¡Descarga Apunts Tema 1,2 i 3 y más Apuntes en PDF de Derecho público solo en Docsity!
Tema 1. Dret i Estat
- Concepte i funcions del dret
El conjunt de normes que formen el dret es diferencien d’altres normes perquè:
- Estan relacionades amb el poder
- Configuren una sistematització
- Tendeixen a la justícia
Si el dret no tendeix a fer justícia la societat es rebel·la. Cal tenir clar doncs que el concepte de justícia no és igual al concepte de dret. Encara que moltes vegades siguin conceptes que van agafats de la mà, no té perquè ser així sempre.
El dret és, per una part una Ciència Social, i per altra part, un sistema de normes que organitza la societat.
L’estudi del dret no serà igual per tot arreu sinó que a cada lloc serà diferent.
El dret es pot estudiar des de diversos punts de vista (sociològic, antropològic, CCPP etc.)
La relació entre el Dret i el Poder és el que conforma el Dret Públic.
El dret és la institucionalització del poder. És comú a les societats occidentals (democràtiques, liberals i plurals). La societat està estretament lligada al dret i en les societats occidentals aquesta forma del dret es projecta a través de la Constitució.
Les normes jurídiques son aquelles les quals tenen conseqüències jurídiques i que per tant, l’Estat hi està al darrera.
Dret: conjunt de normes que regulen les relacions entre les persones i/o la societat i l’Estat, i es regulen amb unes conseqüències jurídiques. Són normes sancionades.
El dret té una sèrie de funcions:
La integració social: resoldre els conflictes socials i donar solucions per millorar la relació (evitar el conflicte)
L’orientació social: orientar la societat cap a uns costums que no té, en definitiva, educar.
El tractament de conflictes: resoldre conflictes
La legitimació del poder: dóna justificació moral al poder
La funció distributiva: impedeix que el sistema econòmic sigui excessivament injust amb els més dèbils.
La funció repressiva i promocional: tracta de reprimir i promocionar una sèrie de comportaments.
Definició del dret formalista: el dret és un conjunt de normes o regles de conducte que són jurídiques perquè la seva execució està garantida per l’Estat mitjançant una sanció externa. Per tant, sempre estan vinculades a una idea, que és que són obligatòries i que l’Estat actua coactivament. (Norberto Bobbio)
El dret és el monopoli de la coacció per part de l’Estat.
- (^) Dret, moral i usos socials. Dret i justícia.
Els usos socials són les conductes generalment admeses per una comunitat i aquestes normes determinen bona part dels nostres comportaments. La força dels usos socials rau en que siguin acceptats per tots, ja que no es poden imposar. Moltes vegades els usos socials han acabat convertint-se en drets.
Les normes morals son una sèrie de normes que hi ha en una societat i va estretament relacionada amb els valors. L’individu les segueix d’acord amb els seus valors, la seva consciència.
Desobediència civil: anar en contra de la llei per seguir una norma moral. Al llarg de la història, aquesta pràctica ha provocat modificacions del dret.
Objecció de consciència: la moral s’imposa a l’estat de dret.
Dret i justícia, trobem tres corrents :
- Legalitat i legitimitat
Legalitat: estat en que un està sotmès a unes lleis i actua d’acord amb elles, igual que el poder polític
Legitimitat: fa al·lusió a principis que justifiquen el dret.
Tema 2. L’ordenament jurídic
2.0 Normes jurídiques
El fenomen jurídic es presenta bàsicament mitjançant les normes, tot i que també hi ha altres fenòmens com algunes institucions.
El Dret és un ordre normatiu, això significa que és compost de normes. Per tal de perfilar millor la noció de norma, pot resultar-nos d’utilitat partir de l’anàlisi dels distints usos o funcions del llenguatge.
Funció descriptiva : té lloc quan el llenguatge s’empra per descriure certs estats de coses, per subministrar informació sobre la realitat, la qual pot ésser vertadera o falsa.
Dinamisme: Les normes jurídiques no són immutables, per això l’ordenament jurídic ha de preveure els mecanismes necessaris tant per a la modificació de normes (la reforma, la
derogació i la modificació), com per aquells que permeten adaptar el contingut de les normes sense alterar-ne els enunciats (interpretació i mutació).
Pluralitat: Les expressions normatives són el reflex d’una pluralitat de centres de producció jurídica, que han de tenir en compte l’estat de les autonomies com a organització territorial de l’Estat espanyol i la seva presència a la Unió Europea.
2.2 Criteris de relacions entre normes i sistemes normatius
La jerarquia normativa és la forma més habitual d’ordenar les normes. Cada norma està situada en un lloc o altre de la piràmide, és a dir que, cada norma té un rang i s’imposa a la llei superior (lex superior)
Per saber quina és la norma en cada supòsit hi ha d’haver unes regles. El poder legislatiu (parlament) s’encarrega d’elaborar les lleis. El consell de ministres representa el poder executiu i s’encarrega d’aprovar les lleis.
La forma de jerarquia normativa es dóna normalment en models d’estat molt centralitzats.
Força Passiva: força de resistir a ser desplaçat. La CE és la
norma que té més força passiva, ningú la pot desplaçar
perquè és suprema.
Jerarquia normativa
Força Activa: força de les normes superiors sobre les normes
de rang jeràrquic inferior, força per desplaçar-se. La CE té més
força activa que cap altra norma.
Temporalitat: la norma superior s’imposa a l’anterior (lex posterior). La derogació d’una llei provoca pèrdua de vigència i genera uns efectes jurídics.
Vacatio legis: espai que es deixa entre la publicació de la llei i l’entrada en vigor d’aquesta.
La derogació d’una llei es deu a criteris polítics, no és una qüestió jurídica.
Tàcita: deroga les altres lleis però no ho explicita (lex posterior)
Derogació
Expressa: deroga les altres lleis, ho exposa explícitament
Competència: consisteix en que en una norma secundària es delimita una matèria i s’encarrega la seva tramitació a una altra norma. S’ha de mirar qui té la competència per poder executar la llei.
Ordenament jurídic ESTATAL
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Ordenament jurídic AUTONÒMIC
2.3 Sistemes jurídics
A Europa hi havia hagut una unificació del poder. El sobirà havia estat el rei. La nació es transformà jurídicament en un parlament. Abans d’aquest procés de transformació hi hagué l’Estat Absolut.
Common law
El Common Law es el «Derecho común» o «Derecho consuetudinario» vigente en la mayoría de los países de tradición anglosajona. En sentido estricto podemos decir que es el sistema jurídico creado en Inglaterra tras la conquista normanda (1066). Se llamó common (común) porque pasó a ser el Derecho de aplicación general en todo el reino por parte de los tribunales del Rey, los cuales seguían un mismo conjunto de principios y reglas jurídicas. En un sentido más amplio se habla de Common Law para referirse a aquel sistema legal basado, primordialmente, en las decisiones adoptadas por los tribunales, en contraste con los sistemas de Derecho civil, como el nuestro, donde la principal fuente de Derecho es la Ley.
Civil law
El civil law és el sistema jurídic derivat d’aquell aplicat a l’Europa Continental, les arrels del qual es troben en el Dret Romà i en el pensament de la Il·lustració. És utilitzat en gran part dels territoris europeus i en aquells colonitzats per aquests al llarg de la història. Es sol caracteritzar perquè la seva principal font és la llei , abans que la jurisprudència, i perquè les normes estan incloses dins uns sistemes jurídics unitaris, ordenats i sistematitzats.
2.4 Les fonts del dret
Llei
Formes de manifestació de les normes Costum
Principis Generals del Dret
Les sentències, contractes etc. no són fonts del dret. Ho són les normes, que principalment sorgeixen de formes escrites. La llei estrictament està a disposició del Parlament.
Fonts del dret (escrites) Constitució espanyola
Tractats de la UE
Lleis espanyoles
Tractats internacionals
A Espanya, cada jutge a l’hora de resoldre un cas, no ha de tenir en compte els precedents, sinó que sols ha d’interpretar la llei.
El sistema espanyol és un sistema jeràrquic, on el màxim òrgan és el Tribunal Suprem. La jurisprudència no és font del dret a l’Estat espanyol però influeix a l’hora d’interpretar les lleis.
La doctrina no és una font del dret.
Les lleis, en un Estat de Dret, han de ser conegudes i publicades. Les lleis han de ser generals, no particulars. Les lleis generals han de regular tan les relacions entre les persones com les relacions entre persones i estat.
La democràcia no és el motor del Constitucionalisme sinó que el motor és la llibertat.
3.3 Conceptes de Constitució
Tipus de Constitució:
Segons la HISTÒRIA Revolucionàries (Constitució de Cadis de 1812)
XIX: Cartes atorgades, constitucions pactades i populars
XX
Segons la FORMA Escrites
No escrites (Anglaterra)
Segons la previsió de REFORMA RÍGIDES
FLEXIBLES (Constitució anglesa)
Segons l’EFICÀCIA Normatives (Concordança entre juridicitat i poder real)
Nominals (Els problemes reals de l’Estat de li escapen)
Semàntica (No respecten cap tipus de separació de poders)
La Constitució Espanyola de 1978
La Constitució espanyola forma part de les constitucions sorgides després de la 2a Guerra Mundial. Inclouen lleis en referència a l’Estat del Benestar, a l’organització del territori, contenen un títol preliminar, lleis que regulen el Tribunal Constitucional etc.
La Constitució espanyola és rígida, racional, escrita, sistemàtica, provinent d’un procés constituent, no és neutre, sinó que més aviat és de caràcter liberal democràtic.
La Constitució espanyola és normativa, ja que està per sobre dels poders constituïts i per tant té un caràcter vinculant.
En quant a l’estructura de la Constitució trobem una divisió entre la part dogmàtica i la part orgànica i també trobem un règim especial per a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra i l’existència de la Corona.
La Constitució espanyola és Racional-Normativa perquè és un conjunt de normes que és escrit, sistemàtic i s’estableix d’un sol cop.
Subjecció als poder públics i aplicació directa
Artículo 9
- Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico.
- Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.
- La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
Disposició derogatòria: queden derogades totes les lleis anteriors i contràries a la Constitució.
La Constitució és la norma suprema, és a dir, tot allò que regula conforma la resta de l’ordenament jurídic.
Els objectius de la Constitució són: establir una forma d’estat determinada, protegir la societat etc.
Funcions de la Constitució
Funció Legitimadora del Poder: la Constitució legitima l’existència i l’actuació del poder de l’Estat.
Funció Constitutiva de l’Estat: la Constitució configura els elements bàsics de l’Estat (Poder, Població i Territori) Crea els òrgans de poder i regula l’exercici d’aquest.
Funció Reguladora de Poder: pretén posar límits al poder.
Funció d’Ordenació de Producció Jurídica: norma de normes, regula la producció de normes.
Funció Fonamentadora de l’Ordre Social i Polític: valors i principis.
Funció Orientadora de l’Actuació dels Poders Públics: la Constitució és un procés orientador dels poders polítics i permet diferents opcions de govern, encabint-se dins uns marges.
Tipus de normes
Dins de la Constitució Espanyola hi ha normes que tenen una vaguetat semàntica. Moltes de les normes tenen una estructura complexa a causa de les funcions que porta a terme, el procés d’elaboració, la vaguetat semàntica o perquè naixen en voluntat de pertinença, cosa que està lligada amb el paper del legislador.
Tenen una eficàcia normativa qüestionable
- (^) Normes amb una estructura normativa ALTA
Enfocades a regular els procediments de l’Estat Democràtic i portades a terme pels jutges. Són regulades pels òrgans polítics (Parlament, Corona, etc.)
- Drets fonamentals i de participació política =
