregar les diferències per la decisió final. b) Permet recollir les preferències dels individus c) Permet omplir les institucions. Canalitzar individus cap a les institucions perquè es configurin com les elits. Aquests tres grups poden tenir un pes diferent, depèn de l'autor. Hi ha perspectives que entre en conflicte. Les tres línies poden entrar en contradicció entre elles i en la mateixa conversa poden estar varies línies i que no seguien coincidents. S'ha d tenir en compte a l'hora d analitzar el sist electoral. En alguns casos, el sistema electoral ajudarà a que entrin les preferències, en altres no. Les línees les haurem de tenir present a l'hora d'analitzar el sist electorals
4.2..2 Concepte de sistema electoral.
Sistema electoral conjunt de mecanismes que permet obtenir el vots del individus en ?????? de representació. Maquinaria complexa que transforma els sufragis com a expressió de la voluntat i configura una morfologia institucional. Els sist electorals generen efectes, coneguts. Son bastant previsibles. Prima un tipus de partit i castiga a un altre, etc. Podem saber a priori, per tipologies d'organitzacions qui pot sortir guanyant i qui no. L aproven i el modifiquen aquells que ja estan al poder. Com es considera un element fonamental del sistema polític les normes que configuren un sistema electoral necessiten de majories qualificades (2/3) un nivell de consens molt ampli. És un element que es protegeix. El sistema electoral es ¿¿¿¿ com una eina que ???? modifica com s'han emès aquests sufragis per ???? constitucional. Efectes dels sistemes electorals. (son dos)
- Majoritari: tenen com objectiu principal determinar un guanyador, busquen una decisió clara. De la resta se'n oblida. Determinen un guanyador però poc sensibles cap als que no
les guanyen.
- Proporcional: Busquen traslladar a la institució les diferents sensibilitats que existeixen en una determinada societat, de forma més o menys exacte. Com més exacte, estarem davant d'un sistema proporcional. La proporcionalitat exacte, es impossible. Sempre hi haurà una mica de distorsió, per ajust tècnic. Sistema esp. Proporcional amb una forta correcció.
4.2.3. Components dels sistemes electorals
4.2.3.5.- Fórmula electoral.
Element numèric que s el principal responsable de traduir sufragis en elements de representació. De forma tradicional, de entre els cinc components sempre era la que tenia major rellevància. Els dos elements més rellevants son formula i circumscripció. Ni hi ha de dos tipus, majoritàries i proporcionals. En un funcionament neutre de la resta dels elements les formules majoritàries serien el principi que constituís tot el funcionament. Sistemes de representació proporcional. Veurem de dos tipus. La resta de formules son variacions d' aquestes. Procediments del divisor i els procediments de quocient. Divisor (formula d'Espanya) Sistema d'Hond. Es un sistema proporcional, que té alguns elements de correcció, no cap al més votat de tots però si els partits que tenen més vots. Es un sistema que de forma estricta que s'utilitza a la major part de països europeus. Permet un molt bon ajust proporcional si la resta d'elements estan ?????? Com funciona la formula d'Hond. Ordena de forma descendent els resultats de cada partit polític per dspres dividir aquests resultats en volts per 1,2,3,4 així successivament pels electes que hi hagi en aquella circumscripció i assignaria els resultats més elevats. Vots a cada partit
A 168.000 168.000 84.000 56.000 42.000 33.
B 104.000 52.000 34.667 26.000 26.000 20.
C 72.000 36.000 24.000 18.000 18.000 14.
D 64.000 32.000 21.333 16.000 16.000 12.
E 40.000 20.000 13.133 10.000 10.000 8.
F 32.000 16.000 10.667 8.000 8.000 6.
política. FR, i països de Llatins Americans. Un altre sistema es que passin els més votats a partir d'un determinat percentatge. 4.2.3.1 Circumscripció electoral. Un dels element més important del sistema electoral. L' unitat bàsica d'electors a la qual se li assigna un nombre d'electes. Magnitud de la circumscripció. Normalment son demarcacions territorials i sovint s'utilitzen demarcacions territorials prèvies. ¿Xq? Perquè es considera més segur si s'utilitza una demarcació de forma prèvia. Sist. espanyol província. Té un funcionament t autònom. La aplicació de la resta de components es fa independentment per cada una de les circumscripcions. El calcul de la formula d'Hond es fa per cada una de les circumscripcions. El sistema alemany juga a que hi hagi un solapament de circumscripcions, una més gran i una petita. Perquè es tant important la circumscripcions electoral. Es determinant en els efectes proporcionals del sistema. Les grans poden funcionar de forma proporcional, les petites mai poden funcionar de forma proporcional (1 o 2 diputats) han de ser grans perque la resta de components del sistema sigui adient. La magnitut és molt important perque determina les ????? d'un sistema. Les circumscripcions petites en cap cas podran funcionar de manera proporcional, perquè si hi ha un no el pots partir. Es classifiquen a partir de la magnitud, uninominals (un sol electe) plurinominal quan hi ha més d'un (1-3 funcionarà de forma majoritària. De 4 a 8 dependrà del numero de partits que es presenten, poden aproximar-se a una certa proporcionalitat. De 9 en endavant podem considerar que és proporcional). Si volem un sistema proporcional = magnitud gran. Sistema majoritari = circumscripcions petites magnitud petita. 2 possibles efectes que es consideren una disfunció. En el procés de disseny electoral
1. Malapportionment: Es dona en el sistema català i espanyol. Una distribució no proporcional entre número d'electes i número d'electors. El rati electors electes varíi molt d unes circumscripcions a les altres. Atribueix un vot diferent en funció de la circumscripcions. En el que es necessiten molts vots per un diputat el vot val menys. 2. Gearymandenng. Distorsió en el proces del disseny de les circumscripció amb la voluntat de distorsionar el resultat final, en termes de representació. El tema del disseny de la circumscripcions es on s'encallen políticament, ja que hi ha interessos partidistes. La circumscripció otorga valor al vot i es probablement un dels elements que desplega un
efecte més directe sobre el resultat dels patits polítics. 4.2.3.2 La forma de la candidatura S'ha de distingir si estem en una circumscripcions uni o pluri nominal. Plurinominal: tres tipologies
1. Sistema de llistes tancades i bloquejades. El promotor de la candidatura planteja una llista amb un conjunt de noms ordenats i que no pot ser alterada. Els electors no hi poden intervenir de cap manera. El nivell d0influencia dels promotirs de les candidatures es molt important. El partit polític té una gran capacitat i marge de maniobra. El tenim per les generals, autonòmiques catalanes, i municipis de règim especial, més grans de 250 habitants. 2. S istema de llistes tancades però no bloquejades. El promotor plantejarà una llista amb un conjunt de noms ordenats però en la qual l'elector podrà intervenir en alguna manera, En funció de la normativa en major o menor grau. Vots preferencials. L'elector pot intervenir, té perills, requereix d'informació important per poder-lo fer anar. No permet que la candidatura estableixi couotes. Implica una certa manipulació. L'escrutini és complicat. Paísos escandinaus. 3. Sistema de llistes obertes. No hi ha una llista, trobem candidats, ordenats per un o altre ordre on normalment l'elector podrà marcar un número determinat. Tants com s'han d'escollir o un número inferior als que s'han d'escollir -->“Panachage” dona protecció a la minoria majoritària, sempre sortirà un altre partit. Això és el Senat Espanyol. Configuració de les llistes atribueix quin es el paper dels promotors de les candidatures. En termes generals nosaltres tenim llistes tancades i pel senat tenim llistes obertes. Quan es partla de sistema polític català es diu que la falta d'acord era per això, però té més relevancia el punt de desacor en la circumscripcions 4.2.3.3 Forma de votació. Un sol vot a llista, bloquejada, pots tenir un gran número de vots preferencials, i en cada sistema es poden establir quin son els vots preferencials. Pannachage es considera un vot majoritari. 4.2.3.4. Barrera efectiva u barrera legal Barrera legal. Requisit mínim que ha de conceorrer per tal de que les candidatures puguin accedir al repartiment d'escons. El més habitual es un percentatge de vot mínim. En el cas
Candidatura tancada i bloquejada, formula sist d'Hond barrera 3%. Dels 350 més o menys la meitat son escollits que poden funcionar de forma proporcional, i la resta son escollits que en circumscripcions que son força majoritari. Sistema proporcional amb una forma correcció majoritaria. El nostre sistema electoral tendeix a que sigui un sistema bipartidista. Senat , sist majoritari, llistes obertes i Panachages. S'escullen 4 però els electors tenen tres vots. Afavoreix que la majoria minoritaria tingués representació. No cal que existeisi barrera mínima. Només s'escolleeixen 208 diputats la resta els dessigna la CA Municipals Locals: Tenim diversos sist. electorals. Sist. particular, mandat de 4 anys. El sistema electoral s'auto gestiona. La llei defineix quin és el dia del any electoral que toca, convoqui o no el govern. ES trien tot un conjunt d'ens diferents, però nosaltres només triem els regidors, la resta s'escull de forma indirecta. Municipis, 3 possibles sist. electorals. 1 Règim general. Circumscripció el municipi, no per districte. Magnitut de la circumscripcions s estableix per una ???? que està establerta a la LOREG. Art.169 més endavant. El número de regidors ha de ser senar. Candidatura tancada i bloquejada. Barrera legal del 5%. Formula sistema d'hond. 2 menors de 250. Candidatura oberta. Magnitud 5% Panachage. Formula electoral majoritària. 3 menors de 100 Magnitud 3%. Panachage. Sistema de consell obert. Només es votava a l'alcalde, i tots els veins formaven part del ple. Es va canviar cap al dels 250 habitants. Sist partits Sist partits Electoral
