¡Descarga Ara que estem junts (Resumen) y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Anàli de pe n es
PERSONATGES PRINCIPALS
TÒFOL
En Tòfol és el fill animal de la família, ja que no se li dona gaire bé estudiar i la seva assignatura preferida és l'esbarjo. És alt i fort. Les tasques més cansades i dures són les que millor.
És bastant entremaliat ja que el seu comportament a l'escola no és gaire exemplar. En canvi entre els companys era el més popular. Quan la mare i en Tòfol estan al camp de concentració, ell és el que reacciona millor respecte a les difícils circumstàncies que els hi passen, a causa de la seva maduresa i capacitat per comportar-se com un adult. No li agrada gaire escriure ni llegir, ni tampoc en té gaire traça. Malgrat això, va voler escriure un llibre al seu germà artista per un tema nostàlgic.
TIAN En Tian és el fill artista. Li encanta llegir i escriure. Treu molt bones notes a totes les assignatures escolars i el seu comportament a classe és exemplar. És una persona dèbil. Quan la mare, en Tòfol i ell van anar a França, ell es va quedar a mig camí ja que estava malalt i no podia seguir. Tot el contrari que en Tòfol que va aguantar fins el final. és el sensible dels dos germans, i a diferència d'en Tòfol, prefereix refugiar-se als llibres fantàstics i a la literatura que assumir i afrontar la vida real.
CARMETA, LA MARE Ella és com el seu fill artista al que li té especial debilitat, i li encanta llegir i escriure. Considera que això és un essencial de la vida. L'autor ha reflectit la seva manera de pensar en aquest personatge, ja que creu en la importància de l'art. És una dona molt forta, ja que malgrat tenir el cap ple de preocupacions, aconsegueix donar a llum, i donades aquelles circumstàncies era tot un mèrit.
FRANCESC RIERA, EL PARE És una persona molt tossuda i amb autoritat. Un home que sap imposar i que lluita fins el final pel que creu que és just. Faria qualsevol cosa per donar a la seva família un futur digne. És fort i té la capacitat de no rendir-se davant les adversitats.
MARIA, LA CARBONET
És una noia molt tossuda i amb caràcter, i també molt admirada per tots els nois ja que és guapa i atractiva. És capaç d'estimar de veritat, com ho fa amb en Tòfol. Té un aire misteriós. Moltes vegades sorprèn a la gent amb el que fa o diu.
PERSONATGES SECUNDARIS
SALUT És una dona molt positiva. Té la capacitat de donar ànims a qualsevol persona. A la Carme li resulta de gran ajuda durant tota l'estada al camp de concentració.
SEBASTIÀ És una persona fidel ja que compleix la promesa de portar a la mare i en Tòfol fins a França. També és molt generós i solidari, fins el punt de morir per voler ajudar a la família.
PACO És una persona pessimista i trista. Encara que té les seves raons: se li mor el fill de camí a França i ja no li queda família. Ell arriba al punt de tornar-se boig i d'afirmar convençut que serà capaç d'anar nedant fins a Àfrica.
JOFRE I JORDI Aquests dos personatges són cosins i amics d'en Tòfol. Els dos cosins, en Tòfol i la Maria aconsegueixen fer la seva vida al camp una mica més suportable, gràcies al seu sentit de l'humor. Per exemple, moltes vegades comparen el seu habitatge amb una mansió.
6- UN PETÓ
Octubre del 1937. La guerra es nota cada vegada més. Se'n va la llum sovint i el menjar és molt escàs. En Tòfol és l'encarregat d'anar a comprar al Mercat. És fort i espavilat i sap com sortir-se'n per agafar la major quantitat de patates possible. Els nois del seu grup li expliquen que el millor que pot fer és anar a robar als horts de les afores de la ciutat. Algunes verdures les porta cap a casa i altres les ven per aconseguir diners per comprar cervesa i cigarretes. Un dia van tota la colla a robar, però els enxampen i han de fugir cames ajudeu-me. En Tòfol troba un amagatall entre els matolls i al cap d'una bona estona veu que la Carbonet és allà amb ell. Es passen tota la tarda abraçats i quan arriben a casa ella li fa un petó a la galta que no oblidarà mai.
7- EL DIA MN Hivern del 1938. En Tòfol cada dia està més enamorat de la Carbonet. Pensa en ella a totes hores. No pot entendre com pot estar amb en Pau. Sí, és alt, guapo i fort, però no és gaire intel·ligent. Ella es mereix un noi millor. Vol explicar tot el que sent a algú, però als de la colla no pot perquè la Maria és la nòvia d'en Pau, i els companys de l'escola el veuen com un animalot sense sentiments, no pot trencar aquella imatge. Decideix explicar-li al seu germà, però quan es decideix ell ja s'ha adormit. Així que calla i prou. Un dia en Pau arriba al bar on van sempre amb els ulls plorosos, i els explica que la Maria ha hagut de marxar de Sabadell perquè els franquistes s'acosten, els seus pares són rojos i els matarien. A en Tòfol li cau el món a sobre, i no pensa que ells també són republicans i que també estan en perill.
8- QUADRES, POEMES I CIRERES Maig del 1938. Els bessons fan tretze anys i la mare els regala un quadre pintat per ella. Un colom blanc sobre una ciutat plena de colors. Un cop sols, en Tian li regala un poema a en Tòfol. Li diu que li agrada ser el seu bessó, que s'entenen sense parlar-se i que l'estima. En Tòfol s'emociona molt i també li vol fer un regal. Va a buscar unes quantes cireres com a agraïment, sap que són la seva fruita preferida. Però quan torna a casa es troba a un metge inspeccionant a en Tian. La mare el porta cap a la cuina i li diu que el seu germà està molt malalt. No saben si sobreviurà.
9 - UN PLAT PLE DE NOUS Va ser un Nadal d’allò més trist, i depriment. La mare, per altra banda, ja es començava a fer vella. Sempre estaven pendents de la ràdio, i en Tian feia llit. Per sort, dos dies abans de Nadal va recuperar forces i ànims. El dia de Nadal, a mitja tarda, va picar la porta en Sebastià, un familiar llunyà que duia notícies sobre el Cisco. La mare li va oferir un plat ple de nous que en Sebastià va engolir. També els va portar una carta que el pare els havia escrit, on deia que estava bé, que no patissin, i que els recomanava que es traslladessin a un lloc més segur. En Sebastià es va oferir a acompanyar-los a França, ja que el pare li havia demanat que es fes càrrec d’ells fins que s’acabés la guerra, que ell els aniria a buscar. La mare va acceptar.
10 - UN POEMA PERQUÈ NO T’OBLIDÉS MAI
Uns quinze dies després del dia de Nadal, en Tian, en Tòfol i la mare amb en Sebastià i dos homes, ambdós anomenats Antònio, van fer via cap a França. Unes quantes hores després, el cotxe es va parar enmig de la carretera i va deixar de funcionar. Van continuar caminant i , quan es va fer fosc, van decidir passar la nit dins d’una cova. El dia següent, van començar a caminar i van parar a l’Empordà, a mas dels avis. Van posar a en Tian a jeure davant la llar de foc. L’estada al mas es va allargar unes setmanes i en Tian continuava malalt. Els adults van deliberar que s’havia de quedar al mas mentre en Tòfol, la mare i en Sebastià anaven cap a França. Finalment es van acomiadar, i en Tian li va escriure a el seu germà bessó un poema perquè no l’oblidés mai.
11 - EL MEU PRIMER MORT Els tres surten del mas i fan via cap a l’Empordà. Fan un llarg camí, mentre senten parlar d’un camp de refugiats on s’hi poden estar, sense cap perill. En aquell moment encara pensen que al arribar a França tot haurà passat. Al principi del viatge, estan ells sols, però a mida que van passant les hores s’afegeix gent que també va del nord cap al sud. Un home carrega al seu fill d’uns cinc o sis anys, i en Tòfol s’hi vol fer amic. Estan una bona estona amb aquell home, i de sobte paren en un replà. Allà, saben que el nen era mort, i el enterren. És el primer mort que veu en Tòfol.
12 - “ALLEZ, ALLEZ!” Creuen la frontera, esperançats que aviat s’acabarà tot. Continuen caminant. Van amb el Paco, el pare del nen mort. Un pastor els indica com es va a la carretera principal. Un cop allà, es troben una filera interminable d’homes i dones, i els vigilen guàrdies senegalesos amb cavalls. Quan algú no té forces per continuar l’increpen amb un: “Allez, allez!”, i si no fa cas és apallissat. Finalment arriben al camp, on troben milers de persones concentrades en una platja, i envoltades per les tanques de filferro. Pica molt de vent per tot arreu, i la mare s’acaricia la panxa. En Sebastià i en Paco van a explorar la zona. La mare es posa a plorar, i li confessa al seu fill que està embarassada.
13 - LA MANSIÓ Els següents dies se’ls passen construint el que serà el seu habitatge amb unes canyes que hi ha al canyissar del final de tot del camp, mantes i sorra mullada per fer de paret que han d’anar reconstruint. Des d’aquell dia, com que els queda poca cosa més que sentit del humor, comparen aquell camp de refugiats i aquella caseta amb una mansió. Per altra banda, la mare li explica a en Tòfol que el pare no sap allò de l'embaràs, i que vol dir-li quan els vagi a buscar. No sap si ho aguantarà, això, ja que ara també ha d’alimentar al germanet que està en camí i amb prou feines tenen menjar. També que pateix molt per ell, perquè vol que surti viu. De cop i volta, mentre en Tòfol i la mare parlen, apareix la Salut, aquella veïna que tenien a Sabadell, i fa temps que la mare no es posava tan contenta.
18 – UNA TRAÏCIÓ
La mare es sent una mica millor després de rebre la carta del Tian i la ensenya per presumir del seu fill a tothom. Les condicions a la platja milloren i amb les joies de la mare aconsegueixen menjar i segells. Tot i que les condicions per tenir un fill eren dolentes. Per megafonia diuen que tornin a Espanya, que Franco hi ha instaurat la pau. La majoria, com el Paco, que ho ha perdut tot, no es deixen temptar, però alguns decideixen marxar. Una nit la mare comença a tenir contraccions. La Salut va a veure el gendarme amb el qual s'hi entén i el Tòfol s'enfada. Quan la mare es lleva li diu que va de part.
19 – UNA ALTRA TRAÏCIÓ La mare se'n va de part i la Salut li diu que podrà tenir el fill en la casa d'un metge. El Jofre i en Jordi reben una carta i la Maria i el Tòfol es queden sols a la vora del mar. La Maria li confessa que li agrada el Jordi.
20 – DOS QUE MARXEN, UNA QUE ARRIBA En Tòfol es sent traït per la Maria i pel seu amic Jordi. En Paco li confia que vol marxar nadant d'allà. En Jordi i el Jofre se'n han d'anar i el Tòfol ho veu com una cosa bona (ja que no tindrà més competència per la Maria). El Tòfol els regala un fragment del poema que li va donar el Tian. La mare torna i li presenta la seva nova germana: la Tina.
21 – TRES MENYS Al Tòfol li agrada la Tina. És el catorzè aniversari d'els dos germans i la Maria li fa un pastís. En el moment de bufar les espelmes fa un seguit de desitjos. Els dos cosins se'n van i la Maria i el Tòfol es queden sols i veuen al Paco tirant-se a l'aigua.
22 – UNA MICA D’ESPERANÇA Reben notícies del pare, que està viu i que està intentant aconseguir els papers per a portar-los a Amèrica. El Paco ha mort i l'ambient a La mansió és depriment. El Tòfol li retreu a la Salut que s'hagi anat amb un gendarme i ell entén que era necessari per poder aconseguir els papers perquè la mare pogués donar a llum fora de la platja.
23 – ELS LLIBRES
El Tòfol i la seva mare van a La Rambla i van comprar fil, menjar i llibres de poemes. El Tòfol no entén que la seva mare compri llibres en la situació en la que estan. Ella li diu que és important per no convertir-se en animals. Li diu que escriure és molt important.
24 – LA BOGERIA, LA FÚRIA I LA IRA El Tòfol li llegeix uns poemes a la Tina, encara que no sap llegir gaire bé. A la Mansió rebem una carta dels avis del Tian i el Tòfol. Aquella carta anuncia la mort del seu germà Tian. Per la nit, el Tòfol mata un home que intentava aprofitar-se de la Maria.
25 - LA VIDA CONTINUA En Tòfol mata a un soldat africà que estava intentant violar la Maria. Si deixen el cadàver del soldat en mig del camp possiblement els enxampen. Per aquesta raó decideixen llençar el cos al mar. A partir d'aquest acte el Tòfol comença a tenir malsons del soldat i del seu germà Tian. La mare està cada vegada més apagada però per sort té l'ajuda de la seva amiga, la Salut. Un parell de dies més tard que la Carbonet i el Tòfol hagin llençat el cos, aquest és escopit pel mar. Aquesta notícia córrer per tot el camp i ells estàn molt nerviosos. Finalment no passa res i els soldats hi donen poca importància. En Tòfol enumera totes les desgràcies que sent perquè la Maria insisteix que s'ha de treure tot allò que duu dins. Però malgrat aquella llista de desgràcies, ell es sent viu gràcies a la Carbonet i li diu per primera vegada "t'estimo".
26 - UN MÓN PLE DE FUTUR Després d'aquella confessió d'en Tòfol, la Maria li fa un petó. Ell no es pot creure el que acaba de passar i està molt feliç. La Salut li diu a la mare que els gendarmes li han dit que abans d'una setmana serien traslladats a un camp millor. En el dia previ al trasllat de camp la mare i la Salut preparen les maletes i en Tòfol cuida a la Tina. Llavors pels altaveus criden a la mare i se'n va a l' entrada principal. Uns minuts més tard torna però no ve sola. Ve acompanyada del pare. En aquell moment en Tòfol se n'alegra moltíssim i la mare lògicament també. Els pares tenen moltes coses per explicar-se i per aquesta raó els deixen sols.
Quan la Tina té dos anys, la mare és contractada en una llibreria. Al principi s'encarrega de classificar les caixes de llibres i finalment passa a ser la llibretera principal. En Tòfol torna a l'escola. Però allà no se'n surt i les seves notes són molt baixes. Així que comença a treballar a la fusteria. Se n'adona que treballar és molt més dur que anar a l'escola però com a estudiant no té gaire futur. Finalment decideix seguir treballant al taller.
29 - TÒFOL? L'any 1957, quan en Tòfol té trenta-dos anys, s'instal·la en un petit apartament. Ell segueix treballant a la fusteria. No s'ha casat ni tenia fills. La Tina ja té divuit anys i està a punt d'estudiar belles arts a la Universitat de Buenos Aires. Ella té un do per la pintura i ha pintat molts quadres. Als disset anys la seva obra pictòrica agafa força renom i fa un parell d'exposicions. Aquell mateix any, la Tina presenta una exposició a Buenos Aires. Tota la família hi va. Ella dedica l'exposició a en Tian. Aquell dia en aquella exposició en Tòfol es troba la Carbonet.
30 - MIL EXPOSICIONS SEGUIDES En Tòfol i la Maria van a una cafeteria. Tenen moltíssimes coses a dir-se ja que fa divuit anys que no es veuen. Ella li confessa que ha vingut a l'exposició perquè viu a la capital d'Argentina i perquè ha llegit en un diari la notícia sobre l'exposició de la Tina. Llavors en Tòfol li pregunta si està casada o no. Ella respon que quan va viure amb el seu germà en un piset de Marsella, va conèixer a un noi argentí i se'n van anar a viure junts a l'Argentina. Uns mesos més tard, ella es va adonar que li faltava alguna cosa i que seguia estimant a en Tòfol. Així doncs va deixar a aquell noi i va posar-se a buscar-lo. No el va poder trobar ja que Mèxic és enorme i ho va donar per impossible. Fins que veu en al diari la notícia de la Tina. Es passen tota la nit en aquell cafè i després surten a caminar sense cap rumb fins que clareja. A l'hora d'esmorzar es presenten a l'hotel on dormen els pares. Els dos es queden al·lucinats i saluden i abracen a la Carbonet. La Tina, que també està a l'hotel, no entén res ja que mai li han parlat de la Maria.
31- LA POESIA
L'any 1975 en Tòfol té cinquanta anys. Viu feliçment amb la Carbonet a Mèxic. La mare es troba molt malament arran una malaltia llarga. El dia 20 de novembre d'aquell any mor Franco i també la mare. Però abans que ella morís, li regala a en Tòfol un llibre, el Crist de 200.000 braços. També li confessa que està molt orgullós d'ell i que l'estima molt. Enterren a la mare en un cementiri dels afores i després, la Tina la Maria i en Tòfol, acompanyen el pare a casa. Llavors en Tòfol li ensenya a la Tina el llibre que la mare li ha regalat. Ella confessa que ja se l'ha llegit.
32- ARA QUE ESTEM JUNTS Quan en Tòfol es jubila comença a escriure aquesta història, gràcies a la insistència de la Carbonet que sempre li diu que escrigui un llibre pel Tian. Un cop acabat el llibre, en Tòfol i la Maria agafen un avió per anar a Barcelona. Quan arriben a Catalunya, agafen un taxi fins el poble on està enterrat en Tian. En Tòfol li llegeix el llibre i després el deixa damunt la seva tomba. Té l'esperança de que algú arreplegarà el llibre i mantindrà viva la memòria de tanta gent anònima que va lluitar i morir per uns ideals.
