






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Musica del Barroc, Profesor: Jordi Rifé, Carrera: Musicologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Haendel
Òpera del 1724 estrenada a Londres Ària de Tolomeo (rei d’Egipte) Anglès Contratenor (originalment castrati ) Sil·làbic i melismàtic (coloratura) Compàs ¾, Hemiòlies en les cadències. Monodia acompanyada, Ària da Capo (Preludi instrumental – A – interludi instrumental – B (menor) – interludi instrumental – A’ amb lluïment) Lluïment virtuosístic disjuntiu. Gran àmbit Moments d’homofonia/imitació entre veu i orquestra
Gessualdo
1613 Madrigal Italià A capella Recursos musicals per elevar el text, drama amb paraules i dissonàncies. 5 veus
Bach
Coral que esdevindrà el cant de l’església de la reforma alemanya. Himne compost per Martí Luter. Alemany Preludi: Contrapunt imitatiu. L’oboè pren el coral Ària: Reapareix el coral, de nou amb l’oboè Recitatiu: Baix continu amb orgue. Arioso Ària: Compàs ternari (típic en àries i en Bach). Veu blanca Coral homòfon Tímbrica semàntica.
Othmayr
“Reforma” Contrapunt imitatiu Estrofa i tornada Monodia acompanyada Molt més senzill que el de Bach
Gabrielli Transició renaixement i barroc
Llatí Motete sacra “Contrareforma” Els solistes són anomenats coro favorito Instrumentació; Coro favorito , coro de ripieno , corneti que disgrega sobre la massa sonora, sacabutx, orgue i chitarrone (aquests dos últims de baix continu). Gran injecció de so, monumentalitat Canvi a mètrica ternària en “l’Al·leluia” Paraula “ Deo ” destacada melòdicament Instruments independents de les veus fent els seus ornaments. Estil concertat. El contratenor disgrega quan fa notes llargues agudes punxants. Homofonies, “blocs” Dissenys propis de l’època primerenca del barroc Retòrica: Sembla que vagi a acabar però segueix, és un silenci per cridar l’atenció, impacte sonor
Llatí Monodia gregoriana de solista i resposta o “eco” de tutti. Contrast dinàmic i textura. Molta retòrica, mots ressaltats musicalment. Guarda certa similitud amb “ In eclesiis ” Corneti que disgrega.
Es nota el segell de G. Gabrieli en les cadències. Utilitza moltes dinàmiques Per a 8 instruments
Palestrina ca. 1562
Versió a capella amb baix continu Polifonia Stile Antico, contrapunt imitatiu Veus molt juntes Grec, el Kyrie Eleyson és la única part de la missa que està en grec
Lent Cadències 6/4 típic de missa
Emilio Cavalieri Italià
1600 Oratori
Giulio Caccini
Ària de l’òpera Euridice 1602 Monodia acompanyada
Italià Madrigal Veu i acompanyament, baix continu Sis versos Tema: Reafirmació de l’amor per Amarilli en primera persona enfront a la desconfiança d’aquesta
Alessandro Grandi
1625 Motet sacra Llatí Baix continu
Monteverdi
1641 Motet Llatí Veu i baix continu
1651 Obra d’edició pòstuma, del XIX llibre de madrigals de Monteverdi. Camerata florentina Baix obstinat, pattern, que er repeteix Variació estròfica + recitatiu Contrast amb el recitatiu, encara que tot està lligat, ària – recitatiu – ària Amb gran virtuosisme Stile moderno Melismes Forma de ciaccona o pasacaglia
1624 Obra teatral musical Stile agitato
Madrigal inclòs al sisè llibre de madrigals de Monteverdi Llatí
1a òpera on els personatges són històrics i no mitològics 1642 Última òpera de Monteverdi
1a òpera on els personatges són històrics i no mitològics 1642 Última òpera de Monteverdi
1 veu + baix continu Italià
Oratori sacra: Jephte Llatí Ca 1650 Basat en la història de Jefté, de l’Antic Testament Baix continu
Francesco Cavalli
La Calisto és una òpera del 1651 basada en el mite de Calisto seguidora d’Àrtemis d’Ovidi. Italià
Grec
Alessandro Scarlatti
Griselda és una òpera seria de tres actes basada en la història de La pacient Griselda del Decameró de Boccaccio. S’estrenà el 1721 a Roma, amb un repartiment format totalment per homes entre els quals hi havia cinc castratti i un tenor. El rei de la Casa Saluzzo, Gualtieri es vol casar amb una jove pobre a qui va maltractar per saber si era l’esposa perfecta. Quan ella supera totes les proves veu que és la dona perfecta.
Ària de Griselda Italià
Ària del rei Italià
¿¿
Dos violins i viola de braç
Giovanni Battista Vitali
Xacona (ciaccona) Lenta i solemne Basada en la repetició i variació d’un tema
Schutz
Història de nadal (recreació musical del naixement de Jesús):
J. H. Schein
Alemany Cantata
Alemany A capella
Scheidt (alemany)
Lully
Le Bourgeois Gentilhomme és una comèdia-ballet de cinc actes de Molière amb música de Lully. Es va estrenar al 1670 a França. Tracta temes turcs, ja que era una època en la qual l’embaixador turc, en una visita a la cort de Lluís XIV havia declarat que la cort otomana era superior a la del rei sol.
John Benett (anglès)
Thomas Ravenscroft
Anglès A capella Cànon secular
Anglès A capella Cànon secular
Vivaldi
Arcangelo Corelli (1653-1713)
Bach
Flauta + violí I/II + viola + baix continu
John Janekins
Virtuosisme Violí, viola i baix continu
Christopher Simpson
Per division viol, un tipus de viola baixa, instrument sobre el qual Simpson va escriure un tractat
Purcell
El rei Artur és una semiòpera de cinc actes estrenada el 1691 a Londres. La major part de la obra és en text parlat, pel que els personatges principal no canten, i per tant són actors, no cantants.
La trama consisteix en les batalles entre els britones del rei Artur i els saxons. El rei Artur vol recuperar la seva promesa, la princesa cega de Cornualles Emmeline secuestrada pel rei Oswaldo de Kent.
Dido i Enees és una òpera basada en un episodi del llibre IV de l’Eneida de Virgili. Fou estrenada al 1689 a Londres. És la única òpera de Purcell considerada com a tal (les altres són semiòperes o masquerades. La història d’Enees fugitiu de Troia que es refugia a Cartago.
Oda musical en honor a l’aniversari de la reina Maria II d’Anglaterra
Juan Cabanilles (Valencià)
Música per a òrgan
Joan Baptista Comes (Valencià)
Obres multicorals
4 veus mixtes Dialogat Llatí
Alonso Lobo (andalús)