¡Descarga Neurociencia Cognitiva: Lenguaje - Tipos y Desarrollo en la Infancia (7.1) - Prof. Miralbe y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
TEMA 7: LLENGUATGE
7.1. Comunicació i llenguatge
Llenguatge humà és innat i específic de cada cultura (7000 llengües).
El llenguatge és la capacitat per associar símbols arbitraris amb significats. Els nens aprenen el llenguatge a mesura que poden associar determinats conjunts de sons a símbols (aproximadament 1 any).
Tipus de llenguatge:
Tots tenen uns components bàsics: fonemes, morfemes, lexicó, sintaxi, semàntica, prosòdia, discurs.
La funció principal és la comunicació (pensaments, emocions, intencions...), una acció efectuada per un animal (emissor) que altera el comportament d’un altre (receptor). Implica beneficis mutus.
El llenguatge no és sempre necessari per a la comunicació, tot i que és la via principal. Altres canals de comunicació són:
- Visual (el més ràpid): expressió facial emocions, moviments...
- Auditiu (llargues distàncies i foscor): parla...
- Químic: feromones o olor
- Tàctil
El llenguatge és innat, tenim una programació biològica per crear estructures cerebrals per a poder parlar. Però, per poder-se desenvolupar, necessita de l’ambient (plasticitat).
- 6 mesos: balbuceig
- 1 any: holofrase (1ª paraula)
- 18 mesos: 2 paraules
- 2 anys: inici sintaxi
- 4-5 anys: parla complexa
Del naixement als 3 anys, trobem el període crític per al desenvolupament, si no hi ha estimulació ambiental adequada, poden haver efectes irreversibles.
Altres evidències:
- Percepció fonèmica: dels 0 als 2 anys els nens perceben els fonemes de totes les llengües del món, però quan adquireixen la llengua materna, es tornen selectius (pèrdua capacitat per discriminar).
- Lateralització funcional i estructural del llenguatge: àrees del llenguatge parlat i de símbols estan a l’hemisferi esquerre, és major que el de l’HD (observable a partir dels 31 mesos).
Teories de l’origen del llenguatge: QUAN
- Homo habilis, fa 2 milions d’anys (reconstrucció de l’anatomia cerebral, demostren que tenien àrees implicades en el llenguatge)
- Homo sapiens, entre 10.000 i 100.000 anys
Va ser clau el desenvolupament dels òrgans vocals i la capacitat d’articulació.
COM
- Teoria gestual: es deriva dels gestos, la comunicació oral va sorgir per alliberar les mans, gràcies al bipedisme.
- Teoria de la vocalització: el llenguatge va evolucionar a partir de vocalitzacions dels animals. El desenvolupament dels òrgans bucofonatoris va promocionar l’aparició del llenguatge oral.
Trastorns del llenguatge:
- Afàsies: pèrdua o alteració del llenguatge a conseqüència d’algun tipus de lesió adquirida.
- Disfàsia: alteracions en el procés d’adquisició de la lectoescriptura en absència de lesió.
- Alèxies: alteracions de la lectura que apareixen com a conseqüència d’una lesió en subjectes que ja havien adquirit la lectura.
- Dislèxia: alteracions en el procés d’adquisició de la lectoesciptura en absència de lesió.
- Disgrafia: no aprèn la capacitat d’escriptura.
- Agràfia: pèrdua capacitat de produir llenguatge escrit per lesió cerebral.
7.2. Producció i comprensió de la parla: models neurals
Aproximacions a l’estudi de les bases neurals del llenguatge
- Localitzacionisme: Estudis de lesió, es defineixen regions cerebrals fonamentals pel llenguatge i les patologies.
Paul Broca
Estudi del pacient “tan” lesió a la 3ª circumvolució frontal esquerre, que és la regió de l’articulació de la parla (àrea de Broca; àrea 44 Brodmann).
Carl Wernicke
Estudi de pacients amb dèficit de comprensió de la parla (afàsia de Wernicke) lesió a la circumvolució temporal superior, regió de comprensió de la parla (àrea de Wernicke; àrea 22 Brodmann).
- Fascicle arquejat: tracte d’axons que connecta àrea de Wernicke amb àrea de Broca. Si es lesiona, comprenen bé, produeixen bé, però no poden repetir (afàsia transcortical).
Lichteim
- Centre dels conceptes dels objectes: elaboració i representació dels conceptes. Localització desconeguda.
Déjerine
- Zona visual-verbal: gir angular esquerre (AB 39) clau per la lectoescriptura.
- Connexionisme clàssic
Model Wernicke-Geschwind: connecta les àrees cerebrals del llenguatge i explica el funcionament en xarxa.
a. Seqüència d’activacions per la comprensió i producció del llenguatge oral ( escoltar patata i repetir patata ).
Còrtex auditiu primari Wernicke Fascicle arquejat Broca Escorça motora primària
Test de Wada: injecció d’amobarbital (anestèsic) a la caròtida interna (un hemisferi cada vegada). El pacient està despert i se’l fa parlar.
Neuroimatge funcional: activació cerebral (PET) en diferents nivells de processament del llenguatge.
Als 3 mesos, els nens exposats a la parla mostren una activació de l’HE que de l’HD, i les àrees que s’activaven corresponen a les regions de la parla en adults.
Estudi dels patrons d’activació cerebral durant la parla i comprensió en 2 tipus de bil·lingües:
- Early bilingual: les dues llengües adquirides durant la infància
- Late bilingual: la segona llengua adquirida durant l’edat adulta
Els resultats mostren que els patrons d’activació cortical són diferents (al sistema persilvià anterior):
- Early: solapament de les àrees de producció de la parla en ambdues llengües
- Late: no solapament àrees producció en ambdues llengües
Les àrees de comprensió se solapaven en ambdós casos.
Escolta dicòtica: presentació d’E auditius alhora. Persones esquerranes mostraran avantatge pels E presentats a l’orella dreta i els dretans mostraran avantatges pels E presentats a l’orella esquerra, ja que l’E arribarà abans a Wernicke.
Tapping: activitat motora mentre es llegeix (interferència). Hi ha més interferència quan les persones amb el llenguatge a l’HE llegeixen mentre piquen amb la mà dreta (HE) que quan piquen amb la mà esquerra (HD).
7.4. Funcions lingüístiques de l’hemisferi dret
Trastorn d’aprenentatge no verbal: QI verbal > QI manipulatiu/perceptiu
Funcions:
- Processament lèxic-semàntic: persones amb lesions a HD mostren un pitjor rendiment en
- Tasques de discriminació lèxico-semàntica
- Tasques de denominació per confrontació visual
- Prosòdia (relacionada amb processament musical i reconeixement emocions): aspectes rítmics, emfàtics i melòdics de la parla.
- Pragmàtica: relació llenguatge-context. Dificultats de comprensió de metàfores, ironies, sarcasme o l’humor
7.5. Bases neurals de la lectoescriptura
Lectura:
- Via lèxica (global): llegir paraula com un tot. Paraules familiars, es reconeix per la grafia i es pronuncia.
- Via fonològica (grafema-fonema): paraules desconegudes i pseudoparaules, conversió grafema-fonema.
Els nens comencen amb una lectura per la via fonològica, després lèxica.
Les dues vies activen circuits neurals diferents: en japonès, s’utilitzen dos tipus de símbols diferents
- Via global: Kanji (símbols que representen conceptes). VIA VISUAL VENTRAL. Via ventral: àrea visual primària circumvolució temporal E (àrea fusiforme)= àrea de la forma de les paraules visuals (àrea fusiforme dreta reconeixement cares/àrea fusiforme esquerra reconeixement paraules familiars)
- Via fonològica: Kana (representacions fonètiques de síl·labes, codifiquen informació acústica). VIA VISUAL DORSAL + ÀREA BROCA. Via dorsal: àrea visual primària POT
Per accedir al significat, les àrees convergeixen.
Trastorns de la lectura:
- Via lèxica: dislèxia superficial, utilitzen la via fonològica, manifestacions lentitud en la lectura, errors en homòfons.
- Via fonològica: dislèxia fonològica, utilitzen via lèxica, manifestacions errors en pseudoparaules i paraules desconegudes.
Vies per escriure:
- Lletra a lletra: mentalment articulem les paraules i després les transcrivim lletra a lletra. Àrees lingüístiques (lesió: disgràfia fonològica).
- Imatge mentals: còpia de la imatge mental d’una paraula. Àrea del reconeixement de les paraules (lesió: disgràfia ortogràfica).
- Memorització seqüències de lletres.
- Records motors: reproducció de la seqüència motora per fer una paraula.
L’escriptura implica l’activació de:
- Xarxa del llenguatge: àrees persilvianes.
- Xarxes motores: escorça motora primària, àrea motora suplementària.
- Àrees visuals: regió dorsal del lòbul parietal.
Cada una de les vies d’escriptura implica vies neurals diferents.
