¡Descarga Art y Lenguaje: Comunicación, Percepción, Interpretación - Prof. Fontcuberta y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
LLENGUATGES ARTÍSTICS
1. Art i llenguatge (comunicació, percepció, interpretació)
2. Classificació de les arts
3. Pintura i escultura: aspectes formals
3.1 Pintura: 3.1.1 Materials i tècniques (terminologia) 3.1.2 Representació de l’espai (perspectiva, volum) 3.1.3 Llum i color 3.1.4. Composició i geometria
3.2 Escultura: 3.2.1 Materials i tècniques (terminologia) 3.2.2 Espai i volum 3.2.3 Composició i proporció 3.2.4 Repòs i moviment 3.2.5 Llum i color
3.3 Aspectes iconogràfics 3.3.1 Forma i significat. Iconografia i iconologia 3.3.1 Temes i gèneres:
- Temes històrics, mitològics i religiosos
- Retrat, paisatge, natura morta, pintura de gènere 3.3.2 Art figuratiu i abstracte
4. Arquitectura
4.1 Materials i tècniques 4.2 Terminologia arquitectònica bàsica 4.3 Tipologies
5. Gravat
6. Arts de l’objecte
BIBLIOGRAFIA
CALVO SERRALLER, F.
Los géneros de la pintura , Madrid, Taurus, 2005
- FURIÓ, Vicenç Ideas y formas en la representación pictórica , Barcelona, Ed. Universitat de Barcelona, 2002
- WITTKOWER, Rudolf La escultura: procesos y principios , Madrid, Alianza, 1983 (1977)
- ZEVI, B. Saber ver la arquitectura , Barcelona, Apóstrofe, 1998
Profesor: Cristina Fontcubera. Tutorias: Dimarts 13-14:30 o 17:30-18:
Examen: Identificació i definició de 8 elements de vocabulari artístic (dossiers) (2 punts) 2 preguntes d’apunts (elegir de 3) (4 punts) 2 preguntes de llibres (elegir de 3) (4 punts)
“alerta amb el gos” No sempre una imatge val mes que mil paraules per això el text aclaratori de la part inferior.
• Teatre de l’opera de Sidney.
Les imatges s’han de contextualitzar: materials, mesures... Mai es pot separar el codi de l’artista amb el contingut de l’obra.
Correcta lectura de la imatge: codi, text, context. Estem envoltats d’imatges i de símbols. El símbol es únicament humà i l’art n’és ple. Es capaç de transmetre relacions amb mes rapidesa i eficaçment que una cadena de paraules. Per exemple l’ùs que en fan els caricaturistes.
• Imatge del XVI Erhad Schön. Gravat dels protestants. La gaita es símbol de
luxúria, el gall del diable. La capella el metamorfoseja. Aquesta imatge comporta una sàtira. Els símbols son fruit del context de l’època , una iconografia molt eficaç. En la comunicació de l’art, l’artista vol deixar la seva emprenta personal, però nosaltres a vegades no sabem que expressa.
• Habitació de Vincent a Arles, Van Gogh. 1889. Paris. Museu d’Orsay.
Calma absoluta, és el que l’artista vol expressar. Repòs, descansar el pensament.
• El cafè nocturn de la Plaça Lamartine d’Alrès. Van Gogh. 1888.
Sensació d’angoixa. Entre l’emissor i l’espectador hi ha interferències si no sabem el codi o el context. L’art no es un llenguatge tan rígid com el llenguatge verbal o escrit. A mes, una imatge activa mes ràpid la ment que el llenguatge. Les obres d’art s’han d’explicar segons el context Art de la superfície. Traduït a l’arquitectura. Espai tridimensional. Funcionalitat. Art del volum: Traduït a l’escultura. Textura i tacte.
• La pietat. Miquel Àngel. 1498-9.
Tactilitat. Activitat de la nuesa del material. Marbre nu, idea falsa però molt sovint l’escultura es pintada. Té presencia perquè ocupa un espai.
• Saltiri de Blanca de Castella. 1235. Miniatura
Només una èlit cultural podia veure aquest manuscrit, perquè estava en un monestir. Qui demanava llegir-ho era gent molt elitista. Art del color: Traduït a la pintura
• Els afusellaments del 3 de maig del 1808. Goya.
Després d’una lectura formal de l’obra, cadascú pot escollir des de quina metodologia interpretar-lo. Forma i contingut son indissociables. L’art no es pot equiparar amb altres sistemes comunicatius. No te precisió. Escanvi com a activador de emocions es perfectament vàlid. La comunicació visual es diferent de la verbal Una imatge activa mes ràpid la ment que el llenguatge. Les obres d’art s’han d’explica segons Context, Codi i text equivalent a l’estructura de l’obra.
diferents a la artesania perque no es basen en la raó, sinò en la imaginació. La poesia es l’expressiò de tot això. A la Il·lustració sorgeix en Portuguès Boas Artes, beaux arts, fine arts, belles arts. Charles Batteux fa una damnificació al 1747: Belles Arts: música, pintura, escultura, poesia, dansa, son per detectar o imitar la naturalesa. Arts mecàniques: Arquitectura... són les útils. La retòrica està en un punt intermig. Schlegol la uneix a les belles arts que passen a ser
“ Els símbols de la pintura son les figures i els colors que es despleguen en l’espai, els símbols de la poesia son els sons articulats en el temps” Lessing. A finals del s. XVIII, Kant fa la classificació de les arts basant-se en que hi han tants tipus d’arts com capacitat d’expressió té l’home: Paraules: poema, retòrica. Sons: música Gestos: arquitectura, escultura, pintura. En el s. XX Dessoir afirma que “ sembla que cap sistema de les arts satisfaci tots els requisits”. Hi ha molts tipus de classificacions ( schelling, libelt,.. ) Fan conceptes a priori, relacionen amb l’infinit, la voluntat, etc,... Filòsofs idealistes. Mes empíriques, sentits que apel·len, funcions o modes de execució. Finalment pures i aplicades. Idea minimalista de la utilitat i plasticitat de la damnificació de les arts. La nostra època es molt propensa a ser o no, ens oblidem de classificar-les. Problemes de fer una damnificació: L’àmbit no es fix. No hi ha acord sobre que es art., dificultat en desxifrar-ho ja que les convencions canvien. No hi ha cap criteri que serveixi. Actualment l’única que te pes important es la classificació o divisió de les arts en reals o visuals o les arts estàtiques o seqüencials. La gran influència entre la relació de les arts al món contemporani es que hi ha una pervivència de gèneres (encara que sigui irònicament) És una època anticanónica. Es prohibeix prohibir. S’ha lluitat per la llibertat de l’art. Es considera que no ha d’haver una jerarquització que demostra la variabilitat del concepte art en la nostra tradició. Al s.XVIII i XIX hi ha na gran revolució, sobre tot pel fet de pintar allò que es vol. Revolució dels temes. Reivindiquen la llibertat i s’autoanomena modern. Busca la innovació, refusa la jerarquització. Aquesta reivindicació s’estén que a mes de pintar el que es vol es pinti com es vulgui. Tan la bellesa com la narració es presenta a l’art contemporani marcada per la llibertat i no pel dogmatisme o utilitats de maneres diferents. Qualsevol manera de mirar la realitat i expressar-la es valida. Això comporta la impossibilitat de definir l’art a priori.
No hi ha un acord sobre quines activitats son art i quines no. Segons Unberto Eco l’art es una convenció sociocultural i canvia d’acord el temps, a mes es art tot allò que l’home denomini art. Inclasificable. L’història de l’art es una historia condicionada socioculturalment a traves d’unes formes plàstiques acceptade i anomenades art.
