¡Descarga apunts rrpp y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
T-I: CONTEXTUALITZACIÓ DE LES RRPP
SOCIETAT I COMUNICACIÓ
Informe Mc.Bride -> podríem definir la comunicació a partir de 3 eixos:
- societat intercomunicada amb espais reduïts (mitjans comunicació mes eficients)
- societat dialogant i usuària de les tecnologies ( internet tot mes fàcil i proper)
- societat globalitzada , som capaços d’utilitzar un llenguatge comú (angles)
Perills o controvèrsies :
- Estandardització de les cultures, model únic de consum
- no hi ha respecta cap a les minories
- Enaltiment del model anglosaxó ( $ = èxit ) Tot té una història i per tant un argument.
- MSL GROUP Storytelling (Ytbe)
Creem històries segons la capacitat d’influir que tenim. Ara tot sembla més proper gràcies a la GLOBALITZACIÓ.
- Estem davant d’un procés d’estandardització de la cultura i els hàbits (de les formes d’actuar, pensar i consumir cultura). Això ens fa pensar que les empreses no han de tenir respecte a les minories ja que no els hi cal. Així doncs aquesta estandardització provoca un menyspreu o minorització a la diferencia.
- Dedificació del model Anglosaxò (idolatrar-los) , tenim un complexe d’inferioritat respecte a aquest model.
- Equivaldre societat avançada a societat exitosa o que econòmicament va bé. Però hauríem de definir que és exactament la societat avançada, és únicament que l’economia va bé? Reduïm el model d’èxit i poder a aquells que fan diners. Encara tenim al cap que tens més influencia al estar amb gent exitosa i amb capital.
La societat i la comunicació : PROPERA / DIALOGANT/ LLENGUATGE COMÚ
MODEL ÈXIT ECONÒMIC ANGLOSAXÒ/ MODEL ÚNIC /
ESTANDARTITZACIÓ
LA FILOSOFIA DE LES RP, FER-HO BÉ I FER-HO SABER:
Teoria de les Relacions Publiques 1 1
Nosaltres convertim en local les estratègies globals, convertim en REALISTA allò que és GENERALISTA.
Ex; COCACOLA converteix en líders locals persones a les que atribuïm la Felicitat en un “Congrés de la Felicitat” i fan les plataformes diferents segons la perspectiva cultural de cada país. Converteixen en Locals estratègies Globals.
Aconseguir dir-ho tot amb una transparència. No expliquem faules com a la publicitat sinó que creem una realitat (una “cata” de realitat) amb aspectes testimonials, CREEM TESTIMONIS, OPINADORS.
-SOM CREADORS DE REALITAT, HEM DE DEMOSTRAR LA PROMESA-
-> En RRPP tenim una oportunitat davant de tot això ja que som capaços de crear espais i punts d’interès compartits (crear-los o trobar-los) i per tant son capaços de crear identitats socials, recolzades, legitimades per l’entorn social. Busquem qui som i tot el que diguem de nosaltres buscarem que realment vagi en línia amb la societat (ex: No com el CR7: “soy rico guapo y buen jugador”, això a Portugal potser serveix però aquí no ho accepta bé la societat).
- SINTESI: les RRPP:
- 1. LOCALITZACIÓ: Convertir en local les estratègies globals, i en realista allò generalista.
- 2. CATES DE REALITAT: Aconseguir que tot el que diguem ho diguem amb una certa transparència, hem de ser realistes, som explicadors de la realitat, creem testimonis (opinadors), creem realitat. Hem de demostrar la promesa
- IDENTITAT SOCIAL: En RRPP tenim una oportunitat davant de tot això, som experts en diàleg, som capaços de trobar punts d’interès compartit, capaços de crear identitats socials recolzades per l’entorn.
-FER-HO BÉ I FER-HO SABER-: No pots tenir “gotes de sabó a l’aigua”, l’empresa ha de tenir tres coses per a que hi puguis fer RRPP:
-VOLUNTAT DE SERVEI PER PART DE L’ENTITAT (capacitat de dialogar, de relacionar- se, de vincular-se amb quelcom, de formar part de la societat).
-QUE L’ORGANITAZCIÓ SIGUI EL MÀXIM DE TRANSPARENT (això facilita el diàleg i la confiança)
-QUE NO HI HAGI UN HISTÒRIC NEGATIU NI UN MERCAT DESACTUALITZAT (que no se’ns atribueixin males reputacions o històries negatives i que el mercat no estigui en desús
Només podem treballar amb empreses que estiguin en la “ona” de socialització.
PLANTEJAMENT FILOSÒFIC, CONCEPTE I DEFINICIÓ
En les RRPP son continguts (arguments), vincles (líders d’opinió), influencia social (agenda, temes socials d’interès).
Argumentem per convèncer i per influenciar la societat, argumentem per convèncer als líders d’opinió i tenir sortida a l’agenda i els diaris
Teoria de les Relacions Publiques 2 2
LA MÚLTIPLE VINCULACIÓ DISCIPLINARIA DE LES RRPP
Leopoldo López, líder dels estudiants de Veneçuela, s’ha entregat a la policia.
Les RRPP estudien l’individu i el seu carisma, per això tenen tant a veure amb la psicologia.
Estudia tres elements bàsics:
- ACTITUDS (ètica i valor)
- (^) HABILITATS (van lligades al coneixement)
- MOTIVACIÓ (prioritats d’una persona)
Psicologia Social: capacitat que té un individu d’influenciar un grup (segona ciència social)
Tres grans coses a tenir en compte en la PS:
▲ (^) Establir un lideratge amb suport i legitimitat de grup
▲ Establir rols molt ben definits. (Rols: qui fa què i com, qui assumeix el seu paper?)
▲ Dinàmica que s’estableixen entre aquests personatges (va a favor de l’objectiu: si?, no?)
Així doncs estem parlant de LIDERATGE, ROLS I DINÀMICA ; un grup no existeix si no existeix un objectiu clar.
Sociologia: Existeixen nuclis d’opinió, hi ha grups que estimulen als altres grups (per tant hi ha grups que funcionen com a líders dins d’una societat). Com es relacionen els grups dins de la societat
En RRPP volem saber quin és l’estil de comunicació de la societat, que fa que els catalans ens sentim tant d’aquí i no puguem evitar-ho?
La sociologia no estudia “els ciutadans del món” sinó a aquells que estan connectats
I. Els paràmetres comuns, la comunicació en si (a pesar de que s’està homogeneïtzant el paràmetre comunicatiu per adaptació al model americà i anglosaxó. Els llatins tenim una manera de comunicar diferent als demés (als flamencs, holandesos..
Background socio cultural: història, costums.. etc. La nostre feina és ser conscients d’on muntarem l’empresa.
Teoria de les Relacions Publiques 4 4
II. Adaptar la societat i la cultura per a que altres entitats amb una altre cultura ho entenguin i s’hi trobin dins.
III. Relació entre els objectius d’un grup i d’un altre, si no va junts no crea un nucli. La societat té una personalitat col·lectiva també. Així doncs els grups es relacionen a partir d’establir objectius col·lectius.
- James Grunig – Dirección de RRPP (capítol 1)
- Wilcox – RRPP estrategias y tácticas
- Luís Solano Fleta – Fundamentos de las RRPP (capítol 4)
Teoria de les Relacions Publiques 5 5
- Un públic està cohesionat o no en funció de la nostre influència. Els empleats poden estar més o menys cohesionats, en funció també de la nostre forma d’influenciar-los.
Si haguéssim de fer un mapa d’entorn parlaríem de:
- PÚBLICS INTERNS
- PÚBLICS ENTÈS COM A COMUNITAT (institucions, entitats socials i culturals)
- MITJANS DE COMUNICACIÓ (tradicionals, de nova generació)
- PÚBLICS ENTESOS COM DE MERCAT:
■ Clients actuals i potencials
■ Competència
■ Distribuïdors
■ (^) Proveïdors
MÀXIMES
Les màximes són els fonaments ètics de la professió, aquells principis en que es fonamenta la moral de les RRPP, son els principis que inspiren els codis deontològics.
Totes les actituds haurien de ser aplicables a tothom (empresa i treballador en RRPP) però en concret aquestes són les que ha de tenir l’organització:
- HUMANITAT (ser empàtic)
- Sensibilitat
- Senzillesa (no ser superflu ni superior a la resta)
- (^) Capacitat de diàleg (enraonar, entendre els sentiments dels altres)
• HONESTETAT
- Ser conseqüents (amb el compromís, jugar-te la reputació)
- Ser transparents (donar tota la informació que se’t demani, no ocultar interessos). HEM D’EXPLICAR TANTES COSES COM ENS DEMANIN, PERÒ NOMÉS EL QUE ENS DEMANIN. (transparència vol dir explicar allò que s’espera de tu, sorprendre en positiu, però no despullar-se.)
- Admetre errors (aquí tens l’oportunitat de recuperar una mica la credibilitat perduda)
Teoria de les Relacions Publiques 7 7
Per altre banda tenim dues altres característiques que són aplicables empresa i treballadors però sobretot a la postura personal del professional:
- (^) HUMILITAT
- Treballar darrere l’escenari”
- Establir contacte només amb els “homònims”
- CONSTÀNCIA
- Continuïtat
- Compromís
- Voluntat de servei (mostrar la nostre voluntat de relació i de servei).
FUNCIONS SOCIALS DE LES RRPP
- Posar en relacions persones i organitzacions
- Preveure i resoldre conflictes socials
- Fer que les organitzacions siguin sensibles a les persones
- Aconseguir que les organitzacions aportin un bé d’interès públic.
PRINCIPIS D’EXEL·LÈNCIA, SEGONS JAMES GRUNIG II (síntesi)
- (^) El sistema de comunicació simètric
- L’estructura organitzativa
- La teoria situacional de públics
- La planificació estratègica
- Si no prioritzes estàs mort
Rols Socials
▲ Mediador (no és aquell que negocia sinó aquell que vincula interessos, facilita l’entesa, evita conflictes i potenciem les capacitats de diàleg)
▲ Prescriptor (és una persona que coneix bé un aspecte particular, un contingut, un valor, una entitat, un sector... coneix millor que ningú la filosofia de l’entitat, coneix el discurs adequat per la situació que viu l’organització)
▲ Analític (indaga i investiga constantment, va mirant arreu i busca que passa i que sent cada públic que ens envolta, analitza si hi ha conflictes o processos d’entesa, fa avaluacions posteriors i analitza les pròpies capacitats)
Teoria de les Relacions Publiques 8 8
CULTURA DE L’ORGANITZACIÓ I POLÍTICA D’ACTUACIÓ. LA IMATGE
PÚBLICA I LES RRPP
Per cultura organitzativa entenem la manera de fer i de ser d’una organització. És la manera com els membres de l’entitat reaccionen d’igual manera sigui quina sigui la identitat geogràfica o origen. Així doncs a grans problemes iguals solucions. L’únic tret diferenciador és que pertanyen al mateix lloc d’organització però a un altre lloc geogràfic. Si Nestlé Cornellà té un gran problema el solucionarà igual que ho fan a Nestlé Suisa.
EDGAR SCHEIN:
Si haguéssim de definir aquests tres elements, el substrat sociocultural seria el país, els valors organitzatius serien els atributs actitudinals i els artefactes culturals seria el model d’expressar- se.
POLÍTICA D’ACTUACIÓ EN RRPP
La política d’actuació són els àmbits en que nosaltres volem estar presents. Com volem ser en aquests àmbit, més formals, més informals. Hem de marcar quin estil volem mostrar. Per exemple el Corte Inglés s’ha convertit en una part de la ciutat, com si fos un ajuntament (formen part de molts actes i col·laboren amb institucions).
Política de publicity (publicabilitat): política de relació amb els MCM. Una política d’actuació en RRPP seria les relacions internes.
Són polítiques que d’alguna manera creen empreses, el conjunt de polítiques són maneres d’actuar en diferents àmbit, les empreses més avançades tenen polítiques diferenciades segons l’àmbit.
LA IMATGE PÚBLICA I LES RRPP
La imatge pública és la imatge que tenen els públics de tu (no el logo) Hi ha dos tipus d’imatge, la conceptual i la gràfica. LA conceptual és la atribuïda (tu no pots assessorar el que pensa l’altre sinó el missatge i com transmets aquests continguts). La reputació és només quan la imatge conceptual és bona, no es pot tenir mala reputació perquè simplement significa que no en tens (de reputació). Treballem conceptes perquè el que volem és que aquests conceptes siguin vistos positivament.
També expressem a través de la imatge estètica (plasmació estètica). També hem d’assessorar puntualment sobre l’estètica, no pot ser que només treballem arguments perquè l’estètica també transmet concepte així que no podem alienar-nos de tot això (les RRPP també toquen aquest tema).
ISSUES MANAGEMENT: temes candents, temes en els que tu et jugues la teva reputació (els has de tenir molt ben controlats).
Teoria de les Relacions Publiques 10 10
T-III: MODELS TEÒRICS PRINCIPALS
Perquè és tan important un congrés?
Teoria de les Relacions Publiques 11 11
Les RRPP han tingut diversos recorreguts segons el país i l’economia on és mouen.
▲ (^) Sociològica: és que la majoria dels conceptes claus que defineixen les RRPP tenen a veure amb la relació entre grups, doncs d’un entorn social o societat molt concreta.
▲ Management: fan especialitzar a la gent en relacions corporatives, internes, accionistes i relacions amb el mercat.
▲ Màrqueting: dues grans coses; especialització en el producte, en clubs de clients o entorns de mercat i indirectament en premsa especialitzada.
- Congrés Juny Apuntar-se (preguntar Mercè)
- –Jackie b UOC-
L’ENTORN DISCIPLINAR DE LES RRPP
L’entorn disciplinari de les RRPP té una base tècnica i una estratègica o de coneixement general. Això es pot simplificar a estratègics i tècnics.
http://www.esrp.net/images/pdf/colleccio/llibre21.pdf
Models teòrics principals de les RRPP: Grunig&Hunt; Cultip¢er
Teoria de les Relacions Publiques 13 13
L’entorn disciplinar de les RRPP, han de tenir dos cercles de coneixements : el tècnic (pràctica) i el de coneixements d’humanitats/ciències socials/ història....(conceptual i estratègic)
XXI. MODELO Y ESTRUCTURA EDUCATIVA DISEÑADA DE ACUERDO CON LOS CONTENIDOS NECESARIOS PARA EL DESARROLLO DE LA PRÁCTICA PROFESIONAL EN EL CAMPO DE LAS RELACIONES PÚBLICAS. (DOCUMENTO DE HONG KONG: 1980, 2).
En el contexto internacional pocas profesiones tiene estándares rígidos con respecto a sus necesidades educativas, organización y materias, pero todas ellas han aceptado normas y requisitos de tipo general.
Hace más de cincuenta años que la enseñanza de las relaciones públicas se viene realizando en institutos, escuelas y universidades, pero hasta el pre- sente muy poco se ha hecho en favor de su coordinación. Es en 1980 cuando fructifica la idea en The Education and Research Committee of the International Public Relations Association (I.PR.A.), de hacer un signifi- cativo avance en este sentido.
Desde su inauguración, en 1955, la I.P.R.A. tiene como uno de sus princi- pales objetivos promover el desarrollo de la educación de las relaciones pú- blicas en todo el mundo. Y es en 1980 cuando se entendió que era el momen- to oportuno para realizar un estudio sistemático del estado de la educación en las naciones que están representadas en la I.P.R.A. De esta forma y modo, en una segunda etapa se podría realizar una serie de recomendacio- nes acerca de las Relaciones Públicas extensivas al campo de la educación, del desarrollo profesional y de los estándares profesionales que deben ser observados.
Una de las consideraciones básicas que sirvió para poner en marcha este proyecto planteaba el hecho de que los parámetros de la función de las rela- ciones públicas están en constante cambio. Teniendo en cuenta:
A) La dinámica de la actual política de las comunicaciones y sus avances tecnológicos, y
B) Los desafíos, oportunidades y problemas que se plantean tanto a las relaciones públicas, como afectan a las organizaciones públicas como pri- vadas. En definitiva, a los sujetos promotores, ejecutores y receptores; todos ellos vinculados por los quehaceres de esta función social.
Este Modelo Educativo de las Relaciones Públicas tuvo su antecedente en dos documentos previos conocidos como el "Design for Public Relations Education" y el "The Wheel of Education", éste último fue presentado en el Congreso Mundial de I.P.R.A. que tuvo lugar en
Teoria de les Relacions Publiques 14 14
Este modelo es el más utilizado en la práctica pedagógica de las relacio- nes públicas, a la par que es motivo de discusión al interrogarse la profesión —en los congresos de la especialidad — sobre cuál de los cuatro modelos, que contemplan Grunig y Todd.
Así mismo, en esta interpretación de los cuatro modelos se tipifican histó- ricamente los usos profesionales de la actividad de las relaciones públicas. No obstante, la tendencia general se polariza en el modelo de la información pública y la del doble flujo asimétrico, aunque sus encuestas realizadas en los EE.UU. nos señalan que un 15% se está trabajando ya con el modelo del doble flujo simétrico, son muchas las dudas que se plantean sobre el mismo. En general existe un primer interrogante sobre los aspectos conceptuales y su interpretación cualitativa, por ejemplo el mutual understanding es un factor de difícil aprehensión utilitarista.
Pero este modelo nos ofrece una panorámica interpretativa de sumo inte- rés, mediante su presentación gráfica como cuadro de doble entrada, pero uno de sus déficits iniciales —desde el punto de vista cronológico— ha sido perfeccionado si cabe, al respecto de la contextualización histórica de los contenidos del cuadro (Noguero: 1990, 28).
III. MODELO DE LAS CUATRO ETAPAS DE CUTLIP Y CENTER. (CUTLIP; CENTER; Y BROOM: 1985, 200).
Este modelo ha tenido una evolución de "lo literario a lo gráfico", siendo este la última aportación sobre el mismo de la sexta edición de la obra de Cultlip; Center; y Broom.
En este modelo gráfico sus autores nos presentan un solapamiento cí- clico de la naturaleza, en su aplicación práctica, de las relaciones públicas, actualizado mediante el hermanamiento con las técnicas del proceso de re- solución de problemas (problem-solving process).
Sus cuatro valores axiales son:
a) Análisis de la situación,
b) Estrategia,
b) Ejecución o puesta en práctica del plan; y
c) Evaluación.
Como demuestra el gráfico cada etapa depende de las anteriores aunque al mismo tiempo se mantengan compartamentalizadas en su realización, por que es un modelo estructural que se inicia en la inteligencia de la definición del problema.
Quan més entres en sinergia amb l’entorn, aquest més t’ajuda i més influència tens.
- Problema
- Prioritats i planificació
Teoria de les Relacions Publiques 16 16
- Execució de les accions
- Evaluació
ELS SUBJECTES DE LES RRPP I L’ESTRUCTURACIO DELS PUBLICS
L’entorn és múltiple i complexa, s’ha de seleccionar l’entorn per interessos
XV. MODELO DE LOS PÚB LICOS.(CUTLIP Y CEN TER: 1963, 139); (PR OST: 1967, 1-2); Y (NO GUERO: 1976,309). Este modelo se centra en cuatro autores dos norteamericanos (Cutlip y Center: 1963, 139), un francés (Prost: 1967, 1-2), y un español (Noguero: 1976, 309).
Su objetivo radica en nominalizar y estructurar al máximo los públicos a efectos de:
Teoria de les Relacions Publiques 17 17
EL TRIANGLE D’OR DE LES RRPP
Interpretació de Enric Ordeix.
The Bussiness Sphere of RP:
Sempre hi ha com quatre grans blocs, àmbits alhora d’actuar, aquests són: Àrea social, periodística, social i comercial (màrqueting, públics de mercat), simbolitzen especialitats i públics.
MODELO LONG&HAZELTON
(pg 116) un dels models més considerats en els àmbits de les RP
Diuen que hi ha un entorn on està la societat en que convius: l’entorn legal, social, econòmic, tecnològic i de competitivitat entre organismes. Sempre determinat pel model polític
Model organitzacional : (pg.121)
- Estem davant d’un model de transformació, volem generar efectes per transformar, tant entitats com públics (Treballar la identitat amb els entorns i influenciar-hi).
- Volem crear filosofia organitzativa, volem crear manera de ser pròpia, valor.
Teoria de les Relacions Publiques 19 19
Information/comunication (Discurs)Links OL: Líders SocialsSocial and Public: Agenda Mediàtica
- Volem crear un model estructurat, efectiu en consecució d’objectius i de conceptes.
Model comunicatiu: (pg.121)
- (^) Basat en les ciències socials, utilitzem les ciències socials per ser més eficients
- Adaptat als interessos dels públics
- Establint codis i símbols
Model de públics: (pg.121)
Model del manteniment (mantenim l’equilibri entre el comportament i el coneixement)
Estem en un moment de gestió del canvi com a concepte bàsic de la comunicació. L’afectació vol dir generar canvis (a favor nostre).
Treballem a dos nivells: individual i grupal (interessos personals i interessos grupals).
“KNOWLEDGE MAKES BEHAVIOUR”
ANTONI NOGUERO
Teoria de les Relacions Publiques 20 20
