Apunts tema "comptes anuals", Apuntes de Economía de la Empresa

¡Descarga Apunts tema "comptes anuals" y más Apuntes en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!

TEMA 4

- Els comptes anuals -

1. ELS COMPTES ANUALS: CONCEPTE I MODELS

Els comptes anuals han de ser comprensibles i útils per als grups d’interès que els utilitzen, amb l’objectiu de prendre decisions econòmiques. L’aplicació sistemàtica i regular dels requisits, els principis i els criteris comptables que ha de permetre que els comptes anuals mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa. Els comptes anuals de les pimes comprenen el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, i la memòria. Aquests documents formen una unitat. Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa. Els comptes anuals han de ser elaborats de manera obligatòria per l’empresari o pels administradors de l’empresa en un termini màxim de tres mesos a partir de la data de tancament de l’exercici. Hi ha de figurar la data de la seva formulació i és necessari que estiguin signats per l’empresari, per tots els socis responsables (en el cas d’una societat col·lectiva o comanditària) i pels administradors (en el cas de les societats de responsabilitat limitada o les societats anònimes). En cada un dels documents hi ha de constar la identificació de l’empresa, el nom i l’exercici a què fa referència. Models de comptes anuals Les empreses poden decidir acollir-se a la versió del Pla general de la comptabilitat que s’adapti millor a les seves característiques. Hi ha dues versions del Pla general de comptabilitat: el Pla general de comptabilitat pròpiament dit i el Pla general de comptabilitat per a pimes , que també és l’utilitzat per les microempreses. Qualsevol empresa pot utilitzar la versió general, encara que acollir-se a una o a una altra li pot comportar càrregues i més obligacions de registre. *Les societats i els empresaris que, en virtut de les disposicions legals, estiguin obligats a dipositar comptes en el Registre Mercantil hauran de fer-ho dins del mes següent a la seva aprovació per la Junta General, el còmput es calcularà de data a data. Si fos festiu, dins del següent dia hàbil.

Comptablement, s’entén per microempresa tota empresa, qualsevol en sigui la forma jurídica, individual o societària, que durant dos exercicis consecutius compleixi, a la data de tancament de cadascun d’aquests, almenys dues de les circumstàncies següents:

• Que el total d eles partides de l’actiu no superi el 1 000 000 €.
• Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 2 000 000 €.
• Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l’exercici sigui igual o menor de 10. L’elecció s’ha de mantenir durant un mínim de tres anys de manera consecutiva, llevat que durant aquest període se superin dos dels límits esmentats. PGC Actiu Volum de negoci Nre. de treballadors PGC per a pimes < 4 000 000 € < 8 000 000 € </= 50 treballadors PGC per a microempreses < 1 000 000 € < 2 000 000 € </= 10 treballadors Les pimes i les microempreses han de presentar els models per a pimes del balanç, el compte de pèrdues si guanys, i la memòria.

2. EL BALANÇ DE SITUACIÓ PER A PIMES

Segons el PGC, en el balanç de situació han de constar, a més de les dades comptables de l’any en què es tanca l’exercici, les de l’exercici anterior, seguint l’estructura que marca la llei. El balanç de situació és un element d’informació que totes les empreses tenen en comú i pot servir per fer anàlisis comparatives entre diferents empreses. A més, les empreses poden comparar balanços anteriors i treure’n conclusions de l’evolució; d’aquesta manera, poden predir d’alguna forma el seu futur. Equació fonamental de la comptabilitat: Total actiu = Total patrimoni net + Total passiu *Hi ha dos models de comptes anuals i, en concret, de balanç de situació, que són el normal i el de pimes. L’actiu es divideix en dos grans blocs o grans masses (que corresponen a l’actiu no corrent i a l’actiu corrent), i el patrimoni net i passiu es divideix en tres (corresponents a patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent), que van precedides de les lletres A, B i C. Cada una se subdivideix en masses més específiques que van precedides d’un nombre romà; la subdivisió d’aquestes últimes, en altres encara més específiques, va precedida d’un nombre aràbic (1, 2, 3, ...).

A. ACTIU

A) Actiu no corrent: és el conjunt d’actius que té l’empresa durant un període superior al d’un exercici econòmic. Són elements que constitueixen una inversió permanent per l’empresa. I. Immobilitzat intangible: actius no monetaris sense aparença física, susceptibles de valoració econòmica. II. Immobilitzat material: elements d’actiu tangibles representats per béns mobles i immobles, excepte els que van a l’apartat següent. III. Inversions immobiliàries: immobles que es posseeixen per obtenir rendes, plusvàlues o ambdues. IV. Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini: inversions financeres realitzades per l’empresa i que han de perdurar a l’empresa per un període superior a un any en les empreses del mateix grup. V. Inversions financeres a llarg termini: inversions financeres realitzades per l’empresa i que han de perdurar a l’empresa per un període superior a un any. VI. Actius per impostos diferits: aquí hi figuraran els actius per diferències temporals deduïbles, els crèdits pel dret a compensar en exercicis posteriors les bases imposables negatives pendents de compensació, i les deduccions i altres avantatges fiscals no utilitzats que queden pendents d’aplicar en la liquidació dels impostos sobre beneficis. B) Actiu corrent: són elements que estan en l’empresa durant poc temps, com a molt un exercici econòmic, formen part del cicle d’explotació. I. Existències: actius dels quals disposa l’empresa per ser venuts en el curs normal d’explotació o per ser utilitzats en el procés productiu, en el procés de producció o en la prestació de serveis. II. Deutors comercials i altres comptes per cobrar: els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns del grup d’existències i en general tots els deutors de l’empresa, a més del capital social escripturat pendent de desemborsament per l’import que ha estat exigit pels accionistes o partícips. III. Inversions en empreses del grup i associades a curt termini: inversions financeres que ha fet l’empresa i que té intenció de vendre a curt termini. IV. Inversions financeres a curt termini: inversions financeres realitzades per l’empresa i que té intenció de vendre a curt termini. V. Periodificacions a curt termini: les despeses comptabilitzades en l’exercici que es tanca però que pertanyen al següent, i els interessos pagats per l’empresa que corresponen a exercicis següents. VI. Efectius i altres actius líquids equivalents: s’hi anoten els diners líquids a la caixa i els saldos a favor de l’empresa en entitats bancàries.

III. Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini: fonts de finançament aliè amb empreses associades i parts vinculades. El termini del venciment és superior a l’any i serveixen per cobrir l’estructura fixa de l’empresa. IV. Passiu per impostos diferits: les diferències que generen grans quantitats que cal pagar i menors quantitats que cal tornar per impostos sobre beneficis futurs. V. Periodificacions a llarg termini: els imports rebuts “a compte” de futures vendes o prestacions de serveis. C) Passiu corrent: s’hi inclouen els crèdits que financen l’empresa a curt termini, com ara els crèdits concedits pels subministradors de mercaderies, els deutes amb la Hisenda públic ai els organismes de la Seguretat Social, i els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no sobrepassa el termini d’un any. I. Provisions a curt termini: els comptes que tenen com a finalitat cobrir les despeses originades en aquest exercici o en un d’anterior, de les quals, quan es tanca el balanç, no se sap ni la quantitat ni la data en què es produiran, a curt termini. II. Deutes a curt termini: fonts de finançament aliè. El termini de venciment és inferior a l’any i serveixen per cobrir l’estructura corrent de l’empresa. III. Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini: fonts de finançament aliè amb empreses associades i parts vinculades. El termini de venciment és inferior a l’any i serveixen per cobrir l’estructura corrent de l’empresa. IV. Creditors comercials i altres comptes que cal pagar: els crèdits que financen les empreses a curt termini, com ara els crèdits concedits per subministradors de mercaderies, els deutes amb la Hisenda pública, etc., i els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no sobrepassa el termini d’un any. V. Periodificacions a curt termini : els impostos rebuts “a compte” de futures vendes o prestacions de serveis.

3. EL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS PER A LES PIMES

El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que té com a objectiu calcular el resultat que una empresa ha obtingut durant un exercici econòmic, a més d’explicitar la composició del resultat i les operacions que s’han hagut de fer per arribar a aquest resultat.

Estructura del compte de pèrdues i guanys Per fer el compte de pèrdues i guanys s’ha de partir dels saldos que tenen els comptes de gestió de les operacions o fets comptables que es fan a l’empresa de manera periòdica.

• En el compte de pèrdues i guanys, a més dels imports dels períodes en qüestió, hi ha de figurar els de l’exercici anterior, tal com es fa en el balanç.
• Només hi ha de figurar els comptes o grups de compres que tinguin saldo en l’exercici actual i en el precedent.
• També es poden fer subdivisions més detallades, encara que no apareguin en el model del Pla general de comptabilitat.
• Les partides amb números aràbics es poden agrupar quan el seu valor esdevingui insignificant per mostrar la imatge real de l’empresa. Es pot observar que els resultats s’agrupen en quatre categories principals precedides per una lletra majúscula: A, B, C i D. Dins de cada gran grup es diferencien les despeses i els ingressos precedits per un nombre aràbic. A. Resultat d’explotació: s’hi anoten els ingressos i es resten les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa, com també els resultats de l’alienació dels immobilitzats. Els comptes entre parèntesis van restant; és a dir, són una despesa. B. Resultat financer: és el que s’obté de la diferència entre els ingressos i les despeses financeres, és a dir, els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. C. Resultat abans d’impostos: en aquest espai s’anota la suma dels resultats d’explotació i els resultats financers. Si la diferència és positiva vol dir que hi ha beneficis; si és negativa col dir que s’han generat pèrdues. D. Resultat de l’exercici: en cas que hi hagi guanys, s’ha de restar l’impost sobre societats aplicat sobre el benefici. El tipus impositiu és del 25%.

4. LA MEMÒRIA

La memòria és un document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals i que, com més amplis siguin aquests comentaris, més ajudaran els destinataris i els usuaris de la informació a entendre la situació de l’empresa. El contingut de la memòria no està limitat, però com a mínim ha de contenir informació sobre els temes següents:

• Activitats de l’empresa: en aquest apartat s’ha d’escriure l’objecte social de l’empresa, és a dir, l’activitat o les activitats a les quals es dedica.