Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ilusiones que enganchan al cerebro: Neuroplasticidad y percepción corporal - Prof. Gimeno, Apuntes de Psicología

Diversos experimentos que demuestran cómo nuestro cerebro puede ser engañado y adaptarse a nuevas percepciones. Se abordan ilusiones ópticas, neuroplasticidad y la interpretación de sensaciones. Se incluyen enlaces a videos de youtube que muestran los experimentos en acción.

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 14/01/2018

ariadna_bg
ariadna_bg 🇪🇸

4.5

(13)

10 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
20/09/2017
Activitat Petit Grup: Sensació percepció
http://eva.blanquerna.edu/pluginfile.php/201323/mod_resource/content/2/Guia%201%20C
onsci%C3%A8ncia%20corporal%2020172018.pdf
Portar-ho imprès pel dia 4!!!! → 1 pàgina x davant
Vidio → Revista muy interesante
https://www.youtube.com/watch?v=sxwn1w7MJvk
Un home posa una mà de plàstic arran del braç d’una dona, mentre que el braç vertader
queda darrere d’una pared. La dona només pot veure la seva mà falsa. Aquest home
acaricia i toca la mà vertadera de la dona que està darrere de la pared alhora que fa
exactament els mateixos moviments amb la mà de plàstic que ella pot veure. Daquesta
manera l’home convenç la ment de la dona de que la mà que veu és la seva ja que allò que
veu que li fa a aquella més és exactament el mateix que ella nota (perquè li ho està fent a la
seva veritable mà). Aix`és suficient perquè el cervell la adopti com a pròpia (la mà falsa).
La percepció multisensorial pot influir com nosaltres percebem el nostre cos. Com de
profund funciona la percepció multisensorial. Quan tu extens un braç saps que és allà
gràcies a la informació que et donen els teus músculs i els tendons. Però aquesta il.lusió de
la mà de plàstic crea una conexió entre el que veus i el que sents i revela molt més del com
estan relacionats els dos sentits.
Amb aqueste xperiment podem veure com el cervell està canviant i adopta aquesta mà com
seva → neuroplasticitat → el cervell pot canvia a raó de les seves experiències
https://www.youtube.com/watch?v=DphlhmtGRqI
Arriba a controlar una tercera mà
Reacció alèrgica del seu cervell s’activa i passa d’un estat de repòs a activitat
ondes alfa (descansa) → ondes beta (activació) → quan veu el ganivet
Fantasmas en laboratorio
Condición sincrónica → ell amb els ulls tapats fa un massatge a algú, simultaneament. El
cervell interpreta que es ell mateix que s’està tocant l’esquena. → Temps real
Condición asincrónica → algú (un braç robotic que ha gurdat els seus moviments) li fa un
massatge a ell estant amb els ulls tapats, a un altre ritme. → Difereit en el temps
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ilusiones que enganchan al cerebro: Neuroplasticidad y percepción corporal - Prof. Gimeno y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Activitat Petit Grup: Sensació percepció http://eva.blanquerna.edu/pluginfile.php/201323/mod_resource/content/2/Guia%201%20C onsci%C3%A8ncia%20corporal%2020172018.pdf

Portar-ho imprès pel dia 4!!!! → 1 pàgina x davant

● Vidio → Revista muy interesante https://www.youtube.com/watch?v=sxwn1w7MJvk

Un home posa una mà de plàstic arran del braç d’una dona, mentre que el braç vertader queda darrere d’una pared. La dona només pot veure la seva mà falsa. Aquest home acaricia i toca la mà vertadera de la dona que està darrere de la pared alhora que fa exactament els mateixos moviments amb la mà de plàstic que ella pot veure. Daquesta manera l’home convenç la ment de la dona de que la mà que veu és la seva ja que allò que veu que li fa a aquella més és exactament el mateix que ella nota (perquè li ho està fent a la seva veritable mà). Aix`és suficient perquè el cervell la adopti com a pròpia (la mà falsa).

La percepció multisensorial pot influir com nosaltres percebem el nostre cos. Com de profund funciona la percepció multisensorial. Quan tu extens un braç saps que és allà gràcies a la informació que et donen els teus músculs i els tendons. Però aquesta il.lusió de la mà de plàstic crea una conexió entre el que veus i el que sents i revela molt més del com estan relacionats els dos sentits. Amb aqueste xperiment podem veure com el cervell està canviant i adopta aquesta mà com seva → neuroplasticitat → el cervell pot canvia a raó de les seves experiències

● https://www.youtube.com/watch?v=DphlhmtGRqI

Arriba a controlar una tercera mà Reacció alèrgica del seu cervell s’activa i passa d’un estat de repòs a activitat ondes alfa (descansa) → ondes beta (activació) → quan veu el ganivet

● Fantasmas en laboratorio

Condición sincrónica → ell amb els ulls tapats fa un massatge a algú, simultaneament. El cervell interpreta que es ell mateix que s’està tocant l’esquena. → Temps real

Condición asincrónica → algú (un braç robotic que ha gurdat els seus moviments) li fa un massatge a ell estant amb els ulls tapats, a un altre ritme. → Difereit en el temps

Realment no és ni ell, ni ningú altre. És un braç robotic que capta els moviments que la persona fa i els reprodueix amb un altre braç just derrere seu, a la seva esquena. Una de es vegades aquest braç va una mica enderrererit i per això creu que és una altra persona.

● Ehrsonlab barbiedoll ilusion

Un home1 jeu estirat amb unes ulleres de realitat virtual posades. El que veu són les cames d’una nina (tamany més petit) que pretenen ser les seves pròpies cames. Un científic acaricia les cames vertaderes del home1 mentre que acaricia exactament igual les cames de la nina que l’home1 veu per les ulleres. Per acabar, li passa per sobre un cub i l’home posa les mans en paral.lel per mostrar com de gran era el cub segons la seva perspectiva. Fan el mateix amb un nino encara més petit. I després amb un maniquí molt més gran.

Fan el mateix que li feien a la mà de plàstic + volen descobrir com percep el tamany desde la visió una nina diminuta o d’un gegant.

Having the illusion of owning a tiny body causes the world to appear gigantic, and owning a huge body makes the world appear smaller. Thus, our OWN body serves as a fundamental reference in perceiving the world around us.

● Henrik Ehrsson lobulo parietal ilusiones corporales https://www.dailymotion.com/video/xp6bz9_lobulo-parietal-ilusiones-corporales-henrik-ehrss on_school

Part 1: El científic demostra com el nostre cervell pot ser enganyat: el subjecte veu imatges en 3d desde una camara que té derrere. Ehrson toca el subjecte, i sincrónicament (a la vegada) fa el mateix moviment davant de la cámera. El nostre incoscient integra el cop i la imatge. Tot i que la ment del subjecte reconeix clarament la il.lusió, la sensació és inegable. Al final, Ehson dona un cop de martell davant de la cámera i el subjecte es doblega davant de l’impacte… Només és una il.lusió, però la sensació és com si li donés el cop al subjecte.

La sensació és una creació del cervell! El cervell també construeix el que veiem.

Toca el pit d’ una dona i graba el mateix moviment a la seva esquena. Després amb un martell dona a sota de la camara i ella ho interpreta com si fos el seu cos.

Part2: La subjecte mira cap a la seva panxa i veu la panxa d’un maniqui home. A la vegada veu i sent com algú acaricia la panxa. Al final, fa veure que un ganivet talla el maniqui. La subjecte, un altre cop, es doblega de la impresió pensant-se que aquella panxa és la seva.

Quan el cervell veu i sent (tacte) a la vegada ell mateix es convens que és el propi cos tot i que sigui obvi que és el d’un maniquí. → El cervell fa la interpretació perquè veu el que sent, el cos està al mateix lloc que jo i ho sento al mateix temps que ho veig.

Sensació → Una olor que t’evoca a un record Percepció → Interpretació, records

S → Procés fisiològic. Els meus receptors sensorials em donen una informació. P → Procés psicològic. Intervenen processos psicològics com la memoria, l’aprenentatge... elements que li donen sentit al procés sensorial.

“El procés perceptiu consisteix en decidir quina de les diferents interpretacions de cert estímul és el més adient en cada cas concret” (Tomay 2010)

Les sensacions evolucionen i depenen del seu context És un procés dinàmic perquè a mida que l’individu passa per la vida el nostre procés perceptiu es pot modificar perquè intervenen la situacions, la memòria, l’aprenentatge …

Passem d’una recepció sensorial (vista, tacte - temperatura, vibracions d’alta o baixa freqüència- molt específics segons la tasca a executar…) altament especialitzada on el meu cervell interpreta i segons la interpretació (percepció) prenc una acció.

Tenim una info. sensorial del meu entorn (energia luminica, acustica, sonora → energia física) o fins i tot personal (ex. mal d’estòmac) ↓ Passa a una Fase fisiologica → Info que rep cadascun dels receptrs sensorials

Per interpretar → Trasducció: pas de l’energia fisica provinent de les diferents fonts sensorials (info exterior) en energia electroquimica (froma que pot interpretar el meu cervell)

Pas de qualsevol tipus d’energia en energia electroquimica la que pot interpretar el meu cervell i després arriba al SNC (cervell) aqui se li assigna un sentit

ex: noto una olor X i fa olor de menjar, és hora de menjar/estan cuinant ex: sento olor de gas → és perillòs → millor que m’allunyi

Psicologia de la Gestalt

Wertheimer (1923), Koffka (1935) i Kölher (1947) → relació amb la publicitat (captar amb el minim d’info. el maxim d’atenció - que et quedis amb el logo, el eslògan… Juguen amb el sistema visual)

Tendència a veure patrons, a distingir objectes contra el fons, a completar una imatge a partir d’unes quantes senyals. → Conjunt d’objectes que de forma repetida els classifico.

Una part en un tot és una cosa diferent que aquesta mateixa part aïllada en un altre tot. El context en el que jo em trobo li dona sentit a aquella cosa.

El nostre sistema perceptiu assigna un sentit segons el context → procés perceptiu molt més àgil.

La Gestalt desenvolupa:

  • Principi d’organització perceptual
    • Llei de la proximitat: quan dos elements estan a prop tendim a percebre’ls junts i no separats, com una sola cosa. → els percebem com un conjunt i li donem un nom. ex: conjunt de rodones = raïm.
    • Llei de la semblança: els objectes de color, grandària o forma semblant solen percebre’s com a part d’un patró. → es creen files, grups, categories.
    • Llei de la bona continuïtat: tendim a agrupar com a part d’un patró els objectes que segueixen un model o direcció. (veus allò del fons? no. pero aquesta llei et fa saber que lo d’allà lluny és una vinya, o una cerveza)

Escher→ autor de figures reversibles. Una calavera vs. dues persones.

  • Llei de Prägnanz o de bona forma: el principi de la pregnància diu que de totes les organitzacions possibles que disposi un estímul es tendirà a percebre la más simple, la que minimitzi la complexitat de l’estímul, per tant també es parla de principi de la simplicitat o principi mínim.

En aquesta imatge tothom identifica un quadre i quatre rodones superposades. Ningú identifica quatre formes esferiques pero sense un quart.

Constáncia perceptiva: tendència a percebre els objectes com estables i inalterables malgrat els canvis de l’estimulació sensorial. Gràcies a la memòria li assigna un significat sigui quin sigui el seu color, la seva grandària, la llum que li arribi etc. Una porta sigui del color que sigui identifiquem que és una porta.

  • Constància de la grandària → Percepció d’un objecte com si tingués la mateixa grandària, qualsevol que sigui la distància des de a qual es veu. (ex: les diagonals d’una casa, alçada, amplada)
  • Constància de la forma → Tendència a veure un objecte com si tingués la mateixa forma sense importar l’àngle d’on es mira. (ex: quatre portes iguals vistes de quatre angles diferents)
  • Constància de claredat → Percepció de la brillantor com si sempre fos la mateixa, malgrat canvïi la quantitat de llum que arriba a la retina. (ex. una roda, molt il.luminada per adalt però molt fosca x abaix)
  • Constància de perceptiva → és la inclinació a percebre els objectes com si conservessin el seu color, encara que es donin canvis en la informació sensorial. (ex: un full a l’interior de casa amb llum artificial té el mateix color que un full al jardí amb la llum natural)

Il.lusions visuals

Il.lusió → Percepció errònia d’alguna cosa que veiem i existeix Al.lucinació → veiem una cosa que no existeix

Il.lusió de Müller-Lyer → tancament i obertura

Il.lusió de Ponzo → profunditat

Il.lusió de Jatrow

Il.lusió de paralelogram de Sender

Il.lusió de camuflatge o mimetisme → els elements que no tenen definits els contorns poden difuminar-se amb el fons.

ilusions opticas processos perceptius de la gestalt

Anunci Coca Cola - vol aconseguir que tothom es senti identificat amb el producte -bona continuitat o semblança -flor de llaunes -bona continuitat - tot ple d’ampolles

Anunci Audi -llei de la proximitat - amb objectes del carrer crea cares -reconeixement de les cares - cortex occipital - identificació de cares

Anunci Honda coro -llei de la bona continuitat - constantment -associació de sons amb la realitat, amb imatges (fora de la Gestalt) - integració so-imatge -percepcio figura-fons

Anunci pilot light musica y efectos -llei de tancament -bona continuitat -figura-fons

Anuncio pringles: https://www.youtube.com/watch?v=vRAWpv58SLY -figura- fons - el tub a la platja -bona continuitat -roda -patat forma de cap - figura fons -bona continuitat - golf -figura fons - negre -proximitat -flors

  • petons -simetria

Habitació de Ames