¡Descarga AUTORES QUE ENTRAN EN PAU y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!
EXPRESSIÓ ESCRITA 1 (JUNY 2025)
Llegiu el text següent: La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el liderat ge d’aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l’aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que busquen combatre les desigualtats. Fa poc coneixíem les conclusions de l’estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovski. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s’instaŀlin a la vora d’aquestes noves zones verdes, i expulsin els veïns i veïnes del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification. Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats, que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assu mir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic. Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes transformacions físiques s’implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d’usos, polítiques actives d’adquisició i mobilització d’habitatges i locals cap al parc públic, control dels lloguers, millora del transport públic a la zona, implantació d’equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuïtat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial. Adaptació feta a partir del text de Joan Maria Boronat i Pujals. «La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023) Tema d’expressió escrita: La gentrificació també es relaciona amb altres realitats com ara un augment del turisme. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent
cinquanta paraules, en què descriviu les conseqüències de l’arribada massiva de turistes a una ciutat. EXPRESSIÓ ESCRITA 2 (SETEMBRE 2025) Llegiu el text següent: L’ús d’insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l’escassetat d’aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons els experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària. Es calcula que el 2030 es necessitaran seixanta milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població, un horitzó en el qual la necessitat d’aliments creixerà un 50 %. El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d’alimentació «idònia per afrontar els problemes que arribaran d’aquí a poc» i que el seu ús tindrà «un creixement exponencial en els propers anys». Els experts coincideixen que «la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem» i d’aquí ve «la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació», com els insectes, també en format de farina. Segons Vidal, els insectes tenen «grans avantatges» respecte del bestiar perquè «poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d’hectàrees» i, a més, «tot just contribueixen amb un 1 % a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs». Altres avantatges són que «se’n pot aprofitar pràcticament tot» i que el seu «ritme de reproducció és molt alt», ja que amb un quilo d’ous d’insecte, en setanta-dues hores es poden aconseguir tres-cents quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any en el cas de les vaques. També ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, perquè els riscos de transmissió de malalties són «mínims», comparats amb «la grip aviària o la febre porcina». Els entesos apunten que la incorporació dels insectes es pot donar en un primer moment en l’alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la «barrera cultural» és encara molt gran, sobretot en els països occidentals. No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són «un rebost errant» perquè és on es troben «els nutrients necessaris per a l’alimentació humana, des de proteïnes fins a vitamines o calci». De fet, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d’aigües, tot i que encara no en mengem. Per això, el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat «pedagogia de veus científiques autoritzades consensuades per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites». Els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèŀlules mare de vaca, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que puguem continuar «menjant carn sense l’efecte perniciós dels gasos contaminants» que actualment es generen en produir-la.
pacient, perquè ha previst la fi lògica d’una malaltia. Però li tinc rancúnia, perquè, en recordar la conversa del vespre en què em va explicar la rara força dels astres, les meves orelles guarden encara el ressò d’una certa reticència.
- Del verb rapissar: rampinyar. Pere Calders. «El principi de la saviesa». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1979, p. 39 i 40 Tema d’expressió escrita: En el text que heu llegit, el narrador es refereix a la conversa sobre la rara força dels astres que havia mantingut amb una veïna. Aquesta conversa sembla que va desencadenar una sèrie de successos que no foren del seu grat. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quins van ser els esdeveniments extraordinaris que imagineu que van passar. EXPRESSIÓ ESCRITA 4 (JUNY 2024 OPCIÓ B) Llegiu el text següent: El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat «el padrí de la inteŀligència artificial» i encara avui n’és un referent. El 1972, com a investigador a la Universitat d’Edimburg, va desenvolu par la idea de xarxa neuronal, un sistema matemàtic que aprèn mitjançant l’anàlisi de dades i que és la llavor a partir de la qual es desenvolupen els sistemes actuals d’inteŀligència artificial (IA) generativa. El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien. Amb les seves investigacions van guanyar el premi Turing, el més prestigiós del camp de la informàtica, el 2018. Google va comprar l’empresa que va crear amb els seus estudiants per quaranta-quatre milions de dòlars; aquests diners els van invertir en la creació de tecnologies com el popular ChatGPT. Hinton, informàtic i psicòleg cognitiu, afirma ara que «es penedeix» de la feina de la seva vida i ha deixat el seu lloc de treball a Google, on ha treballat durant més d’una dècada, «per poder parlar lliurement sobre els riscos de la IA». Segons ha explicat a The New York Times en una entrevista, està «preocupat» pels «danys greus» que pot causar la tecnologia que ell mateix ha contribuït a desenvo lupar. Segons Hinton i altres líders del sector tecnològic, les noves inteŀligències artificials han estat «el punt d’inflexió més important en dècades» i «poden ser tan importants com la introducció del navegador web a principis dels anys noranta». I, per això, ara tenen por del que pot suposar deixar en llibertat al món quelcom tan perillós. Hinton alerta que la IA generativa «pot ser una eina de desinformació», que «aviat podria ser un risc per als llocs de treball» i que en algun moment podria esdevenir «un risc per a la humanitat». A aquest expert li preocupa l’ús que poden donar a la tecno logia els «actors dolents». L’informàtic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAI o Google «poden eclipsar la
inteŀligència humana en alguns aspectes». També mostra preocupació per la manera com s’ha «inun dat» Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. «Qualsevol persona ja no podrà saber què és veritat», afirma Hinton. L’informàtic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic, ja que podria ser realment autònoma i executar comportaments inesperats o perillosos. El març passat, més de mil experts investigadors i tecnòlegs van signar una carta oberta per demanar una moratòria de sis mesos en el desenvolupament de nous sistemes d’IA generativa encara més potents que ChatGPT. Els signants alertaven que la IA suposa «riscos profunds per a la societat i la humanitat». Hinton no va signar aquestes cartes mentre treballava a Google, però recentment ha notificat a l’empresa la seva baixa. El cap científic de Google, Jeff Dean, va dir en un comunicat que estan «compromesos amb un enfocament responsable de la IA» i que aprenen «contínuament a entendre els riscos emergents i alhora a innovar amb valentia». Hinton, però, creu que l’única manera de frenar l’avenç de la IA és amb una regulació global, i pensa que n’hauríem d’aturar el desenvolupament fins que no puguem entendre si es pot controlar. Adaptació feta a partir del text de Jordi Martín. «Un dels pioners de la inteŀligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills». El Nacional [en línia] (1 maig 2023) Tema d’expressió escrita: El títol del text que heu llegit és «Un dels pioners de la inteŀligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills». Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què descrigueu quines amenaces o perills creieu que pot tenir l’aplicació de la IA. EXPRESSIÓ ESCRITA 5 (SETEMBRE 2024 OPCIÓ A) Llegiu el text següent: Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai iŀlusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletra ferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han coŀlaborat. I així han anat les coses, i així van. Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació: «Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el
similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir- se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic. Els avenços en el modelatge i la programació d’imatges 3D ja permeten la creació de mons interactius creïbles, que serveixen com a escenari i representació d’aquest metavers: un món en tres dimensions en el qual podrem interactuar al mateix nivell que en la realitat. El concepte de realitat virtual data dels anys vuitanta: el terme va ser encunyat per l’informàtic Jaron Lanier en referència a les primeres aplicacions de la tecnologia per crear models en contextos com ara la indústria automobilística, les aerolínies o la NASA. La idea de metavers va ser utilitzada per primera vegada en la noveŀla de ciència-ficció Snow crash, de Neal Stephenson. Encara que el terme no es va fer conegut, la visió de Stephenson es va difondre gràcies a ficcions com Matrix o Ready player one. Aquestes peŀlícules donen una idea de la forma que podria adoptar el metavers si es desenvolupés la tecnologia necessària: mons completament versemblants en els quals la interacció té tantes possibilitats com en la vida real, o fins i tot més. Més enllà de l’oportunitat de crear un espai virtual com a Internet, amb els avantatges de la interacció física, moltes empreses treballen en projectes de creació de mons virtuals i d’hibridació entre la realitat física i la digital. Aquesta última idea, coneguda com a realitat augmentada, ja s’ha posat en pràctica amb èxit en el joc Pokémon GO, de Niantic. La realitat augmentada permet visualitzar figures digitals enmig d’un entorn físic real, mitjançant un dispositiu mòbil. Altres companyies, com Snap o Microsoft, també s’han embarcat en projectes de realitat augmentada; en el cas de la segona, s’espera que el seu software de reunions a distància Teams comenci a emprar aviat avatars digitals que permetin conferències molt més realistes i dotades d’interactivitat entre els interlocutors. El metavers també tindrà una gran influència en el món del lleure. És molt probable que en els pròxims anys sorgeixin casinos en línia en els quals la interacció amb la ruleta o el pòquer sigui pràcticament idèntica a l’experiència en un casino real. També cal destacar l’auge dels concerts en línia per part d’artistes com Travis Scott o Ariana Grande: fins i tot el videojoc de construcció Minecraft s’ha utilitzat com a escenari virtual per a festivals. Adaptació feta a partir del text «Què és el metavers i la innovadora idea de Mark Zuckerberg». Mobile World Capital Barcelona [en línia] (8 febrer 2022) Tema d’expressió escrita: En el text que heu llegit es defineix el concepte de metavers i es descriuen diverses aplicacions de la realitat virtual i de la realitat augmentada. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges i els desavantatges que poden tenir, al vostre entendre, aquestes tecnologies. EXPRESSIÓ ESCRITA 7 (JUNY 2023 OPCIÓ A) Llegiu el text següent: Cal que li digui de camí que vostè i jo no ens hem vist mai de la vida, que no formo part ni dels seus parents, ni dels seus amics, ni tan sols dels seus conciutadans, i l’únic que sé de Berga, la vila on vostè resideix, és el que en diu la Gran enciclopèdia catalana a l’article corresponent. Suposo que
aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys; però, de retruc, en desvetllaran d’altres sense, en definitiva, aclarir-ne cap. Només li demano una miqueta de paciència; en acabar de llegir aquests fulls, potser abans, atès que intueixo que és una dona inteŀligent, ho veurà tot més clar que l’aigua. Jo em dic Estanislau Dellasegre, però la gent em coneix més per Joe Galàxia, el meu nom professional. Sempre he estat artista de circ; formava parella amb la meva dona, la Marieta Castells, i fèiem un número que se’n deia «Joe Galàxia i la Dona Obús». Ara que em trobo a les portes de la mort, que és com la gent fina en diu, i vostè em perdonarà l’expressió, d’estar a punt de cascar-la, això em fa somriure, però la veritat és que ens sortia un número rodó, molt arriscat i espectacular. Teníem un èxit darrere l’altre i ofertes a cabassos; ens permetíem el luxe d’escollir els circs on ens abellia actuar i cobràvem el que volíem. Mal m’està el dir-ho, però tot havia estat ideat i fet per mi, que sempre he tingut la mà trencada per a les coses mecàniques. No la cansaré amb detalls tècnics; només li diré que, en essència, la cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit. La Marieta feia d’obús; en disparar-se el canó, ella sortia com una bala, passava a través d’una roda de foc penjada sobre la pista i anava a caure a uns deu metres de distància, a sobre d’una palanca, a l’altra punta de la qual estava un servidor. L’impuls de la Marieta em feia sortir projectat a mi, que passava en sentit invers la roda flamejant i feia cap a una cadireta fixada damunt el canó. Allò era un deliri. Quines ovacions, senyora! La gent no es cansava d’aplaudir i havíem de sortir a saludar un sac de vegades. Comprendrà que ens jugàvem el físic a cada funció i que el nostre treball exigia valor, sang freda i una precisió infaŀlible. Sobretot, calia vigilar que la pressió fos la justa i canviar regularment els cuirs que evitaven les fugides d’aire; la Marieta era el que se’n diu un tros de dona i l’eina se’n ressentia. Suposo que vostè ha començat a lligar caps, però és més lluny de la veritat del que es pensa. No es precipiti. Ara arribem a la part més esfereïdora. Jesús Moncada. «L’estremidora confessió de Joe Galàxia (Història de fulletó)». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 69- Tema d’expressió escrita: El fragment que heu llegit, narrat per Joe Galàxia, es tanca amb les paraules següents: «Ara arribem a la part més esfereïdora». Basant-vos en el que es diu en el text, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quin és l’episodi esfereïdor que imagineu que devia haver succeït. EXPRESSIÓ ESCRITA 8 (JUNY 2023 OPCIÓ B)
EXPRESSIÓ ESCRITA 9 (SETEMBRE 2023 OPCIÓ A)
Llegiu el text següent: Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades. —Què li passa, Joaquim? Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdria tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa. —Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa. —Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més… En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès. —Ah, és vostè, Joaquim! El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força. —És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix… —No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè… El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupiŀles delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […] —Digui què vol. 1. Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131- Tema d’expressió escrita: En el text, en Quimet, el protagonista, mostra, amb la seva actitud, que perd el con trol i expressa públicament el seu enuig. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu una situació, real o inventada, que pot fer perdre els estreps o en la qual és difícil saber-se controlar.
EXPRESSIÓ ESCRITA 10 (SETEMBRE 2023 OPCIÓ B)
Llegiu el text següent: És cert que existeixen les pòlisses d’assegurances que cobreixen les abduccions extraterrestres? La resposta és sí Les assegurances contra abduccions extraterrestres són serveis pensats per a indemnitzar la família de l’assegurat en cas que sigui abduït per un ovni. Als anys noranta, durant el boom del fenomen OVNI (objecte volador no identificat), aquestes pòlisses van sorgir com a assegurances «tranquiŀlitzadores» per a les persones que creien en l’existència de vida extraterrestre. Per dinou dòlars, les entitats asseguradores oferien un ventall de serveis tant per a la persona abduïda com per a la família, i, fins i tot, una indemnització per a la família si l’alienígena «devorava» el segrestat. Fins ara, milers de persones han contractat una pòlissa d’aquest darrer tipus. El comparador de preus Acierto.com afirma que UFO Abduction Insurance va ser la primera entitat a oferir aquest servei a Florida (Estats Units). Actualment, existeixen també altres asseguradores que promouen aquest tipus de pòlisses, com ara Goodfellow Rebecca Ingram Pearson, ubicada a la capital del Regne Unit i que per cent lliures esterlines protegeix la teva família si ets segrestat pels alienígenes. Les pòlisses normalment es paguen un cop al mes i tenen una durada vitalícia. Una altra entitat que ofereix aquest servei és The Saint Lawrence Agency, que proporciona una pòlissa contra abduccions per deu euros al mes. Però els seus contractes tenen una lletra petita que especifica que, en cas de sobreviure a l’abducció i tornar a la Terra, cal portar una prova del segrest amb una signatura extraterrestre. Això implica que, a part d’haver estat segrestat i no saber on has estat, cal que t’espavilis per trobar quelcom que pugui certificar- ho. Per què convé contractar una assegurança contra una abducció alienígena? La resposta és senzilla: actualment, gairebé cap assegurança de vida NO conté una clàusula de pagament en cas de ser abduït pels extraterrestres. Habitualment, les pòlisses de vida que es contracten no es responsabilitzen de la desaparició de persones, tot i que en alguns casos, si succeeix, s’estableix un termini de deu anys perquè el perceptor rebi el pagament de l’assegurança. La majoria d’entitats demanen un certificat de mort perquè el beneficiari pugui cobrar. En el cas de les assegurances per abducció per ovnis, els serveis més comuns que s’inclouen són l’atenció psiquiàtrica i el tractament de cremades, de psicosi transportadora i de lesions per estudis o proves que puguin fer-te els extraterrestres. En cas de tornar a la Terra, l’entitat et compensa els salaris perduts per no haver assistit al lloc de treball i, si l’alienígena se t’emporta el cotxe, te’l reemplacen per un
