Els forats negres.
S’empassen tot el que se’ls hi acosta......o no?
Els forats negres son coneguts per la gent, com un cos celeste que degut a la seva colossal
massa no deixa escapar res. Però realment, s’ho empassa tot?
Per començar, que es un forat negre?
Un forat negre es un cos celeste esfèric dotat de molta massa, però també poden estar
carregats elèctricament i tenir rotació pròpia. De fet, amb la teoria de “no pelo”, només
utilitzant aquestes tres característiques, pots caracteritzar un forat negre i es poden classificar
en 4 tipus diferents:
Nomes massa (Schwarzschild).
Massa i rotació (Kerr).
Massa i carrega elèctrica (Reissen-Nordström).
Massa, carrega elèctrica i rotació (Kerr-Newman).
Si tenen carrega, seria molt petita, ja que atraurien la
seva carrega oposada fins descarregar-se i això, ens
deixa amb dues opcions, giren o no?
Doncs el mes probable es que si, perquè els forats
negres es formen a partir del col·lapse de dues estrelles i
aquestes giren, així que el seu producte també ho hauria
de fer. Son els forats negres de Kerr.
El fet de que el cos roti li dona propietats molt exòtiques. Per exemple, si veiéssim un forat de
Kerr, no el veuríem completament rodó, sinó que semblaria una esfera abonyegada. Això es
degut a que deforma l’espai, amb la conseqüència de que els raigs de llum es desvien, creant
aquesta il·lusió òptica.
Aquesta esfera abonyegada, es la capa mes superficial dels forats negres, coneguda com a
ombra i marca el punt de no retornament d’un raig de llum. Si s’acosta, només serà desviat,
però si el toca, no podrà escapar.
Al contrari del que pugui semblar, si que es podria entrar a l’ombra del forat i després escapar,
sempre que tinguis velocitat suficient per
contrarestar la gravetat del forat.
Aquesta estratègia no funciona sempre, si t’acostes
massa pot ser que, tot i tenint la velocitat de la llum
Ombra
Horitzó d’events
Horitzó de Cauchy
