Susana Güeto Prieto
PAC 2 – Bases per a l'acció socioeducativa amb la infància
Subjecte, cultura i treball educatiu
En la pel·lícula “Fredoom Writers” queden representats conceptes com el de cultura,
diversitat i identitat. Cal tenir en compte doncs el context tant social com econòmic de
l'època actual per anar definint el complex concepte de cultura, traslladant-nos a la
pel·lícula estaríem parlant d'un barri marginal amb pluralisme cultural i habitat per les
bandes. Així doncs tenint en compte aquestes premisses el concepte de cultura també “ és
aproximar-se a definicions que tendeixen a produir la idea de formar part d'alguna cosa en funció d'unes
representacions simbòliques, comportaments, rituals, valors i maneres de fer que es presenten comunes”
(Miranda, F. 2010,p.10). Seguint amb aquest concepte amb un paper notori Néstor García
Canclini té quatre maneres de concebre la cultura, parem en la primera que és la que
més s'aproxima al contingut de la pel·lícula, cultura “es la instancia en la que cada grupo organiza
su identidad” (García Canclini, 2004,p.35), des d'aquesta definició podem establir un
paral·lelisme amb les bandes, les identitats de cadascuna representades en la pel·lícula
com “reino de las barbies”, ”mini Camboya”, “Gueto” i “mini Tijuana”, amb les quals
queden identificats alumnes de l'aula 203, els adolescents construeixen la seva identitat
(self) i cerquen identificacions en el grup, juntament les seves “representacions, manifestacions
i produccions que concentren elements de valor simbòlic i estètic” (Miranda, F. 2010, p.29). Aquestes
bandes representen les cultures juvenils amb “diferents models de vida i atorguen forma expressiva
a la seva experiència vital social i material” (Miranda, F. 2010, p.24).
La diversitat cultural queda reflectida en les classes on conviuen cultures diferents. Dins
d'aquesta diversitat cultural a les aules trobem un temps i espai compartit, s'accepta la
diferència però podem veure la manca d'intercanvis i contacte entre les diferents bandes
(cultures), la segregació del grup, estaríem parlant del caràcter multicultural existent en un
primer moment. Després la classe (institut) pren un caràcter intercultural, conviuen
diferents cultures (acceptació de la diferència) però és visible el conflicte (intercanvi) entre
l'alumnat i la convivència és negativa. Erin amb l'acció educativa que porta a terme, sense
excloure el conflicte, i mitjançant el diàleg promou la igualtat i el consens entre els
diferents grups, aconsegueix que la convivència entre cultures es faci des del respecte.
Darrere d'aquesta diversitat cultural té un paper important l'educació com a procés de
socialització, relacionar el subjecte amb el seu entorn, serà un dels ítems importants que
es persegueix.
Cal esmenta a l'autor Geertz (Miranda, F. 2010, p. 51) per l'exemplaritzant reflexió d'idea
de cultura, la seva aportació ens porta a posar en context aquest pensament dins les
