¡Descarga La Attracción Física: Teorías, Emociones y Percepción de Belleza y más Apuntes en PDF de Desarrollo de Personalidad solo en Docsity!
1. TEORIA DEL INTERCANVI SOCIAL CRITIQUES
TEMA 7 ATRACCIÓ I GÈNERA
Element bàsic per la nostra salut psicològica. Hi ha diferents tipus de relacions afectuoses: sexe i amistat. Això depèn de processos interpersonals (que li caiguem bé a algú i que ens caigui bé algú). Des de la psicologia social s’intenta pensar com es produeixen aquestes relacions i de que depenen. No només es refereix a l’atracció física, ja que quan ens atrau algú no només és pel físic, també ens pot atraure per ser persones interessants, simpàtiques,... això forma part del grau d’atracció d’algú. Anys 60, predomini de la psicologia conductual i cognitiva. La idea principal d’aquestes teories és que ens agraden les persones que ens proporcionen la màxima recompensa i el mínim cost: Ens agraden les persones: o Maques perquè ens recompensen estèticament. En una època donada tenim un cannon cultural molt explícit del que és maco i el que no. o Que associem amb experiències agradables. o Que pensen com nosaltres perquè ens ajuden a creure que no estem equivocats. EXPERIMENT: Griffit va demanar a una persona que fes una tasca, la va fer al costat d’una persona testimoni i al final de l’experiment li deien al subjecte que ho havia fet molt malament o molt bé. Posteriorment, li pregunten al subjecte com d’atractiva li semblava la persona que tenia al seu costat. Van observar que les que havien estat castigades la trobaven menys atractiva. Simplement hem associat a la persona a una situació desagradable. Es fa un experiment semblant on les condicions de la sala són agradables o desagradable i apareixen els mateixos resultats.
2. FACTORS SOCIALS QUE MEDITITZEN L’ATRACCIÓ
ETIQUEATGE DE L’ACTIVITAT FISIOLOGICA
o S’afegeixen matisos des de les teories d’equitat i de l’afecte: TEORIES D’EQUITAT: Variant de les teories de l’intercanvi social que afegeixen un matís més cognitiu que té a veure amb la creença en un món just. En aquesta creença tu has de pensar que aportes el mateix que l’altra persona, és a dir, es creu que el món és just i això condiciona l’avaluació de costos i recompenses. Totes les parts de la relació han d’aportar el mateix, ha d’haver un equilibri. Exemple: si tu et consideres una persona atractiva, exiguiras que la persona amb la que surts sigui igual d’atractiva. LES TEORIES DE L’AFECTE: Necessitem dels altres per tal d’aclarir els nostres sentiments. Els necessitem per comparar les nostres conducte i opinions. D’aquesta manera establir la forma socialment aprovada de pensar i comportar-se en una situació. El paper de les emocions, els càstigs i recompenses no funciona del tot. Hi ha sempre un biaix per la intenció de mantenir la relació. Les persones som socials i, a priori, intentem salvar les relacions. o Simplificació del procés d’etiquetatge d’una situació com a gratificant: Dir que és un càstig o una recompensa / bo o dolent es determinat per la mateixa persona, no és un procés automàtic. Intervenen discursos que compartim que es construeixen socialment a través de la circulació de significats Que es bo, dolent, lleig, bonic, positiu, negatiu etc. Exemple: gent que li agrada el sadomasoquisme, la relació que tenen aquestes persones amb el dolor és diferent a la de nosaltres. Ha d’haver un context social i motivacional que ho determini. o Absència de factors socials : Com poden ser creences religioses, classes socials, tradicions, la nostra formació Té el procés massa simplificat. També les relacions de maltractament, on la gent manté la relació amb un cost molt alt. EXPERIMENT DE DUTTON I ARON:
descobreixen que aquests viuen més a prop de les bústies, ja que són les persones amb les que més et creues pel carrer. La probabilitat de trobar-te a algú en la bústia és més elevada i per tant hi ha un efecte de proximitat. El que passa és: hi ha una recompensa (saludar o somriure), la realitzes i reps més mostres d’afecte que aquelles persones que viuen lluny de les bústies. També els que accedeixen per les portes de davant són més populars que els que entren per la de darrera. Modifiquem la percepció d’algú en funció de les vegades que el veiem. Festinger van veure que aquest efecte d’accesibilitat tenia a veure amb tres coses: o RECOMPENSA: Recompensem la gent que veiem més sovint amb més mostres d’afecte i interès, per tant, les persones amb qui ens creuem més són aquelles a qui saludem més. o EXPECTATIVES: Sentim una pressió normativa per establir un vincle positiu amb qui veiem més sovint. L’expectativa d’una interacció contínua fa que sentim la necessitat de tenir una bona relació. o FAMILIARITAT: La constant repetició de la presència d’algú ens otorga una sensació de familiaritat que ens tranquil·litza, ens fa pensar que tenim una mena de control sobre la situació. Suposa una reducció de la possible tensió que ens pot ocasionar enfrentar-nos a algú desconegut. Ex. un professor te preferència cap aquells alumnes que assisteixen mes a classe fins i tot sense ser conscients i no recordar-lo explícitament. Familiaritat equival a confiança èxits musicals son a base de repetició i no per la seva qualitat, més l’associem a situacions diverses. Igual amb els anuncis repetitius que considerem dolents, el que cal es que es parli del producte perquè amb el temps la critica s’esvaeix i queda el record, que ens fa comprar- lo en una situació saturada d’ofertes. DISÀNCIES INTERPERSONALS: La distància que mantenim amb algú en parlar-hi canvia segons les cultures, la proximitat per tant no es arbitraria. La distancia al a què li parlem a una persona marca la relació d’intimitat que tenim en aquesta. Si parlem a una persona molt d’aporp vol dir que tenim més intimitat. Hi ha excepcions com per exemple a una discoteca on la música està molt forta i has d’apropar- te. Això facilita lligar perquè les conversacions a cau d’orella són més íntimes.
L’atractiu físic no és el més important però sí que és determinant.
- Dir qui és atractiu és molt variable, perquè hi ha moltes diferències interculturals (diferències entre cultures, exemple: en alguns llocs és atractiu una persona obesa i aquí (diferències entre èpoques, exemple: abans es veia bé estar gras i ara no), intergeneracionals (diferències entre generacions, exemple: com quan les àvies et diuen que mengis més perquè estas molt prim, ja que una persona que a la seva època no podia menjar, no li semblarà atractiu una persona prima), al llarg del cicle vital (anem canviant i per tant els nostres gustos també), interpersonals (depenent dels teus gustos, exemple: ami m’agraden els nois rossos i a la meva amiga els morens) Les nostres expectatives de relació modifiquen els judicis d’atractiu que fem. Ex. una persona de 60 anys troba molt atractiva a una altre persona de la seva edat, mentre que el seu criteri no serà compartit per les persones més joves del seu entorn. EFECTES DE L’ATRACTIU FISIC La percepció i construcció social de l’atractiu tenen conseqüències personals importants, no només sobre la imatge que te sobre si mateixa i l’autoestima que se’n derivi sinó sobre les seves possibilitats reals de desenvolupament en una societat donada. Clifford i Walster les criatures més maques desperen millors expectatives en el seu professorat i es compleixen a causa de l’efecte Pigmalió :
- Preferim a les persones més atractives (avaluem positivament les conductes, som més indulgents en els seus errors,...). Que algú et sembli maco, quan cometi un error farà que el perdonem més fàcilment. Quan una persona que no ens sembla maca comet un error, es fa menys atractiva perquè se li suma a la seva llista de defectes.
- Quan els mestres tenen millors expectatives sobre els millors estudiants, els nens milloren més i per tant hi ha un bucle. Per tant, les persones que tenen més recursos econòmics poden fer que els seus fills siguin més macos que altres i això pot repercutir sobre el seu rendiment escolar. EXPERIMENT DE LANDY I SIGALL:
LA SIMILTUD PERSONAL
- És més important per les dones heterosexuals haver-se d’adequar als cànons de la bellesa de la feminitat per tal de trobar una parella masculina que no pas pels homes heterosexuals.
- Al fer-se grans a les dones els es igual que les seves parelles masculines perdin l’atractiu mentre que als homes els costa mes acceptar que la seva parella ja no es conformi segons els cànons vigents. Tendim a buscar persones que tenen un nivell d’atractiu similar al nostre. Sembla que el nostre autoconcepte té un paper important en l’atracció que podem sentir per altres persones. Adaptem les nostres aspiracions al que creiem que mereixem o La similitud personal suposa una validació de la nostra identitat. Ens agraden les persones que tenen actituds, valors, creences o interessos similars als nostres perquè la seva presència ens els confirma. o Es recompensador estar al costat d’algú que ens valida la nostre manera de ser i entendre la vida. o S’ha de considerar l’estatus econòmic / social de la persona. Tendim a relacionar-nos amb persones del nostre mateix estatus, no només perquè compartim espais segregats sinó ens sembla que possibilitarà una relació més fluida on es pateixen unes normes socials. !! Com es alt sigui un estatus més es buscarà una relació amb algú del mateix i menys atracció se sentiràper les persones d’un de més baix. Han de ser similars les característiques personals que en el nostre entorn es considerin desitjables :
- L’amabilitat o la calidesa la desitjant tant les persones que les mostren com les que no
- Algú amb autoconcepte negatiu no té per què sentir-se atret per algú amb el autoconcepte negatiu No sempre considerarem interessant que l’altre s’assembli a nosaltres S’han de tenir en compte el pes dels factors situacionals.
- A classe el professorat atractiu es aquell que demostra que sap molt més que el seu auditori i no aquell que explica coses que ja saben. Factor que explica l’inici i la continuïtat de la relació. La similitud no pot ser en tots els aspectes, només en alguns concrets. Si una
RECIPROCITAT I CONSIDERACIÓ POSITIVA persona és idèntica a nosaltres en tot, la gent se sol posar nerviós perquè vivim en una societat individualista on ens agrada ser únics. També hi ha un estudi sobre les relacions a llarg termini que mostra que duren més les relacions complementàries que les idèntiques. També hem de tenir em compte el paper dels rols de gènere
- En les relacions heterosexuals tradicionals, els homes que no saben cuinar no prefereixen a les dones que com ells no en saben.
- Com a éssers socials que som, ens dol que ens ignorin.
- Quan sabem d’algú a qui agradem ens sentim recompensats. Per això és freqüent que ens atreguin les persones a qui agradem , perquè ens afalaguen les mostres de consideració positiva. L’efecte es més important en persones dissímils :
- L’elogi d’un amic és menys important que el d’un desconegut ja que l’amic ja ens reconeix habitualment, mentre que el del desconegut suposa un reconeixement afegit.
- L’elogi d’un desconegut el fa més atractiu, el qual pot suposar un problema per les amistats o parella a llarg termini. Quan et tiren algo en cara es fa mes cas al que diu qualssevol desconegut que el que diu la parella o el amic. Sovint els altres es van tornant més atractius que la pròpia parella (ja som amics i el reconeixement no ens commou) És més important que algú que no s’assembla a tu et digui que li agrades que algú amb qui t’assemblis molt, de qui ja suposes que li pots agradar. PERQUE EL RECONEIXEMENT D’ALGÚ ENS FACI EFECTE LA MOSTRA D’INTERÉS ENS HA DE SEMBLAR SINCERA!! Si sospitem que ens esta manipulant efecte contrari Les persones amb atributs socials positius són més proclius a pensar que les mostres d’interès que reben són interessades. EXPERIMENT: S’avalua als subjectes la creació d’un text creatiu. Hi ha dos grups exeperimentals un que creu que no és observat i un altre que si. Dels observats, els que es creuen més maco pensen que la se van nota no depén del contingut sinó del seu físic. Aquestes consideracions positives poden crear ansietat i una autoestima molt alterant.
4. RELACIONS A LLARG TERMINI
Per saber si som normals (habilitats i opinions adequades) ens comparem amb les persones que ens envolten. o Les persones més properes són les primeres en informar- nos, sense voler, de quines són les conductes adequades en cada situació. Cànon de bellesa, significat dels festos, comportaments esperats en cada situació, etc o També de les persones que coneixement per les xarxes socials, mitjans de comunicació etc, però no en un grau tan elevat. La constant comparació social ens proporciona informació sobre les relaciones interpersonals, ens ajuda a interpretar les relacions amoroses i dona forma als nostres desitjos. Les normes socials no només regulen les relacions interpersonals sinó que també permeten la reproducció d’un determinat ordre social. Ex. Aquí les dones s’han d’arreglar i maquillar, en els bororos africans son els homes els que ho fan perquè els trobin atractius) Totes les relacions que tenim amb altres persones ens marquen, formen part del que som. L’INTERACCIONISME SIMBÒLIC ens fem a través de les interaccions amb els altres. Quan parlem de relacions intimes encara ho és més. Quan la relació intima dura mesos i anys l’impacte sobre la nostra identitat és encara més gran. NO ES EL MATEIX PARLAR DE RELACIONS SUPERIFICIALS QUE DE PROFUNDES: Les profundes poden motivar canvis importants de la vida, fins i tot donar-li sentit. El camí cap a la profunditat segueix unes etapes:
- Proximitat, sense contacte, compartir un entorn determinat
- Consciència mútua, juga principalment l’atractiu
- Contacte superficial, comencem una relació i comenaça a tenir paper la similitud personal
- Intimitat, en un ordre social com el nostre en que la unitat primària de les relacions intimes és encara primordialment la parella
TIPUS DE RELACIONS AMOROSES A LLARG TERMINI:
INTIMITAT: es caracteritza per tres processos psicosocials (Reis i Shaver 1988) o Compatibilitat de necessitats: descobrim què esperem, què volem i què necessitem de l’altre o Obertura del jo o disclosure : li expliquem els nostres sentiments i experiències més intimes, pensaments i esdeveniments que potser no hem explicat a ningú altre o Comprensió empàtica : els sentiments de l’altre persona es confonen amb els nostres, allò que sent l’altre ho sentim (tristor, alegria, dolor físic) Aquests processos se solen donar al llarg dels mesos o anys Son indicadors de la profunditat de la relació de la parella i de l’impacte que tenen damunt nostre ** expliquen perquè es tan costos trencar una relació com més temps fa que dura, no només es trenca la relació sinó una part íntima de nosaltres. Canviar de relació implica canviar qui som. Vigilar de no confondre els possibles desencadenants del maltractament (alcohol, discussions, abusos a l’infancia) amb el seu origen estructura patriarcal basada en la família coma unitat social bàsica on les dones garanteixen cures i esdevenen imprescindibles pel sosteniment de la societat Aquest origen s’ha vist agreujat pel sorgiment, difusió i consolidació de l’ideal romàntic Idea de la persona única, destinanda i explusiva. Si l’amor de de veritat només el pots sentir per una persona a la vegada i tota la vida. IDEAL ROMÀNTIC: reprodueix el manteniment del cisheteropatriarcat mitjançant normes que hem après sense saber-ho durant el procés de socialització. Orienta les formes adecuades se sentir, pensar, actuar. Afavoreix les relacions heterosexuals, monògames i de llarga durada, la qual cosa genera les condicions de possibilitat per a la violència de gènere. La trajectòria anterior es la freqüent en la cultura occidental contemporània dominant, no pas universal. Ex. en societat on els matrimonis son acordats per les families les relacions no passen per les primeres tres etapes, van directament a les tres darreres. Els estudis històrics com el de Finkel mostren com les expectatives sobre el matrimoni han canviat:
- MATRIMONI INSTITUCIONAL:
- El gènere es una perfomance , cal que actuem perquè existeixi (obeir aquest mandat i reproduir-lo a través de la conducta) L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL I ELS PROCESSOS D’IDENTIFICACIÓ DE GÈNERE VAN UNITS: El gènere es un conjunt de normes socials, expectatives que regulen molts aspectes de la nostra vida (moviments, gustos, aficions, sentiments, desitjos sexuals etc) La matriu heterosexual és tan imperant que qualsevol activitat o característica es assignada a una gènere i obliga a qui no la té a adaptar-se o dissimular. Quan parlem d’homes i dones agrupem característiques del sexe, la identitat de gènere, l’expressió o la sexualitat sota una mateixa categoria sexual. Hem binaritzat moltes activitats , però no vol dir que no hi hagin homes o dones que puguin o vulguin fer tasques assignades tradicionalment al altre sexe, però si ho fan serà qüestionada la seva identitat de gènere. Qui no s’adapti els dos extrems d’hiperfeminitat o hipermascullinitat haurà de buscar un equilibri o compensació per evitar massa ambigüitat Ex. dona cis experta en tecnologies vesteix a la feina més femeninament del que li agradaria Feminitat i masculinitat son uns ideals socials impossibles de complir a la perfecció. Ni el sexe ni el gènere són dicotomies, sinó graus. No hi ha dos sexes ni dos generes, sinó infinites combinacions.
