¡Descarga Articulo revista trabajo y más Ejercicios en PDF de Arte Contemporáneo solo en Docsity!
Mort de l’art fins ara conegut, introducció al art digital i als NFT Mort de l’art Art digital Els NFT El mercat d’art digital
Mort de l’art fins ara conegut, introducció al art digital i als NFT
Durant l'última dècada la humanitat ha pogut viure l'evolució de la tecnologia, el sorgiment de les xarxes socials i l’existència del metavers. I com a tots els àmbits de la societat humana, l’art ha sigut afectat per aquestes innovacions. Però realment el sorgiment de les noves tecnologies ha afectat en l’art? O ha sigut l’art que ha canviat per adaptar-se al món modern? Com Maria Luisa Bellido Gant diu a Cuadernos de arte ; (2003) “La desmaterialización del medio audiovisual conlleva una gran ventaja: el traslado multimediático de un lado a otro del planeta gracias a las telecomunicaciones. De esta forma los autores tienen la posibilidad de difundir su obra sin intermediarios.” (p.129)^1. Per tant la tecnologia ha obert noves oportunitats per als artistes, permetent explorar noves formes d'expressió, compartir la seva feina amb un públic més ampli i diversificat, i expandir les seves audiències. Tots aquests canvis han ajudat els artistes a assolir un major èxit i reconeixement, i han contribuït a un canvi significatiu al món de l'art. En aquest article parlarem de si el concepte de la mort de l’art amb l’aparició de l’art digital és cert, i indagarem en aquesta nova tendència artística, fent referència a les intel·ligències artificials, als NFTs, als nous mercats d’art i altres temes relacionats amb el tema.
Mort de l’art
Una de les idees que s’acostuma a tenir davant un canvi tan radical en l’art, és en la seva mort. L’ésser humà a través de la història, sempre que l’art ha tingut algun tipus de canvi important ha dramatitzat la situació fins a arribar al punt de pensar que l’art està acabat i mort. Va passar en l’època dels salons, quan els artistes van rebutjar les acadèmies, amb el sorgiment de les noves avantguardes, amb els nous estils d’art com les performance, videoart… Però aquesta idea va lligada amb aquest pensament de Georg Wilhelm Friedrich Hegel que en Lecciones de 1828/29 exposa: “El arte, desde la perspectiva de su determinación suprema es para nosotros algo perteneciente al pasado (...) ha perdido también para nosotros su auténtica verdad y vitalidad” (1989,p.27)^2. Per tant, potser no es que el nostre concepte d’art mori, sinó que la societat al tenir una idea poc modernitzada sobre el què es considera art, quan sorgeixen noves expressions artístiques la societat no les entén. (^2) Hegel,G.W.F.1989. Lecciones Sobre La Estética, Editorial Akal, Madrid (^1) Bellido Gant, M. L. (2003). Cuadernos de arte. Ars longa , n 12, p. 129. https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/28207/129-132.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Sólo nos queda hincarnos de rodillas ante el ideal de la forma del arte clásico. La satisfacción del espíritu que se lograba plenamente en la forma del arte clásico, ya no se dirige al objeto sino al punto de vista que se ofrece a la inteligencia figurativa. El arte es ahora un asunto del pasado porque el ojo que lo aprecia en la actualidad ya no asume una comprensión histórica y objetiva de su origen, si no es en relación con el gusto interno subjetivo. (Juan Sebastián Ballén Rodríguez, 2012, p. 185)^3 Això ho podem verificar d’algun manera posant com a exemple el sorgiment dels smartphones ; si a una persona d’edat avançada no se li ensenya la utilitat que tenen aquests telèfons mòbils, no entendran per a què serveixen ni el sabran utilitzar. En canvi, si se'ls hi ensenya i amb paciència s’acostumen i s’integren a aquestes noves eines d’una societat modernitzada el canvi al final s’acaba acceptant, ja que seran coses que entendran i podran utilitzar. Amb aquestes idees, ens anem a la França de finals del segle XVII, on sorgeixen les noves Acadèmies d’art. Aquestes, eren els medis de caràcter totalment conservadors per transmetre la idea de l’absolutisme en l’esfera de l’art. La pintura que es buscava promoure en l'Acadèmia francesa era una pintura formal, amb un plantejament escèptic de l'emoció i el color, normes basades en la puresa i racionalitat i de temàtica religiosa i mitològica. Característiques que classificaven l’art acadèmic com un art “clàssic”, serio i classista. Aquest tipus d’art era ben vist i va tenir el seu èxit, ja que va ser dels primers cops que els artistes van començar a ser reconeguts, ja que l’Acadèmia tenia parts positives un cop erets membre, t’exposaven les obres, et guanyaves un nom i sobretot una formació. Però com anteriorment em llegit, era una pintura molt enllaçada amb el passat, i va faltar poc temps perquè sorgís un moviment alternatiu i en contra d’aquest, el Romanticisme. Aquest nou estil buscava en les seves pintures una manera de sentir, i s’oposava a les normes de la pintura acadèmica, trencant sobretot amb les regles de composició. Els acadèmics i la societat europea de l’època, en veure la manera de fer art que tenien els romàntics van condemnar l’art com a mort, que havia perdut tota la seva espiritualitat i la bellesa racional que ells li donaven. Finalment, ens trobem amb l’art digital un dels motius més moderns per el qual s’ha comentat que l’art ha arribat a la seva mort. La societat espantada creien que per el fet que la tecnologia hagi arribat al camp de l’art, això porta l’art a la seva fi. Segons Carlos Montoya a Nuevas Tecnologías y las Sentencias de Muerte del Arte (2004) “ Así las cosas, el soporte, como un constituyente más, no define al arte, de la misma manera en que no determina su calidad, por ende, no puede decretar su nacimiento, caducidad o supervivencia.” 4 Per tant, la mort de l'art amb les noves tecnologies és un tema polèmic. D'una banda, alguns creuen que la tecnologia està destruint la creativitat artística, mentre que d'altres argumenten que la tecnologia està obrint noves maneres de crear art. En un sentit, la tecnologia ha permès als artistes explorar nous mitjans i tècniques artístiques, com ara la impressió 3D, el disseny gràfic i la fotografia (^4) Montoya, C. (2004/2005). Nuevas Tecnologías y las Sentencias de Muerte del Arte. Razón y Palabra, (42). (^3) Ballén Rodríguez, J. S., (2012). SOBRE LA MUERTE DEL ARTE EN LAS LECCIONES DE ESTÉTICA DE HEGEL. Universitas Philosophica, 29(59), 179-194. https://www.redalyc.org/pdf/4095/409534426011.pdf
Per tant, al final aquest tipus d’art no es pas diferent al del renaixement, per posar un exemple, que el pintor creava una atmósfera armoniosa amb colors ben aconseguits i una composició adequada per arribar a transmetre sentiments a qui admira l’obra. Tots els treballs i obres d’art digital, tenen la importància del desenvolupament de la tècnica, l'avenç dels dissenys, dels missatges i narrar històries. Fan un pas endavant i permeten verificar que l'art s'ha apropiat de tots els espais, i no al revés. Per tant avui en dia es podria dir que ciència i art es donen la mà per a la construcció de noves realitats, idees estètiques i models de representació. Però aquest art, a part de formar part de la història de l’art del segle XXI forma part d’un concepte nou i complex; el metavers. El Metavers és un entorn de realitat virtual que fa referència a un espai virtual en línia en què els usuaris poden interactuar, crear contingut, compartir informació i jugar a jocs. Està dissenyat per oferir un entorn virtual immersiu i permetre que els usuaris es connectin entre si i experimentin una realitat virtual. La relació entre metavers i art és molt estreta. La realitat virtual, en particular el metavers, és una eina que permet als artistes crear experiències interactives i visuals úniques. El metavers és un mitjà per a noves formes d'art, ja que els artistes poden crear experiències interactives i visuals úniques per als usuaris i els permet interactuar i experimentar l'art de formes que no són possibles en la realitat física. Això permet als artistes expandir la seva creativitat i explorar noves maneres d'expressar el seu art. El metavers també pot ajudar els artistes a millorar la seva promoció i comercialització. Els artistes poden fer servir el metavers per promoure el seu treball, mostrar les seves obres a una audiència internacional i rebre un pagament directe per les seves obres. Això significa que els artistes ara tenen l'oportunitat de guanyar una exposició més gran i rebre una compensació justa per la seva feina.^6 Amb l’art digital passa com amb l’art tradicional, ens hi trobem diferents disciplines, maneres d’expressió… Però n’hi han algunes que potser són les que generen la qüestió comentada anteriorment sobre la mort de l’art. No tot l’art digital que es crea avui en dia està realitzat creativament per un individu, sinó que hi ha varies disciplines d’art que aquest és creat per màquines, intel·ligències artificials… i això porta dubtes a l’hora d’adjudicar si allò és o no una obra d’art. Ens trobem amb l’art generatiu, aquest és una forma d'art basada en la programació de codis d'ordinador per generar obres d'art, el resultat acostuma a ser una obra única. Els programes utilitzats per a crear aquest tipus d’art, poden prendre un conjunt de paràmetres, com ara la forma, la mida, el color, la ubicació, etc., i generar una obra d'art basada en aquests paràmetres. Aquest tipus d’art es fa servir per explorar la relació entre la programació i la creativitat. Pot servir com una forma d'art per expressar idees i experiències, com una eina per al disseny gràfic i la producció de vídeo. Per altra banda tenim l’art per algoritme, aquest semblant al generatiu però aquest es fa servir per crear obres d'art que es generen de manera automatitzada. Això permet a l'artista generar obres d'art úniques sense necessitat de dedicar gaire temps a crear aquestes obres. L’objectiu d’aquest art és crear art mitjançant la programació d'un programa informàtic. Aquest algoritme genera una determinada forma d'art en funció de la lògica i els conjunts de regles definits (^6) Guevara Tulcán, L. F. (2022). ¿Conocías el Metaverso? Revista iberoamericana de derecho informático, (12), 45-54. https://revistas.fcu.edu.uy/index.php/informaticayderecho/article/view/3127/ 364–383.https://proquet.mit.edu/sites/default/files/documents/Roquet-2009-Ambient%20Landscapes%20from% 20Brian%20Eno%20to%20Tetsu%20Inoue.pdf
per l'artista. Aquesta forma d'art és creada mitjançant la generació de patrons i estructures repetitives a partir d'una sèrie de paràmetres programats per l'artista. Aquest tipus d’art, com qualsevol art creat en tota la història de l’art, ha tingut crítiques. Pel que fa a aquestes, la majoria de crítics d'art consideren que les obres creades per la IA no tenen la mateixa validesa que una obra creada per un artista humà. Aquesta opinió és reforçada pel fet que la majoria dels crítics consideren que el procés creatiu d'un artista humà és únic i irrepetible. Per tant, pensen que una obra d'art creada per una IA no pot tenir el mateix valor que una obra creada per un artista humà. Finalment, l'ús d'IA al món de l'art ha generat una gran controversia i varies opinions, alguns creuen que l'ús de la IA en l'art és una forma de deshumanitzar l'art, mentre que altres hi veuen una nova forma d'expressió artística, de manera que s’ha creat un debat dins de la comunitat artística sobre aquestes disciplines artístiques tan avançades. Molts investigadors han indagat en aquest món de les noves tecnologies aplicades en l’art, i han acabat afirmant que la humanitat esta passant per un procés de ciborgització, com diuen Aixa Portero y Agustín Linares a Casos de arte contemporáneo como proceso de ciborgización de la sociedad; El hombre postorgánico o ciborg, es una realidad de nuestra sociedad, donde la hibridación humano-tecnológico es cada vez mayor. La evolución continúa su proceso, y la perfección tecnológica del cuerpo no hace sino subrayar la teoría de la selección natural de Darwin (2013. pg 383)^7. Per tant, podem dir que la societat d’avui en dia està passant per un punt on la fusió de la tecnología i l'ésser humà està quasi succeïnt. Això, també com a concepte positiu, està aportant al món de l’art noves visions i pensaments sobre la vida, la societat i altres temes, com diuen de nou Aixa Portero y Agustín Linares a Casos de arte contemporáneo como proceso de ciborgización de la sociedad; El artista contemporáneo como ser social utiliza no sólo descubre un abanico de herra- mientas muy amplio con las nuevas tecnologías acorde a su tiempo, sino que además cuestiona a través de la expresión artística la relación entre el cuerpo y el lenguaje, intentando encontrar respuestas a la sociedad en la que nos encontramos inmersos. ( 2013, p.385)^8. Per tant podem veure com no només ha evolucionat la idea i la manera de fer art, sinó que el pensament i la ideologia dels artistes també és molt diferent a la dels artistes més coneguts de la història de l’art. Però no sempre les obres dels artistes digitals han de tenir un significat profund i filosòfic, ja que fa cosa de pocs anys que podem veure tant en el mercat de l’art com a les mateixes xarxes socials un nou tipus de concepte d’art digitals, els NFT.
Els NFT
Un Non-Fungible Token (NFT), aquests tokens tenen una característica única que els diferencia dels tokens fungibles comuns, com Bitcoin o Ethereum, ja que són una classe d'actiu digital únic i no intercanviable. S'utilitza per representar béns digitals com ara art, música, jocs, documents i altres béns digitals. Els NFT s'emmagatzemen en una cadena de blocs ( blockchain) i es poden comprar i vendre a (^8) Portero, A., & Linares, A. (2013). Casos de arte contemporáneo como proceso de ciborgización de la sociedad. Revista Teknokultura, 10, 375-397. (^7) Portero, A., & Linares, A. (2013). Casos de arte contemporáneo como proceso de ciborgización de la sociedad. Revista Teknokultura, 10, 375-397.
També, trobem tokens de jocs, que aquests es fan servir per representar actius virtuals dins d'un joc, com un personatge, una habilitat, una poció, etc. Els tokens de propietat, que aquests representen una propietat real, com ara una casa, un apartament, un cotxe o una propietat intel·lectual. I finalment els tokens d’utilitat, aquests s'usen per atorgar accés a un servei o producte específic, com a membres, subscripcions, butlletes… Avui en dia, crear la una col·lecció pròpia de NFT artístics no és molt complicat si tens una bona economia. Alguns artistes actuals, cantants, actrius, models i celebritats han decidit crear la seva pròpia línia de NFT artístics. Com aquest any 2022 hem vist amb la supermodel internacional Bella Hadid, aquesta va passar de la passarel·la al metavers amb el llançament de CY-B3LLA, una col·lecció de 11.111 NFT basats en escanejos 3D del seu rostre i cos. Per realitzar aquesta col·lecció, Hadid es va inspirar amb la seva afició durant la quarantena del COVID-19, els videojocs. Va decidir crear diferents i genials versions d’ella mateixa com a personatge de videojoc, i l’objectiu d’aquest gran projecte és fomentar els viatges, la comunitat, el creixement, la fantasia i les interaccions humanes. Ja que CY-B3LLA s'inspira en 10 països i té l'aportació d'artistes de cadascun d’ells, el primer lot d'obres que s’han vist a la llum, mostren una Hadid d'estil robòtic inspirat amb la cultura japonesa. A part, que aada NFT te una recompensa, ja que cada un d’ells funciona com a passaport per accedir a una comunitat global que desbloqueja recompenses i permet al titular accedir a esdeveniments reals a què assisteix l’amfitriona. Amb això veiem que l’art digital, no només pot ser utilitzat per a contemplar, comprar i vendre, sinó que pot obrir un ventall de noves oportunitats, experiències i sensacions noves que fins avui en dia l’art potser no ens podria haver proporcionat. Com diu Magda Polo Pujadas a l’article Del arte analógico al arte digital: nuevos contextos y nuevas propuestas de investigación; “Ya no es necesario que las obras sean materiales ni que perduren en el tiempo: lo virtual y lo efímero reinan en este nuestro nuevo mundo” (2021, pg. 14)^10. Per tant una vegada més veiem com en el món actual, el concepte d'obra ha canviat. Ja no es limita a l'art material o a les coses que tenen una existència permanent, sinó que ara, obres com la música, els vídeos, les fotografies, els programes d'ordinador, els jocs, les pel·lícules, les publicacions en xarxes socials i altres continguts digitals poden ser considerats obres. Aquestes obres tenen la capacitat d'arribar a una audiència molt més àmplia que les obres tradicionals, i sovint es gaudeixen per un temps limitat abans de desaparèixer, per tant parlem d’un art fugaç i poc durador, però a la vegada permet que aquestes obres tinguin una longevitat molt més gran que les obres tradicionals, cosa que els permet mantenir la seva rellevància, significat i existència durant més temps. També, són obres més “barates” a l’hora de conservació i restauració, ja que aquestes no poden ser malmeses amb el pas del temps com ho són la pintura i l’escultura. Lino García Morales i Pilar Montero Vilar exposen a Conservación y Restauración del Arte Digital. Un problema conceptual; “En 2010, muchas obras de arte digital han conseguido un interés patrimonial, histórico y cultural. Sin embargo, aún cuando existe un marco general para la (^10) Polo Pujadas, M. (2021). Del arte analógico al arte digital: nuevos contextos y nuevas propuestas de investigación. Materia: Revista Internacional de Arte, (18-19), 14. https://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/34543/
preservación del patrimonio digital, avalado por la carta de la UNESCO de 2003, no existe para la conservación y restauración de este patrimonio, ni normas técnico-jurídicas específicas, al estilo de los Anexos de la Carta del Restauro de 1987, en los que se especifique, de manera clara, cuáles deben ser los procedimientos de intervención en este tipo de obras” (2010, pg 3)^11. Per tant ens trobem davant un art que no pot ser restaurada i conservada en el concepte que tothom entén per conservació, ja aquestes obres no necesiten controls químics per als materials, controls de temperatura, humitat… Sinó que les restauracions aplicades a aquestes obres són més de caràcter conceptual i dialogant. A l’article de Imanol Sánchez Díez (2021) diu “Dada la naturaleza de la obra de carácter inmaterial, la responsabilidad de su correcta conservación y registro no solo recae sobre el conservador y restaurador de arte, sino también sobre el propio artista. La toma de posicionamiento conceptual sobre la conservación por parte del artista recaerá en el procedimiento de los profesionales a la hora de restaurar, reformular, rehacer, reinstalar o restablecer su obra.”(pg. 45)^12. Aquesta disciplina, significa que els materials utilitzats per a la restauració i conservació de l'art digital poden incloure tant materials físics com digitals, com ara programes de programari, bases de dades i altres mitjans digitals. També la restauració i la conservació de l'art digital també implica el suport dels arxius d'imatge digitals, així com el manteniment dels formats d'arxiu per preservar la integritat de l'obra d'art…
El mercat d’art digital
Això, ens porta a parlar del mercat que tenen aquest tipus d’obres, ja que com hem vist la seva conservació i restauració són diferents a les obres artístiques tradicionals, amb el mercat passa el mateix. En el comercio electrónico los NFT impactaron en la venta del arte digital y se volvió un tema parabólico a finales de 2020 debido a la pandemia de COVID-19 y la consiguiente digitalización de nuestras vidas, atrayendo la atención de los importantes medios de comunicación y las principales casas de subastas (Franceschet, 2021)^13. Els mercats de NFT avui en dia estan pujant molt ràpid, tot i que els preus varien enormement depenent del tipus de NFT que s'està comprant, aquests preus poden variar des d'uns quants dòlars fins a centenars de milers de dòlars. Els participants en aquest mercat inclouen des de grans empreses com Microsoft, Sony, Disney i Warner Bros han començat a col·leccionar NFT, fins a individus o petits grups de persones. A més, molts artistes i creadors individuals han ingressat al mercat amb la seva feina. Com a tot mercat d’art, en aquest també hi trobem la figura dels col·leccionistes professionals, que aquests també compren i venen NFT al mercat, molts d'aquests compradors busquen obtenir un rendiment de les seves inversions a llarg termini. Los NFT han atraído una atención financiera en el comercio electrónico como ventas y negociaciones vía online y que además este advenimiento del arte digital ha afectado al mercado viéndose reflejado en las nuevas formas de oferta y demanda que surgen junto a las plataformas en línea. (Mendoza (^13) Franceschet, M. (2021). El sentimiento del arte criptográfico. ISSN, 1613, 0073. (^12) Sánchez Díez, Imanol. 2021. «La problemática de la conservación de obras contemporáneas de carácter inmaterial, instalativo y tecnológico». AusArt 9 (2). https://doi.org/10.1387/ausart.23088. (^11) García Morales, Lino & Pilar Montero Vilar. 2010. “Conservación y restauración del arte digital: Un problema conceptual”. En Conservación de arte contemporáneo: 11 Jornada. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. https://doi.org/10.13140/RG.2.1.1302.
Webgrafia
- Ante, L. The Non-Fungible Token (NFT) Market and Its Relationship with Bitcoin and Ethereum. FinTech 2022, 1, 216–224. https://doi.org/10.3390/ fintech
- Ballén Rodríguez, J. S. (2012). Sobre la Muerte del Arte en las Lecciones de Estética de Hegel. Universitas Philosophica , 29 (59), 179-194. https://www.redalyc.org/pdf/4095/409534426011.pdf
- Bellido Gant, M. L. (2003). Cuadernos de arte. Ars longa , 12 , 129. https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/28207/129-132.pdf?sequence=1&isAllo wed=y Franceschet, M. (2021). El sentimiento del arte criptográfico. ISSN, 1613, 0073
- Guevara Tulcán, L. F. (2022). ¿Conocías el Metaverso? Revista iberoamericana de derecho informático , (12), 45-54. https://revistas.fcu.edu.uy/index.php/informaticayderecho/article/view/3127/ La supermodelo Bella Hadid se une al metaverso con una colección de NF. (2022, julio 28). El Periodico. https://www.elperiodico.com/es/gente/20220728/bella-hadid-nft-coleccion-tokens-cyb3lla- 182023
- Mendoza Bautista, B. F., Izquierdo Lozano, L. F., & Mendoza de los Santos, A. C. (2022). Lol NFT en el comercio electrónico y su impacto en el arte digital. Revista De Investigación Multidisciplinaria CTSCAFE, 6(16), 17. https://ctscafe.pe/index.php/ctscafe/article/view/ Montoya, C. (2004/2005). Nuevas Tecnologías y las Sentencias de Muerte del Arte. Razón y Palabra , (42).
- Polo Pujadas, M. (2021). Del arte analógico al arte digital: nuevos contextos y nuevas propuestas de investigación. Materia: Revista Internacional de Arte , (18-19),
- https://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/34543/
- Portero, A., & Linares, A. (2013). Casos de arte contemporáneo como proceso de ciborgización de la sociedad. Revista Teknokultura , 10 , 375-397.
- Roquet, P. (2009). Ambient Landscapes from Brian Eno to Tetsu Inoue. Journal of Popular Music Studies , 21 (4), 364–383. https://proquet.mit.edu/sites/default/files/documents/Roquet-2009-Ambient%20Lands capes%20from%20Brian%20Eno%20to%20Tetsu%20Inoue.pdf
- Sánchez Díez, I. (2021). La problemática de la conservación de obras contemporáneas de carácter inmaterial, instalativo y tecnológico. AusArt Journal for Research in Art. , 9 , 31-46. https://doi.org/10.1387/ausart.
- Thwaites, D. (2021). A token sale: Christie’s to auction its first blockchain-backed digital-only artwork. The Conversation , 1-7. https://theconversation.com/a-token-sale-christies-to-auction-its-first-blockchain-back ed-digital-only-artwork-
