Argumento y resumen Mostellaria, Monografías, Ensayos de Latín

¡Descarga Argumento y resumen Mostellaria y más Monografías, Ensayos en PDF de Latín solo en Docsity!

PERSONATGES MOSTELLARIA

Tranió: personatge estrella de la Mostellaria. L’esclau astut és una figura clau dins la

comèdia romana, i aquí Plaute en fa una veritable exhibició de genialitat. Ell combina

enginy, rapidesa mental i habilitat per la manipulació de la realitat gràcies als seus

enganys. Davant de cada problema, inventa una solució basada en la mentida, la

interpretació teatral i l'aprofitament de les febleses alienes. És un mestre de la

improvisació i de l’engany còmic. No actua per maldat sinó per lleialtat cap al seu

amo jove. Tot i els seus enganys, la seva motivació és ajudar Filòlaques a evitar la ira

paterna i, per extensió, protegir-se a si mateix.

Grumió: Esclau fidel al seu amo Teopròpides i mostra sentit comú i preocupació per

les conseqüències de les accions dels altres. Representa el tipus d’esclau lleial però

sovint ignorat pels més joves o ingenus.

Cal·lidàmates: Amic íntim i company de disbauxes de Filòlaques. Representa el tipus

de jove impulsiu, sorollós i una mica groller. Té una personalitat exagerada, amb trets

còmics marcats per la seva embriaguesa i el seu caràcter desinhibit. Encara que actua

com a còmplice, sol ser més un destorb que una ajuda. Aporta un toc de caos i humor

a l’obra amb la seva actitud desenfrenada.

Teopròpides: Teopropides és el patriarca absent de la família, és un comerciant que

marxa de viatge per buscar fortuna a l’estranger, deixant el seu fill i els seus esclaus al

càrrec de la llar. Aquesta confiança cega, basada en l’esperança que els joves i els

servents actuaran de manera responsable, és precisament el que permet que es

desencadeni tot el caos de la trama.

Filòlaques: fill de Teopròpides, es presenta com un personatge simpàtic però

profundament irresponsable. El seu gran defecte és la manca d'autocontrol: incapaç de

gestionar la llibertat que li ofereix l'absència del pare, es lliura als plaers sense pensar

en les conseqüències.

Filemàtia: cortesana estimada per Filòlaques. Tot i que no apareix activament a

escena (la seva presència és més evocada que representada), la seva importància és

central perquè simbolitza el motiu de la ruïna econòmica de Filòlaques.

Simó: veí de Teopròpides i un personatge de gran utilitat dins la trama. La seva funció

principal és servir de testimoni "neutral" que, manipulat astutament per Tranió, reforça

la credibilitat de la gran mentida del fantasma.

Misargírides: creditor que reclama els diners prestats a Filòlaques.

Un dels personatges més típics i característics del teatre de Plaute és l’esclau astut, el servus callidus , sovint el veritable protagonista de l’acció. Aquest esclau és intel·ligent, enginyós, i és qui mou els fils de la trama, sovint invertint les jerarquies socials. A la Mostellaria aquest paper recau sobre Tranió, l’esclau de Filòlaques. Quan el seu amo entra en pànic en saber que el pare torna abans d’hora, Tranió inventa ràpidament una mentida fabulosa: diu que la casa està embruixada per un fantasma i que és perillós entrar-hi. Al llarg de l’obra, Tranió improvisa cada cop que apareix una nova complicació, fins que l’engany ja no es pot sostenir. Tot i això, és perdonat i la seva astúcia és reconeguda com una mostra d’enginy admirable.

Un altre tipus de personatge recurrent és l’esclau vell i rondinaire, o també el servent poruc, que contrasta amb l’esclau astut. Aquest personatge pot simbolitzar la prudència o la veu de la tradició. En aquesta obra, Grumió representa aquest arquetip. És un esclau vell de la casa que es mostra profundament molest amb el comportament irresponsable de Filòlaques i critica l’ambient de festa i desenfrenament. Grumió serveix com a contrapunt còmic i moral.

En la comèdia plautina també apareix sovint la figura de la jove estimada o la cortesana, que pot ser astuta o innocent, interessada o amorosa. En el cas de la Mostellaria , Filemàtia és una antiga esclava que ha estat alliberada per Filòlaques. És una figura que representa l’amor correspost, i malgrat no tenir un paper gaire actiu, simbolitza la recompensa emocional que el protagonista vol protegir.

La figura del paràsit, que sol ser un personatge còmic que viu a costa dels altres i busca sempre menjar i beguda gratis, pot tenir un paral·lel parcial a Cal·lidàmates, l’amic de Filòlaques. Tot i no ser un paràsit pur, sí que representa l’esperit festiu, la despreocupació i la joventut disbauxada. És qui, finalment, arriba a intercedir pel perdó i ajuda a tancar l’obra amb una nota reconciliadora i festiva.

Finalment, cal esmentar el paper del veí, personatge que sol aportar confusió o revelació. A la Mostellaria , aquest personatge és Simo, el veí de Teopròpides. Quan Teopròpides el consulta per saber si és cert que Philolaches ha llogat la seva casa, Simo contesta que ningú no l’ha llogada, fet que comença a desfer l’engany de Tranio.

Pel que fa a la trama, la Mostellaria es basa en una situació clàssica d’inversió temporal dels rols socials. Tot comença amb Filòlaques gaudint d’una vida de plaers mentre el seu pare és fora. Quan rep la notícia del seu retorn inesperat, entra en pànic, i és aquí quan intervé Tranió, que inventa la mentida de la casa embruixada. Durant tot el desenvolupament de l’obra, es mantenen una sèrie d’enganys, improvisacions i situacions còmiques que giren entorn d’aquesta invenció. La mentida s’acaba descobrint, però en comptes d’un càstig sever, tot es resol amb una actitud benevolent. Teopròpides perdona el seu fill i l’esclau, en part gràcies a la intervenció de Cal·lidàmates, i l’obra conclou amb reconciliació i bon humor.

ARGUMENT MOSTELLARIA

L’acció se situa a Atenes. Teopròpides, un ric comerciant, és fora de la ciutat des de fa temps, dedicant-se als seus negocis a l’estranger. En la seva absència, ha confiat la gestió de la seva casa al seu fill Filòlaques i als seus esclaus. Però aquesta confiança s’ha demostrat del tot imprudent: Filòlaques, sense la supervisió del pare, s’ha lliurat a una vida de plaers. Ha gastat grans sumes de diners organitzant banquets i festes, malbaratant el patrimoni familiar. Una part important de les seves despeses ha estat per mantenir la seva relació amorosa amb una cortesana, Filemàtia, de la qual està bojament enamorat. No ha dubtat, fins i tot, a endeutar-se seriosament per mantenir el seu ritme de vida.

Tranió és qui fa possible que Filòlaques pugui gaudir sense preocupacions, amagant les conseqüències de les seves accions i gestionant els problemes. Aquest esclau representa l'enginy i la picardia. Coneix perfectament les debilitats humanes i sap explotar-les amb gran habilitat.

Quan Filòlaques i els seus amics celebren un altre banquet, amb beguda en abundància, arriba una notícia: Teopròpides està a punt de tornar a Atenes, molt abans del que ningú esperava. Aquesta notícia cau com un gerro d’aigua freda sobre la casa, que es troba completament desordenada i en evident estat de festa.

Davant aquesta situació crítica, Tranió idearà ràpidament una estratègia per salvar el seu jove amo i a si mateix d'una segura i severa reprimenda. Com a bon mestre de l’engany, Tranió corre al port, intercepta Teopròpides abans que aquest arribi a casa seva, i li explica una inventada història terrorífica: li diu que la casa ha estat maleïda per un fantasma. Segons la seva invenció, un fantasma hi ronda perquè anys enrere s'hi va cometre un crim terrible —un esclau assassinat i enterrat secretament dins de la casa—, i ara la seva ànima torturada busca venjança. Per això, afirma Tranió, tota la casa està contaminada per la presència sobrenatural i ningú no s’hi pot apropar sense perill mortal.

Teopròpides, supersticiós i desconeixedor de la realitat, s'espanta immediatament. La por a les forces sobrenaturals és compartida pels seus contemporanis, i per això la seva reacció no és irracional dins del context de l'obra. Accepta la història sense sospitar de la veritable intenció de Tranió: guanyar temps per amagar les proves de la festa.

Tranió, però, no es limita a inventar el fantasma. Sap que una sola mentida pot ser insuficient si no la reforça. Així, demana la col·laboració d'un veí, Simo. Sense explicar-li tot el pla, Tranió enganya Simo, que acaba dient que hi ha alguna "cosa estranya" que envolta la casa de Teopròpides. Aquesta complicitat involuntària serveix per convèncer encara més Teopròpides.

Malgrat això, el perill continua latent. Un creditor, Misargírides, que havia prestat diners a Filòlaques, comença a fer pressió per recuperar el deute. Aquest personatge apareix en escena

Filòlaques, davant l’evidència irrefutable, es veu obligat a confessar la seva culpa. El jove admet haver abusat de la confiança del seu pare, haver dilapidat diners i haver permès que la casa es convertís en un cau de festes. Aquesta confessió, tot i que sincera, es produeix dins l’ambient de farsa, i no provoca una reacció violenta o severa en Teopròpides. L’obra, fidel al seu caràcter de comèdia alegre i reconciliadora, evita qualsevol tragèdia o càstig dramàtic.

En lloc d'imposar un càstig dur a Filòlaques i a Tranió, Teopropides opta per una solució més lleu i humana: perdonar. Aquesta decisió reforça l'ambient de festa amb què Plaute vol que l'espectador surti del teatre: el pare reprèn el control de la casa, posa fi a les disbauxes, reinstaura l’ordre, però sense trencar els llaços afectius que l’uneixen.

EXEMPLE SELECTIVITAT MOSTELLARIA (SETEMBRE 2024)

PREGUNTA SELECTIVITAT:

SOLUCIÓ SELECTIVITAT:

El passatge pertany a la Mostellaria del comediògraf llatí Plaute. La comèdia es desenvolupa

a la ciutat d’Atenes, davant de la casa de Teopròpides, on viu amb el seu fill Filòlaques i el

seu esclau Tranió. Després de tres anys fora, inesperadament, Teopròpides torna a casa, on el

seu fill Filòlaques i el seu esclau Tranió han estat malbaratant el temps i els diners amb festes

i disbauxes contínues. Perquè Teopròpides no els descobreixi, l’esclau Tranió l’enganya

inventant-se que la casa està habitada per un fantasma i que el seu fill ha comprat la casa del

veí. És en aquest moment que se situa el diàleg entre el vell Teopròpides i el seu veí Simó. El

malentès que s’hi produeix ve pel fet que Teopròpides, anteriorment enganyat per Tranió,

pregunta a Simó pel tracte que ha fet amb el seu fill, és a dir, la venda de la casa, però Simó

no sap de què li parla, ja que aquest tracte no existeix; ha estat una invenció de l’esclau

Tranió per justificar l’enorme despesa produïda per les disbauxes i els capricis del fill i

reclamada per l’usurer Misargírides. A partir d’aquesta conversa amb Simó, Teopròpides

descobreix que ha estat enganyat per Tranió; el conflicte es resol finalment gràcies a

Cal·lidàmates, un amic de Filòlaques, que es presenta al final de l’obra com un deus ex

machina per fer de jutge i absoldre l’esclau Tranió de tota culpa comprometent-se a pagar el

deute. Els personatges de les comèdies de Plaute responen a un prototipus fixat i ben definit:

Teopròpides respon al paper de senex, el pare burlat; Filòlaques, al d’adulescens, el jove

eixelebrat i influenciable; i Tranió, al del servus, l’esclau astut i enginyós, que és el motor de

la comèdia. La Mostellaria, com totes les comèdies plautines, pertany al subgènere de la

fabula palliata, que eren comèdies romanes que conservaven l’ambientació grega dels seus

models de la Comèdia Nova àtica, amb Menandre al capdavant.