






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Diversos experimentos que demuestran cómo nuestro cerebro puede ser engañado y adaptarse a nuevas percepciones. Se abordan ilusiones ópticas, neuroplasticidad y la interpretación de sensaciones. Se incluyen enlaces a videos de youtube que muestran los experimentos en acción.
Tipo: Apuntes
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Activitat Petit Grup: Sensació percepció http://eva.blanquerna.edu/pluginfile.php/201323/mod_resource/content/2/Guia%201%20C onsci%C3%A8ncia%20corporal%2020172018.pdf
Portar-ho imprès pel dia 4!!!! → 1 pàgina x davant
● Vidio → Revista muy interesante https://www.youtube.com/watch?v=sxwn1w7MJvk
Un home posa una mà de plàstic arran del braç d’una dona, mentre que el braç vertader queda darrere d’una pared. La dona només pot veure la seva mà falsa. Aquest home acaricia i toca la mà vertadera de la dona que està darrere de la pared alhora que fa exactament els mateixos moviments amb la mà de plàstic que ella pot veure. Daquesta manera l’home convenç la ment de la dona de que la mà que veu és la seva ja que allò que veu que li fa a aquella més és exactament el mateix que ella nota (perquè li ho està fent a la seva veritable mà). Aix`és suficient perquè el cervell la adopti com a pròpia (la mà falsa).
La percepció multisensorial pot influir com nosaltres percebem el nostre cos. Com de profund funciona la percepció multisensorial. Quan tu extens un braç saps que és allà gràcies a la informació que et donen els teus músculs i els tendons. Però aquesta il.lusió de la mà de plàstic crea una conexió entre el que veus i el que sents i revela molt més del com estan relacionats els dos sentits. Amb aqueste xperiment podem veure com el cervell està canviant i adopta aquesta mà com seva → neuroplasticitat → el cervell pot canvia a raó de les seves experiències
● https://www.youtube.com/watch?v=DphlhmtGRqI
Arriba a controlar una tercera mà Reacció alèrgica del seu cervell s’activa i passa d’un estat de repòs a activitat ondes alfa (descansa) → ondes beta (activació) → quan veu el ganivet
● Fantasmas en laboratorio
Condición sincrónica → ell amb els ulls tapats fa un massatge a algú, simultaneament. El cervell interpreta que es ell mateix que s’està tocant l’esquena. → Temps real
Condición asincrónica → algú (un braç robotic que ha gurdat els seus moviments) li fa un massatge a ell estant amb els ulls tapats, a un altre ritme. → Difereit en el temps
Realment no és ni ell, ni ningú altre. És un braç robotic que capta els moviments que la persona fa i els reprodueix amb un altre braç just derrere seu, a la seva esquena. Una de es vegades aquest braç va una mica enderrererit i per això creu que és una altra persona.
● Ehrsonlab barbiedoll ilusion
Un home1 jeu estirat amb unes ulleres de realitat virtual posades. El que veu són les cames d’una nina (tamany més petit) que pretenen ser les seves pròpies cames. Un científic acaricia les cames vertaderes del home1 mentre que acaricia exactament igual les cames de la nina que l’home1 veu per les ulleres. Per acabar, li passa per sobre un cub i l’home posa les mans en paral.lel per mostrar com de gran era el cub segons la seva perspectiva. Fan el mateix amb un nino encara més petit. I després amb un maniquí molt més gran.
Fan el mateix que li feien a la mà de plàstic + volen descobrir com percep el tamany desde la visió una nina diminuta o d’un gegant.
Having the illusion of owning a tiny body causes the world to appear gigantic, and owning a huge body makes the world appear smaller. Thus, our OWN body serves as a fundamental reference in perceiving the world around us.
● Henrik Ehrsson lobulo parietal ilusiones corporales https://www.dailymotion.com/video/xp6bz9_lobulo-parietal-ilusiones-corporales-henrik-ehrss on_school
Part 1: El científic demostra com el nostre cervell pot ser enganyat: el subjecte veu imatges en 3d desde una camara que té derrere. Ehrson toca el subjecte, i sincrónicament (a la vegada) fa el mateix moviment davant de la cámera. El nostre incoscient integra el cop i la imatge. Tot i que la ment del subjecte reconeix clarament la il.lusió, la sensació és inegable. Al final, Ehson dona un cop de martell davant de la cámera i el subjecte es doblega davant de l’impacte… Només és una il.lusió, però la sensació és com si li donés el cop al subjecte.
La sensació és una creació del cervell! El cervell també construeix el que veiem.
Toca el pit d’ una dona i graba el mateix moviment a la seva esquena. Després amb un martell dona a sota de la camara i ella ho interpreta com si fos el seu cos.
Part2: La subjecte mira cap a la seva panxa i veu la panxa d’un maniqui home. A la vegada veu i sent com algú acaricia la panxa. Al final, fa veure que un ganivet talla el maniqui. La subjecte, un altre cop, es doblega de la impresió pensant-se que aquella panxa és la seva.
Quan el cervell veu i sent (tacte) a la vegada ell mateix es convens que és el propi cos tot i que sigui obvi que és el d’un maniquí. → El cervell fa la interpretació perquè veu el que sent, el cos està al mateix lloc que jo i ho sento al mateix temps que ho veig.
Sensació → Una olor que t’evoca a un record Percepció → Interpretació, records
S → Procés fisiològic. Els meus receptors sensorials em donen una informació. P → Procés psicològic. Intervenen processos psicològics com la memoria, l’aprenentatge... elements que li donen sentit al procés sensorial.
“El procés perceptiu consisteix en decidir quina de les diferents interpretacions de cert estímul és el més adient en cada cas concret” (Tomay 2010)
Les sensacions evolucionen i depenen del seu context És un procés dinàmic perquè a mida que l’individu passa per la vida el nostre procés perceptiu es pot modificar perquè intervenen la situacions, la memòria, l’aprenentatge …
Passem d’una recepció sensorial (vista, tacte - temperatura, vibracions d’alta o baixa freqüència- molt específics segons la tasca a executar…) altament especialitzada on el meu cervell interpreta i segons la interpretació (percepció) prenc una acció.
Tenim una info. sensorial del meu entorn (energia luminica, acustica, sonora → energia física) o fins i tot personal (ex. mal d’estòmac) ↓ Passa a una Fase fisiologica → Info que rep cadascun dels receptrs sensorials
Per interpretar → Trasducció: pas de l’energia fisica provinent de les diferents fonts sensorials (info exterior) en energia electroquimica (froma que pot interpretar el meu cervell)
Pas de qualsevol tipus d’energia en energia electroquimica la que pot interpretar el meu cervell i després arriba al SNC (cervell) aqui se li assigna un sentit
ex: noto una olor X i fa olor de menjar, és hora de menjar/estan cuinant ex: sento olor de gas → és perillòs → millor que m’allunyi
Psicologia de la Gestalt
Wertheimer (1923), Koffka (1935) i Kölher (1947) → relació amb la publicitat (captar amb el minim d’info. el maxim d’atenció - que et quedis amb el logo, el eslògan… Juguen amb el sistema visual)
Tendència a veure patrons, a distingir objectes contra el fons, a completar una imatge a partir d’unes quantes senyals. → Conjunt d’objectes que de forma repetida els classifico.
Una part en un tot és una cosa diferent que aquesta mateixa part aïllada en un altre tot. El context en el que jo em trobo li dona sentit a aquella cosa.
El nostre sistema perceptiu assigna un sentit segons el context → procés perceptiu molt més àgil.
La Gestalt desenvolupa:
Escher→ autor de figures reversibles. Una calavera vs. dues persones.
En aquesta imatge tothom identifica un quadre i quatre rodones superposades. Ningú identifica quatre formes esferiques pero sense un quart.
Constáncia perceptiva: tendència a percebre els objectes com estables i inalterables malgrat els canvis de l’estimulació sensorial. Gràcies a la memòria li assigna un significat sigui quin sigui el seu color, la seva grandària, la llum que li arribi etc. Una porta sigui del color que sigui identifiquem que és una porta.
Il.lusions visuals
Il.lusió → Percepció errònia d’alguna cosa que veiem i existeix Al.lucinació → veiem una cosa que no existeix
Il.lusió de Müller-Lyer → tancament i obertura
Il.lusió de Ponzo → profunditat
Il.lusió de Jatrow
Il.lusió de paralelogram de Sender
Il.lusió de camuflatge o mimetisme → els elements que no tenen definits els contorns poden difuminar-se amb el fons.
ilusions opticas processos perceptius de la gestalt
Anunci Coca Cola - vol aconseguir que tothom es senti identificat amb el producte -bona continuitat o semblança -flor de llaunes -bona continuitat - tot ple d’ampolles
Anunci Audi -llei de la proximitat - amb objectes del carrer crea cares -reconeixement de les cares - cortex occipital - identificació de cares
Anunci Honda coro -llei de la bona continuitat - constantment -associació de sons amb la realitat, amb imatges (fora de la Gestalt) - integració so-imatge -percepcio figura-fons
Anunci pilot light musica y efectos -llei de tancament -bona continuitat -figura-fons
Anuncio pringles: https://www.youtube.com/watch?v=vRAWpv58SLY -figura- fons - el tub a la platja -bona continuitat -roda -patat forma de cap - figura fons -bona continuitat - golf -figura fons - negre -proximitat -flors
Habitació de Ames