¡Descarga Análisis de la Arquitectura de las Iglesias de San Ignacio de Layola y Santa Agnes en Roma y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Santa Susana ( Roma) L’arquitecte és carlo Maderno que només farà la façana, l’interior es Renaixentista. Façana dividida en dos ordres rematat per un frontó lleugerament segmentat amb entrants i sortints com a Gesú. Predominarà mes la columna que la pilastra, volutes com Gesú feta de travertina. La cornisa es segida amb una petita infracció que en realitat que en realitat esta trencada, profunditat en la façana ( per crear clarobscur), es una arquitectura tardomanierista. Esta situada a una plaça, i te una esglesia paralela Santa Maria de la victoria on es trova la teresa i l’angel de bernini. El primer barroc les esglesies mes amples que altres. La organització es la seguent: dos ordres rematat per un frontó. Al primer ordre: columnas i pilastres, més columnas i son corienties, utilitza el mateix sistema de Gesú, columnas acostant-se a l’estructura edicular. Al segon ordre: columnas i volutes, les cruixies(murs) se solen trencar amb nixols 0 fornicules, son rematats per frontons, decoració vegetal que l’acusa de l’influencia manierista. San Ignacio de Layola (Roma), 1626/ També segueix el patró de Il Gesú, es de l’arquitecte Oracio Grasi. Van fingir una cúpula sobre petxines, en realitat es un llenç. Planta longitudinal amb una gran nau y un absis. L’oberta pintada per un Jesuita, Andrea del Pozzo, juga amb una pintura ilusionistica ( representa l’apoteosi de sant ignasi de layola, hi ha arquitectura pintada imaginaria) d’això se’n diu quadratura, la reproducció pictórica de l’arquitectura. Planta: longitudinal o basilical, a les parts laterals hi ha les capelles, no hi ha cúpula, es una pintura. Façana: Model de Gesú, sembla que va ser feta per un projecte de maderno i borromini, hi ha un primer ordre un segon i rematat per unn frontó.
Santa Maria de la Salute, Venecia Situada en un punt estrategic ( de confluencia visual), datada del 1631 al 1648. Es una esglesia votiva feta després de la peste. Es de l’alt barroc. Va ser feta per Baldasare Longuena, Roma era la capital de l’art i venecia anirà perdent potencia pero tot i així es atractiva. Planta: escales poligonals als peus de l’esglesia, es longitudinal i l’eix també, són dos plantes centrals que constitueixen una longitudinal. La primera és octogonal, la zona congregacional al centre. Te la cúpula sense petxinas montada directament sobre l’octogon. A la zona del presbieri: Elipsis o quadrat amb 2 semicircunferencies. La finestra termal a la façana és influencia de palladio ( columnas sobre vesament molt alt a la portada amb escultura que projecte cap a dalt de l’edifici. La zona central es un tipus de planta central poligonal, te pilastres al voltant i 6 capelles laterals i es crea un deambulatori. Al presbiteri cuadrat amb dos semicercles als lateral son hi ha una cúpula amb 4 petxines. Exterior: A cada un dels costats de l’octogon hi ha unes façanes totes iguals menys la central amb estructura edicular on trovem vesaments, a les cruxies dobles cornises i rematat per un fronto que no es trenca. Decoració amb denticles. Per darrere del frontó una balaustrada eix longitudinal reatada per columnas i volutes. A l’altre costat: 2 ordres, el primer amb pilastres d’ordre corint amb un arquitrau, al segon una finestra rematada per un frontó. Cupula: tambor, culupa i llanterna. San pietro in montorio ens mostra una semblança, té un doble tambor. A roma es construien amb travertino, a Venecia amb marbre blanc, és una cúpula gran i la del presbiteri més petita. La llanterna te petits roleus amb estructura piramidal.
Santa Martina de Luca. Capitells Jonics i corints al segon ordre. A la part superior rematada per un frontó molt potent, és triangular i amb una semicircular dintre, crea nivel de profunditat. El que està inscrit es semicircular i juga amb la regola. Kdfkd BERNINI Baldaquino En la zona prebisterial van fer diferents projectes per un altar fins que Urbà li va manar a Bernini. Estructura monumental i a la vegada lleugera. Te 4 columnes salomoniques en 4 petits vesaments que van decreixent i son de bronze ( prové del panteón). Les columnas en la part inferior son curvilinies i l’altres part hi ha decoracions amb avelles i altres. La columna salomónica era molt poc utilitzada en Roma, a espanya si, pero no era molt utilitzada, era anticlasica. Prové del temple de salomo que era així ( vaticà com a nou temple de salomó). Hi ha un entaulament sobre les columnas rematat per uns denticles i un baldaquino també de bronze ou es veuen les tres avelles. Palium: tela que se sostenta per dos Pals, per tant el baldaqui i el palium. Asobre 4 volutes rematades per la bola del mon i el simbol del pontifex. SCALA REGIA http://es.wikipedia.org/wiki/Scala_Regia Bernini es va trobar amb diversos problemes en aquestes escales: la seva forma en angle agut. Altre problema era q les parets no eren paral·leles. Altre dificultat és queBernini parteix ja d’una estructura acabada, i el que fa es una remodelació. Bernini fa una reforma decorativa, no estructural.El q fa bernini es un trampantojo, un trompel’oil. La escala conté diversos retrats. Té un lucernari per on entra la llum. Bernini col·loca un arc paladià o serlià en un extrem de l’escala, a l’arc també veiem
un escut del Papa Chigi, a banda i banda de l’escut dos al·legories femenines de la fama que pregonen les virtuts del Papa Alexandre VII Chigi. Perquè l’angle no fos tan marcat Bernini col·loca una escultura eqüestre de Constantí. Constantí és el primer emperador cristià. El cavall queda enganxat a la paret del fons, per això es pot aguantar aquesta escultura del cavall sobre les dues potes del darrere. Bernini té al seu cap el model de l’escultura eqüestre clàssica de Marc Aureli, el qual està representat pujat al cavall sense cadira de muntar a cavall. L’escultura de Constantí està col·locada sobre un alt i gran pedestal, això d’ona potència i vigor a l’obra, darrere l’escultura té una draperia o cortinatge. El cortinatge va en la direcció contraria que el cavall, fent com una forma d’aspa, això dona moviment. Darrere el cortinatge veiem un petit baldaquí rodó. La figura de Constantí mira cap endavant, gairebé al cel. PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ Al centre de la plaça trobem l’obelisc. Bernini juga amb l’elipsi, geometritza la plaça. Les escultures del Pont de Sant Angelo també són fetes pel taller de Bernini. 1655 és quan el Papa Alexandre VII Chigi demana a Bernini que organitzi l’espai de davant de l’església. Bernini fa dos o tres projectes de la plaça. Chigi accepta el seu projecte però recordant-li alguns requisits: que aquest es un espai religiós on es congrega gran quantitat de gent, (la gent ha de poder veure el papa quan surti per la seva finestra), també ha d’haver un espai on la gent pogués refugiar-se del sol i de la pluja i també li demana que a la plaça hi hagi un espai per fer processons. Bernini s’havia d’adaptar al terreny que li dóna el Papa.
mirada del espectador, això ho fa per fer mes llarg l’eix curt de l’elipse i per guanyar espai dins l’edifici. Està sostinguda per 4 columnes corínties, te un arquitrau rematat per un frontó semicircular que ha trencat, ha fet una inflexió. La trencat per introduir l’apoteosi de sant andrea, que està flotant a sobre del frontó. Dins de l’estructura edicular trobem l’altar i una pintura del martiri de sant andrea. La pintura del martiri i l’escultura de l’apoteosidel frontó té una continuïtat. La cúpula als seus bans té finestres, les finestres tenen escultures d’estuc de puttis que donen un aspecte molt decoratiu. Al centre de la cúpula trobem la llanterna, sembla com un ull còsmic, és semblant al del Pantheon. Entre els nervis de la cúpula trobem els plaments. Els cassetons poligonals de la cúpula son decreixents com els del Pantheon. A la façana veiem un pòrtic o pronaos semicircular sustentat per dues columnes, sobre una escalinata d’entrada. La façana també és de travertí. El marc extern és una estructura edicular, sustentada per dues pilastres corinties (també és molt minimalista), té una ornamentació de denticles. A sota hi ha un marc quadrat, i té inscrit un arc de mig punt. Davant trobem la proanos semicircular que fa pendant amb l’arc de mig punt, ornamentada amb denticles, sustentat per dues columnes jòniques. Portalda quadrada, juga molt amb els filets i les escòcies i el toros. Portalada rematada per un frontó triangular. Per tant, alterna frontó triangular, semicircular, i triangular. Hi ha un aspecte anticlássic que està fora de la regola, són les bases de les columnes posades en diagonal a la posició del espectador.
Palau del Louvre
L’encarrec de bernini al louvre era fer l’ala est. Sera molt ben rebut, els academics lo posaran inconvenients als seus projectes. L’edifici es
renaixentista de Lascanb i altres, Bernini trenca la regola i l’incurva la façana. Coloca en edifici esglaons, hi ha dos nivells articulats per ordre jerarquic i ho remata amb una balustrada i elements escultorics. Desprès colocauna zona cupular ( volta baixa). Li van rebutjar aquest projecte pero va tenir exit i trobarem arquitectures semblant. Palazzo Barberini: de Bernini i Borromini. Borromini
Sant Carlino alle cuatre fontane.
Cronologia: 1634 farà el convent / 1638-41 farà l’esglesia i el cortile / 1665-82 s’acabarà la façana per un nebot seu. Li encarrega la obra els trinitaris d’escalços espanyols, aquesta esglesia es petita, on borromini actua. Planta: Planta central, es una elipsi que es mixtilinea. Hi ha altars laterals, escales que van cap a les torres i pilars. La planta sembla indicar que te una estructura cupular. Hi ha diferents hipotesis interpretatives de la planta: 1) elipsis ve donada de dos triangles equilaters units per una base, borromini s’inspiraria en la normativa de bramante i brunelleschi i fa una projecció geometrica ( al gotic s’utilitzaba). Els triangles equilaters es diu que fa referencia a la trinitat. Desde el vertex es trasen les disectrius i en un punt de confluencia es crean les dos circunsferencies i li queden 8 espais on faran els oculs de l’elipse. 2) La elipsi la incurva. Hi ha tres altars, el presbiteri i dos mes. S’articula la planta amb 4 columnes a xasa costat i el capitell es corint ( borrominià perque el manipula). En les cruixies/segments/espai intercolumnal coloca nixols. Hi ha motllures remarcades molt tipi de borromini. A ell li interesa molt l’escultura.
fer una projecció geometrica on utilitza dos triangles equilaters , posats en una posició diferent, busca el centre dels dos triangles i fa una circunferencia i queda un exagon. El radi de la circunferencia es igual a la meitat del costat de l’exxagon. Queden 6 circunferencies, on quedara la meitat, l’altra anira fora. La pared ( parament) esta pintat de color blanc que articula amb pilastres d’ordre corint borrominia i amb decoració. *concepto: deu, sabiduria.... Cupula: l’estructura cupular est encaixada directament, segueix directament la planta. Borromini fa unes grans obertures a la base de la cupula. Les pilastres del parament estan projectadess cap a la cupula. Les pilastres de l’nterior de la cupula demanada per alexandre amb l’escut dels figgi que eren els mecenes.. Exterior: la cupula de l’esterior (aquest es un claustre, no parlem de la façana) eleba el tambor i encaixa la cupula en ella i el tambor segueix la linia de la planta. La cupula te 14 esglaons i hi ha contraforts. Hi ha estructures amb un vasament, un ordre jonic i una esfera. Adalt de tot la llanterna, cambia les proporcions de les cupules tradicionals. A la cornisa una especie de flama. Hi ha una estructura de ferro amb una bola i una creu, en el tambor pilastres apretades i escut dels figgi. A la porta pia de miquel angel trobem lo que hi ha a la cupula, les bolutes amb l’esfera. La plaça de santa agnese ( alt barroc) la planta nura cib sib eks oeys, drespres quin tipus de planta, aquesta es de planta cdentral grega amb cupula amb petxines i arcs. Façana concava respecte l’espectador. Concava recta concava, te dos torres laterals, regola, façana articuladda amb pilastres als extrems, despres columnes i una estructura edicular i balaustrada, es de reinaldi, pero la idea de les torres
ve de bramante i l’estructura edicular de sant pere del vatica ens recorda a aquesta. Oratorio dei filipini, 1637. La ordre dels filipins reivindicaba tordar al cristianisme tradicional i li encarregen a borromini l’oratori, esta just al costat de l’esglesia de Santa Maria in Vallicella. La planta es longitudinal i molt petita, lo important es la façana es una tochana, borromini agafa la tradició de roma antiga amb la tochana i la resta es de marbre ( finestres i columnes). Hi ha dos ordres, al primer doble filera de curbants ( finestres), son coloquials mixtilines colocats dintre d’una altre motllura. La porta es intersant, cuadrat en un frontó dintre semicircular, després un triangle amb un altre dins. Al segon ordre hi ha un balcó, tot es concau menys el balco que es convex per l’espectador. Les finestres del segon ordre son rectangulars que recorden un arc semicircular i a la part baixa de l’estructura coloca garlandes. Les cruixies segueix la linea rodona. Façana sencilla pero amb molts detalls. Al frontó trobem 3 hipotesis: 1) arc coloqual gotic 2) fronto triangular i un semicercle i de la unio dongui aixó 3) porta pia de miquel angel, dintre del frontó triangular hi ha una inflexió. Hi ha una cartela sota la garlanda i un frontó dins un frontó semicircular inscrit que el trenca i fa uns relleus.
Guarino Guarini
Escriurà obres com arquitectura civile, segueix el patró de l’arquitectura de Borromini i defensa la juxtaposició pulsant. Juxtaposició pulsant: Celules (plantes) poden ser pulsant/secant o contigüitat.
El tambor trastoca el canon de brunelleschi. La cupula esta encaixada en el tambur i la llanterna. Tot decoratiu, la llanterna te unna base de 4 nivelss que intenta repetir la cupula, te tambe oculs el·lipsoïdals. Des de l’interior es veu el teixit dels nervis que crean cambres luminiques. Sant Lorenzo, 1668-1687. Torino. Encarrec de la seva ordre, la cupula te un tambor on s’encaixarà la cupula. La seva arquitectura es molt decorativa, practica l’horror vacui. Obrirà grans finestres per que entri la llum. *primer: dir on hi ha l’entrada, a la part inferior de la planta i a l’extrem oposat a l’altar. Es una planta longitudinal, en el nartex o rebedor hi ha l’entrada i despres hi ha la zona congregacionall i finalment la zona del presbiteri. Son 3 grans espais. La zona congregacional es una planta centralitzada poligonal octogonal, hi ha 8 arcs que son sostentades per columnes i en aquests espais hi ha 4 capelles en els arcs grans. Crea un deambulatori. A l’espai octogonal queda un cilindre. La cupula la carrega directament, ho simplifica mes que a la de sindone. A la base de la cupula obre 8 finestres elimptiques, comença a decorar a l’estil rococo. A la part superior coloca una caveres? Oculars i a sobre la llanterna amb la base octogonal, torna a posar 8 finestres amb nerviacions. Sabem qu va pasar per andalusia per el seu cami cap a portugat i s’han buscat influencies de la mesquita de cordoba en les nerviacions. Palazzo Carignano, 1670-92, torino. Moment que a paris ja comença el Rococo, es per a la familia Savoia. La planta es relaciona amb el projecte de bernini per l’ala est del louvre, s’inspira en el cos central eliptic i les ales laterals. Tot el parament esta
absolutament decorat, articula el parament amb pilastres gegants. Hi ha 4 nivells. El modul central te un fronto tencat molt incurbat, te una gran balconada amb estructura edicular/ arc serlia manipular. Aquest modul es el del salon i l’espai central. ESCULTURA DE BERNINI
Zeus i la cabra maltea
Sant Llorenç
Anima Beata
Pluton i Proserpina
Apolo i Dafne
David
Longinos
Tomba d’Urbà VIII Barberini
Tomba d’Alexandre VII Chigi
Retrat de Constanza Buonarella
