¡Descarga Arqueología: Orígenes, Desarrollo y Teorías y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!
Arqueologia
Tema 1
1.1- Què és l'arqueologia?
L'arqueologia (prové dels ètims grecs «archaios» antic i «logos» discurs) i és l'estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana.
Arqueologia : Ciència que (objectiu) estudia de les pautes de comportament de les societats humanes del passat a partir de les seves restes materials (registre arqueològic) observables al present (objecte). Tracta ambients antròpics i bioecològics per tal de reconstruir el comportament humà a partir de les restes, n'hi han de dos tipus :
- Restes directes : Resultat de l’acció humana (assentament, deixalles, abandonament, enterrament, magatzems, etc.)
- Restes indirectes: Resultat secundari de l’activitat humana (ex. desforestacions de zones boscoses per convertir-los en camps de conreu des del Neolític)
Registre arqueològic: Restes materials directes i/o indirectes derivades de la vida humana en tots els temps.
L'arqueologia analitza les restes materials de la cultura, vida, ... i interpreta els vestigis de la activitat humana ja sigui en jaciments de fa 200 anys o en la brutícia de fa una setmana. Per tant l'arqueologia no és una aventura romàntica on l'objectiu es buscar objectes màgics o valuosos com la saga d'Indiana Jones, sinó un estudi científic que analitza els rastres del passat.
L'objectiu de l'arqueologia és : Conèixer el passat de les societats humanes a través de les restes materials produïdes per societats humanes del passat incloent les de naturalesa biològica entre elles cossos humans ( registre arqueològic ), observables al present ( objectes )
Cultura material : Conjunt d’artefactes d’un grup social, així com els comportaments o pràctiques que n’expliquen la producció, intercanvi, ús, destrucció i rebuig, i també els significats vinculats a la seva producció i al seu ús.
Límits geogràfics i temporals de l'arqueologia :
Geogràfics : Aplicable a tot el planeta terra tan terra ferma com sota el març
Temporals : contra el que s’acostuma a pensar, l’arqueologia es pot aplicar a qualsevol època de la història de la humanitat.
Arqueologia sub-aquàtica : Es treballa amb més dificultat, per la pols marina que pugui aixecar
Paleoantropologia : estudi morfològic dels humans. Genètica : estudi del ADN
Dins les ciències socials: branques especialitzades importants per a l’arqueologia EPIGRAFIA: ciència que estudia els escrits fets sobre materials durs o duradors, per tant, contemporanis a l’àpoca estudiada. NUMISMÀTICA: ciència que estudia les monedes, l'economia en canvi estudia la moneda
ETNOLOGIA: Branca de la antropologia que estudia de manera sistemàtica i comparativament els individus de societats primitives encara vives
1.2 – Història de l'arqueologia La història als segles XVII – XVIII
La paraula història sempre es referia al l’estudi del passat fet a través de les Fonts escrites: Els escriptors clàssics grecs i llatins. La Bíblia, especialment l’antic Testament.
La història coneguda començava amb Adam i Eva (no més de 5.000 anys), passava per els grecs (època clàssica i hel·lenística) i romans fins a l’ Europa de la seva època.
Ciència principal: Filologia. La visió bíblica : Arquebisbe James Ussher (1581-1646) Annales veteris et Novi Testamenti: Calcula la creació del món el 4004 aC.
Fonts clàssiques : Grècia: època clàssica i hel·lenística (segles V a II aC.): Historiadors com Herodot i Tucídides Altres escrits: filosofia, medicina, literatura, etc. La Íliada i la Odissea d’Homer eren considerades literatura èpica no font història, tractava de mites i llegendes.
Roma: república i imperi (s. IV aC a V dC.) Historiadors Altres escrits: literatura, geografia, etc...
Precendents de l'arqueologia : La finalitat es recuperar peces de valor i estudiar-les (proper a HA )
- Al Renaixement (s. XV-XVI) es comença a valorar les obres materials del món clàssic:
Homer és història : Heinrich Schliemann, 1822-1890, excavacions a Hissarlik = Troia 1870-1890, també a
Micenes (1874-1876), Tirint (1884-1885) i Orcómenos (1880)
Obre les perspectives d’estudi del món grec més enllà de l’època clàssica: Minoics, Mecènics, Grècia arcaica.
Descobriment de la prehistòria : D’aquesta època no disposem de textos escrits d’aquí el nom de Pre-història. Sense una sèrie de canvis en la mentalitat dels estudiosos era impossible identificar aquesta etapa de la història de la humanitat:
- Època dels grans descobriments: constatació de la existència de comunitats humanes que no coneixien els metalls, caçadors-recol·lectors (pobles primitius)
- Lyell, Charles, 1850 Principles of Geology : fluvialista: la terra va evolucionant en un lent procés = Gran antiguitat de la terra = Geologia.
- Darwin, Charles, 1859 The origin of Species = evolució per selecció natural = Biologia
La prehistòria més remota : el Paleolític
Boucher de Perthes, Jacques : identificació de la prehistòria més remota: a les terrasses del riu Somme= indústria lítica (pedra tallada pels homes associada a fauna extingida) exposició a Paris el 1839
El sistema de les tres edats : C.J. Thomsen (1788-1865) el 1848 publica el catàleg del Museu de Dinamarca on classifica els materials en tres grans blocs:
- Pedra : 1- Pedra tallada – Pedra vella – Paleolític – Salvatgisme (caçadors/recol·lectors)
2- Pedra pol·lida – Pedra nova – Neolític – (Agricultura/Ramaderia)
A partir d’aquí i amb subdivisions s’estableix la periodització de la Prehistòria.
Tots els estudis de la prehistòria es basen en l'arqueologia :
- Sense les excavacions arqueològiques no coneixeríem res de la prehistòria de cap regió del món.
- Les societats sense cap contacte amb l’escriptura no només pertanyen al passat remot com podria ser el cas d’Europa
Finals del XIX, inicis del XX : Montelius, Gustav Oscar; 1843-
Va sistematitzar la prehistòria del Nord d’Europa: establint una periodització basada en la tipologia.
Cultura arqueològica esta composada per una sèrie d'objectes materials distintius, repetits que es
van fabricant en una zona geogràfica determinada durant un període de temps concret Periodització de la prehistòria
Segons els sistema de les tres edats Segons Gordon Childe partint de l'antropologia Edat de la pedra:
Vella = Paleolític Salvatgisme = Caçadors recol·lectors Nova = Neolític Barbàrie = agricultors i ramaders = “Revolució neolítica”
Edat dels metalls Bronze i Ferro Civilització = “Revolució urbana”
L'antropologia
Fins ara havíem relacionat l’arqueologia sobretot amb la història (secundàriament amb la Hª de l’art i la filologia) ara l’antropologia entra en escena. Gènesi: a Amèrica els antropòlegs estudien els pobles indígenes i desenvolupen estudis sobre la seva manera de viure i la seva cultura material. Franz Boas 1858-1942: recollida i classificació de la informació de camp. En consonància amb l’enfocament històric directe dels arqueòlegs. Relació entre les cultures “vives” = contemporànies, la seva manera de viure i la seva cultura material amb les excavacions arqueològiques que es feien del seu passat més o menys immediat. A partir d’ara la relació entre antropologia i arqueologia serà molt estreta, no s’entén la New Archaeology sense aquest fet.
ARQUEOLOGIA CIENTÍFICA AL SEGLE XX
Mortimer Wheeler, 1890-1976, excavacions entre 1919 i 1926, hereu de Pitt-Rivers, Desenvolupa un mètode d’excavació que du el seu nom: dividir el territori a excavar en cubs de manera que quedin testimonis en les quatre cares verticals del cub, anomenat sistema de Wheeler Kenyon.
New Archaeology o Arqueologia processual
Es desenvolupa als anys 60 del segle XX Acusen a l’arqueologia feta fins aleshores de purament descriptiva. Proposen una arqueologia explicativa que s’atreveixi a plantejar qüestions com organització social... Influència de l’antropologia molt important, també sociologia, geografia humana, etc.
sistemes de documentació. Arqueologia aèria: inicis s. XX, sobretot a partir 1ª guerra mundial. Arqueologia submarina a partir dels anys 60 L’Arqueologia s’aplica a altres èpoques que no són la Prehistòria i l’Història antiga: arqueologia medieval, arqueologia Industrial, etc..per exemple excavacions de les fosses de la guerra 1936-1939 a Catalunya. 1949: aparició del primer mètode de datació absoluta, el desenvolupament d’aquests allibera parcialment de l’obsessió per definir les seqüències cronològiques.
Resumint
Durant els segles XIX i primera meitat del XX l’arqueologia està directament lligada a la Història i la Hª de l’Art. L’objectiu és:
- Aconseguir una periodització de la prehistòria/protohistòria (definir cultures i situar-les en el temps)
- Conèixer millor les civilitzacions antigues (Egipte, Proper Orient Asiàtic, Grècia, Roma) A partir de finals dels 60 i 70 del segle XX l’objectiu és aprofundir en el coneixement del funcionament de les societats/cultures. És decisiva la incorporació de mètodes de l’antropologia que estudia les societats “primitives”, d’altres ciències socials (geografia, etc), de la biologia i tècniques de ciències “dures”: arqueometria
1.3 – Teoria de la segona meitat del segle XX
Processual o New Archaelogy : la cultura és un mecanisme adaptatiu extrasomàtic. La cultura és un sistema = teoria dels sistemes. El canvi social no és conseqüència de la voluntat humana sinó a factors exteriors (sobretot circumstàncies ecològiques canviants)
Marxista : s. XIX, èmfasi en relacions socials (contradicció i conflicte) la cultura no és un mecanisme adaptatiu. No al determinisme ambiental, material o tecnològic
Estructuralista : meitat s. XX, la cultura material sempre està construïda simbòlicament: els estris materials del registre arqueològic serien una forma d’expressió cultural = és possible veure els objectes com elements organitzats en un sistema de signes que condueix a un significat.
Post-processual o interpretativa : en principi (anys 70) només crítica dels processuals es a dir contra la New A. , a partir dels anys 90 cos teòric: Arqueologia Interpretativa: La cultura material té un significat
Evolucionistes – enfocament ecològic
White, Leslie (1959) La cultura és un sistema adaptatiu: l’evolució cultural s’explica en funció de l’apropiació creixent d’excedents d’energia o energia lliure (extreta del medi ambient) ) = Marxista
Steward, Julian (1955) enfocament ecològic - cultural: les variables realment significatives eren les pròpies estructures tecnològiques més que l’eficiència d’aquestes en la captació d’energia. Naturalesa funcionalista: les institucions, la cultura i les societats eren producte de l’adaptació. Complien una funció ecològica, demogràfica, etc.
Anys 1970-1980: Els sistemes socials es concebien dins del marc de processos de reproducció social que englobaven àrees extenses. S’imposen els conceptes de centre , perifèria i semi perifèria que comencen a aplicar- se a la prehistòria i a la Hª antiga.
New archeology = Processual
El principal objectiu de l’arqueologia és la comprensió de les causes del canvi cultural (procés) en diferents contextos medi - ambientals i culturals. Es presenta com un alternativa al l’enfocament històric tradicional (història cultural) Hi ha canvis tant en la teoria com en el mètode.
New Archaeology: neo-evolucionistes; funcionalistes
Tracta d’estudiar els diversos processos que actuen en i entre les societats Basat en la teoria dels sistemes: El procés cultural es veu afectat per diversos sistemes (medi ambient, economia, etc.) S’ha d’aïllar cada sistema i estudiar-lo com una variable independent = Èmfasi en la variabilitat de la cultura, no en la seva homogeneïtat Darrera la varietat de fets culturals i situacions històriques específiques, hi ha un nombre limitat de processos històrics generals. Preguntes formulades:
- Com funciona aquest procediment o aquest subsistema en el conjunt de la cultura?
- Què ens diuen aquestes regles sobre la forma de contemplar el món d’aquesta cultura?
Arqueologia processual i interpretativa : En principi només criticava la arqueologia processual:
- Crítica al positivisme hipotètic-deductiu (derivat de Hempel) problema d’aplicar el positivisme a les ciències socials. La cultura material té un significat Després apareix la teoria: Arqueologia Interpretativa (Tilley, 1993; Thomas, 2000; Hodder, 1991)
retroalimentació entre dades i teoria a mida que la informació es va encaixant en un argument coherent = Hermenèutica No creuen que les teories puguin ser contrastades a través de les dades
A començaments del segle XXI s’aplica el terme post processual a dues coses:
1- Arqueologia interpretativa i 2- Tota crítica als processuals (arq. Feminista, arq. Indígena):
Arqueologia feminista : introducció del concepte de gènere. -Via feminista que reivindica el protagonisme de la dona en la recerca arqueològica (no teoria ni mètode) -Arqueologia de gènere: estudia els rols, les accions, ideologies i identitats d’homes i dones. El paper de les dones no és idèntic en totes les cultures. Arqueologies indígenes : els pobles estudiats passen a ser protagonistes; col·laboració amb les poblacions locals.
Arqueologia Marxista : Els escrits de Marx són un punt de partida, no d’arribada Les relacions socials són el nus de la recerca per a qualsevol arqueologia marxista. La societat s’ha de veure en conjunt i no per parts. La contradicció i el conflicte són elements crucials en les societats humanes i actuen com a motor de canvi. En insistir en aquesta dialèctica refuta la idea que la societat sigui un mer conjunt d’adaptacions funcionals a factors externs La acció humana (la praxis) té un paper molt significatiu en el procés de la història. No a les idees de determinisme ambiental, material o tecnològic
Arqueologia simbòlica i estructuralista : Anàlisi simbòlic: De llarga tradició en la història cultural ; en canvi Els processuals estan més interessats en el seu ús adaptatiu de l’entorn La cultura material sempre està construïda simbòlicament (Hodder, 1982) = llegir-ho com un text = semiòtica = Saussure: el llenguatge es compon de regles ocultes que utilitzen però que no articulem = Estructuralisme Estructuralisme de Leví-Strauss és el més influeix en l’arqueologia
Aplicat a l’arqueologia: l’estructuralisme serveix per a afirmar que es possible veure els objectes
